Arqueología funeraria andalusí en Cataluña y la provincia de Castellón

Un estado de la cuestión

Autores/as

DOI:

https://doi.org/10.17561/aytm.v27.5395

Palabras clave:

arqueología funeraria, rito islámico, antropología física, al-andalus, frontera superior, šarq al-andalus

Resumen

El presente trabajo ofrece una síntesis de los conocimientos arqueológicos e históricos sobre el poblamiento andalusí mediante un inventario de hallazgos funerarios en Cataluña, con la provincia de Castellón como referente de comparación. Se presentan nuevos datos relativos a hallazgos aún inéditos de los yacimientos de Plà de Almatà (Balaguer) y la Vall d’Uixó (Castellón). Cataluña formaba parte de la Frontera Superior de al-Andalus, por lo que desarrolló unas características de poblamiento diferentes al resto del šarq al-Andalus, representado por la provincia de Castellón. Para investigar estas características, la arqueología funeraria y la antropología física aportan herramientas de gran utilidad. Aunque los aspectos tafonómicos y las oportunidades de excavación han influenciado el registro funerario disponible, los procesos históricos no deben desvincularse. Para este trabajo, se ha realizado un inventario exhaustivo y un análisis de los datos disponibles de estas regiones con el objetivo de interpretar el registro disponible y ofrecer una síntesis útil para las investigaciones futuras.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Citas

ABAD, Concepción y GONZÁLEZ, Ignacio (2008): "Los enterramientos reales de Córdoba y el particularismo religioso andalusí en el contexto de la arquitectura funeraria islámica hasta el siglo X". Anuario del Departamento de Historia y Teoría del Arte, 20, pp. 7-18.

ACIÉN, Manuel (1978): "Estelas cerámicas epigrafiadas en la alcazaba de Málaga. Baetica". Estudios de Historia Moderna y Contemporánea, 1, pp. 273-278.

AGUAROD, Carmen; ESCUDERO, Francisco; GALVE, María Pilar; MOSTALAC, Antonio (1991): "Nuevas perspectivas de la arqueología urbana del período andalusí: La ciudad de Zaragoza (1984-1991)", Aragón en la Edad Media. 9, 445-491.

AGUILELLA, Gustavo (s.f.): Informe preliminar: Intervenció arqueològica en relació al «Proyecto Básico y de Ejecución: Fase II de Recuperación del PalauCastell de Betxí». Inédito.

Ajuntament de Lleida (2019): Plànol d'Arqueologia de Lleida. Disponible en: https://cartolleida.paeria.es/planol_arqueologia/ (Acceso: 3/12/2019).

ALFONSO, Joaquín (2003): Memòria excavació arqueològica en carrer Soroller nº5 (Onda, Castelló).

ALFONSO, Joaquín y ESTALL, Vicente (2002): Memòria excavació arqueològica en carrer Soroller nº3 (Onda, Castelló). Inédito.

ALFONSO, J., OLLER, A. y HERNÁNDEZ, R. (2006). Informe Preliminar excavación arqueológica de urgencia. Pl. El Pla, nº 1. Nova Casa de la Vila (Onda, Castellón). Inédito.

ÁLVAREZ, Honorio Javier y BENÍTEZ DE LUGO, Luís (2011): "Necrópolis tardoantigua e islámica de Mentesa Oretana (Villanueva de la Fuente, Ciudad Real)". Espacio, tiempo y forma, 4, pp. 309-336. https://doi.org/10.5944/etfi.4.2011.10758

ARMENTANO, Núria y NOCIAROVÁ, Dominika (2012): Estudi de les restes humanes procedents de la Plaça R. Cabrera (Tortosa). Inédito.

ARMENTANO, Núria y NOCIAROVÁ, Dominika (2016): Estudi antropològic de les restes de la necròpolis andalusina de la Suda (Baix Ebre). Inédito.

AROLA, Roc y BEA, David (2002): "La vil·la romana de l'hort del Pelat (Riudoms, (Baix Camp)". Butlletí Arqueològic. Reial Societat Arqueològica Tarraconense, 24, pp. 75-95.

ARQUER, Neus y COCH, Carme (2017): "Intervenció arqueològica d'urgència a la necròpolis andalusina del Palmar II (Borriol, Plana Alta)". Quaderns de prehistòria i arqueologia de Castelló, 35, pp. 203-211.

