La cerámica de la Alta Edad Media en Cataluña (S. VIII-IX d. C.): el estado de la cuestión
DOI:
https://doi.org/10.17561/aytm.v12i2.1715Palabras clave:
Alta Edad Media, cerámicas, CataluñaResumen
Este texto pretende mostrar el estado de la investigación sobre las cerámicas de la alta edad media en Cataluña (Siglos VIII-IX d.C). Estas cerámicas presentan problemas en su estudio, pero con las últimas investigaciones sobre yacimientos de este periodo, hemos podido aislar diversas características comunes que permiten empezar a diferenciarlas.
Descargas
Citas
ALESSANDRI, Patrice (1995): “Ruscino, des wisigoths aux francs”, Histoire et archeologie des terres catalanes au Moyen Age, Textes réunis et présentés par Philippe Sénac. Perpignan, 9-48. https://doi.org/10.4000/books.pupvd.3743
BARRASETAS, Maria Eulàlia; Jàrrega, Ramon (1997): La ceràmica trobada al jaciment de la Solana (Cubellas, Garraf). Taula Rodona. Contextos Ceràmics d’Època Romana Tardana i de l’Alta Edat Mitjana (segles IV-X).Actes. Badalona, 1996 (Arqueo Mediterrània, 2), Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona, Museu de Badalona, Universitat de Barcelona. Barcelona, 131-152.
BENET, Josep Maria et alii (1991-92): “L’assentament rural del Mas del Catxorro (Benifallet): un exemple de continuitat tardana”, Acta Arqueològica de Tarragona Nº4, Reial Societat Arqueològica Tarraconense, Tarragona, 31-44.
BUSQUETS, Francecs; FÂBREGAS, Marta (1998): “L’excavació d´urgència del jaciment de la Devesa (Besalú, La Garrotxa)”, IV Jornades d´Arqueologia de les comarques de Girona. Figueres, 149-167.
BUSQUESTS, Francesc; FÀBREGAS, Marta (2000): “L’arqueologia a Besalú (La Garrotxa) a l’entorn de l’ any mil”, Actes del congrés Internacional Gerbert d´Orlac i el seu temps: Catalunya i Europa a la fi del primer mileni, Vic-Ripoll 1999, Barcelona, 382-393.
LEEHARDT, Michael et alii (1997): “Céramiques Languedociennes du haut moyen age (VIIe-XIe S.): Essai de synthèse à partir des acquis récents”, La céramique médievale en Méditerranée. Actes de 6e congrés, Aixen-Provence, 103-110.
CAU, Josep Maria et alii (1997): “La cerámica del nordeste peninsular y las Baleares entre los siglos V-X”, La céramique médiévale en Méditérranée. Actes du 6e congrès, Aix en Provence, 173-192.
COLL, Joan Manel et alii (1995-96): “El Cementiri (Mediona): un jaciment d’època visigòtica al Penedès. Olerdulae (Vilafranca del Penedès), XX-XXI, 1995-1996, 53-67.
COLL, Joan Manel et alii (1997): “Las producciones cerámicas de época visigoda en la Cataluña central (SS.V-VII): Algunas consideraciones técnicas y morfológicas”, La céramique médievale en Méditerranée. Actes du 6e congrés, Aix-en-Provence, 193-197.
COLL, Joan Manel: Roig, J (1997): “Contextos cerámics de l’antiguitat tardana del Vallès”. Taula Rodona. Contextos Ceràmics d’Època Romana Tardana i de l’Alta Edat Mitjana (segles IV-X). Badalona, 1996 (Arqueomediterrània, 2), Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona, Museu de Badalona, Universitat de Barcelona. Barcelona, 37-57.
COLL, Joan Manel; ROIG, Jordi (2000): “Consideracions entorn de la ceràmica de cuina al Vallès: de l’antiguitat tardana a la fi de l’any mil”, Actes del Congrés Internacional Gerbert d´Orlac i el seu temps. Catalunya i Europa a la fi del primer mileni. Vic-Ripoll, 457-474.
CURTO, Antoni et alii (1984-85): “Els nivells islàmics en l’ excavació de la plaça de Ntra Sra de la Cinta o de l’ Olivera de la ciutat de Tortosa (Tarragona)”, Actas del primer Congreso de Arqueologia Medieval Española, vol III, Madrid, 99-112.
