Visibility strategies in medieval strongholds: viewshed analysis in defensive buildings of Baix Montseny (Spain) during the 10th-11th centuries
DOI:
https://doi.org/10.17561/aytm.v33.9674Keywords:
viewshed analysis, spatial analysis, Geographic Information Systems, medieval history, Baix MontsenyAbstract
In the context of medieval defensive structures, visibility analysis is a highly valuable tool for interpreting the humanised landscape. When applied using Geographic Information Systems (GIS), this methodology provides information on visual dominance and offers key indicators for interpreting territorial organisation and areas of particular interest to the feudal nobility. This article examines the viewshed and intervisibility of 10th- and 11th-century castles in the Baix Montseny region of Catalonia, Spain, including Montsoriu Castle, Torrassa del Moro and the Count’s Palace of Vilamajor. The study’s primary objective is to demonstrate the significant enhancement of our understanding of different territorial occupation strategies that visibility analysis can provide, particularly in relation to defensive and administrative functions.
Downloads
References
ABADAL, Ramon (2007): Catalunya carolíngia. Volum II. Els diplomes carolingis a Catalunya. (Vol. 2). Institut d’Estudis Catalans.
ALARCOS BALLART, Aïda; SALVADÓ JAMBRINA, Iván (2003): Intervenció arqueològica i consolidació d’estructures del Castell de Montclús. http://calaix.gencat.cat/handle/10687/440357
BRAMON, Dolors (1999): “El Castell Vell de Llinars citat en una crònica àrab d’un autor anònim”. Ponències: Revista del Centre d’Estudis de Granollers, 3, 129-132.
BRUGHMANS, Tom; BRANDES, Ulrik (2017): “Visibility Network Patterns and Methods for Studying Visual Relational Phenomena in Archeology”. Frontiers in Digital Humanities, 4, 17. https://doi.org/10.3389/fdigh.2017.00017
BURJACHS, Francesc; RUEDA, Josep Manuel (1999): “El paisatge vegetal a la Vall d’Arbúcies en època ibèrica (Can Pons) i a l’edat mitjana (Castell de Montsoriu)”. Monografies del Montseny, 14, 111-122.
CANOSA-BETÉS, Jorge (2016): “Border surveillance: Testing the territorial control of the Andalusian defense network in center-south Iberia through GIS”. Journal of Archaeological Science: Reports, 9, 416-426. https://doi.org/10.1016/j.jasrep.2016.08.026
CLAPÉS, Roser; ROSÀS, Marta (1996): “Façanes al ras. Exposició de les masies d’Olzinelles i Sant Martí de Montnegre”, en I Trobada d’Estudiosos del Montnegre i el Corredor, 103-106. Barcelona: Diputació de Barcelona.
COLL, Jaume (1994): El Castell de Montsoriu. Breda (Barcelona): Parròquia de Santa Maria de Breda.
CORIS, Jaume (2014): Consolidació i condicionament d’una finca com a espai visitable a l’àmbit de la Força Plaça dels Estudis, 16, Sant Celoni (Projecte d’execució N.o 13017b). Sant Celoni (Barcelona): Ajuntament de Sant Celoni.
CUCKOVIC, Zoran (2016): “Advanced viewshed analysis: a Quantum GIS plug-in for the analysis of visual landscapes”. Journal of Open Source Software, 1(4), 32. https://doi.org/10.21105/joss.00032
DALMAU, Rafael (1979): Els Castells catalans (vols. 2-3). Rafael Dalmau (ed.).
EARLEY-SPADONI, Tiffany (2015): “Landscapes of warfare: Intervisibility analysis of Early Iron and Urartian fire beacon stations (Armenia)”. Journal of Archaeological Science: Reports, 3, 22-30. https://doi.org/10.1016/j.jasrep.2015.05.008
FÀBREGA, Àngel (1995): Diplomatari de la Catedral de Barcelona. Documents dels anys 844-1260. Barcelona: Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona.
FÁBREGA-ÁLVAREZ, Pastor; PARCERO-OUBIÑA, César (2019): “Now you see me. An assessment of the visual recognition and control of individuals in archaeological landscapes”. Journal of Archaeological Science, 104, 56-74. https://doi.org/10.1016/j.jas.2019.02.002
FARÍAS, Víctor (2009): El mas i la vila a la Catalunya medieval: els fonaments d’una societat senyorialitzada (segles XI-XIV). Valencia: Publicacions de la Universitat de València.