ASÓN, Ima y CARRERA, Juan Carlos (2016): "Un asentamiento andalusí de producción de ámbito rural en la cora de Balansiya". Clio Arqueológica, 31, 1, pp. 26-52. https://doi.org/10.20891/clio.v31i2p26-52

BALLESTÍN, Xavier (1999): "L'anomenada frontera superior d'al-Andalus: al thaġr ala῾là i la resistència a la instrauració de la dawla dels Banū Marwān". En: M. Barceló (Cord.), Musulmans i Catalunya, pp. 61-76. Barcelona: Empúries.

BARCELÓ, Miquel (1991a): "Assentaments berbers i àrabs a les regions del nord-est d'al-Andalus: el cas de l'Alt Penedès, Barcelona". En P. Sénac (ed.), La Marche Supérieure d'al-Andalus et l'Occident Chrétien, pp. 89-97. Madrid: Casa de Velázquez.

BARCELÓ, Miquel (1991b): "La cuestión septentrional: la arqueología de los asentamientos andalusíes más antiguos". Aragón en la Edad Media, 9, pp. 341-354.

BARRACHINA, Amparo (2004-05): "La necròpolis islàmica de la plaça de l'Almudín. Sogorb (Alt Palància): estudi antropològic i cronològic". Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló, 24, pp. 281-294.

BAZZANA, André y GUICHARD, Pierre (1978): "Les tours de défense de la huerta de Valence au XIIIe siècle". Mélanges de la Casa de Velázquez 15, pp. 73-105. https://doi.org/10.3406/casa.1978.2264

BAZZANA, André y GUICHARD, Pierre (1981): "Irrigation et société dans l'Espagne orientale au Moyen Âge". MOM Éditions, 2, 1, pp. 115-140.

BAZZANA, André; CRESSIER, Patrice y GUICHARD, Pierre (1988): Les châteaux ruraux d'al-Andalus: histoire et archéologie des ḥuṣūn du sud-est de l'Espagne. Madrid: Casa de Velázquez.

BELTRÁN, Jesús (2013): "Barcino, de colònia romana a sede regia visigoda, medina islàmica i ciutat comtal: una urbs en transformación". Quaderns d'Arqueologia i història de la ciutat de Barcelona, 9, pp. 16-118.

BENEDITO, Josep; CLARAMONTE, Mónica y DELAPORTE, Sandrine (2008): "Arqueología de la necrópolis andalusí del nuevo hogar "Verge del Lledó"(Castellón)". Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura, 84, pp. 463-474.

BENEDITO, Josep y MELCHOR, José Manuel (2018): "Las maqābir en el entorno rural de Castellón de la Plana: balance de los descubrimientos". Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló, 36, pp. 185-201.

BIENES, JUAN JOSÉ (2006): "La necrópolis islámica de Herrerías". Revista del Centro de Estudios Merindad de Tudela, 14, pp. 41-62.

BOSCH, Josep; FAURA, Josep Miquel y VILLABÍ, Maria del Mar (2004): "Intervenció arqueològica a l'àrea del Molinàs (Amposta, Montsià): Aproximació a les pràctiques funeràries i al poblament des del neolític fins a l'època andalusina a les terrasses de la zona de la desembocadura de l'Ebre". Tribuna d'Arqueologia 2000-2001, pp. 7-31. Accesible en: http://calaix.gencat.cat/handle/10687/91699#page=1

BRUFAL, Jesús (2012): El món rural i urbà en la Lleida islàmica (S. XI-XII): Lleida i l'est del districte: Castelldans i el pla del Mascançà. Lleida: Pagès Editors.

CABRÉ, Dolors y CUGAT, Francesc (1986-87): "Estela i cementiri sarraïns de Riba-Roja (Ribera d'Ebre)". Butlletí Arqueològic, 8-9, pp. 235-240.

CAMACHO, Cristina (2000): Informe preliminar de la Ronda Oeste de Córdoba. Yacimiento E. Polígono Industrial La Torrecilla, Córdoba. Inédito.

CAMATS, Anna; MONJO, Marta; MULET, Martay SOLANES, Eva (2015): El Pla d'Almatà (Balanguer, la Noguera): de campament militar a medina. Actes del V Congrés d'Arqueologia medieval i moderna a Catalunya, 2, pp. 623-634. Barcelona: Ajuntament de Barcelona.

CASABÓ, Josep (1997): Honori Garcia: El personatge, l'Época i el Centre. Castellón: Diputació de Castelló.

CASAL, María Teresa (2001): "Los cementerios musulmanes de" Qurtuba". Anales de Arqueología Cordobesa, 12, pp. 283-313

CHAMBERLAIN, Andrew (2009): "Archaeological demography". Human Biology, 81, 3, pp. 275-287. https://doi.org/10.3378/027.081.0309

CHAVARRÍA, Alexandra (1999): "El Món rural al llevant de la Tarraconense durant l'antiguitat tardana". Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics, pp. 15-32.

