Nuevas aportaciones sobre el aprovechamiento faunístico y vegetal en el Castell de Castalla (Alicante, España) durante los siglos XI-XV

Autores/as

  • Juan Antonio Mira Rico Servei Municipal de Patrimoni Cultural de l’Ajuntament de Castalla.
  • Yolanda Carrión Marco Departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga de la Universitat de València. http://orcid.org/0000-0003-4064-249X
  • Juan Vicente Morales-Pérez Departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga de la Universitat de València.
  • José Ramón Ortega Pérez Arpa Patrimonio. Empresa de Arqueología, Restauración y Gestión del Patrimonio.

DOI:

https://doi.org/10.17561/aytm.v24i0.10

Palabras clave:

Conjunto Patrimonial Castell de Castalla, gestión, recursos vegetales, recursos animales, madera,

Resumen

Entre los años 2010 y 2016, dentro del Proyecto de Recuperación social del Conjunt Patrimonial del Castell de Castalla; se han estudiado de los restos de fauna, carbones y madera procedentes del Castell de Castalla. Su análisis ha servido para conocer mejor la fortificación y la explotación de los recursos del territorio circundante que realizaron las gentes que habitaron la fortificación durante la Edad Media.

En este sentido, los restos de fauna corresponden a un modelo tradicional en el cual destaca, principalmente, la cabaña de cabras y ovejas y, en menor medida, de cerdo. En cuanto al aprovechamiento de recursos cinegéticos, se observa la presencia de restos de ciervo.

Por otro lado, se ha determinado que el pino fue la madera utilizada en la fabricación de las vigas empleadas en el Palau. El pino aparece, igualmente, entre la madera carbonizada procedente de otras estructuras de habitación de las etapas andalusí taifal, andalusí almohade y cristiana bajomedieval. En los niveles de ocupación almohade se ha documentado, asimismo, la presencia de olivo y de carrasca / coscoja –ésta última también está presente en la etapa cristiana bajomedieval.

Finalmente, el presente trabajo es una aportación a los estudios antracológicos y zooarqueológicos medievales realizados en la sureste de la península Ibérica y, especialmente, en distintos hitos patrimoniales de la actual provincia de Alicante –Castillo del Aljau, Castell d’Ambra, Castell de la Mola, Castillo del Río, Castell de Petrer, Pobla d’Ifac y Rábita de Guardamar–. Unos estudios todavía escasos para los periodos históricos.

 

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Citas

ALEGRE LÓPEZ, A.Mª.; ORTEGA PÉREZ, J.R.; ESQUEMBRE BEBIA, M.A. (2010): "Marcar la historia: los graffiti y otros motivos del Castell de Castalla", en J.L. MENÉNDEZ FUEYO; M. BEVIÀ i GARCIA; J.A. MIRA RICO; y J.R. ORTEGA PÉREZ (Eds.), El Castell de Castalla. Arqueología, arquitectura e historia de una fortificación de frontera, Serie Mayor, 8. Alicante, MARQ, pp. 189-210.

ALEXANDER, M.M.; GERRARD, C. M; GUTIÉRREZ, A.; MILLARD, A.R. (2015): "Diet, society, and economy in Late Medieval Spain: Stable isotope evidence from muslims and christians from Gandia, Valencia", American Journal of Physical Anthropology, 156, Wiley Periodical Inc., pp. 263-273. DOI: 10.1002/ajpa.22647 https://doi.org/10.1002/ajpa.22647

ALUBUDI, J. (1993-1994): "Dos viajes inéditos de Safwan B. Idrīs", Sharq Al-Andalus, 10-11. Alicante, Área de estudios árabes e islámicos de la Universidad de Alicante, pp. 211-243. https://doi.org/10.14198/ShAnd.1993-1994.10-11.15

AMOROSI, T. A. (1989): A postcranial guide to domestic neo-natal and juvenile mammals. The identification and aging of Old World species. B.A.R International Series, 533. Oxford, Archaeopress. https://doi.org/10.30861/9780860546788

ARAGONESES LORITE, I. (2009-2010): Flora y vegetación singular villenense en ambientes sensibles: importancia y catalogación de los arenales del término de Villena. VI Ayudas a la Investigación de la Fundación Municipal José María Soler de Villena. Villena, Fundación Municipal José María Soler.

