Water and settlement in the lower course of the Ebro River:

The agrarian spaces of the city of Tortosa in Antiquity and Middle Ages

Authors

DOI:

https://doi.org/10.17561/at.24.7233

Keywords:

Well, Pond, Cultivated Plain, Irrigation, Antiquity, Middle Ages, al-Andalus

Abstract

This study presents several developments in ancient and medieval landscape history on the rural range of the city of Tortosa, mainly focused on the hydraulic practices identified through archaeological and textual sources. This way, it is possible to recognise different settlement patterns and dynamics representing diverse models of spatial occupation, which are related to the consecutive social and economic formations within this territory. We are interested in the polyhedral historical reading of both innovations and continuities of these processes, taking into consideration the cumulative importance of each of these phases on the construction of the agrarian space of the frontier capital under study.

Downloads

Download data is not yet available.

Author Biography

Joan Negre, Museu Arqueològic de Gandia

Doctor por la Universitat Autònoma de Barcelona, especializado en historia y arqueología del mundo islámico medieval. Ha ejercido diversos cargos docentes dentro del Área de Historia Medieval de dicha universidad y ha trabajado como investigador contratado en el Centro Austral de Investigaciones Científicas (Tierra del Fuego, Argentina), además de contar con estancias de investigación en la Università degli Studi di Siena. Mantiene vinculos permanentes de colaboración con la Universitat Autònoma de Barcelona, el Servei d'Investigacions Arqueològiques i Prehistòriques de la Diputació de Castelló y el Museu de les Terres de l'Ebre. Actualmente es el Jefe del Servei Municipal d'Arqueologia de l'Ajuntament de Gandia y Director del Museu Arqueològic comarcal.

References

Alsina, C., Marquet, L. y Feliu, G. 1994: Pesos, mides i mesures dels paisos catalans. Barcelona (España), Curial.

Amir, J. y Sinclair, T. R. 1994: “Cereal grain yield: biblical aspirations and modern experience in the Middle East”. Agronomy Journal, 86 (2), 362–364. https://doi.org/10.2134/agronj1994.00021962008600020029x

Arasa, J., Forcadell, T. y Michavila, I. 2000: “Els litigis per l’ús de l’aigua. El sistema hidràulic del riu de la Sénia a l’època moderna”, en Glick, T. F., Guinot, E. y Martínez, L. P. (Eds.), Els molins hidràulics valencians. Tecnologia, història i context social. València (España), Universitat de València, 389–403.

Araus, J. L., Buxó, R., Slafer, G. A. y Romagosa, I. 2005. “La productivitat en l’agricultura prehistòrica: models fisiològics per a la quantificació dels rendiments de cereal com una alternativa als models tradicionals”. Cota Zero, 20, 139–154. https://raco.cat/index.php/CotaZero/article/view/67395

Arnoldus-Huyzendveld, A. 2011. “Un’applicazione della carta del paesaggio: la potenzialità agricola dei suoli”, en Citter, C. y Arnoldus-Huyzendveld, A. (Eds.). Uso del suolo e sfruttamento delle risorse nella pianura grossetana nel Medioevo. Verso una storia del parcellario e del paesaggio agrario. Roma (Italia), Artemide, 107–112.

Bolòs, J. y Vicedo, E. (Eds.). 2009: Poblament, territori i història rural, VI Congrés sobre sistemes agraris, organització social i poder local. Lleida (España), Institut d'Estudis Ilerdencs y Diputació de Lleida.

Bonet, M. 1994: La orden del Hospital en la Corona de Aragón. Poder y gobierno en la Castellanía de Amposta (siglos XII-XV). Madrid (España), Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Bosch, J., Faura, J. M. y Villalbí, M. 2004: “Intervenció arqueològica a l’àrea del Molinàs (Amposta, Montsià): aproximació a les pràctiques funeràries i al poblament des del neolític fins a l’època andalusina a les terrasses de la zona de la desembocadura de l’Ebre”. Tribuna d’Arqueologia 2000-2001. Barcelona (España), Generalitat de Catalunya, 7–31.

Bramon, D. 2000: De quan érem o no musulmans. Textos del 713 a 1010. Vic, Barcelona (España), Eumo.

Bringas, M. A. 1998. La producción y la productividad de los factores en la agricultura española, 1752-1935, tesis doctoral, Universidad de Cantabria, Santander (España).

