Pottery in post-conquest Mallorca: evidence of a possible local production

Authors

  • Neus Serra Vives Universidad de las Islas Baleares

DOI:

https://doi.org/10.17561/aytm.v30.8218

Keywords:

Mallorca, post-conquest, Christian pottery, pots, glaze

Abstract

The study of an unpublished set of ceramics, recovered as a result of archaeological interventions carried out in the historic center of Palma, opens up new hypotheses about the production and consumption of ceramics in Mallorca immediately after the conquest. The abundance of pots and materials with firing defects suggests a local pottery industry dedicated to supplying the colonial population with essential utensils. A large part of the materials studied is formally linked to 13th-century Catalan productions and to other contemporary archaeological assemblages, contributing to consolidate the characteristics of the ceramic material culture typical of this transitional period.

Downloads

Download data is not yet available.

References

ALEXANDRE-BIDON, Danièle (2005): Une archéologie du goût: céramique et consommation: moyen âge-temps modernes. París: Ed. Picard.

ALGARRA, Víctor M.; BERROCAL, Paloma (1994): “El taller de cerámicas bajomedievales del c/. València, nº 25, de Manises: espacios y producción”, en IV Congreso de Arqueología Medieval Española, tomo III, pp. 869-877. Alicante: Diputación Provincial de Alicante.

ALMENAR, Luis (2018). La cultura material de la alimentación campesina. Consumo y niveles de vida en la Valencia bajomedieval (1280-1460). (Tesis doctoral). Valencia: Universidad de Valencia. Recuperado de: https://roderic.uv.es/handle/10550/67812

AMIGUES, François (1992): “Potiers mudéjares et chrétiens de la région de Valence: de la convivialité à l’antagonisme”, Archéologie islamique. 3, pp. 129-167.

AZUAR, Rafael; MARTÍ, Javier; PASCUAL, Josefa (1999): “La Castell d’Ambra (Pego). De las producciones andalusíes a las cerámicas de la conquista feudal (siglo XIII)”, Arqueología y Territorio Medieval. 6, pp. 279-301. Recuperado de: https://doi.org/10.17561/aytm.v6i0.1536

BARCELÓ, Maria; ROSSELLÓ-BORDOY, Guillem (1996): Terrissa. Dades documentals per a l’estudi de la ceràmica mallorquina del segle XV. Palma: Canon Editorial.

BARCELÓ, Maria; ROSSELLÓ-BORDOY, Guillem (2006): La ciudad de Mallorca. La vida cotidiana en una ciudad medieval. Palma: Lleonard Muntaner.

BATLLE, Carme (1981): “La família i la casa d’un draper de Barcelona, Burget de Banyeres (primera meitat del segle XIII)”, Acta historica et archaeologica mediaevalia. 2, pp. 69-92. Recuperado de https://raco.cat/index.php/ActaHistorica/article/view/191591

BATLLE, Carme (1988): “La casa i els béns de Bernat Durfort, ciutadà de Barcelona, a la fi del segle XIII”, Acta historica et archaeologica mediaevalia. 9, pp. 9-51. Recuperado de https://raco.cat/index.php/ActaHistorica/article/view/193539/0

BATLLE, Carme (1998): “La casa de Bernat de Sarrià, Canonge de la Seu de Barcelona, vers 1300”, Anuario de Estudios Medievales. 28, pp. 619-634. DOI: https://doi.org/10.3989/aem.1998.v28.i0.601

BATLLE, Carme (2002): “La riquesa de la burgesia de Barcelona: el cas d’Elisenda de Banyeres (segle XIII)”, Anuario de Estudios Medievales. 32/2, pp. 633-691. DOI: https://doi.org/10.3989/aem.2002.v32.i2.249

BELTRÁN DE HEREDIA, Júlia (2007): “Pisa arcaica i vaixella verda al segle XIII. L’inici de la pisa decorada en verd i manganès a la ciutat de Barcelona”, QUARHIS. Època II, 3, pp. 138-158.

