Water and landscape history in the Crown of Aragon: different approaches
DOI:
https://doi.org/10.17561/at.24.7401Keywords:
Irrigated spaces, Irrigation ditches, Crown of Aragon, Medieval society, Al-AndalusAbstract
This study aims to assess the importance of irrigation water in the territories of the Crown of Aragon and show the changes that the use of water has caused in the landscape over the last two thousand years. The transformations that occurred during the Middle Ages are mainly analyzed, pointing out the importance of relating these changes with the mutations that occurred in society. In a special way, the different approaches that have existed when proposing the diffusion of hydraulic systems during the Andalusian centuries are presented. The contributions made on this subject in Catalonia, Valencia, the Balearic Islands, and Aragon are summarized. It concludes by acknowledging the remarkable advances that have existed, which allow us to understand the origin of many ditches and numerous irrigated spaces and the mutations they have suffered to date.
Downloads
References
Acién, M. P. 1997: Entre el feudalismo y el islam. ‘Umar ibn Hafsun en los historiadores, en las fuentes y en la historia. Jaén (España), Universidad de Jaén.
Aldomà, I. (Coord.) 2013: L’aigua patrimoni de la Catalunya seca. Passat i present en l’entorn de Torrebesses. Lleida (España), Ajuntament de Torrebesses y Pagès editors.
Arrayás, I. 2002: Morfologia històrica del territorium de Tarraco en època tardo-republicana romana o ibèrica final (ss. III-I a.C.): cadastres i estructures rurals, tesis doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona, Barcelona (España). http://hdl.handle.net/10803/5537
Aston, M. 1985: Interpreting the Landscape. Landscape Archaeology in Local Studies. London (United Kingdom), B.T. Batsford.
Baiges, I. y Puig, P. 2019: Catalunya Carolíngia, VII: El comtat de Barcelona. Barcelona (España), Institut d’Estudis Catalans.
Barceló, M. 1995: “De la congruencia y la homogeneidad de los espacios hidráulicos en Al-Andalus”, en Malpica, A. (Ed.), El agua en la agricultura de Al-Andalus. Barcelona-Madrid (España), Lunwerg editores, 25–38.
Barceló, M. 1998: “Los husun, los castra y los fantasmas que aún los habitan”, en Malpica, A. (Ed.), Castillos y Territorio en Al-Andalus. Granada (España), Athos-Pérgamos, 10–41.
Barceló, M., Carbonero, M. A., Martí, R. y Rosselló-Bordoy, G. 1986: Les aigües cercades. Els qanat(s) de l’illa de Mallorca. Palma de Mallorca (España), Institut d’Estudis Baleàrics.
Barceló, M., Kirchner, H., Martí, R. y Torres, J. M. 1998: The Design of Irrigation Systems in al-Andalus. Bellaterra (España), Universitat Autònoma de Barcelona.
Bazzana, A. 1992. Maisons d’Al-Andalus. Habitat médiéval et structures du peuplement dans l’Espagne Orientale. Madrid (España), Casa de Velázquez.
Bazzana, A. 2005: “Châteaux et palais d’al-Andalus: des techniques hydrauliques aux jardins de l’Islam”, en Cocula, A. M. y Combet, M. (Eds.), Le château et la nature. Bordeaux (Francia), Ausonius, 75–102.
Bazzana, A., y Guichard, P. 1981: “Irrigation et société dans l’Espagne Orientale au Moyen Age”, en L’Homme et l’eau en Méditerranée et au Proche Orient, vol.II. Lyon (Francia), Maison de l’Orient et de la Méditerranée Jean Pouilloux, 115–140.
Berthe, M. y Cursente, B. (Eds.). 2001: Villages pyrénéens. Morphogenèse d’un habitat de montagne. Toulouse (Francia), CNRS y Université de Toulouse-Le Mirail.
