Primeras aproximaciones a la organización del espacio rural durante época islámica (902-1229) en Qalbiyan (S-O de Mallorca)

Autores/as

  • Daniel Albero Santacreu

DOI:

https://doi.org/10.17561/aytm.v18i0.1470

Palabras clave:

Territorio, patrón espacial, visibilidad, época islámica, alquerías, qanât(s)

Resumen

Se ha realizado una primera aproximación a la ocupación, durante época islámica, en el suroeste de Mallorca. Para ello, se ha utilizado desde la información documental disponible y la toponimia hasta métodos arqueológicos como la excavación y la prospección del territorio. El análisis espacial realizado ha mostrado una distribución de asentamientos rurales nucleada en torno a alquerías, puntos de captación de agua y asentamientos en altura. Estos diversos elementos materiales se articulan en valles que ofrecen grandes posibilidades agropecuarias y con abundantes recursos hídricos que son gestionados, en ocasiones, a través de enclaves estratégicos. Las distintas zonas de explotación se hallan individualizadas por accidentes geográficos que delimitan el territorio y su extensión. Sin embargo, los distintos núcleos de población aparecen vinculados mediante la captación de agua de los mismos torrentes y una red de caminos que comunica los diferentes asentamientos campesinos de toda la comarca. Finalmente, se ha podido consignar una serie de yacimientos con características muy singulares, que parecen asociarse a funciones relacionadas con contextos históricos concretos, como la conquista cristiana de la isla en 1229. Estos yacimientos aparecen indirectamente citados en las crónicas cristianas y árabes que relatan la conquista de Jaime I y los momentos previos a la misma, dando una idea de su importancia geoestratégica en la defensa de la isla.

Descargas

Los datos de descarga aún no están disponibles.

Referencias

ACIÉN, M. (1992) “Sobre la función de los hisn en el sur de Al-Andalus. La fortificación en el califato”. Coloquio hispano-italiano de arqueología medieval. Granada.

ALBERO, D. (2006) “Arqueología espacial en los valles de Capdellà y Galatzó”. Mayurqa 31, pp. 137-164.

ALBERO, D. ANDÚJAR, A. (2007) Calviá en época islámica: Asentamiento y Territorio. Ayuntamiento de Calviá, Mallorca.

ARAMBURU ZABALA-HIGUERA, F. J. (1993). “Los yacimientos Arqueológicos del valle de Galatzó (Mallorca).” Boletín de la Sociedad Arqueológica Luliana 55, pp. 327-334.

ARGEMÍ, M. (1998) “Segmentación de grupos bereberes y árabes a través de la distribución de asentamientos en Yartan (Mayurqa)”. Arqueología Espacial, 19-20, Teruel, pp. 373-386.

ARGEMÍ, M. (1999) “A les vores dels torrents: una prospecció dels assentaments pagesos andalusins de Pollença”. Anuari, 6, Pollença.

BARCELÓ, M. (1978a) “Alguns problemes d´història agraria mallorquina suggerits pel text d´al-Zhurî”. Recerques, 8, pp. 27-49.

BARCELÓ, M. (1978b) “Sobre la divisió administrativa de Mayûrqa”. Boletín de la Sociedad Arqueològica Luliana, 36. Palma de Mallorca, pp. 238-245.

BARCELÓ, M. (1984) Sobre Mayurqa. Ed. Quaderns de Ca la Gran Cristiana, Palma de Mallorca.

BARCELÓ, M. (1986) Les aigües cercades. Els qanât(s) de l´illa de Mallorca. Institut d´Estudis Baleàrics, Palma de Mallorca.

BARCELÓ, M. (1988) “La arqueología extensiva y el estudio de la creación del espacio rural”. En M. Barceló et al.: Arqueología medieval. En las afueras del medievalismo. Ed. Crítica, Barcelona, pp. 195-274.

BARCELÓ, M. (1989) “El diseño de espacios irrigados en al-Andalus: un enunciado de principios generales”, En El agua en las zonas áridas: Arqueología e Historia, I Coloquio de Hª y Medio Físico, Vol. I. Almería, pp. XV-XLXI.