BERNABÉ, Mariano; LÓPEZ, José Domingo (1993): “Ocupación en época mudéjar de casas islámicas en la Ciudad de Murcia”, en IV Congreso de Arqueología Medieval Española, tomo II, pp. 157-165. Alicante: Diputación Provincial de Alicante.

BERNAT, Margalida (1997): “Feudalisme i infraestructura artesanal: de Madîna Mayûrqa a Ciutat de Mallorca. (1230-1315)”, BSAL. 53, pp. 27-70.

BERNAT, Margalida; SERRA, Jaume (1993): “Ceràmica medieval mallorquina: entre la pervivència andalusina i la tradició cristiana”, en IV Congreso de Arqueología Medieval Española, tomo III, pp. 825-831. Alicante: Diputación Provincial de Alicante.

BRUNA, Maria; ROIG, Jordi (2007): “Noves aportacions al coneixement de la vila medieval de Gavà (segles XII-XIII): la intervenció arqueològica al carrer de la Generalitat - Raval de Molins”, en M. Miquel y J. M. Vila, Actes del III Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna de Catalunya, vol. 1, pp. 242-257. Barcelona: Ajuntament de Sabadell: Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Recuperado de https://www.acram.cat/congressos/actes-congres-sabadell06-intervencions-arqueologiques/

BUGALHÃO, Jacinta; DE SOUSA, María Joao; GOMES, Sofia (2003): “Vestígios de produção oleira islâmica no Núcleo Arqueológico da Rua dos Correeiros, Lisboa”, Arqueología Medieval. 8, pp. 129-191.

BUXEDA, Jaume; GARCÍA, Javier; MADRID, Marisol; BELTRÁN DE HEREDIA, Júlia (2011): “La ceràmica de Barcelona. Organització i producció entre els segles XIII i XVIII a través de la seva caracterització arqueomètrica”, QUARHIS. Época II, núm. 7, pp. 192-207. Recuperado de https://diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/33445/1/592359.pdf

CAPELLI, Claudio; PARENT, Florence; RICHARTÉ, Catherine; VALLAURI, Lucy; CABELLA, Roberto (2006): “Ceramiche invetriate di importazione in Provenza in epoca bassomedievale: dati archeologici e archeometrici”, en Atti XXXVII convegno internazionale della ceramica, pp. 189-200. Albisola: Centro ligure per la storia della ceramica.

CAPELLI, Claudio; PARENT, Florence; RICHARTÉ, Catherine; VALLAURI, Lucy; CABELLA, Roberto (2009): “Caractérisation de cèramiques glaçurées et importées en Provence aux XIIe et XIIIe s.”, en J. Zozaya, M. Retuerce, M. Á. Hervás y A. De Juan (eds.), Actas del VIII Congreso de Cerámica Medieval en el Mediterráneo, tomo II, pp. 937-946. Ciudad Real: Asociación española de arqueología medieval. Recuperado de https://shs.hal.science/halshs-00508676/file/Ciudad%20lv%C2%A0R.pdf

COLL, Jaume; ESTARELLAS, M.ª Magdalena; MERINO, Josep; CARRERAS, Joan; GUASP, Jaume; ROLDÁN, Clodoaldo (2009): “Hornos de cronología taifa de Palma de Mallorca: el yacimiento de calle botons”, en Atti XLII Convegno Internazionale della ceramica, pp. 7-24. Savona: Centro Ligure per la Storia della Ceramica.

COLL, Jaume; ESTARELLAS, M.ª Magdalena; MERINO, Josep; CARRERAS, Joan; GUASP, Jaume; ROLDÁN, Clodoaldo (2012): “La alfarería musulmana de época taifa del carrer Botons de Palma de Mallorca”, en Atti del IX Convegno Internazionale della ceramica, pp. 236-245. Savona: Centro Ligure per la Storia della Ceramica.

