Agua e historia del paisaje en Cataluña:: Novedades y resiliencias a lo largo de la Edad Media. El ejemplo de Lleida

Jordi Bolós

doi:10.17561/at.24.7402

Autori

Jordi Bolós Universitat de Lleida https://orcid.org/0000-0001-6495-9630

DOI:

https://doi.org/10.17561/at.24.7402

Parole chiave:

Medioevo, Terra Irrigata, Storia della Catalogna, Al-Andalus, Transizioni

Abstract

Se l’obiettivo è garantire una produzione agricola regolare e sufficiente, la possibilità di irrigare i terreni agricoli è sempre stato molto importante nelle regioni in cui si trovano le città di Lleida e Balaguer. L’era islamica (VIII-XII secolo) è stata la tappa del nostro passato in cui sono stati costruiti un maggior numero di canali di irrigazione. Nelle prossime pagine ci interesseremo alle caratteristiche delle canalizzazioni e dei frutteti (hortes o huertas) che si sono creati nel corso di questi secoli, molto spesso in relazione alle principali città. Allo stesso modo, metteremo in discussione i possibili precedenti degli spazi irrigui del periodo islamico, stabilendo confronti con quanto possiamo trovare in prossimità di città come Girona, Elna o Barcellona. Infine, analizzeremo le trasformazioni avvenute nei canali e nei paesaggi irrigui del territorio di Lleida, dopo la conquista effettuata a metà del XII secolo dai conti di Barcellona e Urgell.

Downloads

La data di download non è ancora disponibile.

Riferimenti bibliografici

Altisent, A. 1993: Diplomatari de Santa Maria de Poblet. Volum I: anys 960-1177. Barcelona (España), Abadia de Poblet y Generalitat de Catalunya.

Baiges, I. y Puig, P. 2019: Catalunya Carolíngia, volum VII: El comtat de Barcelona. Barcelona (España), Institut d’Estudis Catalans.

Bolòs, J. 1993: “Paisatge i societat al ‘Segrià’ al segle XIII”, en Bolòs, J. (Ed.), Paisatge i societat a la Plana de Lleida a l’edat mitjana. Lleida (España), Universitat de Lleida, 45–81.

Bolòs, J. 2001: “Changes and survival: the territory of Lleida (Catalonia) after the twelfh-century conquest”. Journal of Medieval History, 27, 313–329. https://doi.org/10.1016/s0304-4181(01)00017-3

Bolòs, J. 2002: “Les moulins en Catalogne au Moyen Âge”, en Mousnier, M. (Ed.), Moulins et meuniers dans les campagnes européennes (IXe-XVIIIe siècle). Toulouse (France), Presses Universitaires du Mirail, 53–75.

Bolòs, J. 2004: Els orígens medievals del paisatge català. L’arqueologia del paisatge com a font per a conèixer la història de Catalunya. Barcelona (España), Institut d’Estudis Catalans y Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Bolòs, J. 2008: Dins les muralles de la ciutat. Carrers i oficis a la Lleida dels segles XIV i XV. Lleida (España), Ajuntament de Lleida y Pagès editors.

Bolòs, J. 2010: “Un paisatge complex d’un país molt vell. Els estudis d’història del paisatge per comprendre i valorar el territori”, en Bolòs, J. (Ed.), La caracterització del paisatge històric. Lleida (España), Universitat de Lleida, 83–147. https://doi.org/10.7203/efit.1.16438

Bolòs, J. 2014a: “L’arqueologia del paisatge. Una nova manera de conèixer el passat i de valorar allò que tenim entorn nostre”. Afers, 78, 423–449.

Bolòs, J. 2014b: “L’arqueologia del paisatge de la Catalunya medieval”. Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, 25, 101–170.

Bolòs, J. 2015: “Paisatges i transicions: canvis i continuïtats al llarg de la història”, en Bolòs, J. (Ed.), El paisatge en èpoques de transició al llarg dels darrers dos mil anys. Lleida (España), Universitat de Lleida, 59–126. https://doi.org/10.15257/ehquidad.2015.0010

Bolòs, J. 2018: “Història del paisatge i mapes de Caracterització del Paisatge Històric (CPH): el Vallès i el Penedès (Catalunya)”, en Bolòs, J. (Ed.), Els caràcters del paisatge històric als països mediterranis. Lleida (España), Pagès editors y Universitat de Lleida, 65–145. https://doi.org/10.7203/efit.1.16438

Bolòs, J. 2021: Col·lecció diplomàtica de l’Arxiu Capitular de Lleida. Primera part: Documents de les seus episcopals de Roda i de Lleida (fins a l’any 1143). Barcelona (España), Fundació Noguera.

