Nuevos datos arqueológicos sobre el poblamiento altomedieval del Priorat (Tarragona)

Autores/as

  • Núria Rafel Fontanals Universitat de Lleida. Jubilada

DOI:

https://doi.org/10.17561/aytm.v27.5428

Palabras clave:

período visigótico, período altomedieval, poblamiento rural, palinología, isótopos de plomo, Cataluña

Resumen

Se presentan nuevos datos arqueológicos del nordeste peninsular (comarca del Priorat, Tarragona) relativos a un período poco conocido, el lapso temporal entre los siglos VII a X. Dichos datos han sido obtenidos en el curso de investigaciones arqueológicas cuyo objeto era la Prehistoria. La emergencia de informaciones relativas al período altomedieval en yacimientos prehistóricos incide en dos aspectos importantes. El primero de ellos es contribuir al estudio del poblamiento en este período en el que los datos parecen indicar la ausencia de una ruptura y de un vacío poblacional. El segundo se refiere a consideraciones metodológicas que ponen de manifiesto el sesgo que determinados prejuicios científicos han introducido en los datos.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Citas

ALÒS, Carme, CAMATS, Anna, MONJO, Marta y SOLANES, Eva (2007): "Organización territorial y poblamiento rural en torno a Madîna Balagí (siglos VIII-XII). En SÉNAC, Philippe (éd.), Villes et campagnes de Tarraconaise et d'al-Andalus (VIe-XIe siècles): la transition, pp. 157-181. Paris: CNRS; Toulouse: Université de Toulouse-Le Mirail. https://doi.org/10.4000/books.pumi.25693

ARMADA, Xóse-Lois; GRAELLS, Raimon; RAFEL, Núria y PAYÀ, Xavier (2010): "La presencia romana en la Font del Molar (Priorat, Tarragona): prospección de superficie y hallazgos fortuitos". Revista d'Arqueologia de Ponent 20, pp. 177-190.

AROLA, Roc y BEA, David (2004), "La vil·la romana de l'Hort del Pelat (Riudoms, Baix Camp)". Butlletí Arqueològic 24, pp 75-95.

BOLÓS, Jordi, BONALES, Jacinto, FLÓREZ, Marta y MARTÍNEZ ELCACHO, Albert (2016): Caracterització histórica del paisatge del Priorat-Montsant-Siurana. Recuperado de: http://www.catpaisatge.net/pahiscat/docs/CHPC_PRIORAT-MONTSANT-SIURANA.pdf

BRAMON, Dolors (1998): Nous textos d'historiadors musulmans referents a la Catalunya medieval (continuació de l'obra de J. Mª Millàs i Vallicrosa) (tesis doctoral). Universitat de Barcelona. Barcelona. Recuperado de: http://hdl.handle.net/10803/2071

BRAMON, Dolors (2000): De quan érem o no musulmans: textos del 713 al 1010: continuación de l'obra de J.M. Millàs i Vallicrosa. Barcelona: Eumo

BROGIOLO, Gian Pietro y CHAVARRÍA, Alexandra (2008): "El final de las villas y las transformaciones del territorio rural en el Occidente (siglos V-VIII)". En FERNÁNDEZ OCHOA, Carmen, GARCÍA-ENTERO, Virginia y GIL SENDINO, Fernando (eds.), Las villae tardorromanas en el occidente del Imperio: arquitectura y función. IV Coloquio Internacional de Arqueología en Gijón, pp. 193-213. Gijón: TREA.

CASTANYER, Pere, TREMOLEDA, Joaquim y DEHESA, Rafel (2012): "De Vilauba a Villa Alba. L'hàbitat dels segles VI-VII d.C. de la vil·la romana de Vilauba (Camós, Pla de l'Estany)". Tribuna d'Arqueologia 2010-2011, pp. 9-21. Barcelona: Generalitat de Catalunya.

CLARAMUNT, Salvador (2014): "La formación de Cataluña y su inserción en la Edad Media española". En CLARAMUNT, Salvador, Societat, cultura i món mediterrani. Recull d'articles. Col·lecció Homenatges, 47, pp. 375-392. Barcelona: Universitat de Barcelona.