Bolens, L. 1978: “La révolution agricole andalouse du XIe siècle”, Studia islamica, 47, 121–142. https://doi.org/10.2307/1595551
Bolòs, J. 1993: “Paisatge i societat al ‘Segrià’ al segle XIII”, en Bolòs, J. (Ed.), Paisatge i societat a la Plana de Lleida a l’edat mitjana. Lleida (España), Universitat de Lleida, 45–81.
Bolòs, J. 1995: El mas, el pagès i el senyor. Paisatge i societat en una parròquia de la Garrotxa a l’edat mitjana. Barcelona (España), Curial Edicions Catalanes.
Bolòs, J. 2004: Els orígens medievals del paisatge català. L’arqueologia del paisatge com a font per a conèixer la història de Catalunya. Barcelona (España), Institut d’Estudis Catalans y Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Bolòs, J. 2008: Dins les muralles de la ciutat. Carrers i oficis a la Lleida dels segles XIV i XV. Lleida (España), Pagès editors y Ajuntament de Lleida.
Bolòs, J. 2010: “PaHisCat: un projecte per conèixer el paisatge del passat i per gestionar el país del futur”, en Bolòs, J. (Ed.), La caracterització del paisatge històric, Territori i Societat: el paisatge històric, V. Lleida (España), Edicions de la Universitat de Lleida, 41–82.
Bolòs, J. 2015: “Paisatges i transicions: canvis i continuïtats al llarg de la història”, en Bolòs, J. (Ed), El paisatge en èpoques de transició al llarg dels darrers dos mil anys, Territori i Societat: el paisatge històric, VII. Lleida (España), Edicions de la Universitat de Lleida, 59–126.
Bolòs, J. 2021: Col·lecció diplomàtica de l’Arxiu Capitular de Lleida. Primera part: Documents de les seus episcopals de Roda i de Lleida (fins a l’any 1143). Barcelona (España), Fundació Noguera.
Bolòs, J. 2022: El paisatge medieval del comtat de Barcelona. Història del paisatge, documents i cartografia d’un país mediterrani. Lleida (España), Pagès editors.
Bonnassie, P. 1979-1981: Catalunya mil anys enrera. Creixement econòmic i adveniment del feudalisme a Catalunya, de mitjan segle X al final del segle XI. Barcelona (España), Edicions 62.
Boone, J. L. 2009: Lost Civilization. The contested Islamic past in Spain and Portugal. London (Reino Unido), Duckworth.
Bramon, D. 2000: De quan érem o no musulmans. Textos del 713 al 1010. Vic, Barcelona (España), Eumo Editorial e Institut d’Estudis Catalans.
Bramon, D. 2013: Moros, jueus i cristians en terra catalana. Memòria del nostre passat. Lleida (España), Pagès editors.
Butzer, K. W., Mateu, J. F., Butzer, E. y Kraus, P. 1985: “Irrigation Agrosystems in Eastern Spain: Roman or Islamic Origins?”. Annals of the Association of American Geographers, 75 (4), 479–509. https://doi.org/10.1111/j.1467-8306.1985.tb00089.x
Canal, J., Canal, E., Nolla, J. M. y Sagrera, J. 2003: Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l’època medieval. Girona (España), Ajuntament de Girona.
Caucanas, S. 1995: Moulins et irrigation en Roussillon du IXe au XVe siècle. Paris (Francia), CNRS.
Chouquer, G. 2008: Traité d’archéogéographie. La crise des récits géohistoriques. Paris (Francia), Éditions Errance.
Chouquer, G. 2014: Cadastres et Fiscalité dans l’Antiquité tardive. Tours (Francia), Presses Universitaires François-Rabelais.
Chouquer, G. 2020: Dominer et tenir la terre dans le haut Moyen Âge. Tours (Francia), Presses Universitaires François-Rabelais.
Clark, J., Darlington, J. y Fairclough, G. 2004: Using Historic Landscape Characterisation. London (Reino Unido), English Heritage y Lancashire County Council.