AZUAR RUIZ, R. (2010): "Arqueología e historia del Castillo de Castalla", en J.L. MENÉNDEZ FUEYO; M. BEVIÀ i GARCIA; J.A. MIRA RICO; y J.R. ORTEGA PÉREZ (Eds.), El Castell de Castalla. Arqueología, arquitectura e historia de una fortificación de frontera, Serie Mayor, 8. Alicante, MARQ, pp. 289-298.

AZUAR RUIZ, R. (1994): "Formación y consolidación de los territorios castrales en época islámica. Los Husūn del Vinalopó (Alicante). Siglos VIII al XI, en C. NAVARRO POVEDA (Coord.), Fortificaciones y castillos de Alicante. Valles del Vinalopó. Petrer, Caja de Crédito de Petrel: pp. 76-102.

AZUAR RUIZ, R.; NAVARRO SUÁREZ, F.J. (1995): Castillos de Alicante. Madrid. Ed. Lancia.

BADAL GARCÍA, E. (1992) : "L'anthracologie préhistorique: à propos de certains problèmes métodologiques". Bulletin de la Societé Botanique de France, 139. London, Taylor & Francis, pp. 167-189. https://doi.org/10.1080/01811789.1992.10827098

BADAL GARCÍA, E. (2007). "Tocar Madera. Los bosques y los matorrales utilizados en la Torreta de Elda". Ponencia impartida en el VII Seminario de Historia. Defensas y fortalezas del sureste hispánico durante los siglos bajomedievales. Nuevas perspectivas y aportaciones recientes (22 y 23 de noviembre de 2007). Inédito.

BARCELÓ TORRES, C. (2010): Noms aràbics de lloc. Alzira, Editorial Bromera.

BARONE, R. (1976): Anatomie comparée des mammifères domestiques, Tome I. Ostéologie. París, Vigot.

BENITO IBORRA, M. (1989): "Fauna", en R. AZUAR RUIZ (Coord.), La Rábita Califal de las Dunas de Guardamar (Alicante), Excavaciones arqueológicas. Alicante, MARQ, pp. 153-162.

BENITO IBORRA, M. (1990): Fauna medieval. El Valle Sur del Vinalopó Medio. Alicante, Caja de Ahorros Provincial de Alicante.

BENITO IBORRA, M. (2004): "Ganadería, territorio y medio ambiente en el poblamiento medieval del Vinalopó", en F.J. JOVER MAESTRE: y C. NAVARRO POVEDA (Coords.), De la medina a la vila. II Jornadas de Arqueología Medieval. Petrer-Novelda, 3 al 5 de octubre de 2003, Alicante, MARQ-Centre d'Estudis Locals del Vinalopó, pp. 225-246.

BENITO IBORRA, M. (2006): "Arqueozología del Castillo de Ambra (Pego, Alicante)", MARQ, Arqueología y Museos, 1. Alicante, MARQ, pp. 85-118.

BEVIÀ i GARCIA, M. (1990): "Evolució constructiva del Castell de Castalla", Actes del Congrés d'Estudis de l'Alcoià-Comtat (Primavera de 1985). Alcoi, pp. 45-49.

BEVIÀ i GARCIA, M. (2010): "La intervención arquitectónica en el Castell de Castalla", en J.L. MENÉNDEZ FUEYO; M. BEVIÀ i GARCIA; J.A. MIRA RICO; y J.R. ORTEGA PÉREZ (Eds.), El Castell de Castalla. Arqueología, arquitectura e historia de una fortificación de frontera, Serie Mayor, 8. Alicante, MARQ, pp. 19-30.