COLL, Jaume; GARCÍA, Alberto (2010): “Tipología, cronología y producción de los hornos cerámicos en al-Andalus”, Arqueología medieval. Recuperado de http://www.arqueologiamedieval.com/articulos/125/tipologia,-cronologia-y-produccion-de-los-hornos-ceramicos-en-al-andalus

COLL CONESA, Jaume (2007): “Mallorca i el comerç de les olles de Barcelona i el seu entorn”, Arqueologia Medieval. 3, pp. 44-53. Recuperado de https://raco.cat/index.php/ArqueologiaMedieval/article/view/254559

COLL CONESA, Jaume (2009): La cerámica valenciana. Apuntes para una síntesis. Valencia: Asociación valenciana de cerámica, AVEC-GREMIO.

COLL CONESA, Jaume (2013): “La producción cerámica medieval. Un balance entre el mundo islámico y el feudal. El caso del área valenciana”, en A. García (ed.), Arqueología de la producción en época medieval, pp. 209-258. Granada: Ed. Alhulia.

COLL CONESA, Jaume; PÉREZ CAMPS, Josep (1994): “Aspectos de la técnica de fabricación en la cerámica de Manises (siglos XIV-XVI)”, en IV Congreso de Arqueología Medieval Española, tomo III, pp. 879-890. Alicante: Diputación Provincial de Alicante.

COLL FONT, M.ª del Carme (2008): El Llibre Manual de Pere Romeu, notari públic de Mallorca (1240). Estudi del document. (Trabajo inédito). Universitat de les Illes Balears. Recuperado de https://core.ac.uk/reader/32994180.

DEHESA, R.; RAMOS, J.; ALSINA, J. (2009): “El forn del carrer de l’Hospital i la producció de ceràmica comuna vidriada monocroma i de vaixella verda a la Barcelona del segle XIII”, QUARHIS. Época II, núm. 5, pp. 184-201.

DUNNE, Julie; BIDDULPH, Edward; MANIX, Pam; GILLARD, Toby; WHELTON, Helen; TEAGUE, Steven; … EVERSHED, Richard P. (2021): “Finding Oxford’s medieval Jewry using organic residue analysis, faunal records and historical documents”, Archeological and Anthropological Sciences. 13, 48, https://doi.org/10.1007/s12520-021-01282-8.

GARCÍA, Javier; BUXEDA, Jaume (207): “Pisa arcaica i ceràmica vidriada del segle XIII a Barcelona. Un estudi arqueomètric”, QUARHIS. Época II, núm. 3, pp. 160-179. Recuperado de: https://diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/33597/1/548010.pdf

GONZÁLEZ, Elvira (1999): Informe de la intervención arqueológica en el solar de las calles Posada de Lluc / Desamparats / Bosch del T. M. de Palma (informe inédito), 25 pp.

GUILLERMO, Martín (1992): “La casa islámica y el horno bajomedieval de calle de La Manga, 4 (Murcia)”, Memorias de Arqueología. 7, pp. 451-475.

HERNÁNDEZ, A. (2014): “La cerámica feudal entre mediados de los siglos XIII y XIV, según el repertorio de la plaza de la Judería de Teruel”, Arqueología y Territorio Medieval. 21, pp. 177-206. https://doi.org/10.17561/aytm.v21i0.2224.

HUERTAS, Josefa (2008): “La pisa arcaica i el conjunt ceràmic associat als primers moments del Convent de Santa Caterina”, QUARHIS. Época II, núm. 4, pp. 106-114. Recuperado de https://www.bcn.cat/museuhistoriaciutat/quarhis/04/04_QUARHIS_13_pisa_arcaica_conjunt_ceramic_convent_sta_caterina.pdf

HUICI, Ambrosio (2016): La cocina hispano-magrebí durante la época almohade según un manuscrito anónimo del siglo XIII. Gijón: Ediciones Trea.