ENRICH, Jordi; ENRICH, Joan (1995): Vilaclara de Castellfollit del Boix, Un assentament rural de l´antiguitat tardana. Igualada.
FOLCH, Cristian. (2002): Els Territoris del nord-est de Catalunya a l’inici de l’Edat Mitjana. El poblament als segles VII-IX. Treball de Recerca de Tercer Cicle inèdit. Universitat Autònoma de Bellaterra, Setembre.
FOLCH, Cristian (2003): “Estratègies de conquesta i ocupació islàmica del nord-est de Catalunya”, Cuaderns de la Selva Nº 14. Consell Comarcal de la Selva, pàgs. 139-154.
FOLCH, Cristian; GIBERT, Jordi; LLINÀS, Joan y MARTÍ, Ramon (2004): “Excavacions arqueològiques a la Torre del Far (Santa Coloma de Farners, La Selva)”. Ressó: Revista de Santa Coloma de Farners, 26-27.
FOLCH, Cristian; MARTÍ, Ramon (en prensa): “Un edifici del segle IX del vilar de Montclús (Sta Maria de Merlès, Berguedà)”, Jornades de Paleontologia i Arqueologia de les comarques de Barcelona. St Boi del Llobregat 2003.
FOLCH, Cristian (en prensa): “La ceràmica de l’alta edat mitjana d’un habitatge del vilar de Montclús (Sta Maria de Merlès, Berguedà)”. III jornades d’ Història i Arqueologia Medieval del Maresme: De Constantí a Carlemay. El pas de l’ antiguitat tardana al món medieval al Maresme. Mataró 2004.
FONT, Gemma et alii (1996): “Intervencions arqueològiques al jaciment de la torre de La Mora (Sant Feliu de Buixalleu, La Selva)”. Resultats preliminars, III Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona. Santa Coloma de Farners, 187-194.
FONT, Gemma et alii (2000): “La torre de la Mora, una construcció d’orígen romà reaprofitada en època alt medieval”, V Jornades d´Arqueologia de les Comarques de Girona. Olot, 195-198.
FONT, Gemma et alii (2000): “Torre de la Mora, una fortificació altmedieval en els primers contraforts del Montseny”, Actes del Congrés Internacional Gerbert d´Orlac i el seu temps: Catalunya i Europa a la fi del 1 Mileni. Vic-Ripoll, 409-417.
FUERTES, Maria Carmen (2000): “La evolución de la ceràmica medieval de Cercadilla, Cordoba. Estado de la Cuestión”, Anales de Arqueologia Cordobesa XI, Cordoba. Universidad de Cordoba, 217-232.
GALVE, Pilar (1988): “Aproximación al estudio de la cerámica de época emiral en la ciudad de Zaragoza”, Cesaraugusta 6. Zaragoza, 235-261.
GARCÍA, Josep Enric et alii (1998): “La gènesi dels espais urbans andalusins (segles VIII-X): Tortosa, Lleida i Balaguer, AAVV: L’ Islam i Catalunya. Barcelona. Institut Català de la Mediterrània-Lunwerg Editores-Museu d’ Història de Catalunya, 137-165.
GARCÍA, Josep Enric. et alii (2003): “Un context paleoandalusí a l’ excavació de l’Arxiu Administariu de Barcelona”, II Congrés d’ Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Sant Cugat del Vallès, 363-380.
GUTIERREZ, Sonia (1996): La cora de tudmir de la antigüedad tardía al mundo islámico. Siglos VI-X. Poblamiento y cultura material. Madrid-Alicante. Casa de Velázquez.
GUTIERREZ, Sonia (1999): “La cerámica emiral de Madînat Iyih. (El Tolmo de Minateda, Hellín, Albacete). Una primera aproximación”, Arqueología y Territorio Medieval 6. Universidad de Jaén, 71-111. https://doi.org/10.17561/aytm.v6i0.1528
LÓPEZ, Alberto et alii (1997): “Ceràmica dels segles IVX procedent de les comarques de Barcelona”. Taula Rodona. Contextos Ceràmics d’Època Romana Tardana i de l’Alta Edat Mitjana (segles IV-X). Actes. Badalona, 1996 (Arqueo Mediterrània, 2), Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona, Museu de Badalona, Universitat de Barcelona. Barcelona, 59-82.