BEVIÀ i GARCIA, M.; CAMARERO CASAS, E.; JIMÉNEZ TIRADO, P. (1985): Informe previo a la restauración del Castell de Castalla. Inédito.

BOESSNECK, J. (1980): "Diferencias osteológicas entre ovejas (Ovis aries Linne) y cabras (Capra hircus Linne)", en D.R. BROTHWELL; E. HIGGS; y G. CLARK (Eds.), Ciencia en Arqueología, Méjico. Fondo de Cultura Económica, pp. 338-366.

CAMARERO CASAS, E. (2010): "El Castell de Castalla. Estudio documental", en J.L. MENÉNDEZ FUEYO; M. BEVIÀ i GARCIA; J.A. MIRA RICO; y J.R. ORTEGA PÉREZ (Eds.), El Castell de Castalla. Arqueología, arquitectura e historia de una fortificación de frontera, Serie Mayor, 8. Alicante, MARQ, pp. 223-233.

CAMARERO CASAS, E. (2000): "Unas normativas venatorias de Pedro IV concedidas a Castalla en 1340", en M.H. OLCINA DOMÉNECH; y J A. SOLER DÍAZ (Coords.), Scripta in Honorem Enrique A. Llobregat Conesa, II. Alicante, Instituto Alicantino de Cultura Juan Gil-Albert, pp. 169-181.

CARRIÓN GARCÍA, J.S. (Ed.) (2012): Paleoflora y Paleovegetación de la Península Ibérica e Islas Baleares: PliocenoCuaternario. Ministerio de Economía y Competitividad, Madrid. Fundación Séneca, Agencia Regional de Murcia, Murcia.

CARRIÓN MARCO, Y. 2006. Tres Montes (Navarra, Spain): "Dendrology and Wood Uses in an arid environment", En A. Dufraisse (Ed.), Charcoal analysis: New analytical tools and methods for Archaeology. Papers from the Table Ronde held in Basel 2004. B.A.R International Series, 1483. Oxford, Archaeopress, pp. 83-94.

CARRIÓN MARCO, Y; PÉREZ JORDÁ, G. (2014). Estudio antracológico y carpológico del Castillo de Villena (Alacant). Inédito.

CARRIÓN MARCO, Y.; PÉREZ JORDÁ, G. (2013): "Estudio antracológico y carpológico de las muestras recuperadas en el Castillo del Aljau (Aspe, Alacant)", en J.R. ORTEGA PÉREZ; I. REINA GÓMEZ; G. MARTÍNEZ ESPAÑOL; y M.A.

ESQUEMBRE BEBIA (Coords.), Castellum y Raval del Aljau (Aspe, Alicante). Su recuperación tras siglos de silencio, X Premio de Investigación Manuel Cremades 2013. Alicante, Instituto Alicantino de Cultura Juan Gil-Albert, pp. 163-170.

CARRIÓN MARCO, Y.; ROSSER LIMIÑANA, P. (2010): "Revealing Iberian woodcraft: conserved wooden artefacts from south-east Spain", Antiquity, vol. 84, issue 325. Durham, Durham University, pp. 747-764. DOI: 10.1017/ S0003598X00100201 https://doi.org/10.1017/S0003598X00100201

CAVANILLES, A.J. (1797): Observaciones sobre la Historia natural, geografía, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia. Volumen 2. Madrid, Imprenta Real.

CERDÀ i BORDERA, F.J. (1983): "Contribución al estudio arqueológico de la Foia de Castalla", Lucentum, II. Alicante, Universidad de Alicante, pp. 69-90. https://doi.org/10.14198/LVCENTVM1983.2.04

CERDÀ i BORDERA, F.J. (1994): "El II mil·lenni a la Foia de Castalla (Alacant); excavacions arqueològiques a la Foia de la Perera (Castalla)", Recerques del Museu d'Alcoi, 3. Alcoi, Museu Arqueològic Municipal d'Alcoi Camil Visedo Moltó, pp. 95-110.

