Las estrategias de visibilidad en las fortificaciones medievales: el análisis de las cuencas visuales de las edificaciones defensivas del Baix Montseny (España) en los siglos X-XI.
DOI:
https://doi.org/10.17561/aytm.v33.9674Palabras clave:
análisis de visibilidad, análisis espacial, Sistemas de Información Geográfica, historia medieval, Baix MontsenyResumen
En el contexto de las estructuras defensivas medievales, el análisis de la visibilidad es una herramienta muy valiosa para comprender el paisaje humanizado. Esta herramienta, aplicada mediante el uso de los Sistemas de Información Geográfica (SIG), no solo proporciona información sobre el dominio visual, sino que también ofrece indicadores para comprender la organización territorial y las áreas de especial interés para la nobleza feudal. Este artículo analiza la cuenca visual y la intervisibilidad de los castillos de los siglos X y XI documentados en la región del Baix Montseny (Cataluña, España), como los castillos de Montsoriu, la Torrassa del Moro o el Palacio Condal de Vilamajor. El objetivo principal de esta investigación es analizar cómo el estudio de la visibilidad puede contribuir significativamente a la comprensión de distintas estrategias de ocupación del territorio, sobre todo, en relación con su función defensiva y administrativa.
Descargas
Referencias
ABADAL, Ramon (2007): Catalunya carolíngia. Volum II. Els diplomes carolingis a Catalunya. (Vol. 2). Institut d’Estudis Catalans.
ALARCOS BALLART, Aïda; SALVADÓ JAMBRINA, Iván (2003): Intervenció arqueològica i consolidació d’estructures del Castell de Montclús. http://calaix.gencat.cat/handle/10687/440357
BRAMON, Dolors (1999): “El Castell Vell de Llinars citat en una crònica àrab d’un autor anònim”. Ponències: Revista del Centre d’Estudis de Granollers, 3, 129-132.
BRUGHMANS, Tom; BRANDES, Ulrik (2017): “Visibility Network Patterns and Methods for Studying Visual Relational Phenomena in Archeology”. Frontiers in Digital Humanities, 4, 17. https://doi.org/10.3389/fdigh.2017.00017
BURJACHS, Francesc; RUEDA, Josep Manuel (1999): “El paisatge vegetal a la Vall d’Arbúcies en època ibèrica (Can Pons) i a l’edat mitjana (Castell de Montsoriu)”. Monografies del Montseny, 14, 111-122.
CANOSA-BETÉS, Jorge (2016): “Border surveillance: Testing the territorial control of the Andalusian defense network in center-south Iberia through GIS”. Journal of Archaeological Science: Reports, 9, 416-426. https://doi.org/10.1016/j.jasrep.2016.08.026
CLAPÉS, Roser; ROSÀS, Marta (1996): “Façanes al ras. Exposició de les masies d’Olzinelles i Sant Martí de Montnegre”, en I Trobada d’Estudiosos del Montnegre i el Corredor, 103-106. Barcelona: Diputació de Barcelona.
COLL, Jaume (1994): El Castell de Montsoriu. Breda (Barcelona): Parròquia de Santa Maria de Breda.
CORIS, Jaume (2014): Consolidació i condicionament d’una finca com a espai visitable a l’àmbit de la Força Plaça dels Estudis, 16, Sant Celoni (Projecte d’execució N.o 13017b). Sant Celoni (Barcelona): Ajuntament de Sant Celoni.
CUCKOVIC, Zoran (2016): “Advanced viewshed analysis: a Quantum GIS plug-in for the analysis of visual landscapes”. Journal of Open Source Software, 1(4), 32. https://doi.org/10.21105/joss.00032
DALMAU, Rafael (1979): Els Castells catalans (vols. 2-3). Rafael Dalmau (ed.).
EARLEY-SPADONI, Tiffany (2015): “Landscapes of warfare: Intervisibility analysis of Early Iron and Urartian fire beacon stations (Armenia)”. Journal of Archaeological Science: Reports, 3, 22-30. https://doi.org/10.1016/j.jasrep.2015.05.008
FÀBREGA, Àngel (1995): Diplomatari de la Catedral de Barcelona. Documents dels anys 844-1260. Barcelona: Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona.
FÁBREGA-ÁLVAREZ, Pastor; PARCERO-OUBIÑA, César (2019): “Now you see me. An assessment of the visual recognition and control of individuals in archaeological landscapes”. Journal of Archaeological Science, 104, 56-74. https://doi.org/10.1016/j.jas.2019.02.002
FARÍAS, Víctor (2009): El mas i la vila a la Catalunya medieval: els fonaments d’una societat senyorialitzada (segles XI-XIV). Valencia: Publicacions de la Universitat de València.
