Archaeological intervention, constructive study and volumetric restitution of the late medieval gate-tower of Pont del Vidre (Llíria, Valencia)

Authors

DOI:

https://doi.org/10.17561/aytm.v32.8631

Keywords:

medieval archaeology, medieval architecture, gate-tower, rammed earth, late Middle Ages

Abstract

The Pont del Vidre gate-tower is a defensive construction dating from the 14th century, belonging to the Christian walled circuit of Llíria, Valencia. Until 2020 it was in a poor state of conservation, which led to an action aimed at its archaeological and constructive study and its enhancement, with the aim of establishing its dating, function and the characteristics of its masonry. In this way, a faithful restitution of its original appearance could be undertaken and its relationship with its surroundings could be better understood. Measurements and techniques were recovered that provide us with a great deal of information. This important landmark of late medieval Llíria, an intermediate agricultural town in the Kingdom of Valencia, and the evolution of the tower up to the present day are presented.

Downloads

Download data is not yet available.

References

ADRIÀ, Joan J.; ASENSI, Elvira (2011): “Tiempo de mudanza: del antiguo al nuevo régimen (1808-1875)”, en Jorge Hermosilla Pla (Dir.), Llíria. Historia, geografía y Arte. Nuestro pasado y presente. Valencia: Universidad de valencia-Ayuntamiento de Lliria, pp. 251-266

ALMAGRO, Antonio (2020): “Arquitectura religiosa almohade”, en Rafael Azuar Ruíz (ed.), Arqueología de al-Andalus alomrávide. Alicante: MARQ-Museo Arqueológico de Alicante, pp. 161-190.

AZKARATE, Agustín; CABALLERO, Luis; QUIRÓS, Juan Antonio (2002): “Arqueología de la Arquitectura: definición disciplinar y nuevas perspectivas”. Arqueología de la Arquitectura, 1, pp. 7-10. DOI: https://arqarqt.revistas.csic.es/index.php/arqarqt/article/view/1

BALLESTERO, Eladia; CALABUIG, Vicente; HURTADO, Tomás (2016): “El Camp de Túria”. La Diputació Provincial de València i el patrimoni cultural. Quinze anys d’història. Volum I. Una mirada al patrimoni, pp. 104-133. Valencia: Diputación Provincial de Valencia.

CARANDINI, Andrea (1997): Historias en la tierra. Manual de excavación arqueológica. Barcelona: Crítica.

CIVERA, Amadeo (1984): “Bosquejo histórico de la iglesia del Bon Pastor”. Revista Lauro. Quaderns d’història i societat, 1, pp. 101-114.

CODERA, Francisco (Ed.) (1886-1889): Ibn al-Abbar. Takmila: Al-takmila li Kitab al-sila. Madrid.

DURÁN, José (1995): Perfiles. Siluetas. Glosas de mi tierra: Llíria. Llíria: Ayuntamiento de Llíria.

ESCRIVÀ, Vicent (1995): “La Vila Vella de Llíria: reflexions sobre el desenvolupament urbà a l’època medieval”. Lauro. Quaderns d’Història i Societat, 8, pp. 91-102.

ESCRIVÀ, Vicent; MARTÍNEZ, Carmen; VIDAL, Xavier (2001): “Edeta kai Leiria: la ciutat romana d’Edeta de l’època romana a l’antiguitat tardana”. Lauro. Quaderns d’Història i Societat, 9, pp. 13-91.

ESCUDIÉ-LACROIX, Heol (2016-2017): “Alcalá la Real / Qal’at Bani Sa’id, una fortificación andalusí clave en las Subbéticas centrales (siglos XI-XIV)”. Alcazaba, 16-17, pp. 21-54.

FERRANDO, Antoni (1979): Llibre del Repartiment. Valencia.

GARCIA, Jesús; SEGURA, Gabriel (2004): “La villa de Almizra a la luz de las últimas intervenciones arqueológicas”. Revista de les Festes Majors de Moros i Cristians, El Camp de Mirra, 2004, s/p.

GARCÍA MARSILLA, José Vicente (2003): “Las obras que nunca se acaban. El mantenimiento de los castillos en la Valencia medieval: sus protagonistas y sus materiales”. Ars Longa, 12, pp. 7-15.