CERDÀ i BORDERA, F.J. (2010): "Estudios, hallazgos e intervenciones en el Castell de Castalla (1930-2007)", en J.L. MENÉNDEZ FUEYO; M. BEVIÀ i GARCIA; J.A. MIRA RICO; y J.R. ORTEGA PÉREZ (Eds.), El Castell de Castalla. Arqueología, arquitectura e historia de una fortificación de frontera, Serie Mayor, 8. Alicante, MARQ, pp. 275-278.

CHABAL, L. (1997): Forêts et sociétés en Languedoc (Néolithique final, Antiquité tardive), L'anthracologie, méthode et paléoécologie, Documents d'Archéologie Française, 63. Paris, Éditions de la Maison des sciences de l'homme.

COLOMER-ROCHER, F.; MORAND-FEHR, P.; KIRTON, A. H.;

DELFA, R.; SIERRA, I. (1988) : Métodos normalizados para el estudio de los caracteres cuantitativos y cualitativos de las canales caprinas y ovinas. Madrid, INIA, Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación.

COSTA TENORIO, M.; MORLA JUARISTI, C.; SAINZ OLLERO, H. (Eds.) (1997): Los bosques ibéricos. Una interpretación geobotánica. Barcelona, Editorial Planeta.

DELGADO, L.C. y GUTIÉRREZ, P. (2009): Manual práctico de manejo de una explotación de ovino de carne. Valladolid, Junta de Castilla y León.

DRIESCH, A. v. d. (1976): A Guide to the Measurement of Animal Bones from Archaeological Sites. Cambridge, Peabody Museum Press.

DURAND, A. (1995): "L'anthracologie des périodes historiques", Histoire et sociétés rurales. L'histoire rurale en France, nº 3, Rennes, Association d'Histoire des Sociétés Rurales, pp. 183-189.

FERNÁNDEZ-LÓPEZ, S.; FERNÁNDEZ-JALVO, Y. (2002): "The limit between biostratinomy and fossildiagenesis", en M. DE RENZI; M.V. PARDO; M. BELINCHÓN; E. PEÑALVER; P. MONTOYA y A. MÁRQUEZ-ALIAGA (Eds.), Current topics on taphonomy and fossilization, Col·lecció Encontres, 5, Valencia, Ayuntamiento de Valencia, pp. 27-36.

GARCÍA MARTÍNEZ, Mª.S.; RAMÍREZ ÁGUILA (2010): "La utilización de la vegetación forestal como combustible en un complejo artesanal de los siglos XII-XIII localizado en Jumilla (Murcia)", Arqueología y Territorio Medieval, 17. Jaén, Universidad de Jaén, pp. 47-69. https://doi.org/10.17561/aytm.v17i0.1474

GARCÍA MASILLA, J.V.; LÓPEZ GILA, Mª.D.; ROSSELLÓ, M. (2006): "Localització d'unes posibles carnisseries medievals al barri de la Xerea (València)", Qulayra, 2. Cullera, Museu d'Història i Arqueologia, pp. 113-138.

GONZÁLEZ HERNÁNDEZ, M.Á. (2010 a): "De Castillos y Soldados. Milicianos de la Foia de Castalla en la Guerra de Sucesión (1705-1708)", en J.L. MENÉNDEZ FUEYO; M. BEVIÀ i GARCIA; J.A. MIRA RICO; y J.R. ORTEGA PÉREZ (Eds.), El Castell de Castalla. Arqueología, arquitectura e historia de una fortificación de frontera, Serie Mayor, 8. Alicante, MARQ, pp. 235-254.

