Castellví de la Marca, una fortificación recurrente en los confines de Tarragona y Barcelona

Autores/as

  • Ramon Martí Castelló Universidad Autónoma de Barcelona
  • Cristian Folch Iglesias
  • Jordi Gibert Rebull
  • Xavier Gonzalo Arango

DOI:

https://doi.org/10.17561/aytm.v31.8767

Palabras clave:

Castillo, torre atalaya, antigüedad, al-Andalus, condado de Barcelona

Resumen

Hoy en proceso de excavación, el castillo de Castellví de la Marca ocupa una cumbre dominante sobre el llano del Penedès, en cuya defensa territorial participó activamente desde tiempos antiguos. Así, tras precedentes prehistóricos, en época romana se observan al menos dos fases de ocupación bastante precarias, una en época republicana avanzada y otra hacia fines del alto imperio. Luego, Castellví pudo ser un sitio ocasional de vigilancia durante los primeros siglos medievales, hasta que la posición se consolidó con la construcción de su torre atalaya, en un momento avanzado del emirato. La misma torre constituyó el núcleo del castillo condal, construido durante el siglo X y que perduró cien años más. Al cabo, la fortificación se reedificó por completo al principio de la guerra civil catalana del siglo XV, participando aún como atalaya en conflictos más recientes.

Descargas

Los datos de descarga aún no están disponibles.

Referencias

AMIGÓ, Jordi; BARBERÀ, Josep; CORTADELLA, Jordi; GUASCH, David; SOLIAS, Josep M.; CORTÉS, M. del Agua (1986): El Bullidor, jaciment medieval. Estudi de materials i documentació. Quaderns d’Estudis Santjustencs III. Sant Just Desvern: Ajuntament de Sant Just Desvern.

AMORÓS, Victoria (2020): “Entre ollas y marmitas. Una reflexión sobre la producción cerámica entre los siglos VII y IX en el sureste de la península ibérica”, Arqueología y Territorio Medieval, 27, 11-36. https://doi.org/10.17561/aytm.v27.5258

ASENSIO, José A. (2020): “Las fortificaciones andalusíes en sillar regular de gran aparejo en los distritos de Wasqa y Barbastur (provincia de Huesca, Aragón)”, en J. Brufal, J. Negre, F. Sabaté (eds.), Arqueologia Medieval. Fortaleses a la vall de l’Ebre (segles VII-XI), pp. 49-96. Lleida: Pagès Editor.

AZKÁRATE, Agustín (1999): Aldaieta. Necrópolis tardoantigua de Aldaieta (Nanclares de Gamboa, Álava). Volumen I. Memoria de la excavación e inventario de los hallazgos. Vitoria-Gasteiz: Diputación Foral de Álava.

BAIGES, Ignasi; FELIU, Gaspar; SALRACH, Josep M. (dirs.) (2010): Els pergamins de l’Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV. Barcelona: Fundació Noguera.

BAIGES, Ignasi; PUIG, Pere (2019): Catalunya Carolíngia. El Comtat de Barcelona. VII. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.

BELTRÁN, Julia (1997): “La ceràmica localitzada a l’extradós de les voltes de la Pia Almoina de Barcelona”, en A. González (dir.), Ceràmica medieval catalana. Quaderns científics i tècnics, 9, pp. 235-253. Barcelona: Diputació de Barcelona.

BELTRÁN, Julia (2005): “Las producciones locales e importaciones de la cerámica común del yacimiento de la Plaza del Rei de Barcelona, entre la época visigoda y el período islámico. Siglos VI-VIII”, Quarhis, 1, pp. 68-89.

BELTRÁN, Julia (2006): “Los contextos altomedievales de la Plaza del Rei de Barcelona: la cerámica de tradición carolingia (siglos IX-X)”, Quarhis, 2, pp. 108-139.