Coromines, J. 1994-1997: Onomasticon Cataloniae. Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana, vols. II-VIII. Barcelona (España), Curial edicions catalanes. Consultar en: https://oncat.iec.cat/
Eiroa, J. A. 2010: “Paisajes agrícolas en el sureste de al-Andalus a partir de las fuentes árabes”, en Jiménez Puertas, M. y Mattei, L. (Eds.), El paisaje y su dimensión arqueológica. Estudios sobre el sur de la Península Ibérica en la Edad Media. Granada (España), Alhulia, 55–75.
Esquilache, F. 2015: “Construcció i evolució del parcel·lari agrícola a l’Horta de València. La partida de Reialenc en el senyoriu de Torrent (segles XIII-XVI)”. Estudis d’Història Agrària, 27, 13–41. https://doi.org/10.1344/eha.2015.27.13-41
Esquilache, F. 2018: Els constructors de l’Horta de València. Origen, evolució i estructura social d’una gran horta andalusina entre els segles VIII i XIII. València (España), Publicacions de la Universitat de València.
Fabre, G., Bourin, M., Caille, J. y Debord, A. (Eds.). 1996: Morphogenèse du village médiéval (IXe-XIIe siècles). Montpellier (Francia), Association pour la connaissance du patrimoine du Languedoc-Roussillon.
Fixot, M. y Zadora-Rio, E. (Eds.). 1989: L’église, le terroir. Paris (Francia), Editions du CNRS.
Fixot, M. y Zadora-Rio, E. (Eds.). 1994: L’environnement des églises et la topographie religieuse des campagnes médiévales. Paris (Francia), Éditions de la Maison des Sciences de l’Homme.
Francovich, R. y Hodges, R. 2003: Villa to Village. The Transformation of the Roman Countryside in Italy, c. 400–1000. London (Reino Unido), Duckworth.
Furió, A. y Martínez, L. P. 2000: “De la hidràulica andalusí a la feudal: continuïtat i ruptura. L’Horta del Cent a l’Alzira medieval”, en Furió, A. y Lairón, A. J. (Coords.), L’espai de l’aigua. Xarxes i sistemes d’irrigació a la Ribera del Xúquer en la perspectiva històrica. Valencia (España), Ajuntament d’Alzira y Publicacions de la Universitat de València, 20–73.
Gibert, J. 2007: “Els palatia septimans: indicis de l’organització territorial andalusina al nord dels Pirineus”. Anuario de Estudios Medievales, 37 (1), 1–26. https://doi.org/10.3989/aem.2007.v37.i1.32
Gilotte, S. y Nef, A. 2011: “L’apport de l’Archéologie, de la numismatique et de la sigillographie à l’histoire de l’islamisation de l’Occident musulman: en guise d’introduction”, en Valérian, D. (Ed.), Islamisation et arabisation de l’Occident musulman médiéval (VIIe-XIIe siècle). Paris (Francia), Publications de la Sorbonne, 63–99.
Glick, T. F. 1970: Irrigation and Society in Medieval Valencia. Cambridge, Massachusetts (USA), Harvard.
Glick, T. F. 1996: Irrigation and Hydraulic Technology. Medieval Spain and its Legacy. Aldershot (Gran Bretaña), Routledge.
Glick, T. F. 2007: Paisajes de conquista. Cambio cultural y geográfico en la España medieval. València (España), Publicacions de la Universitat de València.
Glick, T. F. y Kirchner, H. 2000: “Hydraulic Systems and Technologies of Islamic Spain: History and Archaeology”, en Squatriti, P. (Ed.), Working with Water in medieval Europe. Technology and Resource-Use. Leiden (Países Bajos), Brill, 267–329.
Glick, T. F., Teixeira, S. 2002-2003: “Azaira, alhetma: two medieval arabisms reflectint the allocation of irrigation water”. Suhayl, 3, 213–219.
Gual Camarena, M. 1979: Estudio histórico-geográfico sobre la Acequia Real del Jucar. València (España), Diputació de València.
