Hornos, alfares y producciones cerámicas andalusíes en el entorno rural de Castellón de la Plana

Autores/as

DOI:

https://doi.org/10.17561/aytm.v27.5013

Palabras clave:

Castellón, arqueología y cerámica andalusí, hornos, tecnología, centros de producción

Resumen

Con este artículo no pretendemos ofrecer un panorama completo acerca de la investigación de los alfares andalusíes, lo cual resultaría imposible dada la gran cantidad de material que queda por investigar. Se trata más bien de introducirnos, a través de nuestras propias experiencias de campo, en el estudio de la cerámica y de los centros de producción que se implantaron en el territorio de Castellón de la Plana, que apoyamos en los descubrimientos más relevantes, con indicación de sus alfares, tipologías cerámicas, muestrarios ornamentales y alguna de las relaciones que tuvieron con otras cerámicas de la época.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Citas

ACIÉN ALMANSA, Manuel (2001): "Del estado califal a los estados taifas. La cultura material". Actas del V Congreso de Arqueología Medieval Española. Vol. 2. Valladolid: Junta de Castilla y León. Consejería de Educación y Cultura.

AGUAROD, Carmen; ESCUDERO, Francisco de Asís (1991): "La industria alfarera del barrio de San Pablo (siglo I-XIII)", en AA.VV. Zaragoza. Prehistoria y Arqueología. Zaragoza.

AMIGUES, François (1985): "Archéologie mediévale et islamique". Mélanges de la Casa Velázquez, 21, pp. 371-392. Madrid: Casa de Velázquez. https://doi.org/10.3406/casa.1985.2451

APARICIO SÁNCHEZ, Laura (2015): "El alfar cordobés de Ollerías y sus producciones (Siglos XII y XIII)", en Mª José GONÇALVES

Susana GÓMEZ-MARTÍNEZ (coords.), Actas X Congresso Internacional A Cerâmica Medieval No Mediterrâneo (Silves-Mértola, 22-27 octubre 2012), pp. 596-603. Silves: Cámara Municipal de Silves y Campo Arqueológico de Mértola.

ARMENGOL MACHÍ, Pau (2013): "Estudi sobre la safa de corda seca total amb motius zoomorfs de Sant Jaume de Fadrell (Castelló)", en Pau ARMENGOL; Claire DÉLÉRY; Pierre GUICHARD (eds.), La safa de Sant Jaume de Fadrell, pp. 23-62. Castellón: Diputació de Castelló.

ASÓN, Irma; CARRERA, Juan Carlos; PERUA, Francisco J. (2010): "El alfar andalusí de la partida de la Rosana: arqueología de un área industrial musulmana en el Morbaiter del siglo XI (Sagunto, Valencia)". Braçal. Revista del Centre d'Estudis del Camp de Morvedre, 42, pp. 27-47.

ASÓN, Irma; CARRERA, Juan Carlos (2016): "Un asentamiento andalusí de producción de ámbito rural en la cora Balansiya. El alfar califal de la Partida de la Rosana (Valencia, España)". CLIO Arqueológica, pp. 26-52. https://doi.org/10.20891/clio.v31i2p26-52

AZUAR RUIZ, Rafael (1985): "Arqueología medieval del País Valenciano y Murcia". Arqueología del País Valenciano: panorama y perspectivas, Anejo de Lvcentvm, pp. 415-446. Alicante: Universidad de Alicante. https://doi.org/10.14198/LVCENTVM1985.Anejo.19

AZUAR RUIZ, Rafael (1989): Denia islámica: arqueología y poblamiento. Alicante: Instituto Alicantino de Cultura Juan Gil-Albert.

AZUAR RUIZ, Rafael (1998): "Alfares y Testares del Sharq Al-Andalus (siglos XII-XIII). Producción, tipología y distribución", en José I. PADILLA; Josep M. VILA (coords.), Ceràmica Medieval i Postmedieval. Circuits productius i seqüències culturals, pp. 57-71. Barcelona: Universitat de Barcelona.

AZUAR, RAFAEL; BORREGO, Margarita; MARTÍ, Javier; NAVARRO, C.; PASCUAL, Josefa; SARANOVA, Rosa; BURGUERA, Vicent; GISBERT, Josep Antoni (1995): "Cerámica tardo-andalusí del País Valenciano (Primera mitad del siglo XIII)", en Actes du 5ème Colloque sur la Céramique Médiévale (Rabat 11-17 Novembre 1991), pp. 140-161. Rabat: Institut National des Sciences de l'Archéologie et du Patrimoine.

