L'eau et l'histoire du paysage en Catalogne:
Nouveautés et résilience à travers le Moyen Âge. L'exemple de Lérida
DOI :
https://doi.org/10.17561/at.24.7402Mots-clés :
Moyen Âge, Terre Irriguée, Histoire de la Catalogne, Al-Andalus, TransitionsRésumé
Si l’objectif est d’assurer une production agricole régulière et suffisante, pouvoir irriguer les terres agricoles a toujours été très important dans les régions où se trouvent les villes de Lleida et Balaguer. Le temps islamique (VIIIe-XIIe siècles) a été l’étape de notre passé au cours de laquelle un plus grand nombre de canaux d’irrigation ont été construits. Dans les pages suivantes nous nous intéresserons aux caractéristiques des canalisations et des vergers (hortes ou huertas) qui se sont créés tout au long de ces siècles, bien souvent en relation avec les principales villes. De même, nous questionnerons les possibles précédents des espaces irrigués de la période islamique, en établissant des comparaisons avec ce que l’on peut trouver aux alentours de villes comme Gérone, Elne ou Barcelone. Enfin, nous analyserons les transformations survenues dans les canaux et dans les paysages irrigués du territoire de Lleida.
Téléchargements
Références
Altisent, A. 1993: Diplomatari de Santa Maria de Poblet. Volum I: anys 960-1177. Barcelona (España), Abadia de Poblet y Generalitat de Catalunya.
Baiges, I. y Puig, P. 2019: Catalunya Carolíngia, volum VII: El comtat de Barcelona. Barcelona (España), Institut d’Estudis Catalans.
Bolòs, J. 1993: “Paisatge i societat al ‘Segrià’ al segle XIII”, en Bolòs, J. (Ed.), Paisatge i societat a la Plana de Lleida a l’edat mitjana. Lleida (España), Universitat de Lleida, 45–81.
Bolòs, J. 2001: “Changes and survival: the territory of Lleida (Catalonia) after the twelfh-century conquest”. Journal of Medieval History, 27, 313–329. https://doi.org/10.1016/s0304-4181(01)00017-3
Bolòs, J. 2002: “Les moulins en Catalogne au Moyen Âge”, en Mousnier, M. (Ed.), Moulins et meuniers dans les campagnes européennes (IXe-XVIIIe siècle). Toulouse (France), Presses Universitaires du Mirail, 53–75.
Bolòs, J. 2004: Els orígens medievals del paisatge català. L’arqueologia del paisatge com a font per a conèixer la història de Catalunya. Barcelona (España), Institut d’Estudis Catalans y Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Bolòs, J. 2008: Dins les muralles de la ciutat. Carrers i oficis a la Lleida dels segles XIV i XV. Lleida (España), Ajuntament de Lleida y Pagès editors.
Bolòs, J. 2010: “Un paisatge complex d’un país molt vell. Els estudis d’història del paisatge per comprendre i valorar el territori”, en Bolòs, J. (Ed.), La caracterització del paisatge històric. Lleida (España), Universitat de Lleida, 83–147. https://doi.org/10.7203/efit.1.16438
Bolòs, J. 2014a: “L’arqueologia del paisatge. Una nova manera de conèixer el passat i de valorar allò que tenim entorn nostre”. Afers, 78, 423–449.
Bolòs, J. 2014b: “L’arqueologia del paisatge de la Catalunya medieval”. Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, 25, 101–170.
Bolòs, J. 2015: “Paisatges i transicions: canvis i continuïtats al llarg de la història”, en Bolòs, J. (Ed.), El paisatge en èpoques de transició al llarg dels darrers dos mil anys. Lleida (España), Universitat de Lleida, 59–126. https://doi.org/10.15257/ehquidad.2015.0010
Bolòs, J. 2018: “Història del paisatge i mapes de Caracterització del Paisatge Històric (CPH): el Vallès i el Penedès (Catalunya)”, en Bolòs, J. (Ed.), Els caràcters del paisatge històric als països mediterranis. Lleida (España), Pagès editors y Universitat de Lleida, 65–145. https://doi.org/10.7203/efit.1.16438
Bolòs, J. 2021: Col·lecció diplomàtica de l’Arxiu Capitular de Lleida. Primera part: Documents de les seus episcopals de Roda i de Lleida (fins a l’any 1143). Barcelona (España), Fundació Noguera.
Bolòs, J. 2022: El paisatge medieval del comtat de Barcelona. Història del paisatge, documents i cartografia d’un país mediterrani. Lleida (España), Pagès editors.
Bolòs, J. 2023: Col·lecció diplomàtica de l’Arxiu Capitular de Lleida. Segona part: Documents de les seus episcopals de Roda i de Lleida (1145-1192). Barcelona (España), Fundació Noguera.
