Usage, remanence and VIII century issues in the visigothic palace at Tolmo de Minateda (Hellín, Albacete)

Authors

  • Víctor Cañavate Castejón
  • José Antonio Mellado Rivera
  • Julia Sarabia Bautista

DOI:

https://doi.org/10.17561/aytm.v16i0.1483

Keywords:

Tolmo de Minateda, basilica, palace, room, horizon, context, 8th century, stratigraphic sequence, Visigothic pottery, Islamic pottery, plundering of building materials

Abstract

In the present work the main ceramic contexts emanated from the stratigraphic study in the visigothic palace are exposed. From the stratigraphic sequence it has been possible to determine that, as observed in other constructions of visigothic origin, in the palace exists an aim of reuse and space modification that will be truncated with the construction of the district of emiral time at the end of 8th century or the beginnings of 9th century. The materials documented in these levels correspond to Horizon II -between mid and final of 8th century-, a chronological interval that corroborates the results obtained in previous studies, and demonstrates a continuity of visigothic tradition pottery forms half century after the conquest.

Downloads

Download data is not yet available.

References

ABAD CASAL, L. y GUTIÉRREZ LLORET, S. (1997): ”Iyih (El Tolmo de Minateda, Hellín, Albacete). Una ciuitas en el limes visigodo-bizantino”, Antigüedad y Cristianismo. XIV, 591-600.

ABAD CASAL, L., GUTIÉRREZ LLORET, S. y GAMO PARRAS, B. (2000a): “La ciudad visigoda del Tolmo de Minateda (Hellín, Albacete) y la sede episcopal de Eio”, Los orígenes del cristianismo en Valencia y su entorno (Grandes temas arqueológicos II). 101-12. Valencia.

ABAD CASAL, L.; GUTIÉRREZ LLORET, S. y GAMO PARRAS, B. (2000b): “La basílica y el baptisterio del Tolmo de Minateda (Hellín, Albacete)”, Archivo Español de Arqueología. 73, 193-221. https://doi.org/10.3989/aespa.2000.v73.324

ALBA CALZADO, M. (2003): “Apuntes sobre la cerámica de épocas tardoantigua (visigoda) y altomedieval (emiral) en Extremadura a partir del registro arqueológico emeritense”, Anejos del AespA. XXVIII, 293-332.

ALBA, M. y FEIJOO, S. (2001): “Cerámica emiral de Mérida”, Garb. Sitios islámicos del Sur de Portugal. 329-376.

ALBA CALZADO, M. y GUTIÉRREZ LLORET, S. (2008): “Las producciones de transición al mundo islámico: el problema de la cerámica paleoandalusí (siglos VIII y IX)”, Cerámicas hispanorromanas. Un estado de la cuestión. XXVI Congreso Internacional de la asociación Rei Cretariae Romanae. 585-613. Cádiz.

AMORÓS RUIZ V. (inédito): Contextos cerámicos del siglo VIII en el Tolmo de Minateda.

CABALLERO ZOREDA, L.; RETUERCE VELASCO, M. y SÁEZ LARA, F. (2003): “Las cerámicas del primer momento de Santa María de Melque (Toledo), construcción, uso y destrucción”, Anejos de AespA XXVIII. 225-271.

CAÑAVATE CASTEJÓN, V., 2008: Estructuras domésticas de época altomedieval en el sureste peninsular: El Tolmo de Minateda (Hellín, Albacete), Instituto de Estudios Albacetenses, Albacete.

CAÑAVATE CASTEJÓN, V., GUTIÉRREZ LLORET, S., MELLADO RIVERA, J. A. y SARABIA BAUTISTA, J. (inédito): “¿Para qué la cerámica?: implicaciones metodológicas del estudio contextual de la cerámica emiral. El Tolmo de Minateda”, La cerámica altomedieval de la Península Ibérica (siglos VII-X). Hacia una propuesta común (Jornadas de estudio sobre la cerámica de la cerámica de la Alta Edad Media II). Casa de Velázquez-l’École française de Rome. Marzo 2007. Madrid.

DOMÉNECH BELDA, C. y GUTIÉRREZ LLORET, S. (2005): “Las monedas de El Tolmo de Minateda, Hellín (Albacete)”, XIII Congreso Internacional de Numismática, 1567-1576. Madrid.

DOMÉNECH BELDA, C. y GUTIÉRREZ LLORET, S. (2006): “Viejas y nuevas monedas en la ciudad emiral de Madinat Iyyuh (El Tolmo de Minateda, Hellín, Albacete)”, Al-Qantara. XXVII, 2, julio-diciembre. 337-374. https://doi.org/10.3989/alqantara.2006.v27.i2.6

GODOY FERNÁNDEZ, C. (1995): Arqueología y liturgia. Iglesias hispánicas (siglos IV al VIII). Universitat de Barcelona.

GUTIÉRREZ LLORET, S. (1988): Cerámica común paleoandalusí del sur de Alicante (siglos VIII-X). Alicante.

