“Des de lo asut de Algar fins a les arenes de la mar”: the Séquia Major of Morvedre in the Middle Ages (Sagunt, Valencian Country)
DOI:
https://doi.org/10.17561/at.28.7968Keywords:
Sagunt, Water canal, Hydraulic, Al-Andalus, IrrigationAbstract
This paper analyses the configuration and functioning of the Séquia Major de Sagunt during the Andalusi period and the changes introduced in it after the Christian conquest through documentation and the morphology of the hydraulic system. The conquest of 1238 initiated a process of Christian appropriation of the area promoted by James I, who increased the water supply to Morvedre (Sagunt) with the aim of attracting Christian settlers. The increase in water supplies to the town meant the elimination of the Andalusi mode of distribution and the reduction of the flows belonging to the Muslim building communities. The dispossession of these aljamas coincided with their placement within lordships, which began a long period of conflict against Morvedre in defence of the pre-conquest irrigation system. However, the form of distribution implemented in the 13th century was maintained until the liberal reforms of the 19th century.
Downloads
References
Anónimo. 1854: Ordenanzas para el régimen y gobierno de las aguas de la fuente de este mismo pueblo de Cuart de les Valls aprobadas por el excmo. sr. Gobernador Civil de la provincia en decreto de 29 de septiembre de 1854. València (España), Vila.
Barceló, Carmen. 1982: Toponímia aràbiga del País Valencià. Alqueries i castells. Xàtiva (España).
Barceló, Miquel. 1996a: El diseño de espacios irrigados en al- Andalus: un enunciado de principios generales, en Barceló, M.; Kirchner, H.; Navarro, C., El agua que no duerme. Fundamentos de la arqueología hidráulica andalusí. Maracena (España), Sierra Nevada 95, 51-71.
Barceló, Miquel. 1996b: Saber lo que es un espacio hidráulico y lo que no es o al-Andalus y los feudales, en Barceló, M.; Kirchner, H.; Navarro, C., El agua que no duerme. Fundamentos de la arqueología hidráulica andalusí. Maracena (España), Sierra Nevada 95, 73-88.
Baydal Sala, Vicent. 2013: Els orígens de la revolta de la Unió al regne de València (1330-1348). València (España), Publicacions Universitat de València.
Berque, Jacques. 1978 (1ª ed. 1955): Structures sociales du Haut-Atlas. París (Francia), Presses Universitaires de France.
Bolòs, Jordi. 2024: Agua e historia del paisaje en la corona de Aragón: distintas aproximaciones. Agua y Territorio / Water and Landscape, 24, 7-23. https://doi.org/10.17561/at. 24.7401
Borja Cortijo, Helios. 2001: Història d’Algímia. València (España), Ajuntament d’Algímia d’Alfara.
Burns, Robert Ignatius. 2007: Diplomatarium of the Crusader Kingdom of Valencia. IV. Unifying crusader Valencia: the central years of Jaume the Conqueror, 1270-1273. Princeton (Estados Unidos de América), Princeton University Press. https://doi.org/10.1515/9780691236902
Butzer, Karl W.; Mateu, Joan F.; Butzer, Elisabeth K.; Kraus, Pavel. 1985: Irrigation Agrosystems in Eastern Spain: Roman or Islamic Origins?. Annals of the Association of American Geographers, 74(4), 479-509. https://doi.org/10.1111/j.1467-8306.1985.tb00089.x
Canellas López, Ángel; Iso, José Javier; Yagüe, María Isabel; Rivero, Pilar (Eds.). 2003: Anales de Aragón de Jerónimo Zurita. Zaragoza (España), Institución Fernando el Católico.
Chabás, Roc. 1898: Distribución de las aguas en 1244 y donaciones del término de Gandía por D. Jaime I. València (España), F. Vives Mora (facsímil París-Valencia).
Chabret, Antonio. 1888: Sagunto. Su historia y sus monumentos, edición facsímil. Sagunt (España), Caja de Ahorros y Socorros de Sagunto.
Curtis, Daniel R.; Campopiano, Michele. 2014: Medieval land reclamation and the creation of new societies: comparing Holland and the Po Valley, c.800-c.1500. Journal of Historical Geography, 44, 93-108. https://doi.org/10.1016/j.jhg.2013.10.004
Dozy, Reinhart. 1927: Supplément aux dictionnaires arabes. Vol. 2., 2ª ed. Leiden-París (Países Bajos-Francia), E. J. Brill-G. P. Maisonneuve et Larose.
