La cerámica en la Mallorca postconquista: indicios de una posible producción local

Autores/as

  • Neus Serra Vives Universidad de las Islas Baleares

DOI:

https://doi.org/10.17561/aytm.v30.8218

Palabras clave:

Mallorca, post-conquista, cerámica cristiana, ollas, vidriado

Resumen

El estudio de un conjunto cerámico inédito, recuperado a raíz de unas intervenciones arqueológicas llevadas a cabo en el centro histórico de Palma, abre nuevas hipótesis sobre la producción y consumo de cerámica en la Mallorca inmediatamente posterior a la conquista. La abundancia de ollas y materiales con defectos de cocción sugiere una industria alfarera local destinada a abastecer a la población colonial de utensilios de primera necesidad. Gran parte de los materiales estudiados entronca formalmente con las producciones catalanas del siglo XIII y con otros conjuntos arqueológicos coetáneos contribuyendo a consolidar las características de la cultura material cerámica propia de este período de transición.

Descargas

Los datos de descarga aún no están disponibles.

Referencias

ALEXANDRE-BIDON, Danièle (2005): Une archéologie du goût: céramique et consommation: moyen âge-temps modernes. París: Ed. Picard.

ALGARRA, Víctor M.; BERROCAL, Paloma (1994): “El taller de cerámicas bajomedievales del c/. València, nº 25, de Manises: espacios y producción”, en IV Congreso de Arqueología Medieval Española, tomo III, pp. 869-877. Alicante: Diputación Provincial de Alicante.

ALMENAR, Luis (2018). La cultura material de la alimentación campesina. Consumo y niveles de vida en la Valencia bajomedieval (1280-1460). (Tesis doctoral). Valencia: Universidad de Valencia. Recuperado de: https://roderic.uv.es/handle/10550/67812

AMIGUES, François (1992): “Potiers mudéjares et chrétiens de la région de Valence: de la convivialité à l’antagonisme”, Archéologie islamique. 3, pp. 129-167.

AZUAR, Rafael; MARTÍ, Javier; PASCUAL, Josefa (1999): “La Castell d’Ambra (Pego). De las producciones andalusíes a las cerámicas de la conquista feudal (siglo XIII)”, Arqueología y Territorio Medieval. 6, pp. 279-301. Recuperado de: https://doi.org/10.17561/aytm.v6i0.1536

BARCELÓ, Maria; ROSSELLÓ-BORDOY, Guillem (1996): Terrissa. Dades documentals per a l’estudi de la ceràmica mallorquina del segle XV. Palma: Canon Editorial.

BARCELÓ, Maria; ROSSELLÓ-BORDOY, Guillem (2006): La ciudad de Mallorca. La vida cotidiana en una ciudad medieval. Palma: Lleonard Muntaner.

BATLLE, Carme (1981): “La família i la casa d’un draper de Barcelona, Burget de Banyeres (primera meitat del segle XIII)”, Acta historica et archaeologica mediaevalia. 2, pp. 69-92. Recuperado de https://raco.cat/index.php/ActaHistorica/article/view/191591

BATLLE, Carme (1988): “La casa i els béns de Bernat Durfort, ciutadà de Barcelona, a la fi del segle XIII”, Acta historica et archaeologica mediaevalia. 9, pp. 9-51. Recuperado de https://raco.cat/index.php/ActaHistorica/article/view/193539/0

BATLLE, Carme (1998): “La casa de Bernat de Sarrià, Canonge de la Seu de Barcelona, vers 1300”, Anuario de Estudios Medievales. 28, pp. 619-634. DOI: https://doi.org/10.3989/aem.1998.v28.i0.601

BATLLE, Carme (2002): “La riquesa de la burgesia de Barcelona: el cas d’Elisenda de Banyeres (segle XIII)”, Anuario de Estudios Medievales. 32/2, pp. 633-691. DOI: https://doi.org/10.3989/aem.2002.v32.i2.249

BELTRÁN DE HEREDIA, Júlia (2007): “Pisa arcaica i vaixella verda al segle XIII. L’inici de la pisa decorada en verd i manganès a la ciutat de Barcelona”, QUARHIS. Època II, 3, pp. 138-158.