BOLÒS, Jordi; MALLART, Lourdes (1986): La granja cistercenca d’Ancosa (la Llacuna): estudi dels edificis i dels materials trobats a les excavacions. 1981-1983. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

BONIFAY, Michel (2004): Etudes sur la céramique romaine tardive d’Afrique. Oxford: Archaeopress, BAR International Series.

BOSCH, Josep M.; MESTRES, Josep; MOLIST, Núria; SENABRE, Maria R.; SOCIAS, Joan (2002): “Les sitges del sector 01. L’ocupació del castrum Olerdula al segle X (Olèrdola, Alt Penedès)”, en II Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, pp. 775-789. Sant Cugat del Vallès: Acram – Ajuntament de Sant Cugat.

BOSCH, Josep M.; MESTRES, Josep; MOLIST, Núria; ROS, A.; SENABRE, Maria R.; SOCIAS, Joan (2003): “Olèrdola i el seu territori en els segles II-I aC”, en Territoris antics a la Mediterrània i a la Cossetània oriental, pp. 349-361. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

BRAMON, Dolors (2000): De quan érem o no musulmans. Textos del 713 a 1010. Vic – Barcelona: Eumo Editorial.

CAIXAL, Àlvar; PANCORBO, Ainhoa; LÓPEZ, Alberto (2009): “Un conjunto cerámico cerrado de ca. 1464 en el castillo de Godmar (Callús, Barcelona)”, en Actas del VIII Congreso Internacional de Cerámica Medieval en el Mediterráneo, pp, 987-993. Ciudad Real – Almagro: Asociación Española de Arqueología Medieval.

CASTILLO, Francisco; MARTÍNEZ, Rafael (1993): “Producciones cerámicas en Baŷŷāna”, en A. Malpica (ed.), La cerámica altomedieval en el sur de al-Andalus, pp. 67-116. Granada: Universidad de Granada.

CELA, Xavier; REVILLA, Víctor (2004): La transició del municipium d’Iluro a Alarona (Mataró). Cultura material i transformacions d’un espai urbà entre els segles V i VII dC. Laietania, 15. Mataró.

CERDÀ, Josep A. (2021): Els escudellers i la producció de pisa a Barcelona (segles XV-XIX). Tesis doctoral. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. Recuperado de: https://www.tdx.cat/handle/10803/673395#page=1

COLL, Jaume (2009): La Cerámica Valenciana (Apuntes para una síntesis). Manises: AVEC-Gremio. Recuperado de: https://www.avec.com/wp-content/uploads/LaCeramicaValenciana.pdf

CUBO, Adrià; GIRALDEZ, Pilar; MENCHON, Joan; PANCORBO, Ainhoa; VENDRELL, Marius (en prensa): “Nuevos datos sobre torres en las fronteras de la Cataluña altomedieval: la llamada línea del Riubregós (Lérida)”, en VII Congreso de Arqueología Medieval. Sigüenza (Guadalajara): 22-25 de marzo 2023.

DIVERSOS AUTORES (1971): Els Castells Catalans, vol. III. Barcelona: Rafael Dalmau Editor.

DIVERSOS AUTORES (1993a): Catalunya Romànica XIX. El Penedès, El Garraf, L’Anoia. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana.

DIVERSOS AUTORES (1993b): Dictionnaire des Céramiques Antiques en Méditerranée nord-occidentale (VII ème s. av.n.è. - VII ème s. de.n.è.). Lattara 6. Lattes.

EDO, Manuel; GÓMEZ, Anna; MESTRES, Josep; MARTÍNEZ-GRAU, Héctor; MOLIST, Miquel; OMS, F. Xavier (2022): “Jaciments, ritmes i dinàmiques d’implantació i explotació del territori: el litoral mediterrani i les serralades prelitorals”, Cypsela, 22, pp. 81-104.

ESCUDERO, José (1988-1990): “La cerámica decorada en “verde y manganeso” de Madinat al-Zahra”, Cuadernos de Madinat al-Zahra, 2, pp. 127-161.

