La organización de los riegos en el Segrià, área de Lleida (Cataluña, España), 1640-1870:
Eficiencia institucional frente a la “tragedia” de los recursos de uso común
DOI:
https://doi.org/10.17561/at.24.7126Palabras clave:
Riegos, Instituciones, Eficiencia, Segrià (Cataluña), 1640-1870Resumen
El objetivo es analizar la gestión de las acequias de la comarca del Segrià (Lleida, Cataluña) a partir de las fuentes conservadas de las instituciones de riego. El estudio muestra que en las etapas en que existió una institución de riegos claramente definida y representativa de los intereses campesinos (“Prohomenies” y Junta de Cequiaje) se produjo una tendencia a la descentralización de la gestión de los riegos mediante concesiones enfitéuticas primero, y siempre con supervisión tanto en la realización de los escombros como en la equidad en la distribución del agua, además de sistemas de resolución de conflictos, El resultado fue una eficiencia tal que permitió establecer cequiajes reducidos y una política no punitiva con los retrasos justificados, ya que la deuda se iba cancelando progresivamente.
Descargas
Referencias
Barzel, Y. 1997: Economic Analysis of Property Rights. Nueva York, Cambridge University Press.
Boserup, E. 1990: “El impacto de la escasez y la abundancia en el desarrollo”, en Rotberg, R. I. y Rabb, T. K. (Eds.), El hambre en la historia. Madrid (España), Siglo XXI, 205–231.
Calatayud Giner, S. 2016: “El Estado y la sociedad ante la regulación del agua. La Ley de 1866”, en Calatayud, S., Millán, J. y Romeo Mateo, M. C. (Eds.), El estado desde la sociedad: espacios de poder en la España del siglo XIX. Alicante, Publicacions de la Universitat d’Alacant, 299–327.
Eritja, X. 2006: “Les séquies andalusines: la séquia de Fontanet”, y “Les séquies feudals: la séquia Major o de Pinyana”, en Vicedo-Rius, Enric (Dir.), Els canals de Pinyana i Fontanet. L’aigua com a factor transformador de la regió de Lleida. Lleida (Cataluña, España), Pagès Editors, 30–33 y 40–44.
Feliu, G. 1991: Precios y salarios en la Cataluña moderna. Vol. I: Alimentos. https://www.bde.es/f/webbde/SES/Secciones/Publicaciones/PublicacionesSeriadas/EstudiosHistoriaEconomica/Fic/roja21.pdf
Forns Bardají, J. 2004: Economia i societat en els regs històrics occidentals catalans: Almenar (Segrià) i la seva àrea, segles XIV-XIX. Barcelona, Publicacions Abadia de Montserrat.
Gras i d’Esteva, R. 1897: Catálogo de los privilegios y documentos originales que se conservan en el archivo reservado de la ciudad de Lérida formado según acuerdo del Excmo. Ayuntamiento Constitucional de la misma por Rafael Gras de Esteva. Imp. Lleida, Lib. y Encuad. de José Pla.
Gras i d’Esteva, R. 1988 [1911]: La Pahería de Lérida. Organización municipal (1149-1707). Lleida, Ajuntament de Lleida.
Gunder Frank, A. 1966: “The Development of Underdevelopment”. Monthly Review, 18 (4), 17–31. https://doi.org/10.14452/MR-018-04-1966-08_3.
Gunder Frank, A. 1967: Capitalismo y subdesarrollo en América Latina. México, Siglo XXI.
Hardin, G. 2015: “La tragedia de los comunes”. Cultura Científica y Tecnológica, 3, 11–20. https://erevistas.uacj.mx/ojs/index.php/culcyt/article/view/624. Original: Hardin, G. 1968: “The Tragedy of the Commons”. Science, Dec. 13, 1968, New Series, 162, 3859, 1243–1248. https://www.jstor.org/stable/1724745.
Lladonosa, J. 1967: “Les crisis històriques”, en Vallverdú, J. (Coord.), Lleida, problema i realitat. Barcelona (Cataluña, España), Edicions 62, 13–60.
Lladonosa, J. 1975: Història de Lleida, 2 vols. Tàrrega (Cataluña, España), Camps-Calmet.
Lladonosa, J. 1981: Història de la Vila d’Alguaire i el seu Monestir Santjoanista. Alguaire (Cataluña, España), Ajuntament.
Maass, A. y Anderson, R. L. 2010 [1978]: Los desiertos reverdecerán. Estudio comparativo de la gestión del riego en el Mediterráneo español y el Oeste norteamericano. València, Conselleria de Cultura, Generalitat Valenciana.