JIMÉNEZ, Miguel (2012): “El análisis cuantitativo de la cerámica medieval y los procesos de formación del registro arqueológico: estudio de un caso procedente del yacimiento de Madinat Ilbira”, Debates de Arqueología Medieval. 2, pp. 293-329. Recuperado de https://digibug.ugr.es/handle/10481/34072.

JOVER, Gabriel; MAS, Antoni; SOTO, Ricard (2006): “Colonització feudal i esclavitud, Mallorca 1230-1350”, Recerques: Història, economia i cultura. 52, pp. 19-48. https://raco.cat/index.php/Recerques/article/view/137829.

LALIENA, Carlos (2010): “Grano y cerámicas: La comercialización de algunos productos indispensables en la coyuntura de 1300 en Aragón y Valencia”, en D. Boisseuil, P. Chastang, L. Feller y J. Morsel (dir.), Écritures de l’espace social: Mélanges d’histoire médiévale offerts à Monique Bourin. París: Éditions de la Sorbonne. DOI: https://doi.org/10.4000/books.psorbonne.11243.

LEENHARDT, Marie; LEGUILLOUX, Martine; VALLAURI, Lucy; VAYSETTES, Jean-Louis; WAKSMANN, Sylvie-Yona; MERLE-THIRION, Valérie (1999): “Un puits: reflet de la vie quotidienne à Montpellier au XIIIe s.”, Archéologie du Midi Médiéval. 17, pp. 109-186. https://doi.org/10.3406/amime.1999.927.

LLOMPART, Gabriel (1988): “La alfareria gótica d’en Prunera de la Ciutat de Mallorca”, BSAL. 44, pp. 179-193.

LLULL, Bartomeu (2011): “Estudi arqueomètric d’una xapa de guarniment medieval trobada al Puig de Sa Morisca (Calvià, Mallorca)”, BSAL. 67, pp. 73-81.

LÓPEZ, Alberto (1997): “Difusió i datació de materials procedents de la terrisseria de Cabrera d’Anoia o Cabrera d’Igualada (Anoia, Barcelona)”, en G. Rosselló-Bordoy (coord.), Transferències i comerç de ceràmica a l’Europa mediterrània (segles XIV-XVII), XV Jornades d’Estudis Històrics Locals, pp. 75-89. Palma: Institut d’Estudis Baleàrics.

LÓPEZ, Alberto; BELTRÁN DE HEREDIA, Júlia (2009): “La cerámica utilitaria de los siglos XII al XIV en la provincia de Barcelona”, en J. Zozaya, M. Retuerce, M. Á. Hervás y A. De Juan (eds.), Actas del VIII Congreso de Cerámica Medieval en el Mediterráneo, tomo I, pp. 489-508. Ciudad Real: Asociación española de arqueología medieval.

LÓPEZ, Alberto; NIETO, Francisco Xavier (1979): “Hornos de cerámica gris medieval en el Castell de Cabrera d’Anoia”, Butlletí Informatiu de l’Institut de Prehistòria i Arqueología de la Diputació Provincial de Barcelona. 30, pp. 154-161. Recuperado de http://rua.ua.es/dspace/handle/10045/14408

LOURIE, Elena (1970): “Free Moslems in the Balearics under Christian rule in the Thirteenth century”, Speculum. 45, 4, pp. 624-649.

MADRID, Marisol; FERNÁNDEZ, Cristina; BARRACHINA, Cristina; BELTRÁN DE HEREDIA, Júlia; ESCRIBANO-RUIZ, Sergio; GARCÍA, Javier; … BUXEDA, Jaume (2017): “Ceràmica, tecnologia i transferències. Els centres productors dels projectes Tecnolonial”, QUARHIS. Època II, núm. 13, pp. 16-67.