BERNABÉ, Mariano; LÓPEZ, José Domingo (1993): “Ocupación en época mudéjar de casas islámicas en la Ciudad de Murcia”, en IV Congreso de Arqueología Medieval Española, tomo II, pp. 157-165. Alicante: Diputación Provincial de Alicante.

BERNAT, Margalida (1997): “Feudalisme i infraestructura artesanal: de Madîna Mayûrqa a Ciutat de Mallorca. (1230-1315)”, BSAL. 53, pp. 27-70.

BERNAT, Margalida; SERRA, Jaume (1993): “Ceràmica medieval mallorquina: entre la pervivència andalusina i la tradició cristiana”, en IV Congreso de Arqueología Medieval Española, tomo III, pp. 825-831. Alicante: Diputación Provincial de Alicante.

BRUNA, Maria; ROIG, Jordi (2007): “Noves aportacions al coneixement de la vila medieval de Gavà (segles XII-XIII): la intervenció arqueològica al carrer de la Generalitat - Raval de Molins”, en M. Miquel y J. M. Vila, Actes del III Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna de Catalunya, vol. 1, pp. 242-257. Barcelona: Ajuntament de Sabadell: Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Recuperado de https://www.acram.cat/congressos/actes-congres-sabadell06-intervencions-arqueologiques/

BUGALHÃO, Jacinta; DE SOUSA, María Joao; GOMES, Sofia (2003): “Vestígios de produção oleira islâmica no Núcleo Arqueológico da Rua dos Correeiros, Lisboa”, Arqueología Medieval. 8, pp. 129-191.

BUXEDA, Jaume; GARCÍA, Javier; MADRID, Marisol; BELTRÁN DE HEREDIA, Júlia (2011): “La ceràmica de Barcelona. Organització i producció entre els segles XIII i XVIII a través de la seva caracterització arqueomètrica”, QUARHIS. Época II, núm. 7, pp. 192-207. Recuperado de https://diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/33445/1/592359.pdf

CAPELLI, Claudio; PARENT, Florence; RICHARTÉ, Catherine; VALLAURI, Lucy; CABELLA, Roberto (2006): “Ceramiche invetriate di importazione in Provenza in epoca bassomedievale: dati archeologici e archeometrici”, en Atti XXXVII convegno internazionale della ceramica, pp. 189-200. Albisola: Centro ligure per la storia della ceramica.

CAPELLI, Claudio; PARENT, Florence; RICHARTÉ, Catherine; VALLAURI, Lucy; CABELLA, Roberto (2009): “Caractérisation de cèramiques glaçurées et importées en Provence aux XIIe et XIIIe s.”, en J. Zozaya, M. Retuerce, M. Á. Hervás y A. De Juan (eds.), Actas del VIII Congreso de Cerámica Medieval en el Mediterráneo, tomo II, pp. 937-946. Ciudad Real: Asociación española de arqueología medieval. Recuperado de https://shs.hal.science/halshs-00508676/file/Ciudad%20lv%C2%A0R.pdf

COLL, Jaume; ESTARELLAS, M.ª Magdalena; MERINO, Josep; CARRERAS, Joan; GUASP, Jaume; ROLDÁN, Clodoaldo (2009): “Hornos de cronología taifa de Palma de Mallorca: el yacimiento de calle botons”, en Atti XLII Convegno Internazionale della ceramica, pp. 7-24. Savona: Centro Ligure per la Storia della Ceramica.

COLL, Jaume; ESTARELLAS, M.ª Magdalena; MERINO, Josep; CARRERAS, Joan; GUASP, Jaume; ROLDÁN, Clodoaldo (2012): “La alfarería musulmana de época taifa del carrer Botons de Palma de Mallorca”, en Atti del IX Convegno Internazionale della ceramica, pp. 236-245. Savona: Centro Ligure per la Storia della Ceramica.