Esquilache, Ferran. 2014: La cuestión de la proporcionalidad en la distribución del agua de riego. El caso de la acequia de Favara (huerta de Valencia), en Sanchis-Ibor, C.; Palau Salvador, G.; Mangue Alférez, I.; Martínez-Sanmartín, L. P.; Glick, T. F. (Eds.), Irrigation, Society, Landscape. Tribute to Thomas F. Glick. València (España), Universitat Politècnica de València, 50-69. https://doi.org/10.4995/ISL2014.2014.151
Esquilache, Ferran. 2018: Els constructors de l’Horta de València. Origen, evolució i estructura social d’una gran horta andalusina entre els segles VIII i XIII. València (España), Publicacions Universitat de València.
Esquilache, Ferran. 2019: Una herència reconstruïda. Canvis físics i institucionals en les hortes fluvials andalusines després de la conquesta cristiana, en Vicedo, E. (Ed.), Recs històrics: pagesia, història i patrimoni. IX Congrés sobre sistemes agraris, organització social i poder local. Lleida (España), Institut d’Estudis Ilerdencs, 449-474.
Esquilache, Ferran. 2020: Sobre el limitado papel del Estado en la construcción y la gestión de la Huerta de Valencia en época andalusí, en García Porras, A.; Fábregas, A. (Eds.), Poder y comunidades campesinas en el Islam occidental (siglos XII-XV). Granada (España), Editorial Universidad de Granada, 217-246.
Esquilache, Ferran. 2021: La ‘fila’ de agua valenciana y otras me¬didas de aforo. La verdadera naturaleza de un sistema de medición de caudales de origen andalusí. Espacio Tiempo y Forma. Serie III, Historia Medieval, 34, 293-322. https://doi.org/10.5944/etfiii.34.2021.28668
Esquilache, Ferran; Guinot, Enric. 2014: La gestió tècnica de la irrigació en les hortes històriques valencianes. El sequier, dels orígens a la desaparició (segles XIII-XVII). Millars, 37, 59-99. http://doi.org/10.6035/Millars.2014.37.4
Ferri, Marc. 2002: Terratinents, camperols i soldats. Regadiu i conflicte social al Camp de Morvedre. València (España), Publicacions Universitat de València.
Glick, Thomas. F. 1970: Irrigation and Society in Medieval Valencia. Cambridge (Estados Unidos), Harvard University Press. https://doi.org/10.4159/harvard.9780674281806
Glick, Thomas. F. 1996: Irrigation and Hydraulic Technology in Islamic Spain: Methodological Considerations, en Glick, T. F., Irrigation and Hydraulic Technology. Medieval Spain and its Legacy. Aldershot (Reino Unido), Ashgate, 1-20.
Glick, Thomas. F. 2007: Paisajes de conquista. Cambio cultural y geográfico en la España medieval. València (España), Publicacions Universitat de València.
González Palencia, Ángel. 1940: Documentos árabes del Cenete. Al-Andalus, 5(2), 301-382.
Guichard, Pierre. 1969: Le peuplement de la région de Valence aux deux premiers siècles de la domination musulmane. Mélanges de la Casa de Velázquez, 5, 103-158. https://doi.org/10.3406/casa.1969.994
Guichard, Pierre. 1990-1991: Les musulmans de Valence et la reconquête (XIe-XIIIe siècles). 2 vols. Damasco (Siria), Institut Français de Damas.
Guinot, Enric. (Ed.). 1991: Cartes de poblament medievals valencianes. València (España), Generalitat Valenciana.
Guinot, Enric. 1997: La creació de les senyories en una societat feudal de frontera: el regne de València (segles XIII-XIV). Revista d’Història Medieval, 8, 79-108. http://hdl.handle.net/10550/29729
Guinot, Enric. 2005: L’Horta de València a la baixa Edat Mitjana. De sistema hidràulic andalusí a feudal. Afers, 51, 271-300.
Guinot, Enric. 2007: Sobre la génesis del modelo político de la Co¬rona de Aragón en el siglo XIII: Pactismo, Corona y Municipios. Res Publica, 17, 15183-1994. https://revistas.ucm.es/index.php/RPUB/article/view/46151
Guinot, Enric. 2009: De la vega andalusí a la huerta feudal. El regadío del mundo mudéjar-morisco (siglos XIII-XVIII), en XI Simposio Internacional de Mudejarismo: Teruel, 18-20 de sep-tiembre de 2008. Actas. Teruel (España), Instituto de Estudios Turolenses-Centro de Estudios Mudéjares, 223-333.
Guinot, Enric. (Ed). 2010: Pergamins, processos i cartes reials. Documentació dispersa valenciana del segle XIII. València (Es¬paña), Publicacions Universitat de València.