Guichard, P. 1976. Al-Andalus: Estructura antropológica de una Sociedad islámica en Occidente. Barcelona (España), Barral editores.
Guichard, P. 2000: “Quelques remarques sur l’agriculture irriguée dans le centre du Pays Valencien”, en Furió, A. y Lairón, A. J. (Coords.), L’espai de l’aigua. Xarxes i sistemes d’irrigació a la Ribera del Xúquer en la perspectiva històrica. Valencia (España), Ajuntament d’Alzira y Publicacions de la Universitat de València, 75–81.
Guinot, E. 2010-2011: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=4011595 “El paisatge històric de les hortes medievals mediterrànies”. Estudis d’Història Agrària, 23, 59–80.
Gutiérrez Lloret, S. 1995: “El origen de la huerta de Orihuela entre los siglos VII y XI. Una propuesta arqueològica sobre la explotación de las zones húmedas del Bajo Segura”. Arbor, 593, 65–93. https://doi.org/10.17561/aytm.v3i0.1623
Gutiérrez Lloret, S. 2011: “Histoire et Archéologie de la transition en al-Andalus: les indices matériels de l’islamisation à Tudmīr”, en Valérian, D. (Ed.), Islamisation et arabisation de l’Occident musulman médiéval (VIIe-XIIe siècle). Paris (Francia), Publications de la Sorbonne, 195–246.
Gutiérrez Lloret, S. 2012: “La arqueología en la historia del temprano al-Andalus: espacios sociales, ceràmica e islamización”, en Sénac, Ph. (Ed.), Histoire et Archéologie de l’Occident musulman (VIIe-XVe siècle): Al-Andalus, Maghreb, Sicile. Toulouse (Francia), Université de Toulouse II-Le Mirail, 33–66.
Hoskins, W. G. 1955: The Making of the English Landscape. London (Reino Unido), Penguin Books.
Kirchner, H. 1997: La construcció de l’espai pagès a Mayūrqa: les valls de Bunyola, Orient, Coanegra i Alaró. Palma de Mallorca (España), Universitat de les Illes Balears.
Kirchner, H. 2006: “Espais agraris en el terme del monestir de Sant Cugat del Vallès (segles X-XIII)”. Arqueologia Medieval, 2, 22–35.
Kirchner, H. 2009: “Original design, tribal management and modifications in medieval hydraulic systems in the Balearic Islands (Spain)”. World Archaeology, 41 (1), 151–168. https://doi.org/10.1080/00438240802668222
Kirchner, H. 2010: “Arqueologia hidràulica i tipologia d’espais irrigats andalusins”, en Sabaté, F. y Brufal, J. (Eds.), Arqueologia medieval. La prospecció i el territori. Lleida (España), Pagès editors, 129–146.
Kirchner, H. 2012a: “Conquista y colonización feudal: arqueología de los cambios producidos en los espacios irrigados de origen andalusí. El caso de las Islas Baleares”, en Eiroa, J. A. (Ed.), La conquista de Al-Andalus en el siglo XIII. Murcia (España), Universidad de Murcia, 41–63.
Kirchner, H. 2012b: “Hidráulica campesina anterior a la generalización del dominio feudal. Casos en Cataluña”, en Torró, J. y Guinot, E. (Eds.), Hidráulica agraria y sociedad feudal. Prácticas, técnicas, espacios. València (España), Universitat de València, 21–50.
Kirchner, H. y Retamero, F. 2016: “Becoming Islanders. Migration and Settlement in the Balearic Islands (10th-13th centuries)”, en Retamero, F., Schjellerup, I., Davies, A. (Eds.), Agricultural and Pastoral Landscapes in Pre-Industrial Society. Choices, Stability and Change. Oxford (Reino Unido), Oxbow, 57–78.