COLL, Jaume; GARCÍA, Alberto (2010): “Tipología, cronología y producción de los hornos cerámicos en al-Andalus”, Arqueología medieval. Recuperado de http://www.arqueologiamedieval.com/articulos/125/tipologia,-cronologia-y-produccion-de-los-hornos-ceramicos-en-al-andalus

COLL CONESA, Jaume (2007): “Mallorca i el comerç de les olles de Barcelona i el seu entorn”, Arqueologia Medieval. 3, pp. 44-53. Recuperado de https://raco.cat/index.php/ArqueologiaMedieval/article/view/254559

COLL CONESA, Jaume (2009): La cerámica valenciana. Apuntes para una síntesis. Valencia: Asociación valenciana de cerámica, AVEC-GREMIO.

COLL CONESA, Jaume (2013): “La producción cerámica medieval. Un balance entre el mundo islámico y el feudal. El caso del área valenciana”, en A. García (ed.), Arqueología de la producción en época medieval, pp. 209-258. Granada: Ed. Alhulia.

COLL CONESA, Jaume; PÉREZ CAMPS, Josep (1994): “Aspectos de la técnica de fabricación en la cerámica de Manises (siglos XIV-XVI)”, en IV Congreso de Arqueología Medieval Española, tomo III, pp. 879-890. Alicante: Diputación Provincial de Alicante.

COLL FONT, M.ª del Carme (2008): El Llibre Manual de Pere Romeu, notari públic de Mallorca (1240). Estudi del document. (Trabajo inédito). Universitat de les Illes Balears. Recuperado de https://core.ac.uk/reader/32994180.

DEHESA, R.; RAMOS, J.; ALSINA, J. (2009): “El forn del carrer de l’Hospital i la producció de ceràmica comuna vidriada monocroma i de vaixella verda a la Barcelona del segle XIII”, QUARHIS. Época II, núm. 5, pp. 184-201.

DUNNE, Julie; BIDDULPH, Edward; MANIX, Pam; GILLARD, Toby; WHELTON, Helen; TEAGUE, Steven; … EVERSHED, Richard P. (2021): “Finding Oxford’s medieval Jewry using organic residue analysis, faunal records and historical documents”, Archeological and Anthropological Sciences. 13, 48, https://doi.org/10.1007/s12520-021-01282-8.

GARCÍA, Javier; BUXEDA, Jaume (207): “Pisa arcaica i ceràmica vidriada del segle XIII a Barcelona. Un estudi arqueomètric”, QUARHIS. Época II, núm. 3, pp. 160-179. Recuperado de: https://diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/33597/1/548010.pdf

GONZÁLEZ, Elvira (1999): Informe de la intervención arqueológica en el solar de las calles Posada de Lluc / Desamparats / Bosch del T. M. de Palma (informe inédito), 25 pp.

GUILLERMO, Martín (1992): “La casa islámica y el horno bajomedieval de calle de La Manga, 4 (Murcia)”, Memorias de Arqueología. 7, pp. 451-475.

HERNÁNDEZ, A. (2014): “La cerámica feudal entre mediados de los siglos XIII y XIV, según el repertorio de la plaza de la Judería de Teruel”, Arqueología y Territorio Medieval. 21, pp. 177-206. https://doi.org/10.17561/aytm.v21i0.2224.

HUERTAS, Josefa (2008): “La pisa arcaica i el conjunt ceràmic associat als primers moments del Convent de Santa Caterina”, QUARHIS. Época II, núm. 4, pp. 106-114. Recuperado de https://www.bcn.cat/museuhistoriaciutat/quarhis/04/04_QUARHIS_13_pisa_arcaica_conjunt_ceramic_convent_sta_caterina.pdf

HUICI, Ambrosio (2016): La cocina hispano-magrebí durante la época almohade según un manuscrito anónimo del siglo XIII. Gijón: Ediciones Trea.