CHAVET, María; SÁNCHEZ, Rubény PADIAL, Jorge (2006): "Ensayo de rituales de enterramiento islámicos en Al-Andalus". Anales de Prehistoria y Arqueologia, 22, pp. 149-161.

CHÁVET, Maríay SÁNCHEZ, Rubén (2013): "Los cementerios musulmanes: la huella en la arqueología del Hadiz de los pájaros verdes: El destino de las almas antes del juicio final. El caso de la maqbara de la iglesia del Carmen, Lorca". Estudios sobre Patrimonio, Cultura y Ciencias Medievales, 15, pp. 61-80.

CLARAMONTE, Mónica; DELAPORTE, Sandriney LÓPEZ, Fernando (2017): Introducción al poblamiento rural de la Madīna Buryena. El cementerio de Calatrava. Borriana: Ayuntamiento de Borriana.

COLLASTRO, Octavioy NIETO, Emilio (2008): "Memoria de la excavación arqueológica realizada en el yacimiento "Sant Jaume de Fadrell": dentro del proyecto de construcción de la nueva carretera de acceso al puerto de Castellón". Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura, 84, pp. 399-435.

CURA, Miquel (1999): "Excavación de urgencia en una necrópolis tardoislámica en Fuentes de Ayodar (Alto Mijares)". Quaderns de prehistòria i arqueologia de Castelló, 20, pp. 385-387.

CURTO, Albert; LORIENTE, Ana; MARTÍNEZ, María Rosarioy ROS, Elisa (1984-85): "Resultats de les excavacions arqueològiques portades a terme l'any 1984 a Tortosa (Baix Ebre)". Tribuna d'Arqueologia 1984-1985, pp.115-120. Accesible en: https://tribunadarqueologia.blog.gencat.cat/2011/08/29/tribuna1984-1985/

DUARTE, Francesc Xavier (2009): Arqueología funeraria en Morella (Els Ports, Castelló): 1994-2007. Actas del IX Congreso Nacional de Paleopatología. Investigaciones histórico-médicas sobre salud y enfermedades en el pasado, pp. 79-96. Morella: Ayuntamiento de Morella.

DUARTE, Francesc Xavier; LOZANO, Luísy VALCÁRCEL, Ángel (2010): Plaza del Almudín, 1. Sogorb. Memória Arqueológica. Inédito.

DUARTE, Francesc Xavier; PÉREZ, Ramiroy ARASA, Ferran (2019): Memòria científica: La Moleta dels Frares, Forcall (Ports, Castelló). Inédito.

DUDAY, Henri; CIPRIANI, Ana Mariay PEARCE, John (2009): The archaeology of the dead: lectures in archaeothanatology. Oxford: Oxbow Books. https://doi.org/10.2307/j.ctt1cd0pkv

EIROA, Jorge Alejandro (2012): "Pasado y presente de la arqueología de las alquerías". Imago Temporis Medium Aevum, 6, pp. 386-406.

ERITJA, Xavier (1998): De l'Amunia a la Turris: organització de l'espai a la regió de Lleida (segles XI-XIII). Lleida: Universitat de Lleida.

ESCO, Carlos; GIRALT, Josepy SÉNAC, Philippe (1988): Arqueología islámica en la Marca Superior de al-Andalus. Huesca: Diputación Provincial de Huesca.

ESTEVE, Francesc (1999): Recerques arqueològiques a la Ribera Baixa de l'Ebre. Amposta: Museu del Montsià y Ayuntamiento de Amposta.

FERRÉ, Ramon; NAVARRO, Sergiy SARDÀ, Helena (2017): "Sepulcres i enterraments a la Dertosa tardoantiga. Les excavacions del carrer de la Mercè (Tortosa, Baix Ebre)". Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló, 35, pp. 185-202.

FIERRO, Maribel (2000): "El espacio de los muertos: fetuas andalusíes sobre tumbas y cementerios". En: P. Cressier, M. Fierro y J.-P. van Stävel (eds.), L'urbanisme dans l'Occident médiéval au Moyen Age: aspects juridiques, pp. 153-190. Madrid: CSIC.

FLORS, Enric (2009): "Torre la Sal (Ribera de Cabanes, Castellón). Evolución del paisaje antrópico desde la prehistoria hasta el medioevo". Monografies de Prehistòria i Arqueologia Castellonenques, 8.