DÍAZ, Moisés, GIMENO, Marc y MESAS, Imma (2015): "Nuevos datos sobre la evolución del área portuaria occidental y fluvial de Tarraco. Últimas excavaciones en la UA 15 y en la c/ Vidal i Barraquer (Antigua Sofrera Pallarès)". En LÓPEZ VILLAR, Jordi (ed.), Tarraco Biennal. Actes del 2on. Congrés Internacional d'Arqueologia i Món Antic. August i les províncies occidentals; 2000 aniversari de la mort d'August.Vol. 2, pp. 229-236.Tarragona: Fundació Privada Mútua Catalana.

DÍAZ, Moisés y MACIAS, Josep Maria (2008): "La vil·la romana de la Pineda/Cal·lípolis (Vila-seca, Tarragonès)". En REMOLÀ, Josep Anton (coord.), El territorio de Tarraco: vil·les romanes del Camp de Tarragona. Actes del Seminari organitzat pel Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, la Societat Catalana d'Estudis Clàssics i l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica, amb la col·laboració de la Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili, pp. 133-151. Tarragona: Museu Nacional Arqueològic de Tarragona.

ESCALA, Óscar, MULET, Marta y COLET, Anna (2011): "El Tossal del Moro. Un jaciment visigot i ibèric a l'Urgell? Primers resultats". Urtx, 25, pp. 244-252.

ESCALA, Óscar, MOYA Andreu, TARTERA, Enric, VIDAL, Ares, ARMENTANO, Núria y NACIAROVA, Dominika, (2015): "La Fogonussa (Sant Martí de Riucorb). Ibers, romans i visigots a la comarca de l'Urgell". Tribuna d'Arqueologia 2012-2013, pp. 245-261. Barcelona: Generalitat de Catalunya.

ESCALA, Óscar, COLET, Anna, MULET, Marta, MAZUQUE, Jordi y MARTÍNEZ, Jordi (2018): "El jaciment ibèric i visigot del Tossal del Moro (Castellserà, l'Urgell). Darreres novetats". En Actes de les Primeres Jornades d'Arqueologia i Paleontologia de Ponent, pp. 202-209. Lleida: Diputació de Lleida.

FOLCH, Cristian, GIBERT, Jordi, MARTÍN, Jairo y RODRIGO, Esther (2007): "L'ocupació de l'Alta edat mitjana del jaciment del Serrat dels Tres Hereus (Casserres, Berguedà)". En Actes del III Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, pp. 753-757. Sabadell: Ajuntament de Sabadell, ACRAM.

FOLCH, Cristian, GIBERT, Jordi y MARTÍ, Ramon (2015): "Les explotacions rurals tardoantigues i altmedievals a la Catalunya Vella: una síntesi arqueològica". Estudis d'Història Agrària, 27, pp. 91-113.

FOLLIERI, M.; ROURE, J. M.; GIARDINI, M.; MAGRI, D.; NARCISI, B.; PANTALEÓN-CANO, J. e Yll, E. I. (2000): "Desertification trends in Spain and Italy based on pollen analysis". En BALABANIS, P.; PETER, D.; GHAZI, A. y TSOGAS, M. (eds.), International Conference on Mediterranean Desertification Research results and policy implications, pp. 33-44. European Commission.

FUENTES, Maribel (en prensa): "Intervenció arqueològica a l'antic hospital de clergues de Girona: l'evolució urbana de la riba del riu Galligants des de l'època romana fins a l'actualitat". Tribuna d'Arqueologia 2017-2018.

GARCIA, Moisés, MACIAS, Josep Maria y TEIXELL, Imma (1999): "Necròpoli de la vil·la dels Munts". Del romà al romànic. Història, art i cultura de la Tàrraconense mediterrània entre els segles IV i X, pp. 278-279. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.