AZUAR, RAFAEL; MARTÍ, Javier; PASCUAL, Josefa (1999): "Las cerámicas de la conquista feudal". Actas del Coloquio La cerámica andalusí. 20 años de investigación, Jaén, 15 al 17 de octubre 1997, Arqueología y Territorio Medieval, 6, pp. 279-323. Jaén: Universidad de Jaén.

AZUAR RUIZ, Rafael; MENÉNDEZ FUEYO, José Luis (1997): "El alfar islámico de la calle Curtidores-Filet de Fora de la ciudad de Elche (Alicante) (siglos XI-XIII)". Pobladores de Elche, IIIª Época, 19, pp. 113-126. Elche.

BAZZANA, André (1990a): "La cerámica hispanomusulmana: problemas técnicos". La cerámica islámica en la ciudad de Valencia (II). Estudios. Serie Arqueológica Municipal, 9, pp. 41-60. Valencia.

BAZZANA, André (1990b): "Ensayo de tipología de la cerámica musulmana del antiguo Sharq Al-Andalus". La cerámica islámica en la ciudad de Valencia (II). Estudios. Serie Arqueológica Municipal, 9, pp.143-162. Valencia.

BAZZANA, André (1996): "Inventaire du mobilier céramique. Site-refuge, grotte-sanctuaire ou abri de bergers du haut Moyen Âge? La grotte de Las Jualentejas, à Fuentes de Ayódar (Castellón)". Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló, 17, pp. 527-550.

BENEDITO, Josep; MELCHOR, José Manuel (2018): "Las maqâbir en el entorno rural de Castellón de la Plana: balance de los descubrimientos". Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló, 36, pp. 185-202.

BRONCANO, Santiago; ALFARO, María del Mar (1997): Los accesos a la ciudad ibérica de Meca mediante sus caminos de ruedas. TV del SIP, 92. Valencia: Diputación de Valencia.

CARMONA, Rafael; LUNA, Dolores; JIMÉNEZ, Mª Ángeles (2007): "Nuevo horno de barras de época almohade de los alfares de Madinat Baguh (Priego de Córdoba): aproximación formal a su producción cerámica". Antiquitas, 18-19, pp. 189-214.

CLARAMONTE, Mónica; BENEDITO, Josep; MELCHOR, José Manuel (2005): "Los hornos del alfar islámico de la partida de Safra (Castellón de la Plana)". Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló, 24, pp. 295-316.

CLARAMONTE, Mónica; BENEDITO, Josep; MELCHOR, José Manuel (2008): "El alfar andalusí y la cerámica en el yacimiento de la partida de Safra (Castellón de la Plana)". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, tomo LXXXIV, Castellón julio-diciembre 2008, pp. 437-462.

COLL CONESA, Jaume (1989): "Ceràmica i canvi cultural a la València medieval. L'Impacte de la Conquesta". Afers, 7, pp. 125-167.

COLL CONESA, Jaume (1998): "La Ceràmica Valenciana del segles XIII al XIX. Tècniques i processos de la producció. Visió diacrònica de conjunt", en Josep I. PADILLA; Josep M. VILA (coords.), Ceràmica Medieval i Postmedieval. Circuits productius i seqüencies culturals, pp. 165-176. Barcelona: Universitat de Barcelona.

COLL CONESA, Jaume (2009): La cerámica valenciana (apuntes para una síntesis). Valencia: Asociación Valenciana de Cerámica.

COLL CONESA, Jaume (2014): "Técnica, áulica y distinción social en la cerámica medieval". Anales de Historia del Arte, 24, Nº Esp. Noviembre, VII Jornadas Complutenses de Arte Medieval, "Splendor". Artes suntuarias en la Edad Media hispánica, pp. 69-97. https://doi.org/10.5209/rev_ANHA.2014.48270

COLL CONESA, Jaume; GARCÍA PORRAS, Alberto (2010): "Tipología, cronología y producción de los hornos cerámicos en al-Andalus". Albisola, XLII [2009], pp. 7-24. Firenze.

COLL, Jaume; PASCUAL, Josefa; MARTÍ, Javier (1989): Cerámica y cambio cultural. El tránsito de la Valencia islámica a la cristiana. Madrid: Dirección General de Bellas Artes y Archivos.

COLLADO VILLALBA, Octavio; NIETO SORIANO, Emilio (2008): "Memoria de la excavación arqueológica realizada en el yacimiento Sant Jaume de Fadrell dentro del proyecto de construcción de la nueva carretera de acceso al puerto de Castellón". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, tomo LXXXIV, pp. 399-435.

CRESPO VALERO, José Manuel; GALLARDO CARRILLO, Juan (2014): "El alfar almohade de la calle Terrer Leonés de Lorca (Murcia)". Alberca, 12, pp. 97-111.