Kirchner, H. y Virgili, A. 2018. “Espacios agrarios en el Bajo Ebro en época andalusí y después de la conquista catalana (siglos XI-XIII)”, en Torró, J. y Guinot, E. (Eds.), Trigo y ovejas. El impacto de las conquistas en los paisajes andalusíes (siglos XI-XVI). València (España), Universitat de València, 15–49.
Kirchner, H., Oliver, J. y Vela, S. 2002: Aigua prohibida. Arqueologia hidràulica del feudalisme a la Cerdanya. El Canal Reial de Puigcerdà. Bellaterra (España), Universitat Autònoma de Barcelona.
Kotarba, J. 2007: “Les sites d’époque wisigothique de la ligne LGV. Apports et limites pour les études d’occupation du sol de la plaine du Roussillon”. Domitia, 8-9, 43-70. https://doi.org/10.3133/70102161
Laliena, C. y Ortega, J. 2005: Arqueología y poblamiento. La Cuenca del río Martín en los siglos V-VIII. Zaragoza (España), Universidad de Zaragoza.
Manzano, E. 2012: “Al-Andalus: un balance crítico”, en Sénac, Ph. (Ed.), Histoire et Archéologie de l’Occident musulman (VIIe-XVe siècle): Al-Andalus, Maghreb, Sicile. Toulouse (Francia), Université de Toulouse II-Le Mirail, 19–31.
Manzano, E. 2020: Conquistadores, emires y califas. Los Omeyas y la formación de al-Andalus. Barcelona (España), Crítica.
Martí, R. 1999: “Palaus o almúnies fiscals a Catalunya i al-Andalus”, en Débax, H. (Ed.), Les sociétés méridionales à l’âge féodal (Espagne, Italie et Sud de la France, Xe-XIIIe siècle). Toulouse (Francia), Presses Universitaires du Midi, 63–70.
Mas, A. 2021: “Albellonar i fer síquies: el drenatge de les terres del centre i de llevant de l’illa de Mallorca”, en Bolòs, J. (Ed.), Paisatge històric i cartografia. De l’època romana fins a l’actualitat. Lleida (España), Pagès editors y Universitat de Lleida, 165–233.
Millàs Vallicrosa, J. M. 1987: Textos dels historiadors àrabs referents a la Catalunya carolíngia. Barcelona (España), Institut d’Estudis Catalans.
Negre, J. 2020: En els confins d’al-Andalus. Territori i poblament durant la formació d’una societat islàmica a les Terres de l’Ebre i el Maestrat. Benicarló (España), Onada edicions.
Nogué, J. y Sala, P. (Eds.). 2010: Catàleg de paisatge. Les Terres de Lleida. Barcelona (España), Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques.
Ortega, J. M. 2010: “La agricultura de los vencedores y la agricultura de los vencidos: la investigación de las transformaciones feudales de los paisajes agrarios en el valle del Ebro (siglos XII-XIII)”, en Kirchner, H. (Ed.), Por una arqueología agraria. Perspectivas de investigación sobre espacios de cultivo en las sociedades medievales hispánicas. Oxford (Reino Unido), BAR International Series 2062, 123–145.
Ortega, J. M. 2018: La conquista islámica de la Península Ibérica. Una perspectiva arqueológica. Madrid (España), La Ergástula.
Rébé, I., Raynaud, C., y Sénac, P. 2014: Le premier Moyen Âge à Ruscino. Lattes (Francia), ADAL.
Rippon, S. 2012: Making Sense of an Historic Landscape. Oxford (Reino Unido), Oxford University Press.
Rippon, S. 2014: Beyond the medieval Village. The Diversification of Landscape Character in Southern Britain. Oxford (Reino Unido), Oxford University Press.
Rippon, S. 2018: Kingdom, Civitas, and Country. The Evolution of Territorial Identity in the English Landscape. Oxford (Reino Unido), Oxford University Press.
Rippon, S. 2022: Territoriality and the Early Medieval Landscape. The Countryside of the East Saxon Kingdom. Woodbridge (Reino Unido), The Boydell Press.
