Puentes de probable cronología califal o taifa, en Bocairent (La Vall d’Albaida, Valencia)

Autores/as

  • Agustí Ribera
  • Joaquim Bolufer
  • Josep Pascual
  • J. D. Boronat

DOI:

https://doi.org/10.17561/aytm.v10i1.1563

Palabras clave:

Arqueología medieval, Caminos, Denia, Xarq al-Andalus, Puentes, Bocairent

Resumen

Se trata de dar a conocer la existencia de tres pequeños puentes ubicados en las inmediaciones de Bocairent, comarca de la Vall d’Albaida (Valencia), presentando un avance de su estudio, con descripción y primeras planimetrías.

Estos puentes se encuentran en viales muy secundarios en la actualidad, e incluso fuera de uso en un caso. Realizados en canteria, con sillares de piedra local, su antigüedad es indudable. A falta de otros datos, por el contexto y por sus propias características edilicias, se plantea la hipótesis de que fueran construidos hacia finales del siglo X, o principios del siglo XI. Su construcción estaría relacionada con la adecua- ción de los accesos al hisn de Bocairent y, probable- mente, con el paso de un camino entre la costa -Denia- y el interior peninsular.

 

 

Descargas

Los datos de descarga aún no están disponibles.

Referencias

ABID MIZAL, J. (1989): Al-Idrisi. Los caminos de al-Anda lus en el siglo XII. CSIC. Madrid.

ACIEN ALMANSA, M. (1987): “Madinat al-Zahra en el urbanismo musulmán”. Cuadernos de Madinat al-Zahra, 1.

ARANEGUI, C.; BAZZANA, A. (1980): “Vestiges destructures defensives d’époque romaine tardive et d’épo que musulmane au Peñom d’Ifac”. Melanges Casa Velaz quez XVI. Madrid. Pp.421-436. https://doi.org/10.3406/casa.1980.2332

ARJONA CASTRO, A. (1997): Urbanismo de la Córdo ba Califal. Córdoba.

AZUAR, R. (1989a): La rábita califal de la duna de Guar damar. M. A. A. Alicante.

AZUAR, R. (1989b): Denia islámica. Arqueología y pobla miento. IC-JGA. Alicante.

BADIA, Angels; RIBERA, Albert (1999): “Plaça de l’Almoi na”. En CD Memorias arqueológicas y paleontológicas de la Comunidad Valenciana, núm. 0. Generalitat Valenciana.

BAZZANA, André (1988): “Les chemins d’al-Andalus et leurs chateaux d’apres le géographe al-Idrisi (Xie-XIIe siè cles)”. Chateaux, routes et rivières. Actes des Rencontres d’archéologie et d’histoire en Périgord. Bordeaux, pp. 29-44.

BAZZANA, A.; CRESSIER, P.; GUICHARD; P. (1988): Les châteaux ruraux d’al-Andalus. Histoire et archéologie des Hususn du sud-est de l’Espagne. Madrid.

BAZZANA, André (1992): Maisons d’al-Andalus. Habitat medieval et structures du peuplement dans l’Espagne orien tale. Casa de Velásquez. Madrid.

BRONCANO, S.; ALFARO, MM. (1997): Los accesos a la ciudad ibérica de Meca mediante sus caminos de ruedas. TV-SIP, 92. València.

COOK, M. (1998): Medieval bridges. Shire Archaeology, nº 77. Buckinghamshire, UK.

EPALZA, Mikel de (1988): “La Vall d’Albaida musulma na”. Estudis i documents – IV. Ontinyent. Pp.17-24.

FERRANDO, A. (Ed.) (1979). Llibre del Repartiment de València. Valencia.

FRANCO, F. (1991): “Estudio comparativo del urbanis mo islámico de seis poblaciones...” Simposio La Ciudad Islámica. I.F.C. Zaragoza. Pp. 353-375.