ESTARÁN, M. José; BELTRÁN, Francisco (2015): Numismática paleohispánica. Bilbao: Universidad del País Vasco. Recuperado de: https://webargitalpena.adm.ehu.es/pdf/UHPDF151886.pdf

ESTEVE, Josep; MENCHON, Joan (coords. 2020): Vallferosa. Una torre singular en una frontera de temps antics (s. VIII-XI). Torà: Ajuntament de Torà.

FELIU, Gaspar; SALRACH, Josep M. (dirs.) (1999): Els pergamins de l’Arxiu Comtal de Barcelona de Ramon Borrell a Ramon Berenguer I. Barcelona: Fundació Noguera.

FOLCH, Cristian; GIBERT, Jordi; GONZALO, Xavier; MARTÍ, Ramon; MARTÍNEZ, Núria (2018): “La fortificació antiga i medieval de Castellví de la Marca (Barcelona), primeres dades arqueològiques”. Treballs d’Arqueologia, 22, 83-105. https://doi.org/10.5565/rev/tda.77

FOLCH, Cristian; GIBERT, Jordi; LLINÀS, Joan (2008): “La Torre del Far del Santa Coloma de Farners (La Selva)”, en Fars de l’islam, antigues alimares d’al-Andalus, pp. 155-166. Barcelona: Edar.

FONT, Gemma; LLORENS, Josep M.; MATEU, Quim; PUJADAS, Sandra; TURA, Jordi (2014): “Montsoriu al segle XVI. Testimonis arqueològics de l’abandonament d’un gran castell”, en Tribuna d’Arqueologia 2011-2012, pp. 244-263. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

GARCÍA-BIOSCA, Joan E.; MIRÓ, Núria; REVILLA, Emili (2003): “Un context paleoandalusí a l’excavació de l’Arxiu Administratiu de Barcelona (1998)”, en Actes [del] II Congrés d’arqueologia medieval i moderna de Catalunya, pp. 363-380. Sant Cugat de Vallès: Acram.

GIBERT, Jordi (2006): “La torre sobirana de Castellví de Rosanes, un edifici vinculat a la conquesta islàmica”, Materials del Baix Llobregat, 12, pp. 53-58.

GIBERT, Jordi (2020): “Una presència difusa: dades i indicis per al reconeixement de les primeres fortificacions altmedievals a l’àrea catalana (segles V-VIII)”, en Recintos fortificados en época visigoda: historia, arquitectura y técnica constructiva, pp. 153-171, Tarragona: Institut Català d’Arqueologia Clàssica.

GIBERT, Jordi (2023): “Els inicis crítics del poblament rural altmedieval a Catalunya: el segle V a la llum de l’arqueologia”, Estudis d’Història Agrària, 35, 69-108. https://doi.org/10.1344/eha.2023.35.69-108

GONZALO, Xavier; MARTÍ, Ramon (2015): “El poblament altmedieval del territori de Tarragona: Campanyes de prospecció arqueològica a l’Alt Camp i la Conca de Barberà (2012-2013). Primers resultats”, en V Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, pp. 721-728. Barcelona: Ajuntament de Barcelona - Acram.

GUTIÉRREZ, Sonia (2007): “La islamización de Tudmir: balance y perspectivas”, en Ph. SÉNAC (coord.), Villa 2. Villes et campagnes de Tarraconaise et d’al-Andalus (VIe-XIe siècles): la transition, pp. 275-318. Toulouse: Université Toulouse-Le Mirail. https://doi.org/10.4000/books.pumi.25763

JÁRREGA, Ramon (2008): “La crisi del s. III a l’àrea compresa entre Tarraco i Saguntum: aproximació a partir de les dades arqueològiques”, en The Countryside at the 3rd century. From Septimius Severus to the Tetrarchy. Studies on the Roman World in the Roman Period, pp. 105-140. Girona: Universitat de Girona.