GONZÁLEZ HERNÁNDEZ, M.Á. (2010 b): "De Castillos y Guerrilleros. Las Milicias de Voluntarios Honrados de la Foia de Castalla en la Guerra de Independencia (18111813)", en J.L. MENÉNDEZ FUEYO; M. BEVIÀ i GARCIA;

J.A. MIRA RICO; y J.R. ORTEGA PÉREZ (Eds.), El Castell de Castalla. Arqueología, arquitectura e historia de una fortificación de frontera, Serie Mayor, 8. Alicante, MARQ, pp. 255-265.

GRAU MIRA, I.; MORTALLA JÁVEGA, J. (1999): "Espacios de control y zonas de transición en el área central de la Contestania ibérica", Recerques del Museu d'Alcoi, 8. Alcoi, Museu Arqueològic Municipal d'Alcoi Camil Visedo Moltó, pp. 179-199.

GRAU ALMERO, E.; SIMEON, D. (1994): "Antracología", en R. AZUAR RUIZ (Dir.), El Castillo del Río (Aspe, Alicante). Arqueología de un asentamiento andalusí y la transición al feudalismo (siglos XII-XIII). Alicante, Diputación de Alicante, pp. 199-202.

GRAU ALMERO, E.; DE HARO POZO, S. (2004): "El paisaje vegetal de la Rábita de Guardamar en el siglo X", en R. AZUAR RUIZ (Coord.), El ribâṭ califal. Excavaciones e investigaciones (1984-1992). Madrid, Collection de la Casa de Velázquez, 85, pp. 153-158.

GRAU-SOLOGESTOA, I. (2017): "Socio-economic status and religious identity in medieval Iberia: The zooarchaeological evidence", Environmental Archaeology, 22 (2), Routledge, pp. 189-199. https://doi.org/10.1080/14614103.2016.1153818

GREENFIELD, H.J. (1999): "The origins of metallurgy: Distinguishing stone from metal cut-marks on bones from archaeological sites", Journal of Archaeological Science, 26, Academic Press, pp. 797-808. https://doi.org/10.1006/jasc.1998.0348

HARO POZO, S. de (2001): "Paisaje vegetal en la comarca de la Marina Alta durante el siglo XIII a través del antracoanálisis del Castell d'Ambra (Pego, Alicante), en J. CLEMENTE RAMOS (Coord.), El medio natural en la España medieval. Actas del I Congreso sobre ecohistoria medieval (Cáceres, 29 de noviembre-1 de diciembre de 2000). Cáceres, Universidad de Extremadura, pp. 317-334.

HARO POZO, S. de (2002): "Charcoal analysis in the Castle of Ambra (Pego, Alicante, Spain)", en S. THIÉBAULT (Ed.), Charcoal analysis. Methodological approaches, palaeoecological results and wood uses. Proceedings of the Second International Meeting of Anthracology, Paris, September 2000. B.A.R. International Series 1063. Oxford, Achaeopress, pp. 113-120.

HATTING, T. (1995): "Sex-related characters in the pelvic bone of domestic sheep (Ovis aries L.)", Archaeofauna, 4. Madrid, Universidad Autónoma de Madrid, pp. 71-76.

HINOJOSA MONTALVO, J.R. (2002): Diccionario de historia medieval del Reino de Valencia, vol. 2. Valencia, Biblioteca Valenciana.

JACQUIOT, C. (1955): Atlas d'anatomie des bois des conifères. Paris. Cent. Tech. Bois.

JACQUIOT, C.; TRENARD Y.; DIROL, D. (1973): Atlas d'anatomie des bois des angiospermes (Essences feuillues). Paris. Cent. Tech. Bois.

JOHNSON, H. (1994): La madera. Barcelona, Editorial Blume.

