L'organizzazione dell'irrigazione nel Segrià, zona di Lleida (Catalogna, Spagna), 1640-1870:

Efficienza istituzionale di fronte alla “tragedia” delle risorse di uso comune

Autori

DOI:

https://doi.org/10.17561/at.24.7126

Parole chiave:

Irrigazione, istituzioni, efficienza, Segrià (Catalogna), 1640-1870

Abstract

L'obiettivo è analizzare la gestione dei fossi nella regione di Segrià (Lleida, Catalogna) dalle sorgenti conservate degli enti irrigui. Lo studio mostra che nelle fasi in cui esisteva un istituto irriguo ben definito e rappresentativo degli interessi contadini ("Prohomenies" e Junta de Cequiaje) si tendeva a decentrare la gestione dell'irrigazione attraverso concessioni enfiteutiche prima, e sempre con supervisione sia in costruzione di macerie e in equità nella distribuzione dell'acqua, oltre ai sistemi di risoluzione dei conflitti.Il risultato è stato tale da consentire l'istituzione di scarichi ridotti e una politica non punitiva con giustificati ritardi, poiché il debito veniva cancellato progressivamente. Le buone pratiche ci consentono di concludere che la maggior parte dei criteri per il corretto funzionamento stabiliti per le risorse di uso comune dal premio Nobel per l'economia Elinor Östrom sarebbero soddisfatti.

Downloads

La data di download non è ancora disponibile.

Riferimenti bibliografici

Barzel, Y. 1997: Economic Analysis of Property Rights. Nueva York, Cambridge University Press.

Boserup, E. 1990: “El impacto de la escasez y la abundancia en el desarrollo”, en Rotberg, R. I. y Rabb, T. K. (Eds.), El hambre en la historia. Madrid (España), Siglo XXI, 205–231.

Calatayud Giner, S. 2016: “El Estado y la sociedad ante la regulación del agua. La Ley de 1866”, en Calatayud, S., Millán, J. y Romeo Mateo, M. C. (Eds.), El estado desde la sociedad: espacios de poder en la España del siglo XIX. Alicante, Publicacions de la Universitat d’Alacant, 299–327.

Eritja, X. 2006: “Les séquies andalusines: la séquia de Fontanet”, y “Les séquies feudals: la séquia Major o de Pinyana”, en Vicedo-Rius, Enric (Dir.), Els canals de Pinyana i Fontanet. L’aigua com a factor transformador de la regió de Lleida. Lleida (Cataluña, España), Pagès Editors, 30–33 y 40–44.

Feliu, G. 1991: Precios y salarios en la Cataluña moderna. Vol. I: Alimentos. https://www.bde.es/f/webbde/SES/Secciones/Publicaciones/PublicacionesSeriadas/EstudiosHistoriaEconomica/Fic/roja21.pdf

Forns Bardají, J. 2004: Economia i societat en els regs històrics occidentals catalans: Almenar (Segrià) i la seva àrea, segles XIV-XIX. Barcelona, Publicacions Abadia de Montserrat.

Gras i d’Esteva, R. 1897: Catálogo de los privilegios y documentos originales que se conservan en el archivo reservado de la ciudad de Lérida formado según acuerdo del Excmo. Ayuntamiento Constitucional de la misma por Rafael Gras de Esteva. Imp. Lleida, Lib. y Encuad. de José Pla.

Gras i d’Esteva, R. 1988 [1911]: La Pahería de Lérida. Organización municipal (1149-1707). Lleida, Ajuntament de Lleida.

Gunder Frank, A. 1966: “The Development of Underdevelopment”. Monthly Review, 18 (4), 17–31. https://doi.org/10.14452/MR-018-04-1966-08_3.

Gunder Frank, A. 1967: Capitalismo y subdesarrollo en América Latina. México, Siglo XXI.

Hardin, G. 2015: “La tragedia de los comunes”. Cultura Científica y Tecnológica, 3, 11–20. https://erevistas.uacj.mx/ojs/index.php/culcyt/article/view/624. Original: Hardin, G. 1968: “The Tragedy of the Commons”. Science, Dec. 13, 1968, New Series, 162, 3859, 1243–1248. https://www.jstor.org/stable/1724745.

Lladonosa, J. 1967: “Les crisis històriques”, en Vallverdú, J. (Coord.), Lleida, problema i realitat. Barcelona (Cataluña, España), Edicions 62, 13–60.

