Água e povoamento no baixo curso do Ebro:
Os espaços agrários da cidade de Tortosa em tempos antigos e medievais
DOI:
https://doi.org/10.17561/at.24.7233Palavras-chave:
Poço, Poça, Horta, Irrigação, Antiguidade, Idade Média, al-AndalusResumo
Este estudo analisa os diferentes desenvolvimentos alcançados pelo povoamento antigo e medieval na zona rural da cidade de Tortosa, focando a atenção nas suas práticas hidráulicas, com recurso a dados arqueológicos e fontes textuais. Desta forma, distinguem-se os padrões e dinâmicas de uma ampla gama de assentamentos, que representam diferentes modelos de ocupação do espaço rural e se relacionam com as diferentes formações sociais e econômicas que se sucedem. Na leitura transversal desses longos períodos, tanto as inovações quanto a permanência são interessantes, se levarmos em conta a importância cumulativa que cada fase representa na construção do espaço agrário dessa capital fronteiriça.
Downloads
Referências
Alsina, C., Marquet, L. y Feliu, G. 1994: Pesos, mides i mesures dels paisos catalans. Barcelona (España), Curial.
Amir, J. y Sinclair, T. R. 1994: “Cereal grain yield: biblical aspirations and modern experience in the Middle East”. Agronomy Journal, 86 (2), 362–364. https://doi.org/10.2134/agronj1994.00021962008600020029x
Arasa, J., Forcadell, T. y Michavila, I. 2000: “Els litigis per l’ús de l’aigua. El sistema hidràulic del riu de la Sénia a l’època moderna”, en Glick, T. F., Guinot, E. y Martínez, L. P. (Eds.), Els molins hidràulics valencians. Tecnologia, història i context social. València (España), Universitat de València, 389–403.
Araus, J. L., Buxó, R., Slafer, G. A. y Romagosa, I. 2005. “La productivitat en l’agricultura prehistòrica: models fisiològics per a la quantificació dels rendiments de cereal com una alternativa als models tradicionals”. Cota Zero, 20, 139–154. https://raco.cat/index.php/CotaZero/article/view/67395
Arnoldus-Huyzendveld, A. 2011. “Un’applicazione della carta del paesaggio: la potenzialità agricola dei suoli”, en Citter, C. y Arnoldus-Huyzendveld, A. (Eds.). Uso del suolo e sfruttamento delle risorse nella pianura grossetana nel Medioevo. Verso una storia del parcellario e del paesaggio agrario. Roma (Italia), Artemide, 107–112.
Bolòs, J. y Vicedo, E. (Eds.). 2009: Poblament, territori i història rural, VI Congrés sobre sistemes agraris, organització social i poder local. Lleida (España), Institut d'Estudis Ilerdencs y Diputació de Lleida.
Bonet, M. 1994: La orden del Hospital en la Corona de Aragón. Poder y gobierno en la Castellanía de Amposta (siglos XII-XV). Madrid (España), Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Bosch, J., Faura, J. M. y Villalbí, M. 2004: “Intervenció arqueològica a l’àrea del Molinàs (Amposta, Montsià): aproximació a les pràctiques funeràries i al poblament des del neolític fins a l’època andalusina a les terrasses de la zona de la desembocadura de l’Ebre”. Tribuna d’Arqueologia 2000-2001. Barcelona (España), Generalitat de Catalunya, 7–31.
Bramon, D. 2000: De quan érem o no musulmans. Textos del 713 a 1010. Vic, Barcelona (España), Eumo.
Bringas, M. A. 1998. La producción y la productividad de los factores en la agricultura española, 1752-1935, tesis doctoral, Universidad de Cantabria, Santander (España).
Casanovas, J. 1998: “La comunitat jueva i la ciutat musulmana”. L’Islam i Catalunya. Barcelona (España), IEMed-Lunwerg, 193–200.
Chavarría, A. 2006: “Villas en Hispania durante la Antigüedad Tardía”, en Anejos de AEspA, 39, 17–35.
Corominas, J. 1999: “Ulldecona: muralles i origen de la forma urbana”. Raïls, 13, 13–28. https://raco.cat/index.php/Rails/article/view/26779
Curto, A. 2005: “Entrevista”, en Moliné, F. X. Esplendor a la Ṭurṭūša islàmica. Navegació i comerç a la taifa de Ṭurṭūša del segle XI, trabajo de investigación inédito, Universitat Oberta de Catalunya, Barcelona (España), 46–49.