MARCHESI, Henri; THIRIOT, Jacques; VALLAURY, Lucy; LEENHARDT, Marie (1997): Marseille, les ateliers de potiers du XIIIe s. et le quartier Sainte-Barbe, Ve-XVIIe s. París: Éditions de la Maison des Sciences de l’Homme, DAF.

MARTÍ, Javier; PASCUAL, Josefa; ROCA, Lourdes (2007): “Entre el ‘know how’ y el mercado. El horizonte cerámico de la colonización feudal en el territorio valenciano”, en A. García y F. Villada (eds.), La cerámica medieval en entornos urbanos y rurales en el Mediterráneo medieval, pp. 79-158. Ceuta: Alhulia.

MARTÍNEZ, Andrés; PONCE, Juana (1998): “Los testares islámicos de la calle Eghegaray-Calle Corredera (Lorca, Murcia)”, Memorias de Arqueología. 13, pp. 343-352. Recuperado de https://www.patrimur.es/documents/1806272/1814990/memo13-21.pdf/6ffbfef6-9879-4281-9f91-eb9b011e8e93

MCSWEENEY, Anna (2012): The Green and the Brown: A Study of Paterna Ceramics in Mudéjar Spain. (Tesis doctoral). Londres: SOAS, University of London. Recuperado de https://eprints.soas.ac.uk/13631/.

MELERO, Manuel; RETUERCE, Manuel; HERVÁS, Miguel Ángel (2009): “Cerámica del siglo XIII en Calatrava la Vieja (Ciudad Real)”, Actas del VIII Congreso Internacional de Cerámica Medieval, tomo II, pp. 759-772.

MENÉNDEZ, José Luis (2011): “Xixona, Clau del Regne: las cerámicas de una villa feudal de realengo en la frontera meridional del Reino de Valencia, siglos XIII-XIV”, en R. Azuar y J. L. Ménéndez (eds.), Xixona, Clau del Regne. Arqueología de la conquista: de poblado fortificado islámico a Castillo cristiano (siglos XII-XIV), pp. 92-85. Alicante: Museo de Arqueología.

MESQUIDA, Mercedes (2001): Las Ollerías de Paterna: tecnología y producción. Paterna: Ayuntamiento de Paterna.

MESQUIDA, Mercedes (2002): La cerámica de Paterna. Reflejos del Mediterráneo (cat. exp.). Valencia: Museo de Bellas Artes de Valencia, Generalitat Valenciana.

MICOL, Antoni (2007): Memòria final de l’excavació arqueològica realitzada al solar situat entre els carrers dels Socors i Mateu Enric Lladò (Escola Graduada) de Palma entre els mesos de juny i setembre de 2007. (Informe inédito).

MOLERA, Judit; PRADELL, Trinitat; MERINO, Lorena; GARCÍA-VALLÉS, Maite; GARCÍA-ORELLANA, Jordi; SALVADO, Nati; VENDRELL-SAZ, Màrius (1997): “La tecnología de la cerámica islámica y mudéjar”, Caesaraugusta. 73, pp. 15-41. Recuperado de https://ifc.dpz.es/recursos/publicaciones/21/23/02molera.pdf

MORA, Pau; ANDRINAL, Lorenzo (1982): Diplomatari del Monestir de Santa Maria de la Real de Mallorca, I 1232-1360. Palma: Pagès Editor.

MORATA, Josep; RIERA, Mateu (2003): “Un possible segell per estampar ceràmica trobat a Can Serra (Palma de Mallorca)”, BSAL. 59, pp. 413-420.

MOREDA, Javier; NUÑO, Jaime; RODRÍGUEZ, Adelaida (1986): “El testar de la calle Olleros (Duque de la Victoria) de Valladolid”, en I Congreso de Arqueología medieval española, tomo v, pp. 453-472. Diputación General de Aragón, Departamento de Educación y Cultura.

MUÑOZ, Vidal (2006): “Desarrollo espacial del arrabal de Teruel en la Baja Edad Media”, STUDIUM. Revista de Humanidades. 12, pp. 193-207.