Bolòs, J. 2022: El paisatge medieval del comtat de Barcelona. Història del paisatge, documents i cartografia d’un país mediterrani. Lleida (España), Pagès editors.

Bolòs, J. 2023: Col·lecció diplomàtica de l’Arxiu Capitular de Lleida. Segona part: Documents de les seus episcopals de Roda i de Lleida (1145-1192). Barcelona (España), Fundació Noguera.

Bolòs, J. y Bonales, J. 2013: Atles històric de Menàrguens. El paisatge històric d’un municipi de la comarca de la Noguera al llarg de dos mil anys. Lleida (España), Ajuntament de Menàrguens.

Bolòs, J. y Hurtado, V. 2018: Atles del comtat de Barcelona (801-993). Barcelona (España), Rafael Dalmau editor.

Bolòs, J. y Nuet, J. 1998: La sèquia Monar i els molins del riu Ripoll (Sabadell, Vallès Occidental). Sabadell (España), Ajuntament de Sabadell.

Bonales, J. 2018: Traces d’un passat llunyà. El Baix Cinca (1200 aC - 1149 dC). Fraga (España), Institut d’Estudis del Baix Cinca IEA.

Bramon, D. 2000: De quan érem o no musulmans. Textos del 713 al 1010. Vic; Barcelona (España), Eumo Editorial e Institut d’Estudis Catalans.

Brufal, J. 2013: El món rural i urbà en la Lleida islàmica (segles XI-XII). Lleida i l’est del districte: Castelldans i el pla del Mascançà. Lleida (España), Pagès editors.

Bueno Sánchez, M. 2015: “Power and rural communities in the Banu Salim area (eighth-eleventh centuries): peasant and frontier landscapes as social construction”, en Fábregas, A. y Sabaté, F. (Eds.), Power and Rural Communities in Al-Andalus: Ideological and Material Representations. Turnhout (Belgium), Brepols, 17–51.

Canal, J., Canal, E., Nolla, J. M. y Sagrera, J. 2003: Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l’època medieval. Girona (España), Ajuntament de Girona.

Caucanas, S. 1995: Moulins et irrigation en Roussillon du IXe au XVe siècle. Paris (France), CNRS.

Christie, N. & Herold, H. (Eds.). 2016: Fortified Settlements in Early Medieval Europe. Defended Communities of the 8th-10th Centuries. Oxford (United Kingdom), Oxbow books.

Coromines, J. 1994-1997: Onomasticon Cataloniae. Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana, vols. 2–8. Barcelona (España), Curial edicions.

Eritja, X. 1998: De l’almunia a la turris: organització de l’espai a la regió de Lleida (segles XI-XIII). Lleida (España), Publicacions de la Universitat de Lleida.

Eritja, X. 2000: “Dominicum comitis: estructuració feudal de l’horta urbana de Rufea (Lleida) durant la segona meitat del segle XII”, en Vicedo, E. (Ed.), Terra, aigua, societat i conflicte a la Catalunya occidental. Lleida (España), Pagès editors, 25–46.

Escuder, J. 2016: Diplomatari de Santa Maria de les Franqueses, 1075–1298. Barcelona (España), Fundació Noguera.

Esquilache, F. 2018: Els constructors de l’Horta de València. Origen, evolució i estructura social d’una gran horta andalusina entre els segles VIII i XIII. València (España), Publicacions de la Universitat de València.

Fenwick, C. 2020: Early Islamic North Africa. A New Perspective. London (United Kingdom), Bloomsbury.

Furió, A. y Martínez, L. P. 2000: “De la hidràulica andalusí a la feudal: continuïtat i ruptura. L’Horta del Cent a l’Alzira medieval”, en Furió, A. y Lairón, A. (Eds.), L’espai de l’aigua. Xarxes i sistemes d’irrigació a la Ribera del Xúquer en la perspectiva històrica. València (España), Universitat de València y Ajuntament d’Alzira, 19–73.

Furió, A. 2020: “L’illa. L’Alzira musulmana”, en Alba Pagán, E. y Lairón Pla, A. J. (Dirs.). Història d’Alzira. Des de la Prehistòria fins a l’actualitat. València (España), Publicacions de la Universitat de València, 185–194.

Gilbertson, D. D. & Hunt, C. O. 1996: “Romano-Libyan Agriculture: Walls and Floodwater Farming”, en Barker, G. (Ed.), Farming the Desert. The UNESCO Libyan Valleys Archaeological Survey. Volume One: Synthesis. London (United Kingdom), UNESCO, 191–226.

Guinot, E. 2010-2011: “El paisatge històric de les hortes medievals mediterrànies”. Estudis d’Història Agrària, 23, 59–80.