Diloli, J. 2018: “Comerç, poder, aristocràcia. La formació del món ibèric a les Terres de l’Ebre”. Miscel·lània del CERE, 28, 179–202.
Diloli, J., Ferré, R., Járrega, R. y Vilà, J. 2015: “La ciudad de Dertosa durante el Alto Imperio. La ocupación del área suburbial del barranco del Rastre”. Zephyrus, 76, 121–139. https://doi.org/10.14201/zephyrus201576121139
Diloli, J., Ferré, R., Vilà, J., Bea, D., Sardà, S., Bricio, L., Cots, I. y Guirao, E. 2016: “Prospecció sistemàtica i sondejos arqueològics al paratge “Mas de Xies-Pla de les Sitges” (Tortosa, Baix Ebre)”. Actes de les I Jornades d’Arqueologia de les Terres de l’Ebre. Tortosa (España), Serveis Territorials de Cultura de les Terres de l’Ebre – Generalitat de Catalunya, 149–158. http://hdl.handle.net/2072/374164
Falomir, F. 2021: “L’edat del ferro als territoris de Castelló”, en Oliver, A. (coord.), Els problemes arqueològics de la província de Castelló: 100 anys després de Pere Bosch Gimpera. Castelló, Diputació de Castelló, 59–70. http://hdl.handle.net/10234/196835
Farías, V. 2009: El mas i la vila a la Catalunya medieval: Els fonaments d'una societat senyorialitzada (segles XI-XIV). València (España), Universitat de València.
Faura, J. M. y Marqués, J. 2000: Informe de la intervenció arqueològica d’urgència realitzada a la Clota del Molinàs (Amposta) del 17 al 26 de gener de l’any 2000. Barcelona (España), Generalitat de Catalunya (informe técnico).
Ferré, R. y Diloli, J. 2022: “La muralla romana de Tortosa. Un proyecto defensivo de la Antigüedad Tardía”. Archivo Español de Arqueología, 95, https://doi.org/10.3989/aespa.095.022.06.
Fibla, H., Forcadell, T., Arasa, J. y Michavila, I. 2003: “L’aprofitament del riu de la Sénia a Alcanar. Xarxa i artilugis hidràulics”. Actes del II Congrés d’història d’Alcanar. Alcanar (España), Ajuntament d’Alcanar. https://issuu.com/oronules/docs/comunicaci___s__quia_mare_d_alcanar
Florensa, F. X., Gurrera, M. y Moreno, I. 2016: “Intervenció arqueològica d’urgència a la Clapissa. Partida dels Masets de Godall (El Montsià)”, en Actes de les I Jornades d’Arqueologia de les Terres de l’Ebre. Tortosa (España), Serveis Territorials de Cultura de les Terres de l’Ebre – Generalitat de Catalunya, vol. II, 75–80. https://calaix.gencat.cat/handle/10687/230921#page=1
Folch, C., Gibert, J. y Martí, R. 2015: “Les explotacions rurals tardoantigues i altmedievals a la Catalunya Vella: una síntesi arqueològica”. Estudis d’Història Agrària, 27, 91–113.
Forcadell, T. 2007: “La necròpolis andalusina del Mas del Torril (la Sénia-Montsià)”. Jornades d'Arqueologia 1999: comarques de Tarragona (1993-1999). Barcelona (España), Generalitat de Catalunya, 477–480.
Forcadell, T. 2008: “Castell d’Ulldecona. Intervenció 2003-2006. 2ª part. Resultats arqueològics i interpretació històrica”. Raïls, 24, 183–207.
Forcadell, T. 2017: “El castell d’Ulldecona i els fantasmes que encara hi viuen”. Recerca, 17, 239–256.
Forcadell, T., Villalbí, M. y Almuni, V. 2005: “El poblament andalusí al riu Sénia”. Recerca, 9, 121–167. https://raco.cat/index.php/Recerca/article/view/27182/122873
García Biosca, J. E., Giralt, J., Loriente, A. y Martínez, J. 1998: “La gènesi dels espais urbans andalusins (segles VIII-X). Tortosa, Lleida i Balaguer”, en Giralt, J. y García, J. E. (eds.), L’islam i Catalunya. Barcelona (España), IEMed-Lunwerg, 137–165.
Garcia i Rubert, D. 2000: “Noves aportacions al procés de romanització del curs baix del riu Ebre: la comarca del Montsià”. Empúries, 52, 137–172.