NADAL, Esteve (2012): “El forn de ceràmica del carrer de Carders. Un centre productor del segle XIII al suburbium oriental de Barcelona”, QUARHIS. Época II, núm. 8, pp. 130-149. Recuperado de https://www.barcelona.cat/museuhistoria/es/formats/quarhis/quarhis-8-quaderns-darqueologia-i-historia-de-la-ciutat-de-barcelona

NAVARRO, Julián (1990): “Los materiales islámicos del alfar antiguo de San Nicolás de Murcia”, en A. Bazzana y F. Amigues (coord.), Fours de potiers et “testares” médiévaux en Méditerranée occidentale, pp. 28, 29-43. Madrid: Publicaciones de la Casa Velázquez.

NOLASCO, Núria (1994): “Els atuells de fusta i metall als segles XIV i XV: notes per al seu estudi”, en L. Ubero, R. González y A. Nicolau (coord.), Del rebost a la taula. Cuina i menjar a la Barcelona gótica. Museu d’Història de la Ciutat, pp. 67-70. Barcelona: Electa.

OLIVAR DAYDÍ, Marçal (1952): La ceràmica Trescentista a Aragó, Catalunya i València. Barcelona: Alpha.

ORTEGA, Julián (2002): Operis Terre Turolii. La cerámica bajomedieval en Teruel. Teruel: Museo de Teruel.

PADILLA, José Ignacio (1984): “Contribución al estudio de las cerámicas grises catalanas de época medieval: El taller, hornos y producción de Casampons (Berga)”, en M. Riu (coord.) Acta historica et archaeologica mediaevalia. Annex 2: Ceràmica grisa i terrissa popular de la Catalunya medieval, pp. 99-143. Barcelona: Universitat de Barcelona. Recuperado de https://raco.cat/index.php/ActaHistorica/article/view/191036/287814

PADILLA, José Ignacio; ÁLVARO, Karen; TRAVÉ, Esther (2011a): “El alfar medieval de vajilla culinaria de Cabrera d’Anoia”, Territorio, Sociedad y Poder. 6, pp. 73-104. Recuperado de https://reunido.uniovi.es/index.php/TSP/article/view/9469

PADILLA, José Ignacio; ÁLVARO, Karen; TRAVÉ, Esther (2011b): “Las cerámicas culinarias de Cabrera d’Anoia: Estrategias de producción en un alfar medieval”, Arqueología y Territorio Medieval. 18, pp. 117-144. https://doi.org/10.17561/aytm.v18i0.1480

PASCUAL, Eusebi (1897): “Mal proceder de D. Pedro ‘el Cruel’, y armamentos navales de Mallorca (1359)”, BSAL. VII, pp. 87-91.

PONS, Gabriel; RIERA, M.ª Magdalena (1987): “El pou 5 del carrer Troncoso (ciutat de Mallorca): un nou jaciment del segle XI”, en G. Rosselló (coord.), Les Illes Orientals d’al-Andalus i les seves relacions amb Sharq al-Andalus, Magrib i Europa cristiana, (ss. VIII-XIII): V Jornades d’Estudis Històrics Locals, pp. 191-204. Palma: Institut d’Estudis Baleàrics.

RAPTIS, Konstantino T. (2018): “Did the Byzantine Potters Use to Fire the Glazed Wares Upright or Upside Down? -Some remarks on the Firing Procedure of the Byzantine Glazed Wares”, en Y. Hazirlayan y F. Yenisehirlioglu, Proceedings of the XI Congress AIECM3 on Medieval and Modern Period Mediterranean Ceramics, vol 1, pp. 233-237. Ankara: Koç Üniversitesi, AIECM3.

RIERA, M.ª Magdalena (1993): Evolució urbana i topografía de Madîna Mayûrqa. Palma: Ajuntament de Palma.