DÉlÉry, Claire (2013): "Algunes notes sobre la safa de corda seca total trobada a Sant Jaume de Fadrell", en Pau ARMENGOL; Claire DÉlÉry; Pierre GUICHARD (eds.), La safa de Sant Jaume de Fadrell, pp. 63-70. Castellón: Diputació de Castelló.

ESCUDERO, Francisco de Asís (2011-2012): "Los tambores musulmanes del alfar de la calle San Pablo 95-103 de Zaragoza". Saldvie, 11-12, pp. 147-174.

GAMO, Blanca; GUTIÉRREZ, Sonia (2009): "Los hornos de El Tolmo de Minateda (Hellín, Albacete): estructura y producción", en Juan ZOZAYA; Manuel RETUERCE; Miguel Ángel HERVÁS; Antonio DE JUAN (eds.), Actas del VIII Congreso Internacional de Cerámica Medieval (Ciudad Real-Almagro, 27 febrero-3 marzo 2006), pp. 839-848. Ciudad Real: Asociación Española de Arqueología Medieval.

GIRALT, J. (1995): "Balaguer: les fours islamiques du Pla d'Almatà (XIè siècle)", en Le vert et le brun. De Kairouan à Avignon, céramiques du Xe au XVe siècle, pp. 22-23. Marsella.

GISBERT Santonja, Josep Antoni (1990): "Los hornos del alfar islámico de la avenida Montgó/calle Teulada. Casco urbano de Denia (Alicante)", en André BAZZANA; François AMIGUES (eds.), Fours de Potiers et "testares" médiévaux en Mediterranée Occidentale. Méthodes et résultats, Serie Archéologie XIII, pp. 75-92. Madrid: Casa de Velázquez.

GISBERT Santonja, Josep Antoni (1992): "El horno U.E. 94 del alfar islámico de la avda. Montgó-C. Teulada, 7. Denia, Alicante". Tecnología de la cocción cerámica desde la antigüedad a nuestros días, pp. 105-120. Alicante: Asociación de Ceramología.

GISBERT SANTONJA, Josep Antoni (2003): "La producción cerámica en Daniya (Dénia) en el siglo XI". Tondela, pp. 61-77.

GISBERT, Josep Antoni; Azuar, Rafael; Burguera, Vicent (1991): "La producción cerámica en Daniyya. El alfar islámico de la avda. Montgó/calle Teulada (Denia, Alicante)". Cerâmica Medieval no Mediterrâneo Ocidental, pp. 247-262. Mértola: Campo arqueológico de Mértola.

GISBERT, Josep Antoni; BURGUERA, Vicent; BOLUFER, Joaquín (1992): La cerámica de Daniya -Dénia-. Alfares y ajuares domésticos de los siglos XII-XIII. Madrid: Ministerio de Cultura.

GISBERT, Josep Antoni; BURGUERA, Vicent; BOLUFER, Joaquín (1995): "El registro arqueológico cerámico de una ciudad árabe durante el primer tercio del siglo XIII. El arrabal de Daniya: "El Fortí Dénia-Alacant". Actes du 5ème Colloque sur la Céramique Médiévale (Rabat 11-17 Novembre 1991), pp. 162-177. Rabat: Institut National des Sciences de l'Archéologie et du Patrimoine.

GONZÁLEZ MARTÍ, Manuel (1952): Cerámica del Levante Español. Siglos Medievales. Vol. II y II. Barcelona: Editorial Labor.

GUICHARD, Pierre (1990): "Contexto Histórico de la Valencia Musulmana". La cerámica islámica en la ciudad de Valencia (II). Estudios. Serie Arqueológica Municipal, 9, pp. 25-40. Valencia.

GUSI JENER, Francesc (1985): "Ermita de Nª Sª de Lledó. Campaña de urgencia 981". X Aniversario 1975-1985, Servicio de Investigaciones Arqueológicas y Prehistóricas, pp. 80-81. Castellón: Diputación Provincial.

GUSI, Francesc; OLIVER, Arturo; AGUILELLA, Gustau; CURA, Miquel (2000): SIAP XXV Aniversario 1975-2000. Castellón: Publicacions de la Diputació de Castelló.

GUTIÉRREZ LLORET, Sonia (1986): "Cerámicas comunes altomedievales: contribución al estudio del tránsito de la antigüedad al mundo paleoislámico en las comarcas meridionales del País Valenciano". Lucentum, 5, pp. 147-168. https://doi.org/10.14198/LVCENTVM1986.5.09

GUTIÉRREZ LLORET, Sonia (1988): Cerámica común paleoandalusí del Sur de Alicante. Siglos VII-X. Alicante: Caja de Ahorros Provincial.