Robert, S. 2021: Resilience. Persistence and Change in Landscape Forms. London (Reino Unido), ISTE-Wiley.
Roberts, B. K. 1987: The making of the English village. A study in historical Geography. Burnt Mill (Reino Unido), Longman.
Roig, J. 2011: “Vilatges i assentaments pagesos de l’Antiguitat tardana als territoria de Barcino i Egara (Depressió Litoral i Prelitoral): caracterització del poblament rural entre els segles V-VIII”, en Actes del IV Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Tarragona (España), ACRAM, vol. I, 227–250.
Salvatierra, V., y Canto, A. 2008: Al-Ándalus. De la invasión al califato de Córdoba. Madrid (España), Editorial Síntesis.
Sénac, P. 2006: “Stratigraphie du peuplement musulman au nord de l’Ebre (VIIIe-XIe siècles”, en Sénac, Ph. (Ed.), De la Tarraconaise à la Marche Supérieure d’Al-Andalus (IVe-XIe siècle). Les habitats ruraux. Toulouse (Francia), Université de Toulouse-Le Mirail, 61–73.
Sesma, J. A., Utrilla, J. F., y Laliena, C. 2001: Agua y paisaje social en el Aragón medieval. Los regadíos del Aguasvivas en la Edad Media. Zaragoza (España), Confederación Hidrográfica del Ebro.
Trillo, C. 2004: Agua, tierra y hombres en Al-Andalus. La dimensión agrícola del mundo nazarí. Granada (España), AJBAR.
Turner, S. 2010: “Historic Landscape Characterisation: an introduction to methods and Applications for historical research”, en Bolòs, J. (Ed.), La caracterització del paisatge històric, Territori i Societat: el paisatge històric, V Lleida (España), Edicions de la Universitat de Lleida, 17–40. https://doi.org/10.7203/efit.1.16438
Turner, S. 2018: “Historic Landscape Characterisation. An archaeological approach to landscape heritage”, en Fairclough, G., Sarlöv Herlin, I., y Swanwick, C. (Eds.), Routledge Handbook of Landscape Character Assessment. Current Approaches to Characterisation and Assessment. London (Reino Unido), Routledge, 37–50.
Virgili, A. 2001: Ad detrimentum Yspanie. La conquesta de Turtūša i la formació de la societat feudal (1148-1200). València (España), Universitat Autònoma de Barcelona y Universitat de València.
Virgili, A., Kirchner, H. 2019: “The impact of the Christian conquest on the agrarian areas in the low Ebro Valley: the case of Xerta (Spain)”, en Brady, N., Theune, C. (Eds.), Settlement change across Medieval Europe. Old paradigms and new vistas. Leiden (Países Bajos), Sidestone, 413–420.
Walmsley, A. 2007: Early Islamic Syria. An Archaeological Assessment. London (Reino Unido), Duckworth.
Watson, A. M. 1983: Agricultural Innovation in the Early Islamic world. The Diffusion of Crops and Farming Techniques, 700–1100. Cambridge (Reino Unido), Cambridge University Press.
Wickham, C. 2005: Framing the Early Middle Ages. Europe and the Mediterranean, 400–800. Oxford (Reino Unido), Oxford University Press.
Published
Issue
Section
License
Copyright (c) 2023 Jordi Bolós
This work is licensed under a Creative Commons Attribution 4.0 International License.
© Universidad de Jaén-Seminario Permanente Agua, territorio y medio ambiente-CSIC.
The originals published in the printed and electronic editions of this journal are the property of the University of Jaén and the Seminario Permanente Agua, territorio y medio ambiente (CSIC), as well as the universities that publish specific monographs in Latin America or Europe. The origin must be cited in any partial or total reproduction.
Unless otherwise indicated, all the contents of the electronic edition are distributed under a "Creative Commons Attribution 4.0 Spain" (CC-by) licence. You can consult from here the informative version and the legal text of the license. This circumstance must be expressly stated in this way when necessary.