FOLLIERI, Maria; ROURE, Joan Maria; GIARDINI, Mario; MAGRI, Donatella; NARCISI, Biancamaria ; PANTALEÓN-CANO, José e YLL, Errikarta Imanol (2000): "Desertification trends in Spain and Italy based on pollen analysis. P. Balabanis". En D. Peter, A. Ghazi y M. Tsogas (eds.), Mediterranean Desertification Research results and policy implications, pp. 33-44. Huelva: Asociación Española para el Estudio del Cuaternario.

FORCADELL, Toniy VILLALBÍ, Maria del Mar (1999): La necròpolis andalusina del Mas del Torril (La Sénia-Montsià). Jornades d'Arqueologia 1999: comarques de Tarragona (1993-1999): prehistòria, protohistòria i època medieval. Departament de Cultura.

FORCADELL, Toni; VILLALBÍ, Maria del Mary ALMUNI, Victòria (2005): "El poblament andalusí al riu Sénia". Recerca. 9, pp. 121-167.

FRESQUET, Belén (2014): "Aproximación a los caminos de Onda durante el siglo XIII: comunicación y relación entre una población y su área de influencia". Revista del CEHGR, 26, pp. 381-408.

FUERTES, Maribel (en prensa): "La necròpoli alt medieval del riu Galligants. Els enterraments sota ritual islàmic a la ciutat de Girona", VI Congrés d'Arqueologia medieval i moderna a Catalunya: Lleida, 29 de noviembre-1 de diciembre de 2018.

GALVE, Pilary BENAVENTE, José Antonio (1989): "La necrópolis islámica de la Puerta de Toledo de Zaragoza". Actas del III Congreso de Arqueología Medieval Española, 2, pp. 383-390. Madrid: Asociación Española de Arqueología Medieval.

GARCÍA, Joan Eusebi; GIRALT, Josep; LORIENTE, Ana y MARTÍNEZ, Joan (1998): "La gènesi dels espais urbans andalusins (segles VIII-X): Tortosa, Lleida i Balaguer". En M. Miquel y M. Sala (coords.), L'Islam i Catalunya, pp. 137-165. Barcelona: Institut Català de la Mediterrània.

Generalitat de Catalunya (2019): Permisos d'intervenció arqueològica i paleontològica. Accesible en: http://pinter.cultura.gencat.cat/ (Acceso: 3/12/2019)

GIRALT, Josep (1984): "L'ocupació andalusina". En Enciclopèdia Catalana (ed.), Catalunya Romànica XVII, pp. 24-28. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana.

GIRALT, Josep (1991): "Fortificacions andalusines a la Marca Superior d'alAndalus: aproximació a l'estudi de la zona nord del districte de Lleida". En: P. Sénac (ed.) La Marche Supérieure d'Al Andalus et l'Occident Chrétien, pp. 67-76. Madrid: Casa de Velázquez.

GIRALT, Josep; BENSENY, Josepy CAMÍ, Àlex (1995): "Intervencions arqueològiques al pla d'Almatà (Balaguer, Noguera)". Tribuna d'Arqueologia 1993-1994, pp. 107-123. Accesible en: http://museucn.com/uploads/files/pdf_s/Pla_Almata_Tribuna1993-1994.pdf

GLEIZE, Yves; MENDISCO, Fanny; PEMONGE, Marie-Hélène; HUBERT, Chirstophe; GROPPI, Alexis; HOUIX, Bertrand; DEGUILLOUX, Marie-France y BREUIL, Jean-Yves (2016): "Early medieval Muslim graves in France: First archaeological, anthropological and palaeogenomic evidence". PloS one. 11, 2, p.e0148583. https://doi.org/10.1371/journal.pone.0148583

GRANADOS, Josep Orioly RODÀ, Isabel (1993): "Barcelona a la baixa romanitat". Actes del III Congrés d'Història de Barcelona 1, pp. 25-46. Barcelona: Ayuntamiento de Barcelona.

GRIÑÓ, Damià (2008): Memòria de la intervenció arqueològica d'urgència realitzada a l'entorn de l'Ermita de Sant Blai (Tivissa, Ribera d'Ebre). Inédito.

GRIÑÓ, Damià; CAMARASA, Vanessa y BUSQUETS, Cesc (2011): "Mas Catxorro, la transformació d'una vil·la romana en un assentament i necròpolis rural altmedieval (Benifallet, Baix Ebre)". Actes del IV Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna de Catalunya, 2, pp.131-140.Tarragona: Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval y Ajuntament de Tarragona.

GUICHARD, Pierre (1989): "A propos des rahals de l'Espagne Orientale". Miscelánea Medieval Murciana, 15, pp. 9-23.