Garcia i Rubert, D. 2015: “Jefes del Sénia. Sobre la emergencia de jefaturas durante la primera Edad del Hierro en el nordeste de la Península Ibérica”. Munibe, 66, 223–243.
Garcia i Rubert, D., González, M. A., Moreno, I., Revilla, V., Ros, A. y Villalbí, M. M. 2005: “La vil·la de la Carrova (Amposta, Montsià, Catalunya) i el poblament d'època romana a les Terres de l'Ebre”. Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló, 24, 227–270. https://repositori.uji.es/xmlui/bitstream/handle/10234/46425/2248856.pdf?sequence=1&isAllowed=y
Gascón, E. M., Buxeda, J., Day, P. M. y Garcia i Rubert, D. 2023: “Phoenician Pottery in the Western Mediterranean: A New Perspective Based on the Early Iron Age (800-550 BC) Settlement of Sant Jaume (Alcanar, Catalonia)”. Applied Sciences, 13 (6), 3733. https://doi.org/10.3390/app13063733
Genera, M. y Járrega, R. 2009: Aproximació a la Dertosa romana. Tarragona (España), Edición de Margarida Genera. https://www.recercat.cat/bitstream/id/83265/icac_art_152.pdf
Genera, M. y Járrega, R. 2011: Aproximació a l’Ager Dertosanus: la vil·la romana de Barrugat, Bítem, Tortosa (Baix Ebre). Reus (España), Pragma. https://www.recercat.cat/bitstream/handle/2072/374049/2011-aproximacio-ager-dertosanu.pdf?sequence=1
Griñó, D., Camarasa, V. y Busquets, C. 2011: "Mas Catxorro, la transformació d'una vil·la romana en un assentament i necròpolis rural alt-medieval (Benifallet, Baix Ebre)". Actes del IV Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Tarragona (España), ACRAM, vol. I, 131–140.
Guinot, E. 2000: “Molins andalusins i molins feudals: l’ordenació del sistema hidràulic baixmedieval del riu de la Sénia (Castelló)”, en Glick, T. F., Guinot, E. y Martínez, L. P. (Eds.). Els molins hidràulics valencians. Tecnologia, història i context social. València (España), Universitat de València, 193–227
Guinot, E. 2002: “El riu de la Sénia: sistemes de reg i molins medievals”. Acta historica et archaeologica mediaevalia, 23-24, 103-121.
Guinot, E. y Selma, S. 2012: “La construcción del paisaje en una huerta feudal. La Séquia de Vila-Real (siglos XIII-XV)”, en Torro, J. y Guinot, E. (Eds.), Hidraúlica agraria y sociedad feudal: prácticas, técnicas, espacios. València (España), Universitat de València, 103–146.
Gutiérrez, S. 1990: “La huerta y el alfoz”, en Moreno, F. (Dir.), Historia de la ciudad de Alicante. Alacant (España), Patronato para la conmemoración del Quinto Centenario de la ciudad de Alicante, 152–176.
Gutiérrez, S. 1995: “El origen de la huerta de Orihuela entre los siglos VII y XI. Una propuesta arqueológica sobre la explotación de las zonas húmedas del Bajo Segura”. Arbor, 151 (593), 65–94.
Iglésies, J. 1961: La conquesta de Tortosa. Barcelona (España), Rafael Dalmau.
Járrega, R. 2008: “El poblament rural romà i les villae al curs inferior de l’Ebre”, en Revilla, V., González, J. R. y Prevosti, M. (Eds.), Actes del Simposi: Les vil·les romanes a la Tarraconense. Barcelona (España), Museu d’Arqueologia de Catalunya, vol. I, 183–204.
Kirchner, H., Virgili, A. y Antolín, F. 2014: “Un espacio de cultivo urbano en al-Andalus: Madīna Ṭurṭūša (Tortosa) antes de 1148”. Historia Agraria, 62, 11–45.