LYMAN, R.L. (1994): Vertebrate Taphonomy. Cambridge, Cambridge University Press. DOI: 10.1017/CBO 9781139878302 https://doi.org/10.1017/CBO9781139878302

MARCO MOLINA, J.A. (2006): "Rasgos climáticos, relieve y vegetación en tierras valencianas a través de la mirada de Cavanilles", Estudios Geográficos, LXVII, 260. Madrid. CSIC, pp.105-140.

MENÉNDEZ FUEYO, J.L. (1998): El Castell de Castalla. Palau. Informe de la actuación arqueológica mayo-septiembre 1997. Inédito.

MENÉNDEZ FUEYO, J.L. (2010): "Arquitecturas del poder feudal en la provincia de Alicante: la Domus Maior del Castell de Castalla", en J.L. MENÉNDEZ FUEYO; M. BEVIÀ i GARCIA; J.A. MIRA RICO; y J.R. ORTEGA PÉREZ (Eds.), El Castell de Castalla. Arqueología, arquitectura e historia de una fortificación de frontera, Serie Mayor, 8. Alicante, MARQ, pp. 31-59.

MENÉNDEZ FUEYO J.L.; BEVIÀ i GARCIA, M.; MIRA RICO, J.A.; ORTEGA PÉREZ, J.R. (Eds.) (2010): El Castell de Castalla. Arqueología, arquitectura e historia de una fortificación medieval de frontera, Serie Mayor, 8. Alicante, MARQ.

MIRA RICO, J.A. (2012): Una puerta abierta hacia su pasado. El Conjunt Patrimonial del Castell de Castalla. Guía de visita del Castell de Castalla. Castalla. Ajuntament de Castalla.

MIRA RICO, J.A. (2016): "Proyecto de recuperación social del Conjunto Patrimonial del Castell de Castalla". En línea. Fecha de consulta: 15-02-2012. Disponible en http://www.gestioncultural.org/ficheros/1_1326800492_ castalla.pdf, Barcelona, Portal Iberoamericano de Gestión Cultural, Universitat de Barcelona.

MIRA RICO, J.A.; GIRONELLA PALLARÉS, J. (2011): "El papel de la Administración local en la gestión del patrimonio cultural: el Programa de Conservación del Castell de Castalla (Castalla, Alicante), Recerques del Museu d'Alcoi, 20, Alcoi, Museu Arqueològic Municipal Camil Visedo Moltó, pp. 293-304.

MIRA RICO, J.A.; ORTEGA PÉREZ, J.R. (2015): "Castalla Castle. Architecture and restoration in the 21st century in Alicante", R. AMOÊDA, S. LIRA y C. PINHEIRO (Eds.). Proceedings of the 2nd International Conference on Preservation. Maintenance and Rehabilitation of Historical Buildings and Structures, Volume I, Barcelos, Green Lines Institute for Sustainable Development, pp. 185-194.

MIRA RICO, J.A.; BEVIÀ i GARCIA, M; ORTEGA PÉREZ, J.R. (2015): "Del Castell de Castalla al Conjunt Patrimonial del Castell de Castalla: un nuevo enfoque en la gestión del patrimonio cultural valenciano", en P. VIDAL RODRÍGUEZ (Ed.), Proceedings of the International Conference on Modern Age Fortifications of the Western Mediterranean Coast FORTMED 2015. I. València, Universitat Politècnica de València, pp. 381-388. https://doi.org/10.4995/FORTMED2015.2015.1748

MORALES PÉREZ, J.V.; BRUGAL, J.P.; PÉREZ RIPOLL, M.; GALVÁN, B.; HERNÁNDEZ, C.M. (2008): "La fracturación de los huesos largos por grupos paleolíticos: el ejemplo del yacimiento de El Salt (Alcoy, Alicante)", en S. ROVIRA ET AL. (Ed.), Actas del VII Congreso Ibérico de Arqueometría. Madrid, 8 al 10 Octubre de 2007. Madrid. CSIC, pp. 64-76.