GURRERA, Miquel (2013): Memòria de la intervenció arqueològica d'urgència a la Clapissa - Partida dels Masets. Memòria Número 11185. Accesible en: http://www.calaix.cat/handle/10687/421770

GUTIÉRREZ, Francisco Javier; LALIENA, Carlosy PINA, Miriam (2016): "La maqbara medieval de Tauste, primeras investigaciones". Actas del I Coloquio de Arqueología y Patrimonio de Aragón, pp. 433-442. Zaragoza: Colegio de Doctores y Licenciados en Filosofía y Letras de Aragón.

HANDLER, Jerome (1996): "A prone burial from a plantation slave cemetery in Barbados, West Indies: Possible evidence for an African-type witch or other negatively viewed person". Historical Archaeology, 30, 3, pp. 76-86. https://doi.org/10.1007/BF03374222

HODGSON, Jesslyn (2013): "Deviant Burials in Archaeology". Anthropology Publications, 58.

INIA (2009): Memoria INIA 2009. Insitituto Nacional de Investigación y Tecnología Agraria y Alimentaria.

INSKIP, Sarah; CARROLL, Gina; WATERS-RIST, Andrea; LÓPEZ-COSTAS, Olalla (2019): "Diet and food strategies in a southern al-Andalusian urban environment during Caliphal period, Écija, Sevilla". Archaeological and Anthropological Sciences, 11, 8, pp. 3857-3874. https://doi.org/10.1007/s12520-018-0694-7

JÁRREGA, Ramon (2013): "Crisi i canvis estructurals a la Hispània oriental entre l'alt imperi romà i l'antiguitat tardana". Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics, 23, pp. 219-266.

JORDANA, Xaviery MALGOSA, Assumpció (2003): Informe de la intervenció antropológica (Ref.; 95-03) a l'antic mercat del Born (Barcelona). Servei d'Arqueologia - ICUB. Inédito.

KIRCHNER, Helena (1999): "Migracions, assentaments pagesos, espais agrícoles i l'arqueologia d'al-Andalus a Catalunya" en M. Barceló (Coord.), Musulmans i Catalunya, pp. 113-139. Barcelona: Empúries.

KIRCHNER, Helena (en prensa): "Arqueologia d'al-Andalus a Catalunya. Problemes i propostes", VI Congrés d'Arqueologia medieval i moderna a Catalunya: Lérida, 29 de noviembre-1 de diciembre de 2018.

KIRCHNER, Helena; VIRGILI, Antoni (2015): "De Ṭurṭuša a Tortosa. La ciutat abans i després de la conquesta catalana (1148)", Actes del V Congrés d'Arqueologia medieval i moderna a Catalunya. 1, pp.117-144. Barcelona: Ayuntamiento de Barcelona, Barcelona.

KIRCHNER, Helena; VIRGILI, Antoni (2016): "Irrigation and drainage in al-Andalus: Madīna Ṭurṭuša and rural settlements in the lower course of the Ebro River (Tortosa, Spain)", Old and new worlds. The global challenges of rural history, International conference, Lisboa Accesible en: https://lisbon2016rh.files.wordpress.com/2015/12/onw-0164.pdf

LABARTA, Ana; LÓPEZ, Immaculaday LÓPEZ, Agustín (2015): "Anillos y cornalinas de época califal hallados en cuatro enterramientos cordobeses". Anales de Arquelogía Cordobesa, 25-26, pp. 255-278.

LIÑÁN, María; CARRASCO, Joaquíny GUIJARRO, Eladio (2014): "Fósiles y minerales en la obra de Avenzoar (Ibn Zuhr), médico sevillano del siglo XII". Naturaleza aragonesa: revista de la Sociedad de Amigos del Museo Paleontológico de la Universidad de Zaragoza, 31, pp. 54-59.

LÓPEZ, Urbano (2009): "El cementerio islámico de la Alameda de Hércules de Sevilla: últimos hallazgos". Caetaria: revista bianual de Arqueología, 6, pp. 255-276.

LÓPEZ-COSTAS, Olalla; LANTES-SUÁREZ, Óscar; MARTÍNEZ, Antonio (2016): "Chemical compositional changes in archaeological human bones due to diagenesis: Type of bone vs soil environment", Journal of Archaeological Science 67, pp. 43-51. https://doi.org/10.1016/j.jas.2016.02.001

LORIENTE, Ana; GIL, Isabely PAYÀ, Xavier (1997): "Un exemple del model urbà andalusí: Medina Larida. L'aportació de l'arqueologia urbana al món àrab". Revista d'Arqueologia de Ponent, 7, pp. 77-106.

LOZANO, Luís; GARIBO, Joany VALCÁRCEL, Ángel (s.f.): "Fichas de la intervención en C/Llentisco, Vall de Almonacid". Inédito.