JIMÉNEZ, Miguel (2012): “El análisis cuantitativo de la cerámica medieval y los procesos de formación del registro arqueológico: estudio de un caso procedente del yacimiento de Madinat Ilbira”, Debates de Arqueología Medieval. 2, pp. 293-329. Recuperado de https://digibug.ugr.es/handle/10481/34072.

JOVER, Gabriel; MAS, Antoni; SOTO, Ricard (2006): “Colonització feudal i esclavitud, Mallorca 1230-1350”, Recerques: Història, economia i cultura. 52, pp. 19-48. https://raco.cat/index.php/Recerques/article/view/137829.

LALIENA, Carlos (2010): “Grano y cerámicas: La comercialización de algunos productos indispensables en la coyuntura de 1300 en Aragón y Valencia”, en D. Boisseuil, P. Chastang, L. Feller y J. Morsel (dir.), Écritures de l’espace social: Mélanges d’histoire médiévale offerts à Monique Bourin. París: Éditions de la Sorbonne. DOI: https://doi.org/10.4000/books.psorbonne.11243.

LEENHARDT, Marie; LEGUILLOUX, Martine; VALLAURI, Lucy; VAYSETTES, Jean-Louis; WAKSMANN, Sylvie-Yona; MERLE-THIRION, Valérie (1999): “Un puits: reflet de la vie quotidienne à Montpellier au XIIIe s.”, Archéologie du Midi Médiéval. 17, pp. 109-186. https://doi.org/10.3406/amime.1999.927.

LLOMPART, Gabriel (1988): “La alfareria gótica d’en Prunera de la Ciutat de Mallorca”, BSAL. 44, pp. 179-193.

LLULL, Bartomeu (2011): “Estudi arqueomètric d’una xapa de guarniment medieval trobada al Puig de Sa Morisca (Calvià, Mallorca)”, BSAL. 67, pp. 73-81.

LÓPEZ, Alberto (1997): “Difusió i datació de materials procedents de la terrisseria de Cabrera d’Anoia o Cabrera d’Igualada (Anoia, Barcelona)”, en G. Rosselló-Bordoy (coord.), Transferències i comerç de ceràmica a l’Europa mediterrània (segles XIV-XVII), XV Jornades d’Estudis Històrics Locals, pp. 75-89. Palma: Institut d’Estudis Baleàrics.

LÓPEZ, Alberto; BELTRÁN DE HEREDIA, Júlia (2009): “La cerámica utilitaria de los siglos XII al XIV en la provincia de Barcelona”, en J. Zozaya, M. Retuerce, M. Á. Hervás y A. De Juan (eds.), Actas del VIII Congreso de Cerámica Medieval en el Mediterráneo, tomo I, pp. 489-508. Ciudad Real: Asociación española de arqueología medieval.

LÓPEZ, Alberto; NIETO, Francisco Xavier (1979): “Hornos de cerámica gris medieval en el Castell de Cabrera d’Anoia”, Butlletí Informatiu de l’Institut de Prehistòria i Arqueología de la Diputació Provincial de Barcelona. 30, pp. 154-161. Recuperado de http://rua.ua.es/dspace/handle/10045/14408

LOURIE, Elena (1970): “Free Moslems in the Balearics under Christian rule in the Thirteenth century”, Speculum. 45, 4, pp. 624-649.

MADRID, Marisol; FERNÁNDEZ, Cristina; BARRACHINA, Cristina; BELTRÁN DE HEREDIA, Júlia; ESCRIBANO-RUIZ, Sergio; GARCÍA, Javier; … BUXEDA, Jaume (2017): “Ceràmica, tecnologia i transferències. Els centres productors dels projectes Tecnolonial”, QUARHIS. Època II, núm. 13, pp. 16-67.