Casanovas, J. 1998: “La comunitat jueva i la ciutat musulmana”. L’Islam i Catalunya. Barcelona (España), IEMed-Lunwerg, 193–200.

Chavarría, A. 2006: “Villas en Hispania durante la Antigüedad Tardía”, en Anejos de AEspA, 39, 17–35.

Corominas, J. 1999: “Ulldecona: muralles i origen de la forma urbana”. Raïls, 13, 13–28. https://raco.cat/index.php/Rails/article/view/26779

Curto, A. 2005: “Entrevista”, en Moliné, F. X. Esplendor a la Ṭurṭūša islàmica. Navegació i comerç a la taifa de Ṭurṭūša del segle XI, trabajo de investigación inédito, Universitat Oberta de Catalunya, Barcelona (España), 46–49.

Diloli, J. 2018: “Comerç, poder, aristocràcia. La formació del món ibèric a les Terres de l’Ebre”. Miscel·lània del CERE, 28, 179–202.

Diloli, J., Ferré, R., Járrega, R. y Vilà, J. 2015: “La ciudad de Dertosa durante el Alto Imperio. La ocupación del área suburbial del barranco del Rastre”. Zephyrus, 76, 121–139. https://doi.org/10.14201/zephyrus201576121139

Diloli, J., Ferré, R., Vilà, J., Bea, D., Sardà, S., Bricio, L., Cots, I. y Guirao, E. 2016: “Prospecció sistemàtica i sondejos arqueològics al paratge “Mas de Xies-Pla de les Sitges” (Tortosa, Baix Ebre)”. Actes de les I Jornades d’Arqueologia de les Terres de l’Ebre. Tortosa (España), Serveis Territorials de Cultura de les Terres de l’Ebre – Generalitat de Catalunya, 149–158. http://hdl.handle.net/2072/374164

Falomir, F. 2021: “L’edat del ferro als territoris de Castelló”, en Oliver, A. (coord.), Els problemes arqueològics de la província de Castelló: 100 anys després de Pere Bosch Gimpera. Castelló, Diputació de Castelló, 59–70. http://hdl.handle.net/10234/196835

Farías, V. 2009: El mas i la vila a la Catalunya medieval: Els fonaments d'una societat senyorialitzada (segles XI-XIV). València (España), Universitat de València.

Faura, J. M. y Marqués, J. 2000: Informe de la intervenció arqueològica d’urgència realitzada a la Clota del Molinàs (Amposta) del 17 al 26 de gener de l’any 2000. Barcelona (España), Generalitat de Catalunya (informe técnico).

Ferré, R. y Diloli, J. 2022: “La muralla romana de Tortosa. Un proyecto defensivo de la Antigüedad Tardía”. Archivo Español de Arqueología, 95, https://doi.org/10.3989/aespa.095.022.06.

Fibla, H., Forcadell, T., Arasa, J. y Michavila, I. 2003: “L’aprofitament del riu de la Sénia a Alcanar. Xarxa i artilugis hidràulics”. Actes del II Congrés d’història d’Alcanar. Alcanar (España), Ajuntament d’Alcanar. https://issuu.com/oronules/docs/comunicaci___s__quia_mare_d_alcanar

Florensa, F. X., Gurrera, M. y Moreno, I. 2016: “Intervenció arqueològica d’urgència a la Clapissa. Partida dels Masets de Godall (El Montsià)”, en Actes de les I Jornades d’Arqueologia de les Terres de l’Ebre. Tortosa (España), Serveis Territorials de Cultura de les Terres de l’Ebre – Generalitat de Catalunya, vol. II, 75–80. https://calaix.gencat.cat/handle/10687/230921#page=1

Folch, C., Gibert, J. y Martí, R. 2015: “Les explotacions rurals tardoantigues i altmedievals a la Catalunya Vella: una síntesi arqueològica”. Estudis d’Història Agrària, 27, 91–113.

Forcadell, T. 2007: “La necròpolis andalusina del Mas del Torril (la Sénia-Montsià)”. Jornades d'Arqueologia 1999: comarques de Tarragona (1993-1999). Barcelona (España), Generalitat de Catalunya, 477–480.

Forcadell, T. 2008: “Castell d’Ulldecona. Intervenció 2003-2006. 2ª part. Resultats arqueològics i interpretació històrica”. Raïls, 24, 183–207.

Forcadell, T. 2017: “El castell d’Ulldecona i els fantasmes que encara hi viuen”. Recerca, 17, 239–256.

