L'organisation de l'irrigation dans le Segrià, région de Lleida (Catalogne, Espagne), 1640-1870:
Efficacité institutionnelle face à la « tragédie » des ressources d'usage commun
DOI :
https://doi.org/10.17561/at.24.7126Mots-clés :
Irrigation, institutions, efficacité, Segrià (Catalogne), 1640-1870Résumé
L'objectif est d'analyser la gestion des fossés dans la région du Segrià (Lleida, Catalogne) des sources conservées des institutions d'irrigation. L'étude montre qu'aux étapes où il y avait une institution d'irrigation clairement définie et représentative des intérêts paysans ("Prohomenies" et Junta de Cequiaje) il y avait une tendance à décentraliser la gestion de l'irrigation par des concessions emphytéotiques d'abord, et toujours avec une supervision à la fois dans le construction de décombres et en équité dans la distribution de l'eau, en plus des systèmes de résolution des conflits.Le résultat a été d'une telle efficacité qu'il a permis la mise en place de drains réduits et une politique non punitive avec des délais justifiés, puisque la dette s'annulait progressivement. Les bonnes pratiques permettent de conclure que la plupart des critères de bon fonctionnement établis pour les ressources à usage collectif par la lauréate du prix Nobel d'économie Elinor Östrom seraient respectés.
Téléchargements
Références
Barzel, Y. 1997: Economic Analysis of Property Rights. Nueva York, Cambridge University Press.
Boserup, E. 1990: “El impacto de la escasez y la abundancia en el desarrollo”, en Rotberg, R. I. y Rabb, T. K. (Eds.), El hambre en la historia. Madrid (España), Siglo XXI, 205–231.
Calatayud Giner, S. 2016: “El Estado y la sociedad ante la regulación del agua. La Ley de 1866”, en Calatayud, S., Millán, J. y Romeo Mateo, M. C. (Eds.), El estado desde la sociedad: espacios de poder en la España del siglo XIX. Alicante, Publicacions de la Universitat d’Alacant, 299–327.
Eritja, X. 2006: “Les séquies andalusines: la séquia de Fontanet”, y “Les séquies feudals: la séquia Major o de Pinyana”, en Vicedo-Rius, Enric (Dir.), Els canals de Pinyana i Fontanet. L’aigua com a factor transformador de la regió de Lleida. Lleida (Cataluña, España), Pagès Editors, 30–33 y 40–44.
Feliu, G. 1991: Precios y salarios en la Cataluña moderna. Vol. I: Alimentos. https://www.bde.es/f/webbde/SES/Secciones/Publicaciones/PublicacionesSeriadas/EstudiosHistoriaEconomica/Fic/roja21.pdf
Forns Bardají, J. 2004: Economia i societat en els regs històrics occidentals catalans: Almenar (Segrià) i la seva àrea, segles XIV-XIX. Barcelona, Publicacions Abadia de Montserrat.
Gras i d’Esteva, R. 1897: Catálogo de los privilegios y documentos originales que se conservan en el archivo reservado de la ciudad de Lérida formado según acuerdo del Excmo. Ayuntamiento Constitucional de la misma por Rafael Gras de Esteva. Imp. Lleida, Lib. y Encuad. de José Pla.
Gras i d’Esteva, R. 1988 [1911]: La Pahería de Lérida. Organización municipal (1149-1707). Lleida, Ajuntament de Lleida.
Gunder Frank, A. 1966: “The Development of Underdevelopment”. Monthly Review, 18 (4), 17–31. https://doi.org/10.14452/MR-018-04-1966-08_3.
Gunder Frank, A. 1967: Capitalismo y subdesarrollo en América Latina. México, Siglo XXI.
Hardin, G. 2015: “La tragedia de los comunes”. Cultura Científica y Tecnológica, 3, 11–20. https://erevistas.uacj.mx/ojs/index.php/culcyt/article/view/624. Original: Hardin, G. 1968: “The Tragedy of the Commons”. Science, Dec. 13, 1968, New Series, 162, 3859, 1243–1248. https://www.jstor.org/stable/1724745.
Lladonosa, J. 1967: “Les crisis històriques”, en Vallverdú, J. (Coord.), Lleida, problema i realitat. Barcelona (Cataluña, España), Edicions 62, 13–60.
Lladonosa, J. 1975: Història de Lleida, 2 vols. Tàrrega (Cataluña, España), Camps-Calmet.
Lladonosa, J. 1981: Història de la Vila d’Alguaire i el seu Monestir Santjoanista. Alguaire (Cataluña, España), Ajuntament.