FERRER, Marc (2019): Arqueologia del paisatge altmedieval al Baix Montseny, segles VI-X. Una demostració pràctica dels sistemes d’informació geográfica. Universitat de Barcelona. http://hdl.handle.net/10803/666872
FERRER, Marc (2021): “Las vías pecuarias altomedievales del Baix Montseny (Cataluña)”. Proceedings of the 1st TIR-FOR Symposium: from territory studies to digital cartography, 241-250. https://doi.org/10.2436/15.1000.02.21
FERRER, Marc (2023): “El análisis clústeres aplicado en la organización territorial de los asentamientos medievales del siglo XI en el Baix Montseny (España) ”. Revista de Humanidades Digitales, 8, 49-73. https://doi.org/10.5944/rhd.vol.8.2023.37318
FISHER, P. F. (1994): “Probable and fuzzy models of the viewshed operation”, en Innovations in GIS: selected papers from the First National Conference on GIS Research UK, 161-175. Reino Unido: Taylor and Francis.
FONT, Gemma; LLORENS, J. M.; MATEU, Joaquim; PUJADAS, Sandra; RUEDA, J. M.; TURA, Jordi (2003): “Intervencions arqueològiques al castell de Montsoriu (Arbúcies-Sant Feliu de Buixalleu, Selva)”. Tribuna d’ arqueologia, 1999-2000, 193-224.
FORTÓ, Abel; MARTÍNEZ, Pablo; MUÑOZ, Vanessa (2009): “Los yacimientos del Pla del Serrador (Les Franqueses del Vallès) y de Ca l’Estrada (Canovelles), dos ejemplos de asentamiento agrícola entre los siglos V y XIII d.C. en el entorno de Granollers (Vallès Oriental, Barcelona)”, en The archaeology of early medieval villages in Europe. País Vasco: Universidad del País Vasco.
GARCÍA FITZ, Francisco (2000): “El reflejo obsidional y su plasmación en la normativa medieval castellano-leonesa de la Plena Edad Media”, en III Estudios de frontera. Convivencia, defensa y comunicación en la frontera, 269-292.
GARCÍA SANJUAN, Leonardo (2005): Introducción al Reconocimiento y Análisis Arqueológico del Territorio. Barcelona: Editorial Ariel.
GRAU MIRA, Ignasi (2021): Cuaderno de arqueología del paisaje: introducción al análisis espacial de las sociedades del pasado. Alicante: Publicaciones Universidad de Alicante. https://dialnet.unirioja.es/servlet/libro?codigo=830532
GRIVÉ, Miquel (1988): Recull de temes d’història local. Sant Celoni: Centre d’Estudis i Documentació del Baix Montseny.
HIGUCHI, Tadahiko (1983): The visual and spatial structure of landscape. Cambridge, MA (EE.UU.): Massachusetts Institute of Technology Press.
ILLA, Joan (2003): Arbúcies, del feudalisme a l’edat moderna. Gerona: Llibres del Segle.
INSTITUT CARTOGRÀFIC I GEOLÒGIC DE CATALUNYA (2016): Model d’Elevacions del Terreny de Catalunya 2x2metres (MET-2) v1.0. Especificacions tècniques. Cataluña: Generaliat de Catalunya.
LLOBERA, Marcos (2003): “Extending GIS-based visual analysis: The concept of visualscapes”. International Journal of Geographical Information Science, 17(1), 25-48. https://doi.org/10.1080/713811741
MARTÍ, Ramon (2020): “Els palaus rurals del Vallès Oriental. Implantació i deriva d’una institució d’època islàmica (segles VIII-XI)”. Ponències. Revista del Centre d’Estudis de Granollers.
MATARÓ, Montserrat (1984): Turó del Vent. Memòria, 1-146. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Direcció General del Patrimoni Cultural. http://calaix.gencat.cat/handle/10687/8209
MAURI, Alfred (2006): Configuració del paisatge medieval: el comtat de Barcelona fins al segle XI. Barcelona: Universitat de Barcelona.
MODREGO FERNÁNDEZ, Roque; MARTÍN CIVANTOS, José María (2021): “Poblamiento medieval del norte del valle alto del Guadalbullón: Nuevos datos desde la aplicación GIS”. Arqueología y Territorio Medieval, 28, 213-235. https://doi.org/10.17561/aytm.v28.6397
MONREAL, Luis; BARRACHINA, Jaume; UDINA, Frederic (1983): El Castell de Llinars del Vallès: un casal noble a la Catalunya del segle XV. Barcelona: Abadia de Montserrat https://dialnet.unirioja.es/servlet/libro?codigo=381091
MULLINS, Patrick (2016): “Webs of defense: Structure and meaning of defensive visibility networks in Prehispanic Peru”. Journal of Archaeological Science: Reports, 8, 346-355. https://doi.org/10.1016/j.jasrep.2016.05.022
NOVELLA, Violeta (2014): Estudi de les pautes d’accés i consum dels recursos animals a partir de l’arqueozoologia l’exemple del Castell de Montsoriu. Universitat Autònoma de Barcelona. https://dialnet.unirioja.es/servlet/tesis?codigo=93269
OGBURN, Dennis E. (2006): “Assessing the level of visibility of cultural objects in past landscapes”. Journal of Archaeological Science, 33(3), 405-413. https://doi.org/10.1016/j.jas.2005.08.005
PLADEVALL, Antoni (2000): “Algunes aportacions noves a la història i a la toponímia del Montseny, segons un document del 1722”. Monografies del Montseny, 15, 93-108.