GARAU LLOMPART, I. (1990): El pont de Suria: un ejem plo de construcción medieval (1420-1421). Mallorca.

GUICHARD, Pierre (1990): Les Musulmans de Valence et la Reconquête (XIe-XIIIe Siècles). IFD. Damas. T. I, pp. 191 i ss., Doc 36.

GUTIERREZ LLORET, S. (1996): La Cora de Tudmir.. Casa de Velazquez 57. Madrid-Alacant. Vid especialmen te pp. 243 y ss, 322 y ss.

IVARS PERES, J. (1987): “El lloc d’Ifac. Una fundació del segle XIII”. Xàbiga-2. Xàbia. pp. 35-41

LEONHARDT, Fritz (1986): Ponts; Puentes. P.P.R. Lausanne.

LERMA, Josep-Vicent (1998): “El territorio de la ciudad: la huerta, alquerías y almunias”. En: Ribera, Albert (Coord.): 50 años de viaje arqueológico en Valencia. Ajuntament de València. P. 80.

LIZ GUIRAL, J. (1985): Puentes romanos en el convento jurídico caesaraugustano. Zaragoza.

LOMBARD, Maurice (1978): Les textiles dans le monde musulman VIIe-XIIe siècle. Paris.

LOPEZ CUERVO, S. (1985): Medina Az-Zahra. Ingenieria y formas. Madrid.

MARTINEZ, M. (1991): “La seda en Murcia: Decadencia y reactivación de una actividad musulmana” Simposio La Ciudad Islámica. I.F.C. Zaragoza. Pp. 465-471.

MAZZOLI-GUINTARD, C. (1988): “Un pont sans pareil: le pont de Cordoue”. Chateaux, routes et rivières. Actes des Rencontres d’archéologie et d’histoire en Périgord. Bor deaux, pp. 11 – 27.

MAZZOLI-GUINTARD, C. (2000): Ciudades de al-Anda lus. España y Portugal en la época musulmana (S. VIII-XV). Ed. Almed. Granada.

MORALES MARTINEZ, A.J. (1995): “A la sombra de Damasco. Arquitectura en Al-Andalus hasta la procla mación del Califato de Córdoba”. La arquitectura del Islam occidental. El legado andalusí; Granada. Pp. 43-51.

PAVON MALDONADO, B. (1990): Tratado de arqui tectura Hispanomusulmana. I Agua. CSIC. Madrid.

PAVON MALDONADO, B. (1999): Tratado de arqui tectura Hispanomusulmana. II Ciudades y fortalezas. CSIC. Madrid.

RIBERA, Agustí (1986): “El Castell d’Alpont...”. Actas I Congreso arqueologia medieval española. T. III. Zaragoza. pp. 249-279.

RIBERA, A. (1992): “Necrópolis romanes de la Vall d’Albai da”. Almaig -VIII. . Ontinyent. Pp. 61-66.

RIBERA, A. ; BOLUFER, J. ( 1994). ”Coves finestra de cin gle al País Valencià”. Actas del IV Congreso de Arqueología Medieval Española. T. III. Alicante. Pp. 625-643.

RIBERA, A.; BOLUFER, J. (2000): “La romanización en la comarca de la Vall d’Albaida”. Actas do 3 Congresso de Arqueologia Peninsular. Vol VI, Adecap. Porto. pp. 197 214.

RIBERA, A.; PASCUAL, J. (en prensa): “Els ponts anda lusins de Bocairent”. Revista de Festes de Sant Agustí. Bocairent.

RUBIERA MATA, M.J. (1985a): La Taifa de Denia. IC-JGA. Alacant

RUBIERA MATA, M.J. (1985b): Villena en las calzadas romana y árabe. Villena.

SANCHIS DEUSA, C. 1994. Els ponts valencians antics. Conselleria d’Obres Públiques. Valencia.