BARCELÓ, M. (1995) “Els Ayt Iraten i els altres: inmigració i assentaments Berbers a sharq al-Andalus”. En II Coloquio hispano-italiano de arqueología medieval. Siena, pp. 29-52.

BARCELÓ, M., KIRCHNER, H. (1995) Terra de Falanis. Felanitx quan no ho era. Assentaments andalusins al terriotori de Felanitx. Universitat de les Illes Balears, Palma de Mallorca.

BARCELÓ, M., RETAMERO, F. (eds.) (2005). Els barrancs tancats: L’ordre pagès al sud de Menorca en època andalusina. Maó, Menorca, Institut d’Estudis Menorquins.

BARCELÓ, M. A., GRACIA, F., CRESPÍ, D., VICENS, D., PLA, V., GINARD, A., CASAS, J. A. (1998) “Les cavitats de la Serra de Na Burguesa: Zona 3, Coll des Pastors (Calviá, Mallorca)” Endins 22, pp. 19-36.

BATET, C. (2001) L´aigua conquerida. Hidraulisme feudal en terres de conquista: alguns exemples de la Catalunya Nova i de Mallorca. Universitat Autònoma de Barcelona, Bellaterra.

BAZZANA, A. (1983) “Tipologie, les habitats fortifiés du Sharq al-Alandalus”. En A. Bazzana, P. Guichard y J. M. Poisson (eds.): Habitats fortifiés et organisation de l´espace en Mediterranée Mediévale, pp. 19-27.

BAZZANA, A., CRESSIER, P., GUICHARD, P. (1988) Les châteaux ruraux d’al-Andalus. Histoire et archéologie des husun du sud-est de l’Espagne. Madrid.

BERNAT I ROCA, M., SERRA I BARCELÓ, J. (2001) “Les coves on los moros estaven. Els darrers nuclis de resistencia dels vençuts (1230-1242)”. Bulletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, 57, pp. 29-48.

CALVO, M., ROCA, C., SALVÁ, B. (1996) “L’assentament islàmic de Puig de n’Escuder (Caimari-Selva)” Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana 53, pp. 377-386.

CRESSIER, P. (1983) “L’Alpujarra médiévale: une approche archéologique” Melanges de la Casa de Velázquez 19, pp. 89-124. https://doi.org/10.3406/casa.1983.2389

CRESSIER, P. (1984) “Le chateau et la division territoriale dans l’Alpujarra médiévale: du hisn à la Ta’a” Melanges de la Casa de Velázquez 20, pp. 115-144. https://doi.org/10.3406/casa.1984.2413

CRIADO BOADO, F. (1993). “Visibilidad e interpretación del registro arqueológico.” Trabajos de Prehistoria 50, pp. 39-56. https://doi.org/10.3989/tp.1993.v50.i0.488

ENSENYAT, J. (1919) Historia de la Baronía de los Señores Obispos de Barcelona en Mallorca. Escuela-Tipográfica Provincial, Palma de Mallorca.

ENSENYAT ENSENYAT, C. (1981) Las cuevas sepulcrales mallorquinas de la edad del hierro. Ministerio de Cultura, Dirección General de Bellas artes, Archivos y Bibliotecas, Subdirección General de Arqueología, Madrid.

FURIÓ, A. (2004) “L´organització del territori: l´espai i el poblament”. Història Agrària dels Paisos Catalans, vol. II. Fundació Catalana per a la Recerca, Barcelona, pp. 247-297.

GARCIA AMENGUAL, E., GUERRERO, V., CALVO, M., GARCIA ROSSELLÓ, J., ALBERO, D., GARCIAS, P. (2010). “La Torre III del Puig de Sa Morisca: avanç de les campanyes d’excavació 2005-2007.” II Jornades d’Estudis Locals de Calvià, pp. 43-60.

GARCIAS MAAS, P., GLOAGUEN, E. (2006). Recorreguts per les possesions de Calviá. Ajuntament de Calviá.

GRIMALT VIGO, FCO. (2001) Els camins de Calvià. Premi Rei en Jaime d’ investigació. Ajuntament de Calvià, Mallorca.

GUERRERO AYUSO, V. (1982) Los núcleos arqueológicos de Calvià. Ajuntament de Calvià, Palma de Mallorca.