PLADEVALL, Antoni; VIGUÉ, Jordi; BOLOS, Jordi (1984): Catalunya romànica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.
PONS, José Maria (1974): “La successió de Guillem Umbert de Basella”. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, 22, 153-176.
RALLINGS, Philip; KIDNER, David; WARE, Andrew (1999): “Distributed viewshed analysis for planning applications”, en Innovations in GIS 6. Londres: CRC Press.
RIUS, Josep (1945): Cartulario de Sant Cugat del Vallés. Barcelona: CSIC Sección de estudios medievales de Barcelona.
ROCA, Pere (1981): Índex toponímic del Cartulari de Sant Cugat del Vallés. Sabadell: Museu d’Història de Sabadell.
ROUCO COLLAZO, Jorge; MARTÍN CIVANTOS, José M.ª (2020): “Análisis espacial del sistema defensivo de la costa granadina en época nazarí y su transformación tras la conquista castellana”. Defensive Architecture of the Mediterranean, 33, 189-196. https://doi.org/10.4995/FORTMED2020.2020.11351
RUEDA, Josep M. (1999): Memòria de les intervencions arqueològiques a Torre de la Mora. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Direcció General del Patrimoni Cultural. http://calaix.gencat.cat/handle/10687/8004
SALRACH, Josep Maria (2004): “Època prefeudal (Segles vii-x) i canvi feudal (segles xi-xii)”, en Història agrària dels països catalans (vol. 2). Barcelona: Fundació Catalana per a la Recerca.
SALVAT, Andreu; PIÉ, Gerard (2014): “Pla de conservació del Parc Natural. Reserva de la Biosfera del Montseny: diagnosi de la flora i els hàbitats”, en VIII monografies del Montseny, 16-31. Barcelona: Diputació de Barcelona.
SÀNCHEZ, Eduard (1994): Memòria de la intervenció arqueològica a la Torrassa del Moro (Llinars del Vallès, Vallès Oriental). (Memòria Científica N.o 9868; Número 9868). Barcelona: Arxiu del Servei d’Arqueologia i Paleontologia.
SOBREQUÉS, Santiago; ORDEIG, Ramon, RIERA, Sebastià; ROVIRA, Manuel (2003): Catalunya Carolíngia. Volum V. Els comtats de Girona, Besalú, Empúries i Peralada (Vol. 5). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.
TRIPLETT, Edward (2017): “Mapping Spheres of Influence on Medieval Iberia’s Religious Frontier via Viewshed Analysis and Cost-Distance Analysis”. Historical Geography, 45(1), 66-91. https://doi.org/10.1353/hgo.2017.0017
VILAGINÉS, Jaume (1987): La transició al feudalisme. Un cas original. El Vallès Oriental. Granollers: Ajuntament de Granollers.
VILAGINÉS, Jaume (2001): El paisatge, la societat i l’alimentació al Vallès Oriental (segles X-XII). Barcelona: Publicacions de l’abadia de Montserrat.
WHEATLEY, David (1995): “Cumulative viewshed analysis: a GIS-based method for investigating intervisibility, and its archaeological application”, en G. R. Lock y Z. Stancic, Archaeology and GIS: A European Perspective, 1.a ed., 171-185. Londres: Routlege. https://doi.org/10.1201/9780367810467-13
WHEATLEY, David (2014): “Connecting landscapes with built environments: visibility analysis, scale and the senses”, en Spatial analysis and social spaces, 115-134. Berlin, Boston: De Gruyter. https://doi.org/10.1515/9783110266436.115
ZABALA, Marta (2007): Memòria d’excavació de la Torrassa del Moro, Llinars del Vallès, Vallès Oriental. Sant Esteve de Palautordera: Estrats S.L.
Publicado
Número
Sección
Licencia
Derechos de autor 2025 Marc Ferrer

Esta obra está bajo una licencia internacional Creative Commons Atribución 4.0.
En el momento en que el artículo sea aceptado por los órganos competentes de la revista, el autor o autores deberán rellenar un formulario específico donde constarán las condiciones de copyright de la revista, aprobado por la Universidad de Jaén.
Los autores/as conservan los derechos de autor y ceden a la revista el derecho de la primera publicación, con el trabajo registrado con la licencia de atribución de Creative Commons, que permite a terceros utilizar lo publicado siempre que mencionen la autoría del trabajo y a la primera publicación en esta revista.
Los autores/as pueden realizar otros acuerdos contractuales independientes y adicionales para la distribución no exclusiva de la versión del artículo publicado en esta revista (p. ej., incluirlo en un repositorio institucional o publicarlo en un libro) siempre que indiquen claramente que el trabajo se publicó por primera vez en esta revista.