Gutiérrez, Sonia. 1995: El origen de la huerta de Orihuela entre los siglos VIII y XI. Una propuesta arqueológica sobre la explotación de las zonas húmedas en el Bajo Segura. Arbor, 593, 65-93. http://hdl.handle.net/10045/18898
Iborra Lerma, José Manuel. 1981: Realengo y señorío en el Camp de Morvedre. Sueca, Caja de Ahorros y Socorros de Sagunto.
Kirchner, Helena; Navarro, Carmen. 1994: Objetivos, métodos y práctica de la arqueología hidráulica. Arqueología y territorio medieval, 1, 159-182. https://doi.org/10.17561/aytm.v1i0.1600
López Gómez, Antonio. 1974: El origen de los riegos valencianos. Los canales romanos. Cuadernos de Geografía, 15, 1-24.
Madani, Tariq. 2002: Le conflit à l’époque médiévale: entre l’amont et l’aval à propos d’un litige autour de l’eau dans les campagnes de Fès, en Trillo, C. (Ed.), Asentamientos rurales y territorio en el Mediterráneo Medieval. Granada (España), Athos-Pérgamos, 262-336.
Manzano Moreno, Eduardo. 2006: Conquistadores, emires y califas. Los omeyas y la formación de al-Andalus. Barcelona (España), Crítica.
Martí, Ramon; Selma, Sergi. 1995: La huerta de la madīna de Šubrub (Segorbe, Castelló). Boletín de Arqueología Medieval, 9, 39-51.
Martínez Almira, María Magdalena. 2015: Agua, derecho de uso y utilidad en el regadío de tradición andalusí del Reino de Valencia. GLOSSAE, European Journal of Legal History, 12, 483-520. https://www.glossae.eu/glossaeojs/article/view/200
Martínez Almira, María Magdalena. 2018: Utility and Benefits of Water in Andalusi Law. Criteria for its Proportional, Balanced Allocation and Distribution (8th and 9th Centuries). eTopoi Journal for Ancient Studies, 7, 33-63. https://doi.org/10.17171/4-7-2
Mateu, Alexandre. 2023: La apropiación señorial de Qarṣ a través de la excavación de un molino en el Sagunt del siglo XVI, en Baydal, V. y Esquilache, F. (Eds.), La herencia reconstruida. Crecimiento agrario y transformaciones del paisaje tras las conquistas de al-Andalus (siglos XII-XVI). Castelló de la Plana (España), Publicacions de la Universitat Jaume I, 275-316.
Mateu, Alexandre; Sarr, Bilal; Torró, Josep. 2023: Una disputa por agua de riego en el Šarq al-Andalus: las alquerías de Ṭurruš y Qarṣ (Sagunto), 619 H/1222. Historia Agraria, 91, 7-36. https://doi.org/10.26882/histagrar.091e09m
Molina, Emilio. 1991: “El documento árabe de Guadix (s. XII)”, en Homenaje al profesor Jacinto Bosch Vilá. Granada (España), Editorial Universidad de Granada, 271-294.
Monzó Nogués, Andreu. 1946: Notas arqueológico-prehistóricas del agro saguntino. Anales del Centro de Cultura Valenciana, 14, 29-50.
Morsel, Joseph. 2006: Appropriation communautaire du territoi¬re, ou appropriation territoriale de la communauté? Observations en guise de conclusion. Hypothèses, 9, 89-104. https://doi.org/10.3917/hyp.051.0089
Pardo Nácher, Cristian. 2023: L’art de derivar les aigües. La transformació dels assuts valencians en els segles XVI-XVII. Alacant (España), Publicacions Universitat d’Alacant.
Pérez García, Pablo. 2021: La Germanía en la villa de Sagunt y el Camp de Morvedre, en Pérez García, P. (Coord.), Más allá de la capital del reino. La Germanía y el territorio valenciano: del Maes¬trazgo a la Safor. València (España), Publicacions Universitat de València, 109-150.
Pérez Lucía, Juan. 1924: Índice histórico y breve comentario sobre el debatido problema de las aguas de Sagunto y de los pueblos de su Baronía. València (España).
Pérez Puchal, Pedro. 1968: El paisaje agrario del Bajo Palancia. València (España), Diputació de València.
Retamero, Fèlix. 2008: Irrigated agriculture, risk and population. The Andalusi hydraulic systems of the Balearic Islands as a case study (Xth-XIIIth century), en Marqueurs des paysages et systèmes socio-économiques. Rennes (Francia), Presses universitaires de Rennes, 135-148.