GUERRERO AYUSO, V., CALVO TRÍAS, M., SALVÁ SIMONET, B. (2002) “La cultura Talayótica: una sociedad de la edad del hierro en la periferia de la colonización fenicia” Complutum 13, pp. 221-25.

GUICHARD, P. (1979) “La societé rurale valencienne à l’époque musulmane”. Estudis d’Història Agrària, 3.

GUICHARD, P. (1995) Al-Andalus. Estructura Antropológica de una Sociedad Islámica en Occidente. Universidad de Granada.

IBN’ AMIRA AL-MAHZUMI (2008) Kitab Ta’rih Mayurqa: Crònica àrab de la conquesta de Mallorca. Universidad de les Illes Balears, Palma.

HODDER, I, ORTON, C. (1990) Análisis espacial en arqueología. Ed. Crítica-Arqueología, Madrid.

KIRCHNER, H. (1994) “Espais irrigats andalusins a la serra de Tramontana de Mallorca i la seva vinculació amb el poblament”. Afers, 18. Carrotja, pp. 313-336.

KIRCHNER, H. (1995) “Colonització de lo regne de Mallorques qui es dins la mar. La subversió feudal dels espais agraris andalusins a Mallorca”. En P. Senac (comp.): Histoire et archeologie des terres catalanes au Moyen age. Presses Universitaires de Persignan, Perpinyá, pp. 249-269. https://doi.org/10.4000/books.pupvd.3766

KIRCHNER, H. (1997) La construcció d´un espai pagés a Mayurqa: les valls de Bunyola, Orient, Coanegra i Alaró. Universitat de les Illes Balears, Palma de Mallorca.

KIRCHNER, H. (1998a) “Redes de Alquería sin Husun. Una reconsideración a partir de los asentamientos campesinos andalusíes de las islas orientales”. En A. Malpica (ed.): Castillos y territorio en al-Andalus, Granada, pp. 450-469.

KIRCHNER, H. (1998b) “Husun y alquerías campesinas en las islas orientales de al-Andalus”. En M. Barceló i P. Toubert (dirs.): L´incastellamiento. Actes des rencontres de Gérone (26-27 noviembre 1992) et de Rome (5-7 Mayo 1994). École française de Rome y Escuela española de historia y arqueología, Roma, pp. 249-269.

KIRCHNER, H. (1998c) “Tierras de clanes: Espacios hidráulicos y clanes andalusíes en la isla de Yabisa (Ibiza)”. Arqueología Espacial, 19-20 Teruel, pp. 351-370.

KIRCHNER, H. (2002) “El mapa de los asentamientos andalusíes de Ibiza”. En Trillo, C. (Ed.): Asentamientos Rurales y Territorio en Mediterráneo Medieval. Athos-Pergamos, Granada.

KIRCHNER, H. (2007) “La reconstrucció del disseny original dels espais irrigats andalusins i de les modificacions posteriors. Exemples d’Eivissa”. En Bolòs, J. (Ed.) Estudiar i gestionar el paisatge històric medieval. Territori i societat a l’Edat Mitjana. Història, arqueologia, documentació, IV, LLeida, pp. 11-38.

KIRCHNER, H. (2009) “Original design, tribal management and modifications in Medieval hydraulic systems in the Balearic Islands (Spain)”. World Archaeology,The archaeology of water 41 (1), pp. 148-165. https://doi.org/10.1080/00438240802668222

KIRCHNER, H., NAVARRO, C. (1994) “Objetivos, métodos y práctica de la arqueología hidráulica” Arqueología y Territorio Medieval 1, pp. 159-182. https://doi.org/10.17561/aytm.v1i0.1600

KIRCHNER, H., MOLL, B. (2006) Las islas Orientales de Al-Andalus: Las Baleares en época Islámica. Historia de las Islas Baleares, El Mundo. Llibre dels feyts de Jaime I, Josep M. Puyol (ed.), Ed. Teide, Barcelona, 2003.

LLOMPART, G. (1960) “Nomenclatura popular de la Cultura de los Talaiots en Mallorca”. Revista de Dialectología y Tradiciones Populares XVI, Madrid.

MAAS, M. P., GLOAGUEN, E. (2006) Recorreguts per les possesions de Calviá. Ajuntament de Calviá.