SANCHIS GUARNER, M. (1976): “Cançons mossàrabs en poemes del bocairentí Ibn Ruhaim”. Revista de Festes de Sant Blai. Bocairent.

TORRO, J.; SEGURA, J.M. (1985): Torres i castells de l’Alcoià-Comtat. Alcoi.

TORREMOCHA, A.; ELBOUDJAY, A. (2001): “Vestigios omeyas en las dos orillas del estrecho”. En El Esplendor de los Omeyas cordobeses. Exposición. Fundación El Lega do Andalusí. Granada. Pp. 294 -301.

TORRES BALBAS, L. (1981): “El puente de Guadalajara. Crónica arqueológica de la España musulmana – VII”. Obra dispersa I, Al-Andalus. Instituto de España. Madrid. pp. 223-232.

TORRES BALBAS, L. (1982): “Arquitectos andaluces de las épocas almorávide y almohade. Crónica arqueológica de la España musulmana – XVIII”. Obra dispersa I, Al-Anda lus, 3. Instituto de España. Madrid. pp. 179-189.

TORRES BALBAS, L. (1987): “Arte Hispanomusulmán hasta la caída del califato de Córdoba”. Història de Espa ña – V, Dir. R. Menéndez Pidal. 5ª Ed. Pp. 331-788. Madrid.

VALDES FERNÁNDEZ, F. (1988): “Arqueología de al Andalus, de la conquista árabe a la extinción de las pri meras taifas”. Historia General de España y América. T. III. Madrid. Pp. 549 y ss.

VALLEJO TRIANO, A. (1995): “El proyecto urbanístico del estado califal: Madinat al-Zahra”. La arquitectura del Islam occidental. El legado andalusí; Granada. Pp. 69-81.

VALLEJO TRIANO, A. (2001): “Madinat al-Zahra, capi tal y sede del Califato omeya andalusí”. El Esplendor de los Omeyas Cordobeses. Estudios. El legado andalusí. Gra nada. Pp. 386-397.

VAÑÓ SILVESTRE, F. (1978): “Toponímia bocairentina en la época de Jaime I”. Crónica de la XI Asamblea de Cro nistas Oficiales del Reino de Valencia. Valencia. Pp. 287-298.

VAÑÓ SILVESTRE, F. (1988): “Los cinco puentes anti guos de Bocairent”. Estudis i Documents –IV, La Nostra Terra. Ontinyent. Pp. 71-81.

VICIANA, Martín de (1564): Crónica de la ínclita y coro nada ciudad de Valencia – III. Reedición facsímil de 1972. Universidad de Valencia, Dep. Historia Moderna. Valencia.

VILLAESCUSA GONZÁLEZ, R. (2001): El mundo funerario romano en el País Valenciano. Madrid-Alicante.

VILLARRUBIA, J.; SATORRES CALABUIG, MA.; SATORRES CALABUIG, V. (1989): “Els nostres noms de lloc”. Revista de Festes de Sant Blai. Pp. 109-123. Bocairent

VV.AA. (1996): Strade romane, ponti e viadotti. Atlante temático di topografía antica-5. Roma.

ZOZAYA STABEL-HANSEN, J. (1988): “Evolución de un yacimiento: el castillo de Gormaz”. Castrum 3. Guerre, fortification et habitat dans le monde méditerranéen au moyen age. CV-EFR. Mâcon. Pp. 173-178.

ZOZAYA STABEL-HANSEN, J. (2001): “Gormaz, portento de fortalezas”. El Esplendor de los Omeyas Cordo beses. Estudios. El legado andalusí. Granada. Pp 112-117.

Descargas

Publicado

2003-07-22

Número

Sección

Artículo Científicos

Cómo citar

Puentes de probable cronología califal o taifa, en Bocairent (La Vall d’Albaida, Valencia). (2003). Arqueología Y Territorio Medieval, 10(1), 31-55. https://doi.org/10.17561/aytm.v10i1.1563