Retamero, Fèlix. 2009: La sombra alargada de Wittfogel. Irrigación y poder en al-Andalus, en Marín, M. (Ed.), Al-Andalus/España. Historiografías en contraste. Siglos XVII-XXI. Madrid (España), Casa de Velázquez, 263-293. https://doi.org/10.4000/books. cvz.1398
Rippon, Stephen. 2000: The Transformation of Coastal Wetlands: Exploitation and Management of Marshland Landscapes in North West Europe During the Roman and Medieval Periods. Oxford (Reino Unido), Oxford University Press.
Rodrigo, Mateu. 1975: La Unión de Valencia y sus protagonistas. Ligarzas, 7, 133-166. http://hdl.handle.net/10550/33618
Rodrigo, Mateu. (Ed.). 2013: Diplomatari de la Unió del Regne de València (1347-1349). València (España), Publicacions Universitat de València-Acadèmia Valenciana de la Llengua.
Shaw, Brent. D. 1984: Water and Society in the ancient Maghrib; technology, property and development. Antiquités Africaines, 20, 12183-1993. https://doi.org/10.3406/antaf.1984.1103
Soldevila, Ferran. (Ed.). 2014: Les quatre grans cròniques. IV. Crònica de Père III el Cerimoniós. Barcelona (España), Institut d’Estudis Catalans.
Torró, Josep. 2001-2002: La exterioridad del poder legal y los Estados andalusíes. Elementos para una discusión. Revista d’Història Medieval, 12, 331-347. http://hdl.handle.net/10550/ 29786
Torró, Josep. 2012: Colonización cristiana y roturación de áreas palustres en el reino de Valencia. Los marjales de la villa de Morvedre (ca. 1260-1330), en Torró J. y Guinot E. (Eds.), Hidráulica agraria y sociedad feudal. Prácticas, técnicas, espacios. València (España), Publicacions Universitat de València, 147-185.
Torró, Josep. 2019: Expellere sarracenos. Expulsions, reassentaments i emigració dels musulmans del regne de València després de la conquesta cristiana (1233-1348), en Sabaté, F. (Ed.), Poblacions rebutjades, poblacions desplaçades (Europa Medieval). Lleida (España), Pagès editors, 71-103.
Torró, Josep. 2020: Las aljamas musulmanas del territorio valenciano en el siglo XIII: una reconsideración, en García Porras, A. y Fábregas, A. (Eds.), Poder y comunidades campesinas en el Islam occidental (siglos XII-XV). Granada (España), Editorial Universidad de Granada, 247-300.
Torró, Josep; Esquilache, Ferran; Guinot, Enric. 2014: La transformation du milieu littoral dans une société médiévale de conquête : le royaume de Valence (c. 1240- c. 1330), en Mercuri, L.; González Villaescusa, R.; Bertoncello, F. (Dir.), Implantations humaines en milieu littoral méditerranéen: facteurs d’installation et processus d’appropriation de l’espace (Préhistoire, Antiquité, Moyen Âge). XXXIVe rencontres internationales d’archéologie et d’histoire d’Antibes. Antibes (Francia), APDCA.
Trillo, Carmen. 2004: Agua, tierra y hombres en al-Andalus. La dimensión agrícola del mundo nazarí. Granada (España), Grupo de Investigación “Toponimia, Historia y Arqueología del Reino de Granada”.
Trillo, Carmen. 2009: El agua en al-Andalus. Málaga (España), Sarriá.
Trillo, Carmen. 2011: Mezquitas en al-Andalus: un espacio entre las comunidades y el poder. Studia Historica. Historia Medieval, 29, 73-98. https://revistas.usal.es/uno/index.php/Studia_H_His¬toria_Medieval/article/view/8726
Vidal Castro, Francisco. 1992: Economía y sociedad en al-Andalus y en el Magreb a través de una fuente jurídica: el Mi’yār de al-Wanṣarīsī (m. 914/1508). Estudio especial del agua, tesis doctoral, Universidad de Granada, Granada (España).
Published
Issue
Section
License
Copyright (c) 2025 Universidad de Jaén

This work is licensed under a Creative Commons Attribution 4.0 International License.
© Universidad de Jaén
Seminario Permanente Agua, territorio y medio ambiente-CSIC.
The originals published in the printed and electronic editions of this journal are the property of the University of Jaén and the Seminario Permanente Agua, territorio y medio ambiente (CSIC), as well as the universities that publish specific monographs in Latin America or Europe. The origin must be cited in any partial or total reproduction.
Unless otherwise indicated, all the contents of the electronic edition are distributed under a "Creative Commons Attribution 4.0 Spain" (CC-by) licence. You can consult from here the informative version and the legal text of the license. This circumstance must be expressly stated in this way when necessary.







