A organização da irrigação na área de Segrià, Lleida (Catalunha, Espanha), 1640-1870:
Eficiência institucional diante da "tragédia" dos recursos comumente usados
DOI:
https://doi.org/10.17561/at.24.7126Palavras-chave:
Irrigação, instituições, eficiência, Segrià (Catalunha), 1640-1870Resumo
O objetivo é analisar a gestão das valas na região de Segrià (Lleida, Catalunha) das fontes conservadas das instituições de irrigação. O estudo mostra que nas fases em que havia uma instituição de irrigação claramente definida e representativa dos interesses camponeses ("Prohomenies" e Junta de Cequiaje) houve uma tendência a descentralizar a gestão da irrigação através de concessões enfitêuticas primeiro, e sempre com supervisão tanto no construção de entulho e em equidade na distribuição de água, além de sistemas de resolução de conflitos. O resultado foi tamanha eficiência que permitiu o estabelecimento de ralos reduzidos e uma política não punitiva com atrasos justificados, uma vez que a dívida foi sendo cancelada progressivamente. As boas práticas permitem concluir que a maioria dos critérios de bom funcionamento estabelecidos para recursos comumente usados pela ganhadora do Prêmio Nobel de Economia Elinor Östrom seriam atendidos.
Downloads
Referências
Barzel, Y. 1997: Economic Analysis of Property Rights. Nueva York, Cambridge University Press.
Boserup, E. 1990: “El impacto de la escasez y la abundancia en el desarrollo”, en Rotberg, R. I. y Rabb, T. K. (Eds.), El hambre en la historia. Madrid (España), Siglo XXI, 205–231.
Calatayud Giner, S. 2016: “El Estado y la sociedad ante la regulación del agua. La Ley de 1866”, en Calatayud, S., Millán, J. y Romeo Mateo, M