MUNDEE, M. (2009): "An isotopic approach to diet in Medieval Spain", en S. BAKER ET AL. (Eds.). Food and Drink in Archaeology 2: University of Nottingham Comference 2009. Nottingham. Prospect, pp. 64-72.

NTINOU, M.; BADAL GARCÍA, E.; CARRIÓN MARCO, Y.; MENÉNDEZ FUEYO, J.L.; FERRER CARRIÓN, R; PINA MIRA, J. (2013): "Wood use in a medieval village: the contribution of wood charcoal analysis to the history of land use during the 13th and 14th centuries a.d. at Pobla d'Ifach, Calp, Alicante, Spain", Vegetation History and Archaeobotany, vol. 22, 2. Wilhelmshaven, Niedersächsisches Insitut für historische Küstenforschung, pp. 115-128. https://doi.org/10.1007/s00334-012-0349-z

ORTEGA PÉREZ, J.R.; ESQUEMBRE BEBIA, M.A. (2010 a): "Intervención arqueológica en el interior del recinto fortificado del Castell de Castalla", en J.L. MENÉNDEZ FUEYO;

M. BEVIÀ i GARCIA; J.A. MIRA RICO; y J.R. ORTEGA PÉREZ (Eds.), El Castell de Castalla. Arqueología, arquitectura e historia de una fortificación de frontera, Serie Mayor, 8. Alicante, MARQ, pp. 61-106.

ORTEGA PÉREZ, J.R.; ESQUEMBRE BEBIA, M.A. (2010 b): "El estudio del material metálico de época medieval del Castell de Castalla", en J.L. MENÉNDEZ FUEYO; M. BEVIÀ i GARCIA; J.A. MIRA RICO; y J.R. ORTEGA PÉREZ (Eds.), El Castell de Castalla. Arqueología, arquitectura e historia de una fortificación de frontera, Serie Mayor, 8. Alicante, MARQ, pp. 171-181.

PASTOR MIRA, A.; ORTEGA PÉREZ, J.R.; ESQUEMBRE BEBIA, M.A. (2010): "Estudio de las cerámicas medievales del Castell de Castalla", en J.L. MENÉNDEZ FUEYO; M. BEVIÀ i GARCIA; J.A. MIRA RICO; y J.R. ORTEGA PÉREZ (Eds.), El Castell de Castalla. Arqueología, arquitectura e historia de una fortificación de frontera, Serie Mayor, 8. Alicante, MARQ, pp. 171-181.

PEDRO MICHÓ, M.J. de (1998): La Lloma de Betxí (Paterna, Valencia). Un poblado de la Edad del Bronce. Serie de Trabajos Varios del S.I.P., nº 94. Valencia. Diputación Provincial de Valencia.

PÉREZ RIPOLL, M. (1992): Marcas de carnicería, fracturas intencionadas y mordeduras de carnívoros en huesos prehistóricos del Mediterráneo español, Colección Patrimonio, 15. Alicante, Instituto de Cultura Juan Gil-Albert.

PIQUERAS HABA J.; SANCHÍS DEUSA, C. (2001): "El transporte fluvial de madera en España", Cuadernos de Geografía, 69/70. Valencia, Universitat de València, pp. 127-162.

PUJANTE MARTÍNEZ, A. (2002): "El castillo de Puentes y las alquerías de su entorno: aproximación a la estructura del poblamiento", Alberca, 1. Lorca, Asociación de Amigos del Museo de Lorca, pp. 57-89.

RODRÍGUEZ ARIZA, O. (1992): "Human-plant relationships during the Copper and Bronze Age in the Baza and Guadix basins (Granada, Spain)", Bulletin de la Société Botanique de la France. Actualités botaniques, 139. Paris, Taylor & Francis, pp. 451-464. DOI: 10.1080/ 01811789.1992.10827120 https://doi.org/10.1080/01811789.1992.10827120

RODRÍGUEZ ARIZA, O.; RUIZ, V.; BUXÓ, R.; ROS, M.T. (1996): "Palaeobotany of a Bronze Age community, Castellón Alto (Galera, Granada, Spain)", Actes du Colloque de Périgueux. Supplément à al Revue d'Archéométrie, pp. 191-196.