RIERA, Mateu (2007): “Niveles de época islámica en la Casa de Cultura (Palma de Mallorca)”, BSAL. 63, pp. 369-384.

RIVAS, M.ª José (2010): Memoria final de la intervención preventiva mediante excavación arqueológica en Can Serra (Plaça Quadrado, Carrer Gerreria y Bosc, Palma, Islas Baleares), (memoria inédita), 134 p.

ROIG, Jordi (2007): “La intervenció arqueològica a l’antiga hostatgeria de la salut de Sabadell: de la Mansió Arragone a l’església medieval de Sant Iscle (segles X al XIII)”, en Actes del III Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, vol. 2, pp. 559-584. Barcelona: Ajuntament de Sabadell, Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. Recuperado de https://www.acram.cat/congressos/actes-congres-sabadell06-intervencions-arqueologiques/

ROIG, Jordi (2016): “Dades arqueològiques sobre la Sagrera de Sant Vicenç i el nucli medieval de la villa de Moleto (s. XI-XIII): la intervenció al carrer de Gaietà Ventalló, 15-23 de Mollet del Vallès”, Notes. 31, pp. 55-83. Recuperado de https://raco.cat/index.php/Notes/article/view/304917.

ROIG, Jordi; COLL, Joan Manel; MOLINA, Josep Anton (1995): “El forn de la Vinya d’en Sant (Castellar del Vallès) i els contextos ceràmics del segle XIII al Vallès”, Arraona. 17, III Època, pp. 9-36. Recuperado de https://raco.cat/index.php/Arraona/article/view/204022

ROSSELLÓ-BORDOY, Guillem (1978): Ensayo de sistematización de la cerámica árabe en Mallorca. Palma: Diputación Provincial de Baleares, Instituto de Estudios Baleáricos, CSIC.

ROSSELLÓ-BORDOY, Guillem (1997): “Excavaciones en la sala capitular del monasterio de Santa Clara de Palma de Mallorca y la cerámica arquitectónica producida en Mallorca durante la Edad Media”, en G. Démians d’Archimbaud (coord.), La céramique médiévale en Méditerranée, Actes du 6è congrès, pp. 697-702. Aix-en-Provence: Narration Éditions.

ROSSELLÓ-BORDOY, Guillem (2003): “Una mirada sobre Madîna Mayûrca a través del Repartiment àrab de Mallorca”, en S. Claramunt (coord.), XVII Congrés d’Història de la Corona d’Aragó. El món urbà a la Corona d’Aragó del 1137 als decrets de Nova Planta, pp. 803-814. Barcelona: Universidad de Barcelona.

ROSSELLÓ-BORDOY, Guillem (2007): Documents cabdals del Regne de Mallorca. Còdex llatinoaràbic del Repartiment de Mallorca (ARM, s/n). Palma: Parlament de les Illes Balears.

ROSSELLÓ-BORDOY, Guillem; CAMPS, Juan (1974): “Excavaciones arqueológicas en Palma de Mallorca. Sondeos practicados en la antigua Casa Desbrull”, Noticiario Arqueológico Hispánico. 2, pp. 133-168.

ROSSELLÓ-PONS, Margalida (1983): Les ceràmiques almohades del carrer Zavellà. Ciutat de Mallorca. Palma: Imagen/70.

ROSSELLÓ-VAQUER, Ramon (1978): Inca i Selva en el segle XIII. Palma.

ROSSELLÓ-VAQUER, Ramon (2001): La ciutat de Mallorca en el segle XIII (Documentari). Felanitx.

ROSSELLÓ-VAQUER, Ramon (2004): La ciutat de Mallorca després de la conquista de 1229: documentari 1230-1300. Palma: Edicions Roig i Montserrat.

ROSSELLÓ-VAQUER, Ramon; FERRER, Rafel (1977): Història de Manacor: segle XIII. Palma: Graf. Miramar.

SANTANACH, Joan (ed.) (2016): Llibre de Sent Soví. Barcelona: Editorial Barcino.