GÓMEZ-FERRER, Mercedes (2003): “Las bóvedas tabicadas en la arquitectura valenciana durante los siglos XIV, XV y XVI”, en E. Mira y A. Zaragozá (Dirs.), Una arquitectura gótica mediterránea, vol. 2, pp. 135-156. Valencia: Generalitat Valenciana, Conselleria de Cultura i Educació.

GRACIANI, Amparo (2009): “Improntas y oquedades en fábricas históricas de tapial. Indicios constructivos”. Actas del Sexto Congreso Nacional de Historia de la Construcción: Valencia, 21-24 de octubre de 2009, vol. 1, pp. 683 – 692. Instituto Juan de Herrera.

GRACIANI, Amparo; TABALES, Miguel Ángel (2008): “El tapial en el área sevillana. Avance cronotipológico estructural”. Arqueología de la Arquitectura, 5, pp. 135–158. DOI: https://doi.org/10.3989/arq.arqt.2008.93

HARRIS, Edward C. (1991): Principios de estratigrafía arqueológica. Barcelona: Crítica.

HINOJOSA, José Ramón (2006): Jaime II y el esplendor de la Corona de Aragón. Donostia-San Sebastián.

HUICI, Ambrosio (1970): Historia musulmana de Valencia y su región, 3 vols. Valencia: Ayuntamiento de Valencia.

JORDANO, María Ángeles (2016): “La Puerta del Perdón de la Mezquita-Catedral de Córdoba”. Laboratorio de Arte, 28, pp. 15-40.

LACARRA, José María (1946): Documentos para el estudio de la reconquista y repoblación del valle del Ebro. Zaragoza.

LLIBRER, Antoni (2003): El finestral gòtic. L’església i el poble de Llíria als segles medievals. Llíria: Ayuntamiento de Llíria.

MARÍN, Carmen; MARTÍNEZ, Carmen; VIDAL, Xavier; ESCRIVÁ, Vicent (2007): Reurbanización del entorno del Pont del Vidre. Fase II. Llíria. Valencia. Seguimiento arqueológico del derribo de las edificaciones adosadas a la muralla medieval de la Vila Vella. Memoria de intervención arqueológica, inédita.

MÁRQUEZ, Samuel (2018): “La tecnología constructiva andalusí: obra encofrada y revestimientos en la arquitectura militar (siglos XI-XIII). El ejemplo de las torres”. Arqueología de la Arquitectura, 15, e076. DOI: https://doi.org/10.3989/arq.arqt.2018.007

MÁRQUEZ, Samuel; GURRIARÁN, Pedro (2008): “Recursos formales y constructivos en la arquitectura militar almohade de al-Andalus”. Arqueología de la Arquitectura, 5, pp. 115-134. DOI: https://doi.org/10.3989/arq.arqt.2008.92

MARTÍ FERRANDO, Luis (1986): Historia de la muy ilustre ciudad de Liria. Llíria: Sociedad Cultural Llíria.

MARTÍNEZ, Carmen (2018): Ampliació vivenda entre mitjaneres. C/ Don Juan de Austria, 27 baix. Llíria, València. Memoria arqueológica final-científica, inédita.

MENÉNDEZ, José Luis (1995): “La Puerta del Castillo de Planes (Alicante): Una aportación al estudio de las puertas en recodo de fortificaciones de ámbito rural en época almohade”. Boletín de Arqueología Medieval, 9, pp. 153-178.

MENÉNDEZ, José Luis (2015): Guardianes de piedra. Los castillos de Alicante. Alicante: Museo Arqueológico de Alicante-MARQ.

MENÉNDEZ, José Luis (2016): Conquistar el miedo, dominar la costa. Arqueología de las defensas del resguardo de la costa en la Provincia de Alicante (ss. XIII-XVI). Alicante: Museo Arqueológico de Alicante-MARQ.

MENÉNDEZ, José Luis; PINA, Joaquín (2018): “Espacios para la defensa, construcciones para la vida. La Pobla de Ifach ante su lectura arqueológica”, en José Luis Menéndez Fueyo (coord.), La Pobla medieval de Ifach (Calp, Alicante). 10 años de arqueología medieval en el Penyal d’Ifac, pp. 95-116. Alicante: Museo Arqueológico de Alicante-MARQ.

MILETO, Camilla; VEGAS, Fernando (2003): “El análisis estratigráfico constructivo como estudio previo al proyecto de restauración arquitectónica: metodología y aplicación”. Arqueología de la Arquitectura, 2, pp. 189-196. DOI: https://doi.org/10.3989/arq.arqt.2003.46

MILETO, Camilla; VEGAS, Fernando (2021): Centro histórico de Valencia. Ocho siglos de arquitectura residencial. Valencia: Universidad Politécnica de Valencia.