RUIZ MOLINA, L. (2000): "Hisn Yakka. Un castillo rural del Sharq al-Andalus. Siglos XI al XIII. Excavaciones arqueológicas en el castillo de Yecla (1990-1999)", Yakka. Revista de estudios yeclanos, 10. Yecla, Museo Arqueológico de Yecla.

SCHWEINGRUBER, F.H. (1990): Anatomie europäischer Hölzer. Bern und Stuttgart, Haupt.

SCHMID, E. (1972): Atlas of animal bones. For prehistorians, archaeologists and quaternary geologists. Amsterdam-London-New York, Elsevier Publishing Company.

TORRÓ i ABAD, J. (1999): El naixement d'una colònia. Dominació i resistència a la frontera valenciana (12381276). València, Universitat de València.

TORRÓ i ABAD, J.; SEGURA MARTÍ, J.Mª. (2000): "El Castell d'Almizra y la cuestión de los graneros fortificados", Recerques del Museu d'Alcoi, 9. Alcoi, Museu Arqueològic Municipal Camil Visedo Moltó, pp. 145-164.

TORRÓ CORBÍ, Mª.Lª. (1982): Crónica de Castalla, Publicaciones de la Caja de Ahorros Provincial de Alicante, 91. Alicante, Caja de Ahorros Provincial de Alicante.

VV.AA. (2012): Paleoflora y Paleovegetación de la Península Ibérica e Islas Baleares: Plioceno-Cuaternario. Madrid y Murcia, Ministerio de Economía y Competitividad, Fundación Séneca y Agencia Regional de Murcia.

VERDÚ PARRA, E. (2004): "Castalla ibèrica. L'ocupació del Castell de Castalla a l'època ibérica a partir de les restes materials", en M.S. HERNÁNDEZ PÉREZ y J.A. MIRA RICO (Coords.), Home i Paisatge. Actes del I Congrés d'Estudis de la Foia de Castalla. Castalla, Ajuntament de Castalla, pp. 261-278.

VERDÚ PARRA, E. (2010): "Iberos en el Castell de Castalla", en J.L. MENÉNDEZ FUEYO; M. BEVIÀ i GARCIA; J.A. MIRA RICO; y J.R. ORTEGA PÉREZ (Eds.), El Castell de Castalla. Arqueología, arquitectura e historia de una fortificación de frontera, Serie Mayor, 8. Alicante, MARQ, pp. 123-146.

VERNET, J.L. (1973): Étude sur l'histoire de la végétation du sud-est de la France au Quaternaire, d'après les charbons de bois principalement. Paléobiologie Continentale, IV, 1. Montpellier, Université des Sciences et Techniques.

VITRUBIO, M.L. (1982): Los diez libros de Arquitectura. Ed. Iberia. Barcelona.

ZEDER, M. A. (2006): "Reconciling rates of long bone fusion and tooth eruption and wear in sheep (Ovis) and goat (Capra)", en D. RUSCILLO (Ed.), Recent advances in ageing and sexing animal bones. 9th ICAZ Conference, Durham, 2002. Oxford, Oxbow books, pp. 87-118. https://doi.org/10.2307/j.ctvh1ds02.10

Descargas

Publicado

2017-11-27

Cómo citar

Mira Rico, J. A., Carrión Marco Y., Morales-Pérez J. V., & Ortega Pérez J. R. (2017). Nuevas aportaciones sobre el aprovechamiento faunístico y vegetal en el Castell de Castalla (Alicante, España) durante los siglos XI-XV. Arqueología Y Territorio Medieval, 24, 291–330. https://doi.org/10.17561/aytm.v24i0.10

Número

Sección

Artículo Científicos