Kirchner, H. 1997: La construcció de l’espai pagès a Mayūrqa: les valls de Bunyola, Orient, Coanegra i Alaró. Palma (España), Universitat de les Illes Balears.

Kirchner, H. 2012: “Hidráulica campesina anterior a la generalización del dominio feudal. Casos en Cataluña”, en Torró, J. y Guinot, E. (Eds.), Hidráulica agraria y sociedad feudal. Prácticas, técnicas, espacios. València (España), Universitat de València, 21–50.

Kirchner, H. & Retamero, F. 2016: “Becoming islanders. Migration and settlement in the Balearic Islands (10th-13th centuries)”, en Retamero, F., Schjellerup, I. & Davies, A. (Eds.), Agricultural and Pastoral Landscapes in Pre-Industrial Society. Choises, Stability and Change. Oxford (United Kingdom), Oxbow, 57–78.

Laliena, C. y Ortega, J. 2005: Arqueología y poblamiento. La Cuenca del río Martín en los siglos V-VIII. Zaragoza (España), Universidad de Zaragoza.

Martí, R. 1988: “Les insulae medievals catalanes”. Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, 44, 111–23.

Monjo, M. 2004: Sarraïns sota el domini feudal. La Baronia d’Aitona al segle XV. Lleida (España), Universitat de Lleida.

Moran, J. 2001: “De la vila Garrosa a Sant Vicenç dels Horts (Baix Llobregat)”. Butlletí Interior de la Societat d’Onomàstica. Homenatge a Ramon Amigó, 84, 70–73.

Negre, J. 2020: En els confins d’al-Andalus. Territori i poblament durant la formació d’una societat islàmica a les Terres de l’Ebre i el Maestrat. Benicarló (España), Onada edicions.

Ortega, J. M. 2018: La conquista islámica de la Península Ibérica. Una perspectiva arqueológica. Madrid (España), La Ergástula.

Ponsich, P. 2006: Catalunya Carolíngia, volum VI: Els comtats de Rosselló, Conflent, Vallespir i Fenollet. Barcelona (España), Institut d’Estudis Catalans.

Roig, J. 2009: “Asentamientos rurales y poblados tardoantiguos y altomedievales en Cataluña (siglos VI al X)”, en Quirós, J. A. (Ed.), The Archaeology of early medieval villages in Europe. Bilbao (España), Euskal Herriko Unibertsitatea / Universidad del País Vasco, 207–251.

Roig, J. 2011: “Vilatges i assentaments pagesos de l’Antiguitat tardana als territoria de Barcino i Egara (Depressió Litoral o Prelitoral): caracterització del poblament rural entre els segles v-viii’, en Actes del IV Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Tarragona (España), ACRAM, vol. I, 227–50.

Roig, J. 2013: “Silos, poblados e iglesias: almacenaje y rentas en época visigoda y altomedieval en Cataluña (siglos vi al xi)”, en Vigil-Escalera, A., Bianchi, G. y Quirós, J. A. (Eds.), Horrea, barns and silos. Storage and incomes in Early Medieval Europe. Bilbao (España), Euskal Herriko Unibertsitatea / Universidad del País Vasco, 145–170.

Sesma, J. Á., Utrilla, J. F. y Laliena, C. 2001: Agua y paisaje social en el Aragón medieval. Los regadíos del río Aguasvivas en la Edad Media. Zaragoza (España), Confederación Hidrográfica del Ebro.

Sobrequés, S., Riera, S. y Rovira, M. 2003: Catalunya Carolíngia, volum V: Els comtats de Girona, Besalú, Empúries i Peralada. Barcelona (España), Institut d’Estudis Catalans.

Sarobe, R. 1998: Col·lecció diplomàtica de la Casa del Temple de Gardeny (1070-1200). Barcelona (España), Fundació Noguera.

Virgili, A. 2001: Ad detrimentum Yspanie. La conquesta de Ṭurṭūša i la formació de la societat feudal (1148-1200). València (España), Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona y Publicacions de la Universitat de València.

Virgili, A. & Kirchner, H. 2019: “The impact of the Christian conquest on the agrarian areas in the lower Ebro Valley: the case of Xerta (Spain)”, en Brady, N. & Theune, C. (Eds.), Ruralia XII: Settlement change across Medieval Europe; old paradigms and new vistas. Leiden (Netherlands), Sidestone, 413–420.

Walmsley, A. 2007: Early Islamic Syria. An Archaeological Assessment. London (United Kingdom), Duckworth.

Wickham, C. 2005: Framing the Early Middle Ages. Europe and the Mediterranean, 400–800. Oxford (United Kingdom), Oxford University Press.