GUTIÉRREZ LLORET, Sonia (2007): "La islamización de Tudmīr: balance y perspectivas". En SÉNAC, Philippe (éd.), Villes et campagnes de Tarraconaise et d'al-Andalus (VIe-XIe siècles): la transition, pp. 275-318. Paris: CNRS; Toulouse: Université de Toulouse-Le Mirail. https://doi.org/10.4000/books.pumi.25763

GUTIÉRREZ LLORET, Sonia (2013): "De Teodomiro a Tudmīr: los primeros tiempos desde la arqueología (s. VII-IX)". En XXXIX Semana de Estudios Medievales: De Mahoma a Carlomagno. Los primeros tiempos (siglos VII-IX), pp. 229-283. Pamplona: Dpto. de Cultura, Turismo y Relaciones Institucionales.

HUNT, Mark A.; RAFEL, Núria; SORIANO, I. (2018): "The mine and the archaeological excavations". En RAFEL, Núria; HUNT ORTIZ, Mark A.; SORIANO, Ignacio; DELGADO-RAACK, Selina (eds.): Prehistoric copper mining in the north-east of the Iberian Peninsula: La Turquesa or Mas de les Moreres Mine (Cornudella de Montsant, Tarragona, Spain). Revista d'Arqueologia de Ponent, Número extra 3.

JÁRREGA, Ramón (2017): "Les ceràmiques romanes de la vil·la romana de Can Montagut (Marçà). Dades per a l'estudi del poblament rural romà al Priorat". Butlletí arqueològic, núm. 38-39 (2016-2017), pp. 81-139.

LING, J.; HJÄRTHNER-HOLDAR, E.; GRANDIN, L.; BILLSTRÖM, K. y PERSSON, P-O. (2013): "Moving metals or indigenous mining? Provenancing Scandinavian Bronze Age artefacts y lead isotopes and trace elements". Journal of Archaeological Science 40, pp. 291-304. https://doi.org/10.1016/j.jas.2012.05.040

MARTÍ, Ramon (2013): "El palatium rural, una institución fiscal del siglo VIII". Lo que vino de Oriente. Horizontes, praxis y dimensión material de los sistemas de dominación fiscal en al-Andalus (siglos VII-IX), pp. 133-148. Oxford.

MARTÍNEZ ELCACHO, Albert (2014): "Pro crosis argenti". La plata al comtat de les Muntanyes de Prades i baronia d'Entença en època del comte Pere (1342-1358): regulació, gestió i rendiment de les mines de Falset (tesis doctoral). Universitat de Lleida. Lleida. Recuperado de: http://hdl.handle.net/10803/284994.

MENCHON, Joan (2012): "Necròpolis de l'antiguitat tardana i l'alta edat mitjana a les comarques del Camp de Tarragona, Conca de Barberà i Priorat". En MOLIST, Núria y RIPOLL, Gisela (eds.), Arqueologia funeraria al nord-est peninsular (segles VI-XII). Monografies d'Olèrdola 3.1, pp.125-154. Barcelona: Museu d'Arqueologia de Catalunya.

MENCHON, Joan (2013): "De l'Ager Tarraconensis a la Marca Extrema d'Alandalús. Algunes reflexions entorn al (des)poblament del Camp de Tarragona, Conca de Barberà i Priorat entre l'antiguitat tardana i la Conquesta feudal". En PREVOSTI, Marta, LÓPEZ VILAR, Jordi y GUITART, Josep (eds.), Ager Tarraconensis 5. Paisatge, poblament, cultura material i historia, pp. 57-73. Tarragona: ICAC.

MERI, J. (ed.) (2006): Medieval Islamic civilization: an encyclopedia. Vol. I, pp. 816-818. Routledge, New Yok. https://doi.org/10.4324/9780203957608

MOLIST, Núria; RIPOLL, Gisela (eds.) (2012): Arqueologia funeraria al nord-est peninsular (segles VI-XII). Monografies d'Olèrdola, 3.1 y 3.2. Barcelona: Museu d'Arqueologia de Catalunya-Olèrdola, 2 vols., 494 pp.

PALOL, Pere de (1989): El Bovalar (Seròs, Segrià): conjunt d'època paleocristiana i visigòtica. Lleida: Diputació de Lleida.