MASCARÓ PASARIUS, M. (1973) “Noticias para la carta arqueológica e inventario de monumental del término de Calvià”. Boletín de la Sociedad Arqueológica Luliana, tomo XXXIV. Palma de Mallorca.

ORFILA, M., SINTES, G. (1984) “Estudio preliminar sobre la perduración del hábitat en los conjuntos talayoticos menorquines” Mayurqa 20, pp. 19-46.

PELL, B. (1962) Calvià y su término municipal. Ed. Ayuntamiento de Calvià, Palma de Mallorca.

POVEDA I SANCHEZ, A. (1980) “Introducción al estudio de la toponimia árabemusulmana de Mayurqa según la documentación de los Archivos de la Ciutat de Mallorca (1232-1278)”. Awraq, III. Madrid, pp. 75-102.

POVEDA I SANCHEZ, A. (1982) “Aigües i corrents d’aigua a la toponímia de “Mayurqa” segons el “Llibre del Repartiment”” Butlletí interior Societat d’Onomàstica 10, pp. 46-57.

POVEDA I SANCHEZ, A. (1992) “Mayurqa, un espai agrari d´alqueríes i rafals”. Estudis d´história económica, 1, pp. 5-11.

RETAMERO, F. (2006) “Lo que el tamaño importa: cuando y por qué se modificaron los antiguos sistemas hidráulicos andalusíes”. Arqueología Espacial, 26, pp. 293-310.

RIERA FRAU, M. M. (1993) Evolución urbana y topografía de Madina Mayurqa. Ajuntament de Palma.

RIERA FRAU, M. M. (2004) “Les Balears islàmiques”. Història de les Illes Balears. Edicions 62, Barcelona, pp. 429-485.

ROSSELLÓ BORDOY, G. (1968) L’ Islam a les Balears. Ed. Daedalus, Palma de Mallorca.

ROSSELLÓ BORDOY, G. (1978) Ensayo de sistematización de la cerámica árabe en Mallorca. Instituto de Estudios Baleáricos, Palma de Mallorca.

ROSSELLÓ BORDOY, G. (1984) “Nuevas formas en la cerámica de época islámica”. Trabajos del Museo de Mallorca, 36. Palma de Mallorca.

ROSSELLO BORDOY, G. (2007). Mallorca Musulmana. Universidad de las Islas Baleares. Palma.

ROSSELLÓ VAQUER, R. (1987) Notes históriques de Calvià, segles XIII a XVI. Ajuntament de Calvià, Mallorca.

SITJES, E. (2006) “Inventario y tipología de sistemas hidráulicos de Al-Andalus”. Arqueología Espacial 26, pp. 263-91.

SITJES, E. (2008) Assentaments i sistemes hidràulics andalusins a la part de Manacor abans i just després de la conquesta catalana (1229-30). Tesis Doctoral inédita, Universitat Autònoma de Barcelona, Bellaterra.

SITJES, E. (2009) “Sistemes hidràulics i assentaments andalusins a la partida de Manacor.” I Trobada d’Arqueòlegs de les Illes Balears, Consell de Mallorca, pp. 35-46.

SOTO, R. (1992). “Ovelles, vaques, porcs i eclesiàstics: algunes consideracions sobre la ramaderia balear a l’Edat Mitjana, segles XI-XIV” Estudis d’Història Econòmica 1, pp. 13-29.

TRILLO, C. (2006) “La alquería y su territorio en Al-Andalus: estrategias sociales de organización y conservación” Arqueología Espacial 26, pp. 243-262.

WERNER, FCO. (2004) Das Karten Bild der Insel Mallorca vom ende des 15. Jhs. bis um 1700. Frankfurt.

WOLFERT, P. (1998) “Notes on wild edible greens popular in the Mediterranean Kitchen” En Mediterranean Grains and Greens, Harper Collins, New York.

Descargas

Publicado

2011-12-13

Número

Sección

Artículo Científicos

Cómo citar

Primeras aproximaciones a la organización del espacio rural durante época islámica (902-1229) en Qalbiyan (S-O de Mallorca). (2011). Arqueología Y Territorio Medieval, 18, 145-167. https://doi.org/10.17561/aytm.v18i0.1470