Bolòs, J. y Bonales, J. 2013: Atles històric de Menàrguens. El paisatge històric d’un municipi de la comarca de la Noguera al llarg de dos mil anys. Lleida (España), Ajuntament de Menàrguens.
Bolòs, J. y Hurtado, V. 2018: Atles del comtat de Barcelona (801-993). Barcelona (España), Rafael Dalmau editor.
Bolòs, J. y Nuet, J. 1998: La sèquia Monar i els molins del riu Ripoll (Sabadell, Vallès Occidental). Sabadell (España), Ajuntament de Sabadell.
Bonales, J. 2018: Traces d’un passat llunyà. El Baix Cinca (1200 aC - 1149 dC). Fraga (España), Institut d’Estudis del Baix Cinca IEA.
Bramon, D. 2000: De quan érem o no musulmans. Textos del 713 al 1010. Vic; Barcelona (España), Eumo Editorial e Institut d’Estudis Catalans.
Brufal, J. 2013: El món rural i urbà en la Lleida islàmica (segles XI-XII). Lleida i l’est del districte: Castelldans i el pla del Mascançà. Lleida (España), Pagès editors.
Bueno Sánchez, M. 2015: “Power and rural communities in the Banu Salim area (eighth-eleventh centuries): peasant and frontier landscapes as social construction”, en Fábregas, A. y Sabaté, F. (Eds.), Power and Rural Communities in Al-Andalus: Ideological and Material Representations. Turnhout (Belgium), Brepols, 17–51.
Canal, J., Canal, E., Nolla, J. M. y Sagrera, J. 2003: Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l’època medieval. Girona (España), Ajuntament de Girona.
Caucanas, S. 1995: Moulins et irrigation en Roussillon du IXe au XVe siècle. Paris (France), CNRS.
Christie, N. & Herold, H. (Eds.). 2016: Fortified Settlements in Early Medieval Europe. Defended Communities of the 8th-10th Centuries. Oxford (United Kingdom), Oxbow books.
Coromines, J. 1994-1997: Onomasticon Cataloniae. Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana, vols. 2–8. Barcelona (España), Curial edicions.
Eritja, X. 1998: De l’almunia a la turris: organització de l’espai a la regió de Lleida (segles XI-XIII). Lleida (España), Publicacions de la Universitat de Lleida.
Eritja, X. 2000: “Dominicum comitis: estructuració feudal de l’horta urbana de Rufea (Lleida) durant la segona meitat del segle XII”, en Vicedo, E. (Ed.), Terra, aigua, societat i conflicte a la Catalunya occidental. Lleida (España), Pagès editors, 25–46.
Escuder, J. 2016: Diplomatari de Santa Maria de les Franqueses, 1075–1298. Barcelona (España), Fundació Noguera.
Esquilache, F. 2018: Els constructors de l’Horta de València. Origen, evolució i estructura social d’una gran horta andalusina entre els segles VIII i XIII. València (España), Publicacions de la Universitat de València.
Fenwick, C. 2020: Early Islamic North Africa. A New Perspective. London (United Kingdom), Bloomsbury.
Furió, A. y Martínez, L. P. 2000: “De la hidràulica andalusí a la feudal: continuïtat i ruptura. L’Horta del Cent a l’Alzira medieval”, en Furió, A. y Lairón, A. (Eds.), L’espai de l’aigua. Xarxes i sistemes d’irrigació a la Ribera del Xúquer en la perspectiva històrica. València (España), Universitat de València y Ajuntament d’Alzira, 19–73.
Furió, A. 2020: “L’illa. L’Alzira musulmana”, en Alba Pagán, E. y Lairón Pla, A. J. (Dirs.). Història d’Alzira. Des de la Prehistòria fins a l’actualitat. València (España), Publicacions de la Universitat de València, 185–194.
Gilbertson, D. D. & Hunt, C. O. 1996: “Romano-Libyan Agriculture: Walls and Floodwater Farming”, en Barker, G. (Ed.), Farming the Desert. The UNESCO Libyan Valleys Archaeological Survey. Volume One: Synthesis. London (United Kingdom), UNESCO, 191–226.
Guinot, E. 2010-2011: “El paisatge històric de les hortes medievals mediterrànies”. Estudis d’Història Agrària, 23, 59–80.
Kirchner, H. 1997: La construcció de l’espai pagès a Mayūrqa: les valls de Bunyola, Orient, Coanegra i Alaró. Palma (España), Universitat de les Illes Balears.
Kirchner, H. 2012: “Hidráulica campesina anterior a la generalización del dominio feudal. Casos en Cataluña”, en Torró, J. y Guinot, E. (Eds.), Hidráulica agraria y sociedad feudal. Prácticas, técnicas, espacios. València (España), Universitat de València, 21–50.
Kirchner, H. & Retamero, F. 2016: “Becoming islanders. Migration and settlement in the Balearic Islands (10th-13th centuries)”, en Retamero, F., Schjellerup, I. & Davies, A. (Eds.), Agricultural and Pastoral Landscapes in Pre-Industrial Society. Choises, Stability and Change. Oxford (United Kingdom), Oxbow, 57–78.