GUTIÉRREZ LLORET, S. (1996): La Cora de Tudmir: de la antigüedad tardía al mundo islámico, (CCV 57). MadridAlicante.

GUTIÉRREZ LLORET, S. (1999): “la cerámica emiral de Madinat Iyyuh (el Tolmo de Minateda, Hellín, Albacete). Una primera aproximación”, Arqueología y territorio medieval. 6. Jaén, 71-111. https://doi.org/10.17561/aytm.v6i0.1528

GUTIÉRREZ LLORET, S. (2000ª): “El espacio doméstico altomedieval del Tolmo de Minateda (Hellín, Albacete), entre el ámbito urbano y rural”, Castrum 6, Maisons et espaces domestiques dans le monde Méditerranéen aun Moyen Âge, CEFR 105/6-CCV. 72. Rome-Madrid, 151-64.

GUTIÉRREZ LLORET, S. (2000b): “Algunas consideraciones sobre la cultura material de las épocas visigoda y emiral en el territorio de Tudmir”, Visigodos y Omeyas. Un debate entre la Antigüedad Tardía y la Alta Edad Media (Mérida, 1999), Anejos de AEspA XXIII. 95-116.

GUTIÉRREZ LLORET, S. (2002): “De espacio religioso a espacio profano: transformación del área urbana de la basílica del Tolmo de Minateda (Hellín, Albacete) en barrio islámico”, II Congreso de Historia de Albacete (Albacete, noviembre del 2000).

GUTIÉRREZ LLORET, S.; GAMO PARRAS, B. y AMORÓS RUIZ, V. (2003): “Los contextos cerámicos altomedievales del Tolmo de Minateda y la cerámica altomedieval en el sudeste de la Península Ibérica”, Cerámicas tardorromanas y altomedievales en la península Ibérica. Ruptura y continuidad, Anejos de AespA. XXVIII, 119-168.

GUTIÉRREZ LLORET, S.; ABAD CASAL, L. y GAMO PARRAS, B. (2004): “La iglesia visigoda de El Tolmo de Minateda (Hellín, Albacete)”, Sacralidad y Arqueología. Thilo Ulbert zum 65 Geburtstag am Juni 2004 gewidmet (J. M.ª Blázquez y A. González Blanco, eds.) apud. Antigüedad y Cristianismo. XXI. Murcia, 137-70.

GUTIÉRREZ LLORET, S.; ABAD CASAL, L. y GAMO PARRAS, B. (2005): “Eio, Iyyuh y el Tolmo de Minateda (Hellín, Albacete): de sede episcopal a madîna islámica”, Les ciutats tardoantigues d’Hispania: cristianització i topografia, Institut d’Estudis Catalans. VI Reunió d’Arqueología Cristiana Hispànica (Valencia, 2003). Barcelona, 345-68.

GUTIÉRREZ LLORET, S. (2007): “La islamización de Tudmir: balance y perspectivas”, Villa II. Villes et campagnes de Tarraconaise et d´al-Andalus (VIé XIé siècles): la Transition; Ph. Sénac, (Ed.)/Etudés Medievales Iberiques. 275-318. https://doi.org/10.4000/books.pumi.25763

GUTIÉRREZ LLORET, S. y CÁNOVAS GUILLÉN, P. (2009): “Construyendo el siglo VII: arquitecturas y sistemas constructivos en el Tolmo de Minateda”, Anejos de AespA. LI. 91-132.

GUTIÉRREZ LLORET, S. y CAÑAVATE CASTEJÓN, V. (e.p.): “Casas y cosas: espacios y funcionalidad en las viviendas emirales del Tolmo de Minateda (Hellín, Albacete)”, Cuadernos de Madinat al-Zahra’. Córdoba.

MALPICA CUELLO, A. y CARVAJAL LÓPEZ, J.C. (Eds.) (2007): Estudios de cerámica tardorromana y altomedieval. Granada.

SARABIA BAUTISTA, J. (2003): Los elementos arquitectónicos ornamentales en el Tolmo de Minateda (Hellín, Instituto de Estudios Albacetenses, Albacete.

SARABIA BAUTISTA, J. (2009): “El aprovisionamiento de materia prima para la construcción de ambientes domésticos de época emiral”, Lucentum. XXVII. 131-139. https://doi.org/10.14198/LVCENTVM2008.27.11

VIGIL-ESCALERA GUIRADO, A. (2003): “Cerámicas tardorromanas y altomedievales de Madrid”, Cerámicas tardorromanas y altomedievales en la península Ibérica. Ruptura y continuidad, Anejos de AespA. XXVIII. 371-387.

Downloads

Published

2009-11-26

Issue

Section

Research

How to Cite

Cañavate Castejón, V., Mellado Rivera, J. A., & Sarabia Bautista, J. (2009). Usage, remanence and VIII century issues in the visigothic palace at Tolmo de Minateda (Hellín, Albacete). Arqueologia Y Territorio Medieval, 16, 9-31. https://doi.org/10.17561/aytm.v16i0.1483