Meadows, D., Meadows, D., Randers, J. & Behrens, W. W. III 1972: The limits to growth: A Report for the Club of Rome's Project on the Predicament of Mankind. New York (Estados Unidos), A Potomac Associates Book: Universe Books, https://www.donellameadows.org/wp-content/userfiles/Limits-to-Growth-digital-scan-version.pdf
Monjo, M. 2016: Sarraïns d’Aitona, El tresor de la família Montcada. Estudi de l’aljama al segle XV: el treball agrícola, els sistemes hidràulics i les rendes senyorials, tesis doctoral, Universitat de Lleida, Lleida (España).
Östrom, E. 2000: El Gobierno de los Bienes Comunes: La evolución de las instituciones de acción colectiva. México, Fondo de Cultura Económica de México.
Peris Albentosa, T. 1992: Regadío, producción y poder en la Ribera del Xúquer. La Acequia Real de Alzira, 1258-1847. València, Confederación Hidrográfica del Júcar y Conselleria d’Obres Públiques, Urbanisme i Transports de la Generalitat Valenciana.
Peris Albentosa, T. 2003: La gestió hidràulica de la séquia d’Escalona (1605-1993). Ajuntament de Vilanova de Castelló.
Peris Albentosa, T. 2017: “El objetivo de equidad y el criterio de proporcionalidad en las instituciones hidráulicas valencianas (siglos XVI-XIX)”, Investigaciones Geográficas, 67, 101–121. https://doi.org/10.14198/INGEO2017.67.06
Ramon, J. M. 2004: L'Agricultura de Regadiu a la Catalunya Contemporània: els Canals d'Urgell, 1860-1960, tesis doctoral, Universitat Pompeu Fabra, Barcelona (España).
Sobrequés, J. 1976: L’onze de setembre i Catalunya. Barcelona (Cataluña, España), Editorial Undarius.
Sol, R. y Torres, M. C. 1974: Historia de un canal 1147-1974. Lleida, Autoedició.
Teira Vilar, F. J. 1977: El Régimen jurídico de aguas en el llano de Lérida: siglos XII a XVIII. Barcelona, Universidad de Barcelona (Facultad de Derecho. Cátedra de Historia del Derecho Español).
Vicedo-Rius, E. 1991: Les terres de Lleida i el desenvolupament català del set-cents. Producció, propietat i renda. Barcelona, Crítica.
Vicedo-Rius, E. 1999: “Crisis de las solidaridades tradicionales y nuevas formas de asociación y resistencia campesina en la Cataluña occidental (1750-1920)”, Historia Agraria, 18, 201–223. https://www.historiaagraria.com/FILE/articulos/HA18_vicedo.pdf
Vicedo-Rius, E. 2016: “La recuperació agrària a Lleida i la seva àrea, 1670-1706”, Recerques, 71, 63–98. DOI: http://www.raco.cat/index.php/Recerques/article/view/369040
Vicedo-Rius, E. 2017: Aigua, pagesia i institucions. El Canal de Pinyana. Lleida, Comunitat General de Regants del Canal de Pinyana-Pagès Editors.
Vicedo-Rius, E. 2021: Història econòmica de Lleida i de la Catalunya occidental. Territori, societat, condicions de vida i canvi històric (1640-1975). Lleida, Pagès editors.
Vicedo-Rius, E. y Soldevila, J. 2015: Els moviments socials contemporanis. Treball, solidaritat i lluita a les terres de Lleida. Lleida, Institut d'Estudis Ilerdencs - Pagès editors
Publicado
Número
Sección
Licencia
Derechos de autor 2023 Enric Vicedo-Rius
Esta obra está bajo una licencia internacional Creative Commons Atribución 4.0.
© Universidad de Jaén-Seminario Permanente Agua, territorio y medio ambiente-CSIC.
Los originales publicados en las ediciones impresa y electrónica de esta Revista son propiedad de la Universidad de Jaén y el Seminario Permanente Agua, territorio y medio ambiente (CSIC), así como de las Universidades que realicen la edición de monográficos específicos en América Latina o Europa, siendo necesario citar la procedencia en cualquier reproducción parcial o total.
Salvo indicación contraria, todos los contenidos de la edición electrónica se distribuyen bajo una licencia de uso y distribución “Creative Commons Reconocimiento 4.0 España” (CC-by). Puede consultar desde aquí la versión informativa y el texto legal de la licencia. Esta circunstancia ha de hacerse constar expresamente de esta forma cuando sea necesario.