Maass, A. y Anderson, R. L. 2010 [1978]: Los desiertos reverdecerán. Estudio comparativo de la gestión del riego en el Mediterráneo español y el Oeste norteamericano. València, Conselleria de Cultura, Generalitat Valenciana.
Meadows, D., Meadows, D., Randers, J. & Behrens, W. W. III 1972: The limits to growth: A Report for the Club of Rome's Project on the Predicament of Mankind. New York (Estados Unidos), A Potomac Associates Book: Universe Books, https://www.donellameadows.org/wp-content/userfiles/Limits-to-Growth-digital-scan-version.pdf
Monjo, M. 2016: Sarraïns d’Aitona, El tresor de la família Montcada. Estudi de l’aljama al segle XV: el treball agrícola, els sistemes hidràulics i les rendes senyorials, tesis doctoral, Universitat de Lleida, Lleida (España).
Östrom, E. 2000: El Gobierno de los Bienes Comunes: La evolución de las instituciones de acción colectiva. México, Fondo de Cultura Económica de México.
Peris Albentosa, T. 1992: Regadío, producción y poder en la Ribera del Xúquer. La Acequia Real de Alzira, 1258-1847. València, Confederación Hidrográfica del Júcar y Conselleria d’Obres Públiques, Urbanisme i Transports de la Generalitat Valenciana.
Peris Albentosa, T. 2003: La gestió hidràulica de la séquia d’Escalona (1605-1993). Ajuntament de Vilanova de Castelló.
Peris Albentosa, T. 2017: “El objetivo de equidad y el criterio de proporcionalidad en las instituciones hidráulicas valencianas (siglos XVI-XIX)”, Investigaciones Geográficas, 67, 101–121. https://doi.org/10.14198/INGEO2017.67.06
Ramon, J. M. 2004: L'Agricultura de Regadiu a la Catalunya Contemporània: els Canals d'Urgell, 1860-1960, tesis doctoral, Universitat Pompeu Fabra, Barcelona (España).
Sobrequés, J. 1976: L’onze de setembre i Catalunya. Barcelona (Cataluña, España), Editorial Undarius.
Sol, R. y Torres, M. C. 1974: Historia de un canal 1147-1974. Lleida, Autoedició.
Teira Vilar, F. J. 1977: El Régimen jurídico de aguas en el llano de Lérida: siglos XII a XVIII. Barcelona, Universidad de Barcelona (Facultad de Derecho. Cátedra de Historia del Derecho Español).
Vicedo-Rius, E. 1991: Les terres de Lleida i el desenvolupament català del set-cents. Producció, propietat i renda. Barcelona, Crítica.
Vicedo-Rius, E. 1999: “Crisis de las solidaridades tradicionales y nuevas formas de asociación y resistencia campesina en la Cataluña occidental (1750-1920)”, Historia Agraria, 18, 201–223. https://www.historiaagraria.com/FILE/articulos/HA18_vicedo.pdf
Vicedo-Rius, E. 2016: “La recuperació agrària a Lleida i la seva àrea, 1670-1706”, Recerques, 71, 63–98. DOI: http://www.raco.cat/index.php/Recerques/article/view/369040
Vicedo-Rius, E. 2017: Aigua, pagesia i institucions. El Canal de Pinyana. Lleida, Comunitat General de Regants del Canal de Pinyana-Pagès Editors.
Vicedo-Rius, E. 2021: Història econòmica de Lleida i de la Catalunya occidental. Territori, societat, condicions de vida i canvi històric (1640-1975). Lleida, Pagès editors.
Vicedo-Rius, E. y Soldevila, J. 2015: Els moviments socials contemporanis. Treball, solidaritat i lluita a les terres de Lleida. Lleida, Institut d'Estudis Ilerdencs - Pagès editors
Téléchargements
Publié
Numéro
Rubrique
Licence
© Enric Vicedo-Rius 2023
Cette œuvre est sous licence Creative Commons Attribution 4.0 International.
© Universidad de Jaén-Seminario Permanente Agua, territorio y medio ambiente-CSIC.
Les originaux publiés dans les éditions imprimées et électroniques de cette revue sont la propriété de l'Université de Jaén et du Seminario Permanente Agua, territorio y medio ambiente (CSIC), ainsi que des universités qui publient des monographies spécifiques en Amérique latine ou en Europe. L'origine doit être citée dans toute reproduction partielle ou totale.
Sauf indication contraire, tous les contenus de l'édition électronique sont distribués sous une licence "Creative Commons Attribution 4.0 Spain" (CC-by). Vous pouvez consulter ici la version informative et le texte légal de la licence. Cette circonstance doit être expressément mentionnée de cette manière lorsque cela est nécessaire.