MAGALHÃES, Bruno; LOPES, Celiay SANTOS, Ana Luisa (2017): "Differentiating between rhinosinusitis and mastoiditis surgery from postmortem medical training: A study of two identified skulls and hospital records from early 20th century Coimbra, Portugal", International Journal of Paleopathology. 17, pp. 10-17. https://doi.org/10.1016/j.ijpp.2017.03.002

MARKALAIN, Juli (1987): "Segona campanya d'excavacions a la plaça d' Alfons XII (Tortosa, Baix Ebre)". Accesible en: https://cultura.gencat.cat/web/.content/dgpc/documents/documents2008/qmem 309_web.pdf.pdf

MÁRQUEZ-GRANT, Nicholas; OLIVÉ-BUSOM, Júlia (2019): "Arqueología efímera: ¿Qué nos dicen los huesos? Enfermedades, dietas y estado de salud en el contexto antropológico- arqueológico" en A. Morillo, M. Heinrich y J. Salido (Eds.), Ephemeral Archaeology, pp. 85-91. Oppenheim: Nünnerich-Asmus.

MARTÍN, Rafael y PALOMAR, Vicente (1999): Las fortificaciones de Segorbe a lo largo de la Historia. Segorbe: Ayuntamiento de Segorbe.

MARTÍNEZ, Joan (2000): "La necròpolis andalusina de la Plaça R. Cabrera (Tortosa)". Nous Col·loquis, 4, pp. 73-84.

MELCHOR, José Manuely BENEDITO, Josep (2018): "Estudio general de las maqābir de la Madīna Buryena (Burriana, Castellón)". Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló, 36, pp. 203-216.

MENCHÓN, Josep (2010): "De l'ager Tarraconensis a la marca extrema d'Alandalús. Algunes reflexions entorn al (des) poblament del Camp de Tarragona, Conca de Barberà i Priorat entre l'antiguitat tardana i la conquesta feudal". Actes del Simposi internacional: Paisatge, poblament, cultura material i història/Ager Tarraconensis, pp. 57-73. Tarragona: ICAC.

MENCHÓN, Josep (2015): "La ciutat de Tarragona entre l'antiguitat tardana i els segles XII-XIII. La recuperació d'un espai urbà". Actes del V Congrés d'Arqueologia medieval i moderna a Catalunya, 1, pp. 83-116. Barcelona: Ayuntamiento de Barcelona.

DE MIGUEL, María Paz; MARTÍN, T., BIENES, Juan José; GALÁN, Juan Antonio; GRASES, Feliciano; COSTA, Antònia y NAVÍO, V. (2011): "Dos embarazadas de la maqbara de la Calle Herrerías (Tudela, Navarra) (s. IX-XI)". Paleopatología: ciencia multidisciplinar, pp. 587-599.

DE MIGUEL, María Paz (2016): La maqbara de Pamplona (s. VIII). Aportes de la osteoarqueología al conocimiento de la islamización en la Marca Superior. (Tesis doctoral). Alicante: Universidad de Alicante. Recuperado de: http://rua.ua.es/dspace/handle/10045/54212?locale=ca

MILNER, George; WOOD, Jamesy BOLDSEN, Jesper (2018): "Paleodemography: problems, progress, and potential". En M. A. Katzenberg y A. L. Grauer (eds.), Biological Anthropology of the Human Skeleton, pp. 593-633. New Jersey: John Wiley & Sons. https://doi.org/10.1002/9781119151647.ch18

MORAÑO, Isabel; GARCÍA, José Maríay APARICI, Joaquín (2007): "El Castell d'Artana (Artana, Castellón): primeras campañas de excavaciones arqueológicas". Boletín de Arqueología Medieval, 13, pp. 99-123.

MORAÑO, Isabely GARCÍA, José María (s.f.): Informe preliminar. Excavación arqueológica en el solar Plaza del Raval de San Jose (Onda). Inédito.

MORERA, Jordi; PISA, Tatianay CUBO, Adrià (s.f.): Informe dels treballs arqueològics realitzats al jaciment de Vilardida, Vilarodona. Inédito.

NAVARRO, Julio (1985): "El cementerio islámico de San Nicolás de Murcia. Memoria preliminar". Actas del I Congreso de Arqueología Medieval Española, 4,pp. 7-47. Huesca: Departamento de Cultura y Educación.