GUTIÉRREZ LLORET, Sonia (1990-1991): "Panes, hogazas y fogones portátiles. Dos formas cerámicas destinadas a la cocción del pan en Al-Andalus: El hornillo (tannur) y el plato (tabaq)". Lucentum, IX-X, pp. 161-175. https://doi.org/10.14198/LVCENTVM1990-1991.9-10.10

GUTIÉRREZ LLORET, Sonia (1993): "La cerámica paleoandalusí del sureste peninsular (Tudmir): producción y distribución (siglos VII a X)". La Cerámica altomedieval en el sur de Al-Andalus, Primer encuentro de arqueología y patrimonio, pp. 37-66. Granada: Universidad de Granada.

GUTIÉRREZ LLORET, Sonia (1995): "La experiencia arqueológica en el debate sobre las transformaciones del poblamiento altomedieval en el SE de Al-Andalus: el caso de Alicante, Murcia y Albacete". Acculturazione e mutamenti. Prospettive nell'Archeologia Medievale del Mediterraneo, pp. 165-189. Firenze: Ed. All'Insegna del Giglio.

HERNÁNDEZ SOUSA, José Miguel (2014): "El urbanismo islámico en la Sevilla medieval: transformaciones e impacto en los talleres alfareros. Una aproximación al estudio de los hornos cerámicos andalusíes". Revista Historia Autónoma, 4, pp. 63-82.

LERMA ALEGRIA, José Vicente (1990): "Ensayo de cronología". La cerámica islámica en la ciudad de Valencia (II). Estudios. Serie Arqueológica Municipal, 9, pp.163-167. Valencia.

LERMA ALEGRÍA, José Vicente et alii (1990): La cerámica islámica en la ciudad de Valencia (II). Estudios. Serie Arqueológica Municipal, 9. Valencia.

LÓPEZ ELUM, Pedro (1994): "La alimentación y sus utensilios: valor y funciones de la cerámica". La alquería islámica en Valencia. Estudio arqueológico de Bofilla siglos XI a XIV, Valencia.

MARTÍNEZ PÉREZ, Antonio y MARTÍNEZ RUÍZ, José Antonio. (1990): "Alzira hispano-musulmana: aproximación a su estudio". Al-Gezira, revista d'Estudis Històrics de la Ribera Alta, 6, pp. 59-143.

MOLINA EXPÓSITO, Antonio; SALINAS PLEGUEZUELO, Elena (2010): "Hornos de barras islámicos en Córdoba (España)". Albisola, XLII, pp. 45-56.

MONTMESSIN, Yves (1980): "Description analytique de la céramique commune du testar de Onda/Mas de Pere (Castellón)", Cuadernos de Prehistoria y Arqueología Castellonense, 7, pp. 243-290.

MOSTALAC CARRILLO, Antonio (1990): "Los hornos islámicos de Zaragoza", en André BAZZANA; François AMIGUES (eds.), "Fours de potiers et "testares" médiévaux en Méditerranée occidentale‎. Méthodes et résultats". Collection de la Casa de Velázquez, Serie Archéologie XIII, pp. 63-74. Madrid: Casa de Velázquez.

MUÑOZ LÓPEZ, Francisco (1995): "Murcie: rue San Nicolás, rue Ceferino, rue Cortes, rue Pedro de la Flor", en Le Vert et le Brun. De Kairouan à Avignon, céramiques du Xe au XVe siècle, pp. 24-27. Marsella.

NAVARRO, Julio; JIMÉNEZ, Pedro (2009): "La cerámica andalusí de Murcia a la llegada de Alfonso X", en Alfonso X y su época. Catálogo de la exposición celebrada en Murcia, pp. 695-704. Murcia.

PASCUAL, Josefa; ARMENGOL, Pau; GARCÍA, Isabel; ROCA, Lourdes y RUIZ, Enrique (2009): "La producción cerámica almohade en la ciudad de Valencia. El alfar de la calle Sagunto", en Juan ZOZAYA; Manuel RETUERCE; Miguel Ángel HERVÁS; Antonio DE JUAN (eds.), Actas del VIII Congreso Internacional de Cerámica Medieval (Ciudad Real-Almagro, 27 febrero-3 marzo 2006), pp. 355-372. Ciudad Real: Asociación Española de Arqueología Medieval.