MARCHESI, Henri; THIRIOT, Jacques; VALLAURY, Lucy; LEENHARDT, Marie (1997): Marseille, les ateliers de potiers du XIIIe s. et le quartier Sainte-Barbe, Ve-XVIIe s. París: Éditions de la Maison des Sciences de l’Homme, DAF.

MARTÍ, Javier; PASCUAL, Josefa; ROCA, Lourdes (2007): “Entre el ‘know how’ y el mercado. El horizonte cerámico de la colonización feudal en el territorio valenciano”, en A. García y F. Villada (eds.), La cerámica medieval en entornos urbanos y rurales en el Mediterráneo medieval, pp. 79-158. Ceuta: Alhulia.

MARTÍNEZ, Andrés; PONCE, Juana (1998): “Los testares islámicos de la calle Eghegaray-Calle Corredera (Lorca, Murcia)”, Memorias de Arqueología. 13, pp. 343-352. Recuperado de https://www.patrimur.es/documents/1806272/1814990/memo13-21.pdf/6ffbfef6-9879-4281-9f91-eb9b011e8e93

MCSWEENEY, Anna (2012): The Green and the Brown: A Study of Paterna Ceramics in Mudéjar Spain. (Tesis doctoral). Londres: SOAS, University of London. Recuperado de https://eprints.soas.ac.uk/13631/.

MELERO, Manuel; RETUERCE, Manuel; HERVÁS, Miguel Ángel (2009): “Cerámica del siglo XIII en Calatrava la Vieja (Ciudad Real)”, Actas del VIII Congreso Internacional de Cerámica Medieval, tomo II, pp. 759-772.

MENÉNDEZ, José Luis (2011): “Xixona, Clau del Regne: las cerámicas de una villa feudal de realengo en la frontera meridional del Reino de Valencia, siglos XIII-XIV”, en R. Azuar y J. L. Ménéndez (eds.), Xixona, Clau del Regne. Arqueología de la conquista: de poblado fortificado islámico a Castillo cristiano (siglos XII-XIV), pp. 92-85. Alicante: Museo de Arqueología.

MESQUIDA, Mercedes (2001): Las Ollerías de Paterna: tecnología y producción. Paterna: Ayuntamiento de Paterna.

MESQUIDA, Mercedes (2002): La cerámica de Paterna. Reflejos del Mediterráneo (cat. exp.). Valencia: Museo de Bellas Artes de Valencia, Generalitat Valenciana.

MICOL, Antoni (2007): Memòria final de l’excavació arqueològica realitzada al solar situat entre els carrers dels Socors i Mateu Enric Lladò (Escola Graduada) de Palma entre els mesos de juny i setembre de 2007. (Informe inédito).

MOLERA, Judit; PRADELL, Trinitat; MERINO, Lorena; GARCÍA-VALLÉS, Maite; GARCÍA-ORELLANA, Jordi; SALVADO, Nati; VENDRELL-SAZ, Màrius (1997): “La tecnología de la cerámica islámica y mudéjar”, Caesaraugusta. 73, pp. 15-41. Recuperado de https://ifc.dpz.es/recursos/publicaciones/21/23/02molera.pdf

MORA, Pau; ANDRINAL, Lorenzo (1982): Diplomatari del Monestir de Santa Maria de la Real de Mallorca, I 1232-1360. Palma: Pagès Editor.

MORATA, Josep; RIERA, Mateu (2003): “Un possible segell per estampar ceràmica trobat a Can Serra (Palma de Mallorca)”, BSAL. 59, pp. 413-420.

MOREDA, Javier; NUÑO, Jaime; RODRÍGUEZ, Adelaida (1986): “El testar de la calle Olleros (Duque de la Victoria) de Valladolid”, en I Congreso de Arqueología medieval española, tomo v, pp. 453-472. Diputación General de Aragón, Departamento de Educación y Cultura.

MUÑOZ, Vidal (2006): “Desarrollo espacial del arrabal de Teruel en la Baja Edad Media”, STUDIUM. Revista de Humanidades. 12, pp. 193-207.