NEGRE, Joan (2013): De Dertosa a Ṭurṭūša. L'extrem oriental alThaġr ala῾là en el context del procés d'islamització d'al-Andalus. (Tesis doctoral). Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona. Recuperado de: https://www.tdx.cat/handle/10803/116319#page=1

NOLLA, Josep Maria (2013): "La ciutat entre l'antiguitat tardana i l'alta edat mitjana (segles V-XI)". En Arxiu Municipal (ed.), Girona. Construir la ciutat I, pp. 71-84. Girona: Ajuntament de Girona,

NOVERINT (2017): Informe preliminar. Seguimiento arqueológico. Actuación de mejora de la calle Virgen del Rosario (Morella). Inédito.

OLCINA, Manuel; TENDERO, Evay GUILABERT, Antonio (2008): "La maqbara del Tossal de Manises (Alicante)". Lucentum. 27, pp. 213-227. https://doi.org/10.14198/LVCENTVM2008.27.17

OLIVÉ-BUSOM, Júlia; LÓPEZ-COSTAS, Olalla; QUER-AGUSTÍ, Miquel; MÁRQUEZ-GRANT, Nicholas y KIRCHNER, Helena (en prensa): "Evidence of otitis media and mastoiditis in a Medieval Islamic skeleton from Spain and possible implications for ancient surgical treatment of the condition". International Journal of Paleopathology.

OLIVER, Arturo (2008): "Arqueología urbana a Castelló". Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura, 84, pp. 387-398.

ORTEGA, Julián (2018): La conquista islámica en la Península Ibérica. Una perspectiva arqueológica. Madrid: La Ergástula.

PALET, Josep Maríay RIERA, Santiago (2009): "Activitats agràries i modelació antròpica en el territori de la colònia Barcino: aproximació desde l'arqueomorfologia i la palinologia". En J. Guitart y C. Carreras (coords.), Barcino 1, pp. 131-140. Barcelona: ICAC.

PÉREZ, Ramiro; DUARTE, Francesc Xaviery ARASA, Ferran (2015): "Novena campanya d'excavacions a la ciutat romana de Lesera". Saguntum, 47, pp. 269-273.

POLO, Manuel; CRUZ, Evay COCH, Carme (2008): "Bioantropología de la necrópolis hispano-musulmana del nuevo hogar 'Verge del Lledó'(Castellón)". Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura, 84, pp. 475-488.

POLO, Manuel; GARCÍA-PRÓSPER, Elisa; MELCHOR, José Manuely BENEDITO, Josep (2013): Paleopatologia en tres conjuntos funerarios medievales de Burriana (Castellón). Actas del XI Congreso Nacional de Paleopatología, pp. 573-598. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona.

PONCE, Juana (2002): "Los cementerios islámicos de Lorca. Aproximación al ritual funerario". Revista de la Asociación de Amigos del Museo Arqueología de Lorca, 1, pp. 115-147.

PREVEDOROU, Eleana; DÍAZ-ZORITA, Marta; ROMERO, Alejandro; BUIKSTRA, Jane; DE MIGUEL, María Pazy KNUDSON, Kelly (2010): "Residential mobility and dental decoration in Early Medieval Spain: results from the eighth century site of Plaza del Castillo, Pamplona". Dental Anthropology, 23, 2, pp. 42-52. https://doi.org/10.26575/daj.v23i2.74

PUIG, Martí (2014): Arqueologia funerària islàmica a Catalunya. (Trabajo de fin de Máster). Barcelona: Universitat de Barcelona. Recuperado de: https://prezi.com/8uxgch9ghedp/arqueologia-funeraria-islamica-a-catalunya/

PUIG, Martí (2015): "La necròpolis islàmica de l'area del Mercat del Born (Barcelona)". Actes del V Congrés d'Arqueologia medieval i moderna a Catalunya, 1, pp. 513-524. Barcelona: Ayuntamiento de Barcelona.

PUY, Arnald; BALBO, Andrea; VIRGILI, Antoniy KIRCHNER, Helena (2014): "The evolution of Mediterranean wetlands in the first millennium AD: The case of Les Arenes floodplain (Tortosa, NE Spain)". Geoderma, 232, pp. 219-235. https://doi.org/10.1016/j.geoderma.2014.05.001

ROYO, Vicente (2017): "Construir i ocupar el territori: La gènesi de la frontera septentrional del Xarq al-Àndalus des de la perspectiva cristiana (s. XII-XIII)". Centro de Estudios del Maestrazgo: Boletín de divulgación cultural, 97, pp. 6-36.

ROYO, Vicente (2019): "De Penyagolosa al Sénia. La toponímia àrab a les comarques històriques del Maestrat i els Ports". En J. Bernat y F. Guardiola (eds.), Noms de lloc i de persona de les terres de Penyagolosa i altres estudis d'onomàstica, pp. 299-314. Castelló: Diputación de Castellón, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Institut d'Estudis Catalans, Ayuntamiento de Atzeneta del Maestrat y Ayuntamiento de Vistabella del Maestrat.