FERRER, Marc (2019): Arqueologia del paisatge altmedieval al Baix Montseny, segles VI-X. Una demostració pràctica dels sistemes d’informació geográfica. Universitat de Barcelona. http://hdl.handle.net/10803/666872
FERRER, Marc (2021): “Las vías pecuarias altomedievales del Baix Montseny (Cataluña)”. Proceedings of the 1st TIR-FOR Symposium: from territory studies to digital cartography, 241-250. https://doi.org/10.2436/15.1000.02.21
FERRER, Marc (2023): “El análisis clústeres aplicado en la organización territorial de los asentamientos medievales del siglo XI en el Baix Montseny (España) ”. Revista de Humanidades Digitales, 8, 49-73. https://doi.org/10.5944/rhd.vol.8.2023.37318
FISHER, P. F. (1994): “Probable and fuzzy models of the viewshed operation”, en Innovations in GIS: selected papers from the First National Conference on GIS Research UK, 161-175. Reino Unido: Taylor and Francis.
FONT, Gemma; LLORENS, J. M.; MATEU, Joaquim; PUJADAS, Sandra; RUEDA, J. M.; TURA, Jordi (2003): “Intervencions arqueològiques al castell de Montsoriu (Arbúcies-Sant Feliu de Buixalleu, Selva)”. Tribuna d’ arqueologia, 1999-2000, 193-224.
FORTÓ, Abel; MARTÍNEZ, Pablo; MUÑOZ, Vanessa (2009): “Los yacimientos del Pla del Serrador (Les Franqueses del Vallès) y de Ca l’Estrada (Canovelles), dos ejemplos de asentamiento agrícola entre los siglos V y XIII d.C. en el entorno de Granollers (Vallès Oriental, Barcelona)”, en The archaeology of early medieval villages in Europe. País Vasco: Universidad del País Vasco.
GARCÍA FITZ, Francisco (2000): “El reflejo obsidional y su plasmación en la normativa medieval castellano-leonesa de la Plena Edad Media”, en III Estudios de frontera. Convivencia, defensa y comunicación en la frontera, 269-292.
GARCÍA SANJUAN, Leonardo (2005): Introducción al Reconocimiento y Análisis Arqueológico del Territorio. Barcelona: Editorial Ariel.
GRAU MIRA, Ignasi (2021): Cuaderno de arqueología del paisaje: introducción al análisis espacial de las sociedades del pasado. Alicante: Publicaciones Universidad de Alicante. https://dialnet.unirioja.es/servlet/libro?codigo=830532
GRIVÉ, Miquel (1988): Recull de temes d’història local. Sant Celoni: Centre d’Estudis i Documentació del Baix Montseny.
HIGUCHI, Tadahiko (1983): The visual and spatial structure of landscape. Cambridge, MA (EE.UU.): Massachusetts Institute of Technology Press.
ILLA, Joan (2003): Arbúcies, del feudalisme a l’edat moderna. Gerona: Llibres del Segle.
INSTITUT CARTOGRÀFIC I GEOLÒGIC DE CATALUNYA (2016): Model d’Elevacions del Terreny de Catalunya 2x2metres (MET-2) v1.0. Especificacions tècniques. Cataluña: Generaliat de Catalunya.
LLOBERA, Marcos (2003): “Extending GIS-based visual analysis: The concept of visualscapes”. International Journal of Geographical Information Science, 17(1), 25-48. https://doi.org/10.1080/713811741
MARTÍ, Ramon (2020): “Els palaus rurals del Vallès Oriental. Implantació i deriva d’una institució d’època islàmica (segles VIII-XI)”. Ponències. Revista del Centre d’Estudis de Granollers.
MATARÓ, Montserrat (1984): Turó del Vent. Memòria, 1-146. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Direcció General del Patrimoni Cultural. http://calaix.gencat.cat/handle/10687/8209
MAURI, Alfred (2006): Configuració del paisatge medieval: el comtat de Barcelona fins al segle XI. Barcelona: Universitat de Barcelona.
MODREGO FERNÁNDEZ, Roque; MARTÍN CIVANTOS, José María (2021): “Poblamiento medieval del norte del valle alto del Guadalbullón: Nuevos datos desde la aplicación GIS”. Arqueología y Territorio Medieval, 28, 213-235. https://doi.org/10.17561/aytm.v28.6397
MONREAL, Luis; BARRACHINA, Jaume; UDINA, Frederic (1983): El Castell de Llinars del Vallès: un casal noble a la Catalunya del segle XV. Barcelona: Abadia de Montserrat https://dialnet.unirioja.es/servlet/libro?codigo=381091
MULLINS, Patrick (2016): “Webs of defense: Structure and meaning of defensive visibility networks in Prehispanic Peru”. Journal of Archaeological Science: Reports, 8, 346-355. https://doi.org/10.1016/j.jasrep.2016.05.022
NOVELLA, Violeta (2014): Estudi de les pautes d’accés i consum dels recursos animals a partir de l’arqueozoologia l’exemple del Castell de Montsoriu. Universitat Autònoma de Barcelona. https://dialnet.unirioja.es/servlet/tesis?codigo=93269
OGBURN, Dennis E. (2006): “Assessing the level of visibility of cultural objects in past landscapes”. Journal of Archaeological Science, 33(3), 405-413. https://doi.org/10.1016/j.jas.2005.08.005
PLADEVALL, Antoni (2000): “Algunes aportacions noves a la història i a la toponímia del Montseny, segons un document del 1722”. Monografies del Montseny, 15, 93-108.