Forcadell, T., Villalbí, M. y Almuni, V. 2005: “El poblament andalusí al riu Sénia”. Recerca, 9, 121–167. https://raco.cat/index.php/Recerca/article/view/27182/122873

García Biosca, J. E., Giralt, J., Loriente, A. y Martínez, J. 1998: “La gènesi dels espais urbans andalusins (segles VIII-X). Tortosa, Lleida i Balaguer”, en Giralt, J. y García, J. E. (eds.), L’islam i Catalunya. Barcelona (España), IEMed-Lunwerg, 137–165.

Garcia i Rubert, D. 2000: “Noves aportacions al procés de romanització del curs baix del riu Ebre: la comarca del Montsià”. Empúries, 52, 137–172.

Garcia i Rubert, D. 2015: “Jefes del Sénia. Sobre la emergencia de jefaturas durante la primera Edad del Hierro en el nordeste de la Península Ibérica”. Munibe, 66, 223–243.

Garcia i Rubert, D., González, M. A., Moreno, I., Revilla, V., Ros, A. y Villalbí, M. M. 2005: “La vil·la de la Carrova (Amposta, Montsià, Catalunya) i el poblament d'època romana a les Terres de l'Ebre”. Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló, 24, 227–270. https://repositori.uji.es/xmlui/bitstream/handle/10234/46425/2248856.pdf?sequence=1&isAllowed=y

Gascón, E. M., Buxeda, J., Day, P. M. y Garcia i Rubert, D. 2023: “Phoenician Pottery in the Western Mediterranean: A New Perspective Based on the Early Iron Age (800-550 BC) Settlement of Sant Jaume (Alcanar, Catalonia)”. Applied Sciences, 13 (6), 3733. https://doi.org/10.3390/app13063733

Genera, M. y Járrega, R. 2009: Aproximació a la Dertosa romana. Tarragona (España), Edición de Margarida Genera. https://www.recercat.cat/bitstream/id/83265/icac_art_152.pdf

Genera, M. y Járrega, R. 2011: Aproximació a l’Ager Dertosanus: la vil·la romana de Barrugat, Bítem, Tortosa (Baix Ebre). Reus (España), Pragma. https://www.recercat.cat/bitstream/handle/2072/374049/2011-aproximacio-ager-dertosanu.pdf?sequence=1

Griñó, D., Camarasa, V. y Busquets, C. 2011: "Mas Catxorro, la transformació d'una vil·la romana en un assentament i necròpolis rural alt-medieval (Benifallet, Baix Ebre)". Actes del IV Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Tarragona (España), ACRAM, vol. I, 131–140.

Guinot, E. 2000: “Molins andalusins i molins feudals: l’ordenació del sistema hidràulic baixmedieval del riu de la Sénia (Castelló)”, en Glick, T. F., Guinot, E. y Martínez, L. P. (Eds.). Els molins hidràulics valencians. Tecnologia, història i context social. València (España), Universitat de València, 193–227

Guinot, E. 2002: “El riu de la Sénia: sistemes de reg i molins medievals”. Acta historica et archaeologica mediaevalia, 23-24, 103-121.

Guinot, E. y Selma, S. 2012: “La construcción del paisaje en una huerta feudal. La Séquia de Vila-Real (siglos XIII-XV)”, en Torro, J. y Guinot, E. (Eds.), Hidraúlica agraria y sociedad feudal: prácticas, técnicas, espacios. València (España), Universitat de València, 103–146.

Gutiérrez, S. 1990: “La huerta y el alfoz”, en Moreno, F. (Dir.), Historia de la ciudad de Alicante. Alacant (España), Patronato para la conmemoración del Quinto Centenario de la ciudad de Alicante, 152–176.

Gutiérrez, S. 1995: “El origen de la huerta de Orihuela entre los siglos VII y XI. Una propuesta arqueológica sobre la explotación de las zonas húmedas del Bajo Segura”. Arbor, 151 (593), 65–94.

Iglésies, J. 1961: La conquesta de Tortosa. Barcelona (España), Rafael Dalmau.

Járrega, R. 2008: “El poblament rural romà i les villae al curs inferior de l’Ebre”, en Revilla, V., González, J. R. y Prevosti, M. (Eds.), Actes del Simposi: Les vil·les romanes a la Tarraconense. Barcelona (España), Museu d’Arqueologia de Catalunya, vol. I, 183–204.