SANMARTÍ, Enric (1986): "Una patena visigoda d'us litúrgic trobada a Onda". Quaderns de prehistòria i arqueologia de Castelló, 12, pp. 262.

SÁENZ, Juan Carlosy MARTÍN-BUENO, Manuel (2013): "La necrópolis musulmana de Valdeherrera (Calatayud, Zaragoza): nuevos datos cronológicos sobre la fundación de Calatayud". Zephyrus, 72, pp. 153-171. https://doi.org/10.14201/zephyrus201372153171

SELMA, Sergi (1996): "La excavación del cementerio islámico de Castelnovo. Boletín informativo municipal de Casatelnovo, pp. 15-18.

SÉNAC, Philippey ESCO, Carlos (1988): "Une forteresse de la Marche Supérieure d'al-Andalus, le ḥiṣn de Sen et Men (province de Huesca)". Annales du Midi, 100, 100, pp. 17-33. https://doi.org/10.3406/anami.1988.2150

SÉNAC, Philippe (2012): "De la madīna à l'almunia. Quelques réflexions autour du peuplement musulman au nord de l'Èbre". Annales du Midi. 124, 278, pp. 183-201. https://doi.org/10.3406/anami.2012.7576

SERRANO, José Luísy CASTILLO, Juan Carlos (2000): "Las necrópolis medievales de Marroquíes Bajos, (Jaén). Avance de las investigaciones arqueológicas", Arqueología y territorio medieval, 7, pp. 93-120. https://doi.org/10.17561/aytm.v7i0.1662

Servei d'Arqueologia de Barcelona (2018): "Necròpolis islàmica del Born: nou enterrament islàmic al barri de la Ribera". Accesible en: https://ajuntament.barcelona.cat/arqueologiabarcelona/necropolis-islamica-delborn-nou-enterrament-islamic-al-barri-de-la-ribera/

SOUTO, Juan (1991): "Las almacabras saraqustíes en el contexto de las almacabras de Al-Andalus". Cuadernos de Zaragoza, 63, pp. 49-65.

TORRÓ, Josep (2007): "Guerra, repartiment i colonització al regne de València (1248-1249)". En E. Guinot y J. Torró ( coords..), Repartiments a la Corona d'Aragó (segles XII-XIII), pp. 201-276. Valencia: Universitat de València.

TRELIS, Julio; ORTEGA, José Ramón; REINA, Inmaculaday ESQUEMBRE, Marco (2009): "El cementerio mudéjar del Raval (Crevillent-Alicante)". Arqueología y Territorio Medieval, 16, pp. 179-216. https://doi.org/10.17561/aytm.v16i0.1489

VALDÉS, Fernando (2016): "La desorientación de las mezquitas de Al-Andalus". Anejos a Cuadernos de Prehistoria y Arqueología, 2, pp. 335-345. https://doi.org/10.15366/ane2.blasco2016.024

VILASECA, Salvador y PRUNERA, Alberto (1966): "Sepulcros de losas, antiguos y altomedievales, de las comarcas tarraconenses". Butlletí Arqueològic. Reial Societat Arqueològica Tarraconense, 93-96, pp. 25-46.

VIGIL-ESCALERA, Alfonso (2009): "Sepulturas, huertos y radiocarbono (siglos VIII-XIII dC). El proceso de islamización en el medio rural del centro peninsular y otras cuestiones". Studia Historica, Historia Medieval, 27, pp. 97-118.

VIRGILI, Antoni (2011): "El Camp de Tarragona entre l'Antiguitat Tardana i el repartiment feudal (segles xI-xII). Historiografia i arqueologia". Actes del IV Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, 2, pp. 47-66. Tarragona: ACRAM y Ayuntamiento de Tarragona.

VIRGILI, Antoni (2019): "Sarraïns a la Catalunya Nova (segles XII-XIII)". En F. Sabaté (ed.), Poblacions rebutjades, poblacions desplaçades. (Europa Medieval), pp. 45-70. Lleida: Pagès Editors.

Publicado

2020-12-22

Cómo citar

Olivé-Busom, J., Kirchner, H., López-Costas, O. ., & Márquez-Grant, N. (2020). Arqueología funeraria andalusí en Cataluña y la provincia de Castellón: Un estado de la cuestión. Arqueología Y Territorio Medieval, 27, 235–267. https://doi.org/10.17561/aytm.v27.5395

Número

Sección

Artículo Científicos