Llarch, J. M., Virgili, J. y Comelles, M. 1993: “La vegetació de les basses de la foia d’Ulldecona”. Raïls, 2, 6–30. https://raco.cat/index.php/Rails/article/view/26621
López, A. y Fierro, J. 1990: “La época romana en Darró (Vilanova i la Geltrú, Barcelona)”. Espacio, Tiempo y Forma, 3, 203–254. http://e-spacio.uned.es/fez/eserv.php?pid=bibliuned:ETFSerieI-427E02B2-92F2-BB40-CCDB-4356696FA393&dsID=Documento.pdf
Martí, R. 1986: “La tradició oriental de la irrigació a al-Andalus: Les tècniques de construcció dels qanat(s) de Mayurqa”, en Barceló, M., Carbonero, M. A., Martí, R. y Rosselló-Bordoy, G. Les aigües cercades (Els qanat(s) de l'illa de Mallorca. Palma de Mallorca (España), Institut d'Estudis Baleàrics, 53–69.
Martí, R. 1988: “Les insulae medievals catalanes”. Bolletí de la Societat Arqueològica Lul∙liana, 44, 111–123.
Martí, R. y Negre, J. 2014: “Fortificaciones y edilicia de prestigio en el extremo oriental de la Marca Superior: Ṭurṭūša y su entorno”, en Sabaté, F. y Brufal, J. (Dirs.). La Ciutat Medieval i Arqueologia. Lleida (España), Pagès, 219–240.
Martí, R. y Negre, J. 2015: “Assentaments i espais agraris medievals al Baix Ebre i al Montsià: una anàlisi diacrònica”. Estudis d’Història Agrària, 27, 67–89. https://raco.cat/index.php/EHA/article/view/314516
Martí, R. y Negre, J. 2016: “El poblament rural del Baix Ebre i Montsià entre l’Antiguitat Tardana i el Feudalisme. Prospeccions arqueològiques a les Terres de l'Ebre entre els anys 2010 i 2011”, en Martínez, J., Diloli, J. y Villalbí, M. Actes de les I Jornades d’Arqueologia de les Terres de l’Ebre. Tortosa (España), Serveis Territorials de Cultura de les Terres de l’Ebre y Generalitat de Catalunya, vol. I, 489–505.
Martínez-Vilalta, J., Claramunt, B., Arnan, X., Estorach, M. y Poyatos, R. 2009: “L'edat de les oliveres monumentals i singulars del Montsià”. Raïls, 25, 208–221. https://raco.cat/index.php/Rails/article/view/179211
Michavila, M. I. 2009: “Un litigi per l'aprofitament de l'aigua del riu de la Sénia: la sentència de 1786”. Lo Senienc. Memòria, natura i llengua, 6, 33–38.
Negre, J. 2013: De Dertosa a Ṭurṭūša. L’extrem oriental d'al-Ṯagr al-Aˁlà en el context del procés d'islamització d'al-Andalus, tesis doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona, Barcelona (España). https://www.tdx.cat/handle/10803/116319#page=1
Negre, J. 2014: "Poblamiento rural en el distrito islámico de Turtusa: resultados de las campañas de prospección arqueológica en Les Terres de l'Ebre (2010-2011)". Sabaté, F. y Brufal, J. (Dirs.). La Ciutat Medieval i Arqueologia. Lleida (España), Pagès, 241–262.
Negre, J. 2014b: "La cerámica altomedieval de Tortosa (siglos VII-X). Una primera clasificación y análisis interpretativo". Arqueología y Territorio Medieval, 21, 39–67. https://doi.org/10.17561/aytm.v21i0.2220
Negre, J. 2015: "Origen y desarrollo de la huerta de Tortosa (siglos IV-XII). El proceso de formación de un macro-espacio irrigado en el levante peninsular". Historia Agraria, 66, 11–40.
Negre, J. 2015b: “Espacios religiosos en el medio rural: rábidas, mezquitas y necrópolis en el hawz de Ṭurṭūša”, en Sabaté, F. y Brufal, J. (Dirs.). Arqueologia Medieval. Els espais sagrats. Lleida (España), Pagès, 115–134.
Negre, J. 2019: “Sobre els orígens del castell d’Ulldecona: ḥiṣn, castrum o alguna cosa diferent?”. Recerca, 18, 199–233. https://raco.cat/index.php/Recerca/article/view/377010
Negre, J. 2020: En els confins d’al-Andalus. Territori i poblament durant la formació d’una societat islàmica a les Terres de l’Ebre i el Maestrat. Benicarló (España), Onada Edicions.