Kirchner, H., Virgili, A. y Antolín, F. 2014: “Un espacio de cultivo urbano en al-Andalus: Madīna Ṭurṭūša (Tortosa) antes de 1148”. Historia Agraria, 62, 11–45.

Llarch, J. M., Virgili, J. y Comelles, M. 1993: “La vegetació de les basses de la foia d’Ulldecona”. Raïls, 2, 6–30. https://raco.cat/index.php/Rails/article/view/26621

López, A. y Fierro, J. 1990: “La época romana en Darró (Vilanova i la Geltrú, Barcelona)”. Espacio, Tiempo y Forma, 3, 203–254. http://e-spacio.uned.es/fez/eserv.php?pid=bibliuned:ETFSerieI-427E02B2-92F2-BB40-CCDB-4356696FA393&dsID=Documento.pdf

Martí, R. 1986: “La tradició oriental de la irrigació a al-Andalus: Les tècniques de construcció dels qanat(s) de Mayurqa”, en Barceló, M., Carbonero, M. A., Martí, R. y Rosselló-Bordoy, G. Les aigües cercades (Els qanat(s) de l'illa de Mallorca. Palma de Mallorca (España), Institut d'Estudis Baleàrics, 53–69.

Martí, R. 1988: “Les insulae medievals catalanes”. Bolletí de la Societat Arqueològica Lul∙liana, 44, 111–123.

Martí, R. y Negre, J. 2014: “Fortificaciones y edilicia de prestigio en el extremo oriental de la Marca Superior: Ṭurṭūša y su entorno”, en Sabaté, F. y Brufal, J. (Dirs.). La Ciutat Medieval i Arqueologia. Lleida (España), Pagès, 219–240.

Martí, R. y Negre, J. 2015: “Assentaments i espais agraris medievals al Baix Ebre i al Montsià: una anàlisi diacrònica”. Estudis d’Història Agrària, 27, 67–89. https://raco.cat/index.php/EHA/article/view/314516

Martí, R. y Negre, J. 2016: “El poblament rural del Baix Ebre i Montsià entre l’Antiguitat Tardana i el Feudalisme. Prospeccions arqueològiques a les Terres de l'Ebre entre els anys 2010 i 2011”, en Martínez, J., Diloli, J. y Villalbí, M. Actes de les I Jornades d’Arqueologia de les Terres de l’Ebre. Tortosa (España), Serveis Territorials de Cultura de les Terres de l’Ebre y Generalitat de Catalunya, vol. I, 489–505.

Martínez-Vilalta, J., Claramunt, B., Arnan, X., Estorach, M. y Poyatos, R. 2009: “L'edat de les oliveres monumentals i singulars del Montsià”. Raïls, 25, 208–221. https://raco.cat/index.php/Rails/article/view/179211

Michavila, M. I. 2009: “Un litigi per l'aprofitament de l'aigua del riu de la Sénia: la sentència de 1786”. Lo Senienc. Memòria, natura i llengua, 6, 33–38.

Negre, J. 2013: De Dertosa a Ṭurṭūša. L’extrem oriental d'al-Ṯagr al-Aˁlà en el context del procés d'islamització d'al-Andalus, tesis doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona, Barcelona (España). https://www.tdx.cat/handle/10803/116319#page=1

Negre, J. 2014: "Poblamiento rural en el distrito islámico de Turtusa: resultados de las campañas de prospección arqueológica en Les Terres de l'Ebre (2010-2011)". Sabaté, F. y Brufal, J. (Dirs.). La Ciutat Medieval i Arqueologia. Lleida (España), Pagès, 241–262.

Negre, J. 2014b: "La cerámica altomedieval de Tortosa (siglos VII-X). Una primera clasificación y análisis interpretativo". Arqueología y Territorio Medieval, 21, 39–67. https://doi.org/10.17561/aytm.v21i0.2220

Negre, J. 2015: "Origen y desarrollo de la huerta de Tortosa (siglos IV-XII). El proceso de formación de un macro-espacio irrigado en el levante peninsular". Historia Agraria, 66, 11–40.

Negre, J. 2015b: “Espacios religiosos en el medio rural: rábidas, mezquitas y necrópolis en el hawz de Ṭurṭūša”, en Sabaté, F. y Brufal, J. (Dirs.). Arqueologia Medieval. Els espais sagrats. Lleida (España), Pagès, 115–134.