PASCUAL, Josefa; RIBERA, Albert; ROSSELLÓ, Miquel; MAROT, Teresa (1997): "València i el seu territori: Contexts ceràmics de la fi de la romanitat a la fi del califat (270-1031)". Arqueomediterrània. Contextos ceràmics d'època romana tardana i de l'Alta Edat Mitjana (segles IV-X). Actes Taula Rodona Badalona, novembre 1996, pp. 179-202. Barcelona: Universitat de Barcelona.

RODERO PÉREZ, Santiago (2005): "Nuevos datos para el conocimiento de la muralla islámica de la ajerquia en su tramo septentrional. A.A.P. en la plaza de la Lagunilla nº 11 (Córdoba)". Romula, 4, pp. 275-308.

ROSSER, Pablo; SOLER, Seila (2015): "Hornos cerámicos islámicos en el Tossal de les Basses (Alicante, España)", en Actas XVI Congreso de la Asociación de Ceramología (Agost, 2 a 4 de noviembre de 2012), pp. 95-122. Agost: Asociación de Ceramología.

RUIZ VAL, Enrique; GARCIA VILLANUEVA, Isabel (1995): "Valence: les ateliers de potiers d'époque islamique du 127, rue Sagunto", en Le vert et le brun. De Kairouan à Avignon, céramiques du Xe au XVe siècle, p. 30. Marsella.

SALVATIERRA, Vicente; SERRANO, José Luis; CASTILLO, Juan Carlos; CANO, Juana; GUTIÉRREZ, Victoria (2006): "Introducción al análisis de un área artesanal califal en Marroquies Bajos (Jaén)", en Juan ZOZAYA; Manuel RETUERCE; Miguel Ángel HERVÁS; Antonio DE JUAN(eds.), Actas del VIII Congreso Internacional de Cerámica Medieval (Ciudad Real-Almagro, 27 febrero-3 marzo 2006), pp. 405-418. Ciudad Real: Asociación Española de Arqueología Medieval.

SOLER FERRER, Mª Paz (1987): Historia de la cerámica valenciana, vol. 1. Valencia : Vicent García Editores.

SOLER FERRER, Mª Paz (1988): Historia de la cerámica valenciana, vol. 2. Islam y cerámica mudéjar. Valencia: Vicent García Editores.

SOLER FERRER, Mª Paz (1990): "La cerámica con decoración de cuerda seca". La cerámica islámica en la ciudad de Valencia (II). Estudios. Serie Arqueológica Municipal, 9, pp. 97-114. Valencia.

SORIANO MARTÍ, Javier (2002): Aprovechamientos históricos y situación actual del bosque en Castelló. Comité econòmic i social de la Comunitat Valenciana. Valencia: Bancaixa-Fundació Caixa Castelló.

THIRIOT, Jacques (1993): "Bibliographie du four de potier à barres d'enfournement", en Rafael AZUAR; Javier MARTÍ (eds.), Actas IV Congreso de Arqueología Medieval Española (Alicante, 4-9 octubre 1993), pp. 787-798. Alicante.

TORREMOCHA SILVA, Antonio (2015): "La cerámica musulmana estampillada de los siglos XIII y XIV hallada en Algeciras". Estudios sobre Patrimonio, Cultura y Ciencias Medievales, 17, pp. 349-402.

TORRÓ ABAD, Josep (2010): "Tierras ganadas. Aterrazamiento de pendientes y desecación de marjales en la colonización cristiana del territorio valenciano", en Helena KIRCHNER (ed.), Por una arqueología agraria. Perspectivas de investigación sobre espacios de cultivo en las sociedades medievales hispánicas,BAR International Series 2062, pp. 157-172. Oxford.

TORRÓ ABAD, Josep (2013): "Presentación", en Pau ARMENGOL; Claire DÉLÉRY; Pierre GUICHARD (eds.), La safa de Sant Jaume de Fadrell, pp. 11-13.Castellón: Diputació de Castelló.

TORRES SALINAS, Francisco José (1995): "Aproximación a la arqueología islámica de Elda. Cerámica árabe de 'El Monastil' procedente de los fondos antiguos del Museo Arqueológico Municipal". Alebus, 4-5, pp. 132-152.

ZOZAYA, Juan (2002): "Iconografía omeya", en José Luis DEL PINO (coord.), El califato de Córdoba. Córdoba: Ayuntamiento de Córdoba.

Publicado

2020-12-22

Cómo citar

Benedito Nuez, J., & Melchor Monserrat, J. M. . (2020). Hornos, alfares y producciones cerámicas andalusíes en el entorno rural de Castellón de la Plana. Arqueología Y Territorio Medieval, 27, 269–297. https://doi.org/10.17561/aytm.v27.5013

Número

Sección

Artículo Científicos