LÓPEZ, Alberto; CAIXAL, Àlvar; FIERRO, Xavier (1998): “El Lloc del Castell de Cubelles a l’època antiga i medieval (segles II aC-XV) segons l’arqueologia”, en El Castell de Cubelles. Textos de recerca històrica, pp. 135-178. Barcelona: Diputació de Barcelona.

LLINÀS, Joan; MERINO, Jordi; NOLLA, Josep M.; SAGRERA, Jordi; SUREDA, Marc (1999): “La torre romana de Puig d’Àlia (Amer)”, Quaderns de la Selva, 11, pp. 97-108.

LLINÀS, Joan; TARRÉS, Anna; MONTALBÁN, Carme; FRIGOLA, Josep; MERINO, Jordi; AGUSTÍ, Bibiana (2008). “Pla de l’Horta (Sarrià de Ter, Girona): una necrópolis con inhumaciones visigodas en la Tarraconense oriental”, Archivo Espanol de Arqueologia, 81, 289-304. https://doi.org/10.3989/aespa.2008.v81.53

MACIAS, Josep M. (1999): La ceràmica comuna tardoantiga a Tàrraco. Anàlisi tipològica i històrica (segles V-VII). Tarragona: Museu de Tarragona.

MACIAS, Josep M.; MORERA, Jordi; OLESTI, Oriol; TEIXELL, Imma (2013): “Crisi o invasió? Els Francs i la destrucció parcial de Tàrraco al s. III”, en J. Vidal, B. Antela (eds.), Más allá de la batalla. La violencia contra la población en el Mundo Antiguo, pp. 193-214. Zaragoza: Libros Pórtico.

MARTÍ, Ramon (ed.) (2008): Fars de l’islam. Antigues alimares d’al-Andalus. Barcelona: Edar.

MARTÍ, Ramon (2017): “Els Castellvell durant el segle X, artífexs i veguers de la Marca de Barcelona”, Anuario de Estudios Medievales, 47(2), 679-705. https://doi.org/10.3989/aem.2017.47.2.07

MARTÍ, Ramon (2022): “El desarrollo de las fortificaciones altomedievales en el nordeste hispano, del imperio a los feudos”, en A. Gutiérrez (ed.), Cuadernos de Arquitectura y Fortificación, 7, pp. 325-342. Madrid: Ediciones La Ergástula.

MARTÍ, Ramon; FOLCH, Cristian; GIBERT, Jordi (2007): “Fars i torres de guaita a Catalunya: sobre la problemàtica dels orígens”, Arqueologia Medieval. Revista catalana d’arqueologia medieval, 3, pp. 30-43.

MARTÍ, Ramon; GIBERT, Jordi (2019): “Els vicaris del comte de Barcelona, gresol de nobleses”, en A. Blasco, O. Vergés (eds.), Estudis sobre els orígens de la noblesa al nordest peninsular (s. X-XII), pp. 143-178. La Seu d’Urgell: Anem Editors.

MARTÍ, Ramon; VILADRICH, M. Mercè (2018): “Les torres de planta circular de la frontera extrema d’al-Andalus a Catalunya (segles VIII-X)”, Treballs d’Arqueologia, 22, 51-81. https://doi.org/10.5565/rev/tda.76

MAURI, Alfred (2014): El Castellvell de Rosanes. Martorell: Centre d’Estudis Martorellencs.

MENCHON, Joan (2018): “Dos torres y un relato histórico en revisión: Santa Perpètua de Gaià (Tarragona) y Vallferosa (Lleida)”, Treballs d’Arqueologia, 22, 107-134. https://doi.org/10.5565/rev/tda.81

MESTRES, Josep; SANMARTÍ, Joan; SANTACANA, Joan (1990): “Estructures de la 1a Edat del Ferro de l’Hort d’en Grimau, Castellví de la Marca, Alt Penedès”, Olerdulae, 15, pp. 75-117.

MIGUÉLEZ, Ana; ALFONSO, Joaquín (2017): “Cerámicas emirales y califales en la excavación arqueológica del Antiguo Conservatorio (Onda, Castelló)”, Quaderns de prehistòria i arqueologia de Castelló, 35, pp. 213-227.