LÓPEZ, Alberto et alii (2003): “Cerámica tardorromana y altomedieval en la provincia de Barcelona. Siglos VII-X”. CABALLERO, Luis; MATEOS, Pedro y RETUERCE, Manuel (edts.) (2003). Cerámicas tardorromanas y altomedievales en la Península Ibérica. Anejos de AespA XXVIII, Mérida, 41-65.
LLINÀS, Joan (1997): “La Excavación de la Carretera de San Martín de Ampurias (Gerona): Un ejemplo de la evolución de los contextos cerámicos durante la Antigüedad tardía en el litoral catalán”, Archivo Español de Arqueología 70, Madrid, 149-169. https://doi.org/10.3989/aespa.1997.v70.261
LLINÀS, Joan et alii (1999): “La peralada ibèrica i medieval segons l’arqueologia”. Les excavacions de 1989 a 1995, Monografies Empordaneses Nº 4. Institut d’Estudis Empordanesos, Figueres 1999.
MARTÍ, Ramon; SELMA, Sergi (1996-97): “La torre emiral de Malpàs (Castellnovo, Alt Palància)”, Congrés d’Homenatge a Pere de Palol: d’August a Carlemany. Annals de l´Institut d’Estudis Gironins V.XXXVII, Girona.
MARTÍ, R y SELMA, S (2000): “Fortificaciones y toponímia Omeya en el este de al-Andalus”. Simposio Internacional Sobre Castelos, Palmela 2000.
MARTÍ, Ramon. (2003): “La defensa del territori durant la transició medieval”, 1 Congrés: els castell medievals a l’ occident de la mediterrànea. Arbúcies, 89-114.
MARTÍ, Ramon (en prensa): Del fundus a la parrochia. transformacions del poblament rural en Catalunya durant la transició medieval. III Jornades d’Història i Arqueologia Medieval del Maresme: De Constantí a Carlemay. El pas de l’ antiguitat tardana al món medieval al Maresme. Mataró.
PALOL, Pere (1989): Bovalar: Un poblat d´època visigòtica. Guia. Lleida
PALOMO, Vicenç et alii (2000): “Treballs arqueològics del condicionament de la carretera GI-681 LLagosteraTossa de Mar del P.K 0+000 al 7+500 (Gironés, la Selva)”, V Jornades d´Arqueologia de les Comarques de Girona. p.277-280. Olot 12 y 13 de mayo de 2000.
PALOMO, Vicenç et alii (2003), “Can Pelet Ferrer (Llagostera, Gironès): un assentament agrícola alt-medieval”, II Congrés d’ Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Sant Cugat del Vallès, 476-480.
PUIG, Anna Maria (1998): “El jaciment de RHODE a la fi de l´antiguitat tardana. Els contextos del segle VII d.C a la ciutadella de Roses (Alt Empordà, Girona)”. Pirenae Nº 29. UB. Barcelona, 171-191.
RIU, Eduard (2000): “La ceràmica de la Mediterrània nordoccidental en els segles VIII-IX. Catalunya, el País Valencià i les Balears entre l’ Imperi carolingi i l’ al-Àndalus”. Catalunya a l´època carolingia. Art i cultura abans del romànic (Segles IX-X). Barcelona, 259-263.
ROIG, Jordi; COLL, Joan Manel (1994): Els Visigots al Vallès. Treball becat per la Caixa de Sabadell, Sabadell.
Descargas
Publicado
Cómo citar
Número
Sección
Licencia
En el momento en que el artículo sea aceptado por los órganos competentes de la revista, el autor o autores deberán rellenar un formulario específico donde constarán las condiciones de copyright de la revista, aprobado por la Universidad de Jaén.
Los autores/as conservan los derechos de autor y ceden a la revista el derecho de la primera publicación, con el trabajo registrado con la licencia de atribución de Creative Commons, que permite a terceros utilizar lo publicado siempre que mencionen la autoría del trabajo y a la primera publicación en esta revista.
Los autores/as pueden realizar otros acuerdos contractuales independientes y adicionales para la distribución no exclusiva de la versión del artículo publicado en esta revista (p. ej., incluirlo en un repositorio institucional o publicarlo en un libro) siempre que indiquen claramente que el trabajo se publicó por primera vez en esta revista.