Laliena, C. y Ortega, J. 2005: Arqueología y poblamiento. La Cuenca del río Martín en los siglos V-VIII. Zaragoza (España), Universidad de Zaragoza.
Martí, R. 1988: “Les insulae medievals catalanes”. Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, 44, 111–23.
Monjo, M. 2004: Sarraïns sota el domini feudal. La Baronia d’Aitona al segle XV. Lleida (España), Universitat de Lleida.
Moran, J. 2001: “De la vila Garrosa a Sant Vicenç dels Horts (Baix Llobregat)”. Butlletí Interior de la Societat d’Onomàstica. Homenatge a Ramon Amigó, 84, 70–73.
Negre, J. 2020: En els confins d’al-Andalus. Territori i poblament durant la formació d’una societat islàmica a les Terres de l’Ebre i el Maestrat. Benicarló (España), Onada edicions.
Ortega, J. M. 2018: La conquista islámica de la Península Ibérica. Una perspectiva arqueológica. Madrid (España), La Ergástula.
Ponsich, P. 2006: Catalunya Carolíngia, volum VI: Els comtats de Rosselló, Conflent, Vallespir i Fenollet. Barcelona (España), Institut d’Estudis Catalans.
Roig, J. 2009: “Asentamientos rurales y poblados tardoantiguos y altomedievales en Cataluña (siglos VI al X)”, en Quirós, J. A. (Ed.), The Archaeology of early medieval villages in Europe. Bilbao (España), Euskal Herriko Unibertsitatea / Universidad del País Vasco, 207–251.
Roig, J. 2011: “Vilatges i assentaments pagesos de l’Antiguitat tardana als territoria de Barcino i Egara (Depressió Litoral o Prelitoral): caracterització del poblament rural entre els segles v-viii’, en Actes del IV Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Tarragona (España), ACRAM, vol. I, 227–50.
Roig, J. 2013: “Silos, poblados e iglesias: almacenaje y rentas en época visigoda y altomedieval en Cataluña (siglos vi al xi)”, en Vigil-Escalera, A., Bianchi, G. y Quirós, J. A. (Eds.), Horrea, barns and silos. Storage and incomes in Early Medieval Europe. Bilbao (España), Euskal Herriko Unibertsitatea / Universidad del País Vasco, 145–170.
Sesma, J. Á., Utrilla, J. F. y Laliena, C. 2001: Agua y paisaje social en el Aragón medieval. Los regadíos del río Aguasvivas en la Edad Media. Zaragoza (España), Confederación Hidrográfica del Ebro.
Sobrequés, S., Riera, S. y Rovira, M. 2003: Catalunya Carolíngia, volum V: Els comtats de Girona, Besalú, Empúries i Peralada. Barcelona (España), Institut d’Estudis Catalans.
Sarobe, R. 1998: Col·lecció diplomàtica de la Casa del Temple de Gardeny (1070-1200). Barcelona (España), Fundació Noguera.
Virgili, A. 2001: Ad detrimentum Yspanie. La conquesta de Ṭurṭūša i la formació de la societat feudal (1148-1200). València (España), Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona y Publicacions de la Universitat de València.
Virgili, A. & Kirchner, H. 2019: “The impact of the Christian conquest on the agrarian areas in the lower Ebro Valley: the case of Xerta (Spain)”, en Brady, N. & Theune, C. (Eds.), Ruralia XII: Settlement change across Medieval Europe; old paradigms and new vistas. Leiden (Netherlands), Sidestone, 413–420.
Walmsley, A. 2007: Early Islamic Syria. An Archaeological Assessment. London (United Kingdom), Duckworth.
Wickham, C. 2005: Framing the Early Middle Ages. Europe and the Mediterranean, 400–800. Oxford (United Kingdom), Oxford University Press.
Téléchargements
Publié
Numéro
Rubrique
Licence
© Jordi Bolós 2023
Cette œuvre est sous licence Creative Commons Attribution 4.0 International.
© Universidad de Jaén-Seminario Permanente Agua, territorio y medio ambiente-CSIC.
Les originaux publiés dans les éditions imprimées et électroniques de cette revue sont la propriété de l'Université de Jaén et du Seminario Permanente Agua, territorio y medio ambiente (CSIC), ainsi que des universités qui publient des monographies spécifiques en Amérique latine ou en Europe. L'origine doit être citée dans toute reproduction partielle ou totale.
Sauf indication contraire, tous les contenus de l'édition électronique sont distribués sous une licence "Creative Commons Attribution 4.0 Spain" (CC-by). Vous pouvez consulter ici la version informative et le texte légal de la licence. Cette circonstance doit être expressément mentionnée de cette manière lorsque cela est nécessaire.