PÉREZ DÍAZ, Sebastián y LÓPEZ SÁEZ José Antonio (2018): "The plant context and pollen concentrates as a method of absolute dating at la Turquesa mine". En RAFEL, Núria, HUNT ORTIZ, Mark A., SORIANO, Ignacio y DELGADO-RAACK, Selina (eds.), Prehistoric copper mining in the north-east of the Iberian Peninsula: La Turquesa or Mas de les Moreres Mine (Cornudella de Montsant, Tarragona, Spain) Revista d'Arqueologia de Ponent, Número extra 3, pp. 41-47.

PIERA, Marc y MENCHON, Joan (2011): "El castell de Siurana (Cornudella de Montsant, el Priorat). Treballs arqueològics dels anys 2009-2010". Actes del IV Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, pp. 867-878. Tarragona: Ajuntament de Tarragona, ACRAM.

RADEMAKERS, F. W.; NICOLAS N.; DE PUTTER, TH. y DEGRYSE, P. (2019): "Provenancing Central African copper croisettes: A first chemical and lead isotope characterisation of currencies in Central and Southern Africa". Journal of Archaeological Science 111: 105010. https://doi.org/10.1016/j.jas.2019.105010

RAFEL, N. y ARMADA, X.L. (2010): "L'explotació minera en època romana al Baix Priorat (Tarragona): a propòsit del Plumbum Nigrum Oleastrense". Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló 28, pp. 247-261.

RAFEL, Núria, MONTERO, Ignacio, SORIANO, Ignacio y DELGADO-RAACK, Selina (2016): "L'activité minière préhistorique dans le Nord-Est de la péninsule Ibérique. Étude sur la Coveta de l'Heura et l'exploitation du cuivre à la Solana del Bepo (Tarragone, Espagne)". Bulletin de la Société préhistorique française Tome 113, numéro 1, pp. 95-129. https://doi.org/10.3406/bspf.2016.14720

RAFEL, Núria, HUNT ORTIZ, Mark A., SORIANO, Ignacio y DELGADO-RAACK, Selina (eds.), (2018): Prehistoric copper mining in the north-east of the Iberian Peninsula: La Turquesa or Mas de les Moreres Mine (Cornudella de Montsant, Tarragona, Spain) Revista d'Arqueologia de Ponent, Número extra 3.

REIMER, P.J., BARD, E., BAYLISS, A., BECK, J.W., BLACKWELL, P.G., BRONK RAMSEY, C. y. VAN DER PLICHT, J. (2013): "IntCal13 and MARINE13 radiocarbon age calibration curves 0-50000 years cal BP". Radiocarbon, 55(4), pp. 1869-1887. https://doi.org/10.2458/azu_js_rc.55.16947

RIERA, Santiago (2003): "Evolució vegetal al sector de Vilanova-Cubelles (Garraf) en els darrers 3000 anys: processos naturals i transformacions antròpiques d'una plana litoral mediterrània". En GUITART, Josep, PALET, Josep Maria y PREVOSTI, Marta (eds.), Territoris antics a la Mediterrània i a la Cossetània oriental. Actes del Simposi Internacional d'Arqueologia del Baix Penedès, pp. 303-312. Barcelona: Generalitat de Catalunya.

RIERA, Santiago, MIRAS, Yannick, GIRALT, Santiago y SERVERA, Gabriel (2010): "Evolució del paisatge vegetal al Camp de Tarragona: estudi pol·línic de la seqüència sedimentològica procedent de la Sèquia Major (La Pineda, Vila-seca)". En PREVOSTI, Marta y GUITART, Josep (eds.), Ager Tarraconensis 1. Aspectes històrics i marc natural, pp.163-173. Tarragona: ICAC.