Negre, J. y Martí, R. 2015: “Urbanismo en la Marca Oriental de al-Andalus durante el Califato (940-974): el ejemplo de Madīna Ṭurṭūša a través de las fuentes arqueológicas y escritas”. Sagvntvm, 47, 187–201. https://doi.org/10.7203/SAGVNTVM.47.5170
Negre, J. y Suñé, J. 2019: “Territorio, fiscalidad y actividad militar en la formación de un espacio fronterizo. La consolidación de Tortosa como límite extremo del al-Andalus omeya”. Anuario de Estudios Medievales, 49 (2), 705–740. https://doi.org/10.3989/aem.2019.49.2.12
Noguera, J. 2006: Gènesi i evolució de l'estructura del poblament ibèric en el curs inferior del riu Ebre: la Ilercavònia septentrional, tesis doctoral, Universitat de Barcelona, Barcelona (España). http://hdl.handle.net/10803/2599
Oliver, A. 2012: “Signos de poder en la protohistoria. Un ejemplo en el levante peninsular”, Potestas, 5, 5–27. https://doi.org/10.6035/Potestas.2012.5.1
Ollich, I., Rocafiguera, M. y Ocaña, M. 1998. Experimentació arqueològica sobre conreus medievals a l’Esquerda, 1991-1994. Barcelona (España), Universitat de Barcelona.
Pons, J. M. 1964: “Un fogatjament desconegut de l’any 1358”, Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, 30, 323–498. https://raco.cat/index.php/BoletinRABL/article/view/196159
Puy, A., Balbo, A., Virgili, A. y Kirchner, H. 2014: “The evolution of Mediterranean wetlands in the first millennium AD: The case of Les Arenes floodplain (Tortosa, NE Spain)”. Geoderma, 232-234, 219-235. https://doi.org/10.1016/j.geoderma.2014.05.001
Rams, P. y Pérez, J. M. 2003: Intervenció arqueològica a l’entorn de la Torre de l’Ermita de la Mare de Déu de l’Aldea. Barcelona (España), Generalitat de Catalunya, documento técnico. http://hdl.handle.net/10687/8649
Revilla, V. 1998: “La villa de Casa Blanca (Tortosa, Tarragona): evolución y arquitectura de un asentamiento rural de los siglos I al V dC”. Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló, 19, 395–416.
Revilla, V. y Miret, M. 1995: “El poblament romà al litoral central de Catalunya”. Quaderns de prehistòria i arqueologia de Castelló, 16, 189–210.
Roig, J., Forcadell, T. y Grau, F. 2004: “L’urbanisme i el sistema defensiu a la Ulldecona del segle XVIII”. Raïls, 20, 45–62. https://raco.cat/index.php/Rails/article/view/26916
Roig, J. 2009: “Asentamientos rurales y poblados tardoantiguos y altomedievales en Catalunya (siglos VI-X)”, en Quirós, J. A. (Dir.). The Archaeology of Early Medieval Villages in Europe. Vitoria-Gasteiz (España), UPV-EHU, 207–251.
Valor-Piechotta, M. 2017: “Sevilla, la capital de al-Andalus bajo los almohades”, en Ciotta, G. (Ed.). Storia dell’architettura e della città antica, medievale e moderna. Milano (Italia), FrancoAngeli, 308–341.
Villalbí, M., Forcadell, T., Montañés, C. y Ramon, M. J. 2007: “El castell d’Amposta: ordenació urbanística i intervencions arqueològiques (Amposta, Montsià)”, en Jornades d'Arqueologia 1999: comarques de Tarragona (1993-1999). Barcelona (España), Generalitat de Catalunya, 411–421.
Virgili, A. 2001: Ad detrimentum Yspanie. La conquesta de Ṭurṭūša i la formació de la societat feudal (1148-1200). València (España), Universitat de València.
Publicado
Edição
Seção
Licença
Copyright (c) 2023 Joan Negre, Ramon Martí
Este trabalho está licenciado sob uma licença Creative Commons Attribution 4.0 International License.
© Universidad de Jaén-Seminario Permanente Agua, territorio y medio ambiente-CSIC.
Os originais publicados nas edições impressa e eletrônica desta Revista são propriedade da Universidade de Jaén e do Seminário Permanente Água, Território e Meio Ambiente (CSIC), assim como das Universidades que publicam monografias específicas na América Latina ou Europa. A origem deve ser citada em qualquer reprodução parcial ou total.
Salvo indicação em contrário, todo o conteúdo da edição eletrônica é distribuído sob uma licença "Creative Commons Attribution Spain" (CC-by). Você pode consultar daqui a versão informativa e o texto legal da licença. Esta circunstância deve ser expressamente declarada desta forma quando necessário.