NADAL, Esteve (2012): “El forn de ceràmica del carrer de Carders. Un centre productor del segle XIII al suburbium oriental de Barcelona”, QUARHIS. Época II, núm. 8, pp. 130-149. Recuperado de https://www.barcelona.cat/museuhistoria/es/formats/quarhis/quarhis-8-quaderns-darqueologia-i-historia-de-la-ciutat-de-barcelona

NAVARRO, Julián (1990): “Los materiales islámicos del alfar antiguo de San Nicolás de Murcia”, en A. Bazzana y F. Amigues (coord.), Fours de potiers et “testares” médiévaux en Méditerranée occidentale, pp. 28, 29-43. Madrid: Publicaciones de la Casa Velázquez.

NOLASCO, Núria (1994): “Els atuells de fusta i metall als segles XIV i XV: notes per al seu estudi”, en L. Ubero, R. González y A. Nicolau (coord.), Del rebost a la taula. Cuina i menjar a la Barcelona gótica. Museu d’Història de la Ciutat, pp. 67-70. Barcelona: Electa.

OLIVAR DAYDÍ, Marçal (1952): La ceràmica Trescentista a Aragó, Catalunya i València. Barcelona: Alpha.

ORTEGA, Julián (2002): Operis Terre Turolii. La cerámica bajomedieval en Teruel. Teruel: Museo de Teruel.

PADILLA, José Ignacio (1984): “Contribución al estudio de las cerámicas grises catalanas de época medieval: El taller, hornos y producción de Casampons (Berga)”, en M. Riu (coord.) Acta historica et archaeologica mediaevalia. Annex 2: Ceràmica grisa i terrissa popular de la Catalunya medieval, pp. 99-143. Barcelona: Universitat de Barcelona. Recuperado de https://raco.cat/index.php/ActaHistorica/article/view/191036/287814

PADILLA, José Ignacio; ÁLVARO, Karen; TRAVÉ, Esther (2011a): “El alfar medieval de vajilla culinaria de Cabrera d’Anoia”, Territorio, Sociedad y Poder. 6, pp. 73-104. Recuperado de https://reunido.uniovi.es/index.php/TSP/article/view/9469

PADILLA, José Ignacio; ÁLVARO, Karen; TRAVÉ, Esther (2011b): “Las cerámicas culinarias de Cabrera d’Anoia: Estrategias de producción en un alfar medieval”, Arqueología y Territorio Medieval. 18, pp. 117-144. https://doi.org/10.17561/aytm.v18i0.1480

PASCUAL, Eusebi (1897): “Mal proceder de D. Pedro ‘el Cruel’, y armamentos navales de Mallorca (1359)”, BSAL. VII, pp. 87-91.

PONS, Gabriel; RIERA, M.ª Magdalena (1987): “El pou 5 del carrer Troncoso (ciutat de Mallorca): un nou jaciment del segle XI”, en G. Rosselló (coord.), Les Illes Orientals d’al-Andalus i les seves relacions amb Sharq al-Andalus, Magrib i Europa cristiana, (ss. VIII-XIII): V Jornades d’Estudis Històrics Locals, pp. 191-204. Palma: Institut d’Estudis Baleàrics.

RAPTIS, Konstantino T. (2018): “Did the Byzantine Potters Use to Fire the Glazed Wares Upright or Upside Down? -Some remarks on the Firing Procedure of the Byzantine Glazed Wares”, en Y. Hazirlayan y F. Yenisehirlioglu, Proceedings of the XI Congress AIECM3 on Medieval and Modern Period Mediterranean Ceramics, vol 1, pp. 233-237. Ankara: Koç Üniversitesi, AIECM3.

RIERA, M.ª Magdalena (1993): Evolució urbana i topografía de Madîna Mayûrqa. Palma: Ajuntament de Palma.