RIPOLL, Gisela, ARCE y Javier (2001): "Transformación y final de las villae en occidente (siglos IV-VIII): problemas y perspectivas". Arqueología Medieval, 8, pp. 21-54. https://doi.org/10.17561/aytm.v8i0.1672

RIPOLL, Gisela, CARRERO, Eduardo, RICO, Daniel, MOLIST, Núria, CENTELLES, Àngela G., BENSEY, Josep y TUSET, Francesc (2017): Hortus Artium Mediaevalium, 23(2), pp. 602-628. https://doi.org/10.1484/J.HAM.5.113750

ROVIRA, Jordi, BATISTA, Ricardy MOLIST, Núria (1991): "El conjunt monumental d' Olèrdola: les darreres campanyes d'excavacions (1983-1989)". Tribuna d'Arqueologia 1989-1990, pp. 87-100. Barcelona: Generalitat de Catalunya.

ROVIRA, Salvador, MONTERO, Ignacio y CONSUEGRA, Susana (1997): La primeras etapas metalúrgicas en la Península Ibérica. I Análisis de materiales. Madrid: Instituto Universitario Ortega y Gasset.

ROVIRA LLORENS, S. y MONTERO RUIZ, I. (2018): "Proyecto de arqueometalurgia de la Península Ibérica (1982-2017)". Trabajos de Prehistoria, 75 (2), pp. 223-247. https://doi.org/10.3989/tp.2018.12213

SALES, JORDINA (2014): "El Bovalar (Serós, Lleida). ¿Un monasterio productor de pergamino en la Hispania visigoda?". RaCr 90, pp. 423-464.

SANCHO i PLANAS, Marta (2018): "Recursos alimentaris en el monestir d'època visigoda de Santa Cecília de Els Altimiris (Sant Esteve de la Sarga-Pallars Jussà). Primeres aportacions". Revista d'Arqueologia de Ponent, núm. 28, pp. 63-80. https://doi.org/10.21001/rap.2018.28.3

SANCHO i PLANAS, Marta y ALEGRÍA TEJEDOR, Walter (2017): "Propuesta de contextualización del yacimiento tardoantíguo y altomedieval de Els Altimiris (Prepirineo Leridano) siglos V-IX". Archeologia Medievale, XLIV, pp. 155-170.

SOLANES, Eva y ALÒS Carme (2003): "Interpretació de l'aixovar de la necròpolis visigòtica de Palous (Camarasa, la Noguera): apunts sobre l'adobatge de pells a l'antiguitat tardana". Revista d'Arqueologia de Ponent 13, pp. 345-350.

SORIANO, Ignacio y HUNT ORTIZ, Mark A. (2018): "Minería y metalurgia prehistóricas en el Priorat y zonas limítrofes (provincia de Tarragona). Estado de la cuestión". Revista d'Arqueologia de Ponent, núm. 28, pp. 329-340. https://doi.org/10.21001/rap.2018.28.18

VALLVÉ, J. (1980): "La industria en Al-Andalus". Al-Qantara I, pp. 209-241.

VALLVÉ, J. (1996): "La minería en Al-Andalus". Actas de las I Jornadas sobre minería y tecnología en la Edad Media Peninsular, pp. 56-64.

VILASECA, Salvador (1930): "Enterraments d'època romana a Reus i el Molar". Revista del Centre de Lectura de Reus, III època, núm. 212, pp. 324-327.

VILASECA, Salvador (1934): "Les coves d'Arbolí (Camp de Tarragona)". Butlletí Arqueològic, època III, núm. 49, pp. 373-388.

VILASECA, Salvador (1952): "La coveta de l'Heura, de Ulldemolins (provincia de Tarragona)". Ampurias XIV: pp. 121-135.

ZOZAYA, Juan (2010): "La línea de fortificaciones andalusíes del Duero Oriental". Actas del Coloquio Internacional Patrimonio Cultural y Territorio en el Valle del Duero. Zamora, 28, 29 y 30 de marzo de 2007, pp. 235-255. Salamanca: Fundación Rey Alfonso Henriques.

Publicado

2020-12-22

Cómo citar

Rafel Fontanals, N. (2020). Nuevos datos arqueológicos sobre el poblamiento altomedieval del Priorat (Tarragona). Arqueología Y Territorio Medieval, 27, 221–233. https://doi.org/10.17561/aytm.v27.5428

Número

Sección

Artículo Científicos