MORALES, Alfredo José (1981): La iglesia de San Lorenzo de Sevilla. Sevilla.

PARENTI, Roberto (2002): “Dalla stratigrafia all’archeologia dell’architettura. Alcune recenti sperienze del laboratorio senese”. Arqueología de la Arquitectura, 1, pp. 73-82. DOI: https://doi.org/10.3989/arq.arqt.2002.7

PAZMIÑO, Alexandra (2017): Análisis y propuesta para la puesta en valor de la muralla medieval de Llíria como eje dinamizador del centro histórico. Universidad Politécnica de Valencia, Trabajo Final de Máster inédito.

QUIRÓS, Juan Antonio (2002): “La arqueología de la arquitectura en España”. Arqueología de la Arquitectura, 1, pp. 27-38. DOI: https://doi.org/10.3989/arq.arqt.2002.4

SÁNCHEZ, Miquel (2013): “El refugio en altura andalusí de Vilella (Almiserat), un ejemplo de arquitectura defensiva rural en el ámbito centro-meridional valenciano (ca. 1150-1250)”. Arqueología de la Arquitectura, 10, e005. DOI: https://doi.org/10.3989/arq.arqt.2013.004.

SÁNCHEZ, Miquel (2021): Informe-memoria. Seguimiento de zanja de Iberdrola abierta frente a la torre medieval del Pont del Vidre, c/ Sant Joan de Mata (Llíria), para soterramiento de instalación eléctrica aérea existente. Informe arqueológico, inédito.

SÁNCHEZ, Miquel (2022a): El castillo de Sax, Alicante. Arqueología y arquitectura de una fortificación del valle alto del río Vinalopó. Villena: Fundación José María Soler.

SÁNCHEZ, Miquel (2022b): Millora i reparació d’infraestructures municipals, nucli urbà de Llíria (València). Autorització annual. Expedient 0046p22. Memoria arqueológica final-científica, inédita.

SOLER-VERDÚ, Rafael, SOLER-ESTRELA, Alba (2015): “Tipología de cúpulas tabicadas. Geometría y construcción en la Valencia del siglo XVIII”. Informes de la Construcción, 67(538): e078. DOI: https://doi.org/10.3989/ic.13.180

TORNER, Antonio; IBÁÑEZ, Sergio; VIDAL, Xavier (2018): Proyecto. Trabajos de conservación y puesta en valor de la torre de la muralla del Pont del Vidre. Llíria. Proyecto redactado por el Ayuntamiento de Llíria, inédito.

TORRÓ, Josep; SEGURA, Josep Maria (2008-2009): “Arqueología urbana en Alcoi: los datos del subsuelo”. Recerques del Museu d’Alcoi, 17-18, pp. 7-66.

URRUCHI-ROJO, José Ricardo; MARTÍNEZ-MARTÍNEZ, José Antonio; SERRANO-LÓPEZ, Roberto (2017): “De la bóveda de medio punto a la bóveda escarzana en los puentes de piedra. Influencia del rebajamiento y del relleno rígido en la variación de la carga de rotura”. Informes de la Construcción, 69 (545), e187. DOI: https://doi.org/10.3989/ic.15.107

VICENTE GABARDA, Miguel; PÉREZ, Ramiro (2022): Memoria científica de la intervención arqueológica preventiva, seguimiento y control arqueológico de obra. Proyecto de rehabilitación “Torre medieval Pont del Vidre”. Memoria de intervención arqueológica, inédita.

VIDAL, Xavier; GRAU, Carles Jordi (2016): “Muralla medieval. Pont de Vidre”. La Diputació Provincial de València i el patrimoni cultural. Quinze anys d’història. Volum I. Una mirada al patrimoni, pp. 74-77. Valencia: Diputación Provincial de Valencia.

Published

2025-02-13

Issue

Section

Research

How to Cite

Sánchez Signes, M., Vicente Gabarda, M., & Pérez Milián, R. (2025). Archaeological intervention, constructive study and volumetric restitution of the late medieval gate-tower of Pont del Vidre (Llíria, Valencia). Arqueologia Y Territorio Medieval, 32, e8631. https://doi.org/10.17561/aytm.v32.8631