Negre, J. 2019: “Sobre els orígens del castell d’Ulldecona: ḥiṣn, castrum o alguna cosa diferent?”. Recerca, 18, 199–233. https://raco.cat/index.php/Recerca/article/view/377010

Negre, J. 2020: En els confins d’al-Andalus. Territori i poblament durant la formació d’una societat islàmica a les Terres de l’Ebre i el Maestrat. Benicarló (España), Onada Edicions.

Negre, J. y Martí, R. 2015: “Urbanismo en la Marca Oriental de al-Andalus durante el Califato (940-974): el ejemplo de Madīna Ṭurṭūša a través de las fuentes arqueológicas y escritas”. Sagvntvm, 47, 187–201. https://doi.org/10.7203/SAGVNTVM.47.5170

Negre, J. y Suñé, J. 2019: “Territorio, fiscalidad y actividad militar en la formación de un espacio fronterizo. La consolidación de Tortosa como límite extremo del al-Andalus omeya”. Anuario de Estudios Medievales, 49 (2), 705–740. https://doi.org/10.3989/aem.2019.49.2.12

Noguera, J. 2006: Gènesi i evolució de l'estructura del poblament ibèric en el curs inferior del riu Ebre: la Ilercavònia septentrional, tesis doctoral, Universitat de Barcelona, Barcelona (España). http://hdl.handle.net/10803/2599

Oliver, A. 2012: “Signos de poder en la protohistoria. Un ejemplo en el levante peninsular”, Potestas, 5, 5–27. https://doi.org/10.6035/Potestas.2012.5.1

Ollich, I., Rocafiguera, M. y Ocaña, M. 1998. Experimentació arqueològica sobre conreus medievals a l’Esquerda, 1991-1994. Barcelona (España), Universitat de Barcelona.

Pons, J. M. 1964: “Un fogatjament desconegut de l’any 1358”, Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, 30, 323–498. https://raco.cat/index.php/BoletinRABL/article/view/196159

Puy, A., Balbo, A., Virgili, A. y Kirchner, H. 2014: “The evolution of Mediterranean wetlands in the first millennium AD: The case of Les Arenes floodplain (Tortosa, NE Spain)”. Geoderma, 232-234, 219-235. https://doi.org/10.1016/j.geoderma.2014.05.001

Rams, P. y Pérez, J. M. 2003: Intervenció arqueològica a l’entorn de la Torre de l’Ermita de la Mare de Déu de l’Aldea. Barcelona (España), Generalitat de Catalunya, documento técnico. http://hdl.handle.net/10687/8649

Revilla, V. 1998: “La villa de Casa Blanca (Tortosa, Tarragona): evolución y arquitectura de un asentamiento rural de los siglos I al V dC”. Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló, 19, 395–416.

Revilla, V. y Miret, M. 1995: “El poblament romà al litoral central de Catalunya”. Quaderns de prehistòria i arqueologia de Castelló, 16, 189–210.

Roig, J., Forcadell, T. y Grau, F. 2004: “L’urbanisme i el sistema defensiu a la Ulldecona del segle XVIII”. Raïls, 20, 45–62. https://raco.cat/index.php/Rails/article/view/26916

Roig, J. 2009: “Asentamientos rurales y poblados tardoantiguos y altomedievales en Catalunya (siglos VI-X)”, en Quirós, J. A. (Dir.). The Archaeology of Early Medieval Villages in Europe. Vitoria-Gasteiz (España), UPV-EHU, 207–251.

Valor-Piechotta, M. 2017: “Sevilla, la capital de al-Andalus bajo los almohades”, en Ciotta, G. (Ed.). Storia dell’architettura e della città antica, medievale e moderna. Milano (Italia), FrancoAngeli, 308–341.

Villalbí, M., Forcadell, T., Montañés, C. y Ramon, M. J. 2007: “El castell d’Amposta: ordenació urbanística i intervencions arqueològiques (Amposta, Montsià)”, en Jornades d'Arqueologia 1999: comarques de Tarragona (1993-1999). Barcelona (España), Generalitat de Catalunya, 411–421.

Virgili, A. 2001: Ad detrimentum Yspanie. La conquesta de Ṭurṭūša i la formació de la societat feudal (1148-1200). València (España), Universitat de València.

Published

2023-09-26

How to Cite

Negre, J., & Martí, R. (2023). Water and settlement in the lower course of the Ebro River:: The agrarian spaces of the city of Tortosa in Antiquity and Middle Ages. Agua Y Territorio / Water and Landscape, (24), e7233. https://doi.org/10.17561/at.24.7233