MOLIST, Núria; PRINCIPAL, Jordi; PADRÓS, Carles (2022): “Noves evidències arqueològiques de la presència militar romana al NE de la Hispània Citerior en època tardorepublicana: les torres de Puig d’Àlia, Tentellatge 1 i el fortí d’Olèrdola”, Treballs d’Arqueologia, 25, 239-260. https://doi.org/10.5565/rev/tda.139

MORET, Pierre; CHAPA, María T. (coords.) (2004): Torres, atalayas y casas fortificadas. Explotación y control del territorio en Hispania (S. III a. de C. – S. I d. de C). Jaén: Universidad de Jaén.

NEGRE, Joan (2014): “La cerámica altomedieval de Tortosa (siglos VII-X). Una primera clasificación y análisis interpretativo”, Arqueología y Territorio Medieval, 21, 39-67. https://doi.org/10.17561/aytm.v21i0.2220

NEGRE, Joan; PÉREZ-POLO, Marta; FALOMIR, Ferran; AGUILELLA, Gustau; MEDINA, Pablo; BLASCO, Marta (2020): “Una lectura contextual del recinto emiral del Tossal de la Vila (Castelló). Algunas reflexiones sobre el origen, morfología y funciones de los asentamientos en altura en el extremo septentrional del Šarq al-Andalus”, en C. Doménech, S. Gutiérrez (coords.), El sitio de las cosas: La Alta Edad Media en contexto, pp. 195-217. Alacant: Universitat d’Alacant.

NOLLA, Josep M.; AMICH, Narcís M. (1996-97): “El cementiri de l’àrea de l’hospital militar de la ciutadella de Roses”, Annals De l’Institut d’Estudis Gironins, 37, pp. 1027-1040.

OLLER, Joan (2015): El territorio y el poblamiento de la Layetania interior en época antigua (ss. IV AC-I DC). Barcelona: Universitat de Barcelona.

ORDEIG, Ramon (1993-2001): Les dotalies de les esglésies de Catalunya (segles IX-XII). Vic: Estudis Històrics.

PRAT, Marc (2020): “Una torre de época visigoda en el nordeste peninsular: el caso de Torre Desvern, Celrà”, en J. Brufal, J. Negre, F. Sabaté (eds.), Arqueologia Medieval. Fortaleses a la vall de l’Ebre (segles VII-XI), pp. 241-254. Lleida: Pagès Editor.

PRATDESABA, Albert; FRIGOLA, Joan; PADRÓS, Carles; MADROÑAL, Anna (2017): “El Castell de Falgars: Estudi arqueològic d’una torre de guaita des de la Baixa República romana fins a l’època medieval”, en El territori de Besalú abans del comtat. Quaderns de les Assemblees d’Estudis, 2, pp. 95-120.

PREVOSTI, Marta; GUITART, Josep; PALET, Josep M. (dirs.) (2003): Territoris antics a la Mediterrània i a la Cossetània oriental: actes del Simposi Internacional d’Arqueologia del Baix Penedès, El Vendrell, del 8 al 10 de novembre de 2001. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

RODRÍGUEZ, Francesc (2020): El comerç mediterrani a Tarracona a les portes de l’Islam (segles VII i VIII dC). Tesis doctoral. Tarragona: Universitat Rovira i Virgili. Recuperado de: https://www.tdx.cat/handle/10803/670709#page=1

RODRÍGUEZ, Francesc; MACIAS, Josep M. (2018): “Buscando el siglo VIII en el puerto de Tarracona: entre la residualidad y el desconocimiento”, en Cerámicas Altomedievales en Hispania y su entorno (siglos V-VIII d.C.), pp. 573-589. Valladolid: Arbotante.

ROIG, Jordi (2003): “Primeres dades sobre la ceràmica medieval d’Olèrdola (Alt Penedès)”, Del Penedès, 7, pp. 51-64.