Lladonosa, J. 1975: Història de Lleida, 2 vols. Tàrrega (Cataluña, España), Camps-Calmet.

Lladonosa, J. 1981: Història de la Vila d’Alguaire i el seu Monestir Santjoanista. Alguaire (Cataluña, España), Ajuntament.

Maass, A. y Anderson, R. L. 2010 [1978]: Los desiertos reverdecerán. Estudio comparativo de la gestión del riego en el Mediterráneo español y el Oeste norteamericano. València, Conselleria de Cultura, Generalitat Valenciana.

Meadows, D., Meadows, D., Randers, J. & Behrens, W. W. III 1972: The limits to growth: A Report for the Club of Rome's Project on the Predicament of Mankind. New York (Estados Unidos), A Potomac Associates Book: Universe Books, https://www.donellameadows.org/wp-content/userfiles/Limits-to-Growth-digital-scan-version.pdf

Monjo, M. 2016: Sarraïns d’Aitona, El tresor de la família Montcada. Estudi de l’aljama al segle XV: el treball agrícola, els sistemes hidràulics i les rendes senyorials, tesis doctoral, Universitat de Lleida, Lleida (España).

Östrom, E. 2000: El Gobierno de los Bienes Comunes: La evolución de las instituciones de acción colectiva. México, Fondo de Cultura Económica de México.

Peris Albentosa, T. 1992: Regadío, producción y poder en la Ribera del Xúquer. La Acequia Real de Alzira, 1258-1847. València, Confederación Hidrográfica del Júcar y Conselleria d’Obres Públiques, Urbanisme i Transports de la Generalitat Valenciana.

Peris Albentosa, T. 2003: La gestió hidràulica de la séquia d’Escalona (1605-1993). Ajuntament de Vilanova de Castelló.

Peris Albentosa, T. 2017: “El objetivo de equidad y el criterio de proporcionalidad en las instituciones hidráulicas valencianas (siglos XVI-XIX)”, Investigaciones Geográficas, 67, 101–121. https://doi.org/10.14198/INGEO2017.67.06

Ramon, J. M. 2004: L'Agricultura de Regadiu a la Catalunya Contemporània: els Canals d'Urgell, 1860-1960, tesis doctoral, Universitat Pompeu Fabra, Barcelona (España).

Sobrequés, J. 1976: L’onze de setembre i Catalunya. Barcelona (Cataluña, España), Editorial Undarius.

Sol, R. y Torres, M. C. 1974: Historia de un canal 1147-1974. Lleida, Autoedició.

Teira Vilar, F. J. 1977: El Régimen jurídico de aguas en el llano de Lérida: siglos XII a XVIII. Barcelona, Universidad de Barcelona (Facultad de Derecho. Cátedra de Historia del Derecho Español).

Vicedo-Rius, E. 1991: Les terres de Lleida i el desenvolupament català del set-cents. Producció, propietat i renda. Barcelona, Crítica.

Vicedo-Rius, E. 1999: “Crisis de las solidaridades tradicionales y nuevas formas de asociación y resistencia campesina en la Cataluña occidental (1750-1920)”, Historia Agraria, 18, 201–223. https://www.historiaagraria.com/FILE/articulos/HA18_vicedo.pdf

Vicedo-Rius, E. 2016: “La recuperació agrària a Lleida i la seva àrea, 1670-1706”, Recerques, 71, 63–98. DOI: http://www.raco.cat/index.php/Recerques/article/view/369040

Vicedo-Rius, E. 2017: Aigua, pagesia i institucions. El Canal de Pinyana. Lleida, Comunitat General de Regants del Canal de Pinyana-Pagès Editors.

Vicedo-Rius, E. 2021: Història econòmica de Lleida i de la Catalunya occidental. Territori, societat, condicions de vida i canvi històric (1640-1975). Lleida, Pagès editors.

Vicedo-Rius, E. y Soldevila, J. 2015: Els moviments socials contemporanis. Treball, solidaritat i lluita a les terres de Lleida. Lleida, Institut d'Estudis Ilerdencs - Pagès editors

Pubblicato

2023-09-26

Come citare

L’organizzazione dell’irrigazione nel Segrià, zona di Lleida (Catalogna, Spagna), 1640-1870:: Efficienza istituzionale di fronte alla “tragedia” delle risorse di uso comune. (2023). Agua Y Territorio Water and Landscape, 24, e7126. https://doi.org/10.17561/at.24.7126