PLADEVALL, Antoni; VIGUÉ, Jordi; BOLOS, Jordi (1984): Catalunya romànica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.
PONS, José Maria (1974): “La successió de Guillem Umbert de Basella”. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, 22, 153-176.
RALLINGS, Philip; KIDNER, David; WARE, Andrew (1999): “Distributed viewshed analysis for planning applications”, en Innovations in GIS 6. Londres: CRC Press.
RIUS, Josep (1945): Cartulario de Sant Cugat del Vallés. Barcelona: CSIC Sección de estudios medievales de Barcelona.
ROCA, Pere (1981): Índex toponímic del Cartulari de Sant Cugat del Vallés. Sabadell: Museu d’Història de Sabadell.
ROUCO COLLAZO, Jorge; MARTÍN CIVANTOS, José M.ª (2020): “Análisis espacial del sistema defensivo de la costa granadina en época nazarí y su transformación tras la conquista castellana”. Defensive Architecture of the Mediterranean, 33, 189-196. https://doi.org/10.4995/FORTMED2020.2020.11351
RUEDA, Josep M. (1999): Memòria de les intervencions arqueològiques a Torre de la Mora. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Direcció General del Patrimoni Cultural. http://calaix.gencat.cat/handle/10687/8004
SALRACH, Josep Maria (2004): “Època prefeudal (Segles vii-x) i canvi feudal (segles xi-xii)”, en Història agrària dels països catalans (vol. 2). Barcelona: Fundació Catalana per a la Recerca.
SALVAT, Andreu; PIÉ, Gerard (2014): “Pla de conservació del Parc Natural. Reserva de la Biosfera del Montseny: diagnosi de la flora i els hàbitats”, en VIII monografies del Montseny, 16-31. Barcelona: Diputació de Barcelona.
SÀNCHEZ, Eduard (1994): Memòria de la intervenció arqueològica a la Torrassa del Moro (Llinars del Vallès, Vallès Oriental). (Memòria Científica N.o 9868; Número 9868). Barcelona: Arxiu del Servei d’Arqueologia i Paleontologia.
SOBREQUÉS, Santiago; ORDEIG, Ramon, RIERA, Sebastià; ROVIRA, Manuel (2003): Catalunya Carolíngia. Volum V. Els comtats de Girona, Besalú, Empúries i Peralada (Vol. 5). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.
TRIPLETT, Edward (2017): “Mapping Spheres of Influence on Medieval Iberia’s Religious Frontier via Viewshed Analysis and Cost-Distance Analysis”. Historical Geography, 45(1), 66-91. https://doi.org/10.1353/hgo.2017.0017
VILAGINÉS, Jaume (1987): La transició al feudalisme. Un cas original. El Vallès Oriental. Granollers: Ajuntament de Granollers.
VILAGINÉS, Jaume (2001): El paisatge, la societat i l’alimentació al Vallès Oriental (segles X-XII). Barcelona: Publicacions de l’abadia de Montserrat.
WHEATLEY, David (1995): “Cumulative viewshed analysis: a GIS-based method for investigating intervisibility, and its archaeological application”, en G. R. Lock y Z. Stancic, Archaeology and GIS: A European Perspective, 1.a ed., 171-185. Londres: Routlege. https://doi.org/10.1201/9780367810467-13
WHEATLEY, David (2014): “Connecting landscapes with built environments: visibility analysis, scale and the senses”, en Spatial analysis and social spaces, 115-134. Berlin, Boston: De Gruyter. https://doi.org/10.1515/9783110266436.115
ZABALA, Marta (2007): Memòria d’excavació de la Torrassa del Moro, Llinars del Vallès, Vallès Oriental. Sant Esteve de Palautordera: Estrats S.L.
Published
Issue
Section
License
Copyright (c) 2025 Marc Ferrer
This work is licensed under a Creative Commons Attribution 4.0 International License.
The moment the article is accepted by the magazine, the author or authors must fill out a specific form where the copyright conditions of the magazine will be stated, approved by the University of Jaén.
The authors will retain the copyright and will concede to the magazine the rights for the first publication, with the work registered under the Creative Commons license that allows third parties the use of the publication as long as they mention the author and the publication in this magazine.
The authors can reach other independent contractual agreements for the non exclusive distribution of the version of the article published in this magazine (i.e include it in an institutional repository or publish it in a book) as long as they clearly indicate that the work was primarily published by this magazine.