ROIG, Jordi (2012): “La cerámica del período carolingio y primera época condal en la Cataluña Vieja: las producciones reducidas, oxidantes y espatuladas (siglos IX, X y XI). Propuesta de tipología”, en S. Gelichi (ed.), Atti del IX Congresso Internazionale sulla Ceramica Medievale nel Mediterraneo, pp. 199-202. Florencia: All’Insegna del Giglio.

ROIG, Jordi (2017): “La cerámica reducida de cocina entre el Bajo Imperio romano y la Alta Edad Media en el noreste peninsular (Cataluña): análisis de contextos y visión de conjunto (s.V al X)”, en Obra negra y alfarería de cocina. Actas del XIX Congreso de la Asociación de Ceramología, pp. 63-121. Girona: Ajuntament de Quart.

ROIG, Jordi; COLL, Joan Manel (2011): “El registre ceràmic dels assentaments i vilatges de l’antiguitat tardana de la depressió litoral i prelitoral (s. VI-VIII). Caracterització de les produccions i estudi morfològic”, en Actes del IV Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, pp. 211-226. Tarragona: Ajuntament de Tarragona – Acram.

ROSSELLÓ, Miquel (1999): “Evolució i transformació de l’espai urbà des de l’època emiral fins l’època taifa: les excavacions del C/ Comte de Trènor, 12 (València)”, en Actes del I Congrés d´estudis de l´Horta Nord, pp. 57-87. València: Centre d´Estudis de l´Horta Nord.

RYDER, Alan (2022): La ruina de Cataluña. Guerra civil en el siglo XV. Zaragoza: Institución Fernando el Católico.

SALINAS, Elena; PRADELL, Trinitat (2020): “Revisando las primeras produccions vidriadas islámicas cordobesas a la luz de la arqueometría”, Arqueología y Territorio Medieval, 27, 37-61. https://doi.org/10.17561/aytm.v27.5416

SÁNCHEZ, Eduard (2008): “Ressenya sobre els resultats de l’excavació arqueològica a l’interior de la Torrassa del Moro de Llinars del Vallès”, en Fars de l’islam. Antigues alimares d’al-Andalus, pp. 125-137. Barcelona: Edar.

SOBREQUÉS, Santiago (ed.) (1991): Història de Barcelona. 1. La ciutat antiga. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana.

SOBREQUÉS, Santiago; SOBREQUÉS, Jaume (1973): La Guerra Civil Catalana del segle XV. Estudis sobre la crisi social i econòmica de la Baixa Edat Mitjana. Barcelona: Edicions 62.

TREMOLEDA, Joaquim; CASTANYER, Pere; SANTOS, Marta (2014): “Contextos ceràmics altimperials del Municipium Emporiae”, en M. Roca, M. Madrid, R. Celis (eds.), Contextos ceràmics d’època altoimperial en el Mediterrani occidental, pp. 9-71. Barcelona: Universitat de Barcelona Edicions.

TURA, Jordi; MATEU, Joaquim (2008): “Torre de la Mora o del Far (Sant Feliu de Buixalleu, La Selva). Una ocupació alt-medieval al Montseny”, en Fars de l’islam. Antigues alimares d’al-Andalus, pp. 139-154. Barcelona: Edar.

UDINA, Federico (1947): El “Llibre Blanch” de Santas Creus. Barcelona: Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

ZURITA, Jerónimo (1967-1985): Anales de la Corona de Aragón, en A. Canellas (ed.). Zaragoza: Institución Fernando el Católico.

Publicado

2024-11-08

Número

Sección

Artículo Científicos

Cómo citar

Martí Castelló, R., Folch Iglesias, C., Gibert Rebull, J., & Gonzalo Arango, X. (2024). Castellví de la Marca, una fortificación recurrente en los confines de Tarragona y Barcelona . Arqueología Y Territorio Medieval, 31, e8767. https://doi.org/10.17561/aytm.v31.8767