RIERA, Mateu (2007): “Niveles de época islámica en la Casa de Cultura (Palma de Mallorca)”, BSAL. 63, pp. 369-384.

RIVAS, M.ª José (2010): Memoria final de la intervención preventiva mediante excavación arqueológica en Can Serra (Plaça Quadrado, Carrer Gerreria y Bosc, Palma, Islas Baleares), (memoria inédita), 134 p.

ROIG, Jordi (2007): “La intervenció arqueològica a l’antiga hostatgeria de la salut de Sabadell: de la Mansió Arragone a l’església medieval de Sant Iscle (segles X al XIII)”, en Actes del III Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, vol. 2, pp. 559-584. Barcelona: Ajuntament de Sabadell, Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. Recuperado de https://www.acram.cat/congressos/actes-congres-sabadell06-intervencions-arqueologiques/

ROIG, Jordi (2016): “Dades arqueològiques sobre la Sagrera de Sant Vicenç i el nucli medieval de la villa de Moleto (s. XI-XIII): la intervenció al carrer de Gaietà Ventalló, 15-23 de Mollet del Vallès”, Notes. 31, pp. 55-83. Recuperado de https://raco.cat/index.php/Notes/article/view/304917.

ROIG, Jordi; COLL, Joan Manel; MOLINA, Josep Anton (1995): “El forn de la Vinya d’en Sant (Castellar del Vallès) i els contextos ceràmics del segle XIII al Vallès”, Arraona. 17, III Època, pp. 9-36. Recuperado de https://raco.cat/index.php/Arraona/article/view/204022

ROSSELLÓ-BORDOY, Guillem (1978): Ensayo de sistematización de la cerámica árabe en Mallorca. Palma: Diputación Provincial de Baleares, Instituto de Estudios Baleáricos, CSIC.

ROSSELLÓ-BORDOY, Guillem (1997): “Excavaciones en la sala capitular del monasterio de Santa Clara de Palma de Mallorca y la cerámica arquitectónica producida en Mallorca durante la Edad Media”, en G. Démians d’Archimbaud (coord.), La céramique médiévale en Méditerranée, Actes du 6è congrès, pp. 697-702. Aix-en-Provence: Narration Éditions.

ROSSELLÓ-BORDOY, Guillem (2003): “Una mirada sobre Madîna Mayûrca a través del Repartiment àrab de Mallorca”, en S. Claramunt (coord.), XVII Congrés d’Història de la Corona d’Aragó. El món urbà a la Corona d’Aragó del 1137 als decrets de Nova Planta, pp. 803-814. Barcelona: Universidad de Barcelona.

ROSSELLÓ-BORDOY, Guillem (2007): Documents cabdals del Regne de Mallorca. Còdex llatinoaràbic del Repartiment de Mallorca (ARM, s/n). Palma: Parlament de les Illes Balears.

ROSSELLÓ-BORDOY, Guillem; CAMPS, Juan (1974): “Excavaciones arqueológicas en Palma de Mallorca. Sondeos practicados en la antigua Casa Desbrull”, Noticiario Arqueológico Hispánico. 2, pp. 133-168.

ROSSELLÓ-PONS, Margalida (1983): Les ceràmiques almohades del carrer Zavellà. Ciutat de Mallorca. Palma: Imagen/70.

ROSSELLÓ-VAQUER, Ramon (1978): Inca i Selva en el segle XIII. Palma.

ROSSELLÓ-VAQUER, Ramon (2001): La ciutat de Mallorca en el segle XIII (Documentari). Felanitx.

ROSSELLÓ-VAQUER, Ramon (2004): La ciutat de Mallorca després de la conquista de 1229: documentari 1230-1300. Palma: Edicions Roig i Montserrat.

ROSSELLÓ-VAQUER, Ramon; FERRER, Rafel (1977): Història de Manacor: segle XIII. Palma: Graf. Miramar.

SANTANACH, Joan (ed.) (2016): Llibre de Sent Soví. Barcelona: Editorial Barcino.