SARASA, Esteban (2013): “La mesa del rey: Fernando I de Aragón (1412-1416)”, en M. S. García, E. Piedrafita y J. Barbacil (coords.), La alimentación en la Corona de Aragón (siglos XIV-XV), pp. 11-20. Zaragoza: Diputación Provincial de Zaragoza, Institución “Fernando el Católico”. Recuperado de https://ifc.dpz.es/recursos/publicaciones/33/14/02sarasa.pdf

SASTRE, Jaume (1994): El primer Llibre de Fàbrica i Sagristia de la Seu de Mallorca: 1325 a 1345. Palma: Cabildo de la Seu.

SERRA, Jordi (2016): “Ceràmica de rebuig al carrer d’Avinyó. Un possible nou taller barceloní en el primer quart del segle XIII”, QUARHIS. Núm. 12, pp. 194-209. Recuperado de https://www.barcelona.cat/museuhistoria/ca/formats/quarhis/quarhis-12-quaderns-darqueologia-i-historia-de-la-ciutat-de-barcelona

SOLDEVILA, Ferran (2007): Les quatre grans Cròniques. I. Llibre dels feits del rei En Jaume. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.

SOTO, Ricard (1982): “Sobre mudexars a Mallorca fins a finals del s. XIII”, Estudis de Prehistòria, d’Història de Mayûrqa i d’Història de Mallorca dedicats a Guillem Rosselló Bordoy, pp. 185-221. Palma de Mallorca.

SOTO, Ricard (1984): Còdex Català del Llibre del Repartiment de Mallorca. Palma: Conselleria d’Educació i Cultura del Govern Balear, Direcció General de Cultura.

THIRIOT, Jacques (1994): “Bibliographie du four de potier à barres d’enfournement”, Actas IV congreso de Arqueología Medieval Española, tomo III, pp. 787-798.

TORRES, Juan (1988): “Cerámica murciana medieval (siglos XIV y XV)”, Anales de prehistoria y arqueología. 4, pp. 183-192. Recuperado de https://revistas.um.es/apa/article/view/67211

TRAVÉ, Esther (2009): Producció i distribució d’una terrisseria medieval: Cabrera d’Anoia. (tesis doctoral). Barcelona: Universitat de Barcelona. Recuperado de https://diposit.ub.edu/dspace/handle/2445/35563?mode=full

TRAVÉ, Esther; PADILLA, José Ignacio (2013): “Alfares, Hornos y producción de cerámica en la Cataluña Medieval y Moderna: una reflexión para su estudio”, Territorio, Sociedad y Poder. 8, pp. 105-132. Recuperado de https://reunido.uniovi.es/index.php/TSP/article/view/10170.

TRAVÉ, Esther; QUINN, Patrick; LÓPEZ, M. Dolores (2016): “To the vicinity and beyond! Production, distribution and trade of cooking greywares in medieval Catalonia, Spain”, Archaeological and Anthropological Sciences. 8 (4), pp. 763-778. https://doi.org/10.1007/s12520-015-0254-3

TRIAS, Miquel (1981): “Notícia preliminar del jaciment islàmic de la Cova dels Amagatalls”, ENDINS. 8, pp. 59-74. Recuperado de https://raco.cat/index.php/Endins/article/view/104272

VILA, Josep M. (2005): “Política municipal sobre la producció de ceràmica i l’organització corporativa dels terrissers a Barcelona, segle XIV-XVI”, Arqueologia medieval: revista catalana d’arqueologia medieval. 1, pp. 104-106. Recuperado de https://raco.cat/index.php/ArqueologiaMedieval/article/view/254590/341537

Published

2023-12-29

Issue

Section

Research

How to Cite

Pottery in post-conquest Mallorca: evidence of a possible local production. (2023). Arqueologia Y Territorio Medieval, 30, 197-226. https://doi.org/10.17561/aytm.v30.8218