SARASA, Esteban (2013): “La mesa del rey: Fernando I de Aragón (1412-1416)”, en M. S. García, E. Piedrafita y J. Barbacil (coords.), La alimentación en la Corona de Aragón (siglos XIV-XV), pp. 11-20. Zaragoza: Diputación Provincial de Zaragoza, Institución “Fernando el Católico”. Recuperado de https://ifc.dpz.es/recursos/publicaciones/33/14/02sarasa.pdf

SASTRE, Jaume (1994): El primer Llibre de Fàbrica i Sagristia de la Seu de Mallorca: 1325 a 1345. Palma: Cabildo de la Seu.

SERRA, Jordi (2016): “Ceràmica de rebuig al carrer d’Avinyó. Un possible nou taller barceloní en el primer quart del segle XIII”, QUARHIS. Núm. 12, pp. 194-209. Recuperado de https://www.barcelona.cat/museuhistoria/ca/formats/quarhis/quarhis-12-quaderns-darqueologia-i-historia-de-la-ciutat-de-barcelona

SOLDEVILA, Ferran (2007): Les quatre grans Cròniques. I. Llibre dels feits del rei En Jaume. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.

SOTO, Ricard (1982): “Sobre mudexars a Mallorca fins a finals del s. XIII”, Estudis de Prehistòria, d’Història de Mayûrqa i d’Història de Mallorca dedicats a Guillem Rosselló Bordoy, pp. 185-221. Palma de Mallorca.

SOTO, Ricard (1984): Còdex Català del Llibre del Repartiment de Mallorca. Palma: Conselleria d’Educació i Cultura del Govern Balear, Direcció General de Cultura.

THIRIOT, Jacques (1994): “Bibliographie du four de potier à barres d’enfournement”, Actas IV congreso de Arqueología Medieval Española, tomo III, pp. 787-798.

TORRES, Juan (1988): “Cerámica murciana medieval (siglos XIV y XV)”, Anales de prehistoria y arqueología. 4, pp. 183-192. Recuperado de https://revistas.um.es/apa/article/view/67211

TRAVÉ, Esther (2009): Producció i distribució d’una terrisseria medieval: Cabrera d’Anoia. (tesis doctoral). Barcelona: Universitat de Barcelona. Recuperado de https://diposit.ub.edu/dspace/handle/2445/35563?mode=full

TRAVÉ, Esther; PADILLA, José Ignacio (2013): “Alfares, Hornos y producción de cerámica en la Cataluña Medieval y Moderna: una reflexión para su estudio”, Territorio, Sociedad y Poder. 8, pp. 105-132. Recuperado de https://reunido.uniovi.es/index.php/TSP/article/view/10170.

TRAVÉ, Esther; QUINN, Patrick; LÓPEZ, M. Dolores (2016): “To the vicinity and beyond! Production, distribution and trade of cooking greywares in medieval Catalonia, Spain”, Archaeological and Anthropological Sciences. 8 (4), pp. 763-778. https://doi.org/10.1007/s12520-015-0254-3

TRIAS, Miquel (1981): “Notícia preliminar del jaciment islàmic de la Cova dels Amagatalls”, ENDINS. 8, pp. 59-74. Recuperado de https://raco.cat/index.php/Endins/article/view/104272

VILA, Josep M. (2005): “Política municipal sobre la producció de ceràmica i l’organització corporativa dels terrissers a Barcelona, segle XIV-XVI”, Arqueologia medieval: revista catalana d’arqueologia medieval. 1, pp. 104-106. Recuperado de https://raco.cat/index.php/ArqueologiaMedieval/article/view/254590/341537

Publicado

2023-12-29

Número

Sección

Artículo Científicos

Cómo citar

La cerámica en la Mallorca postconquista: indicios de una posible producción local. (2023). Arqueología Y Territorio Medieval, 30, 197-226. https://doi.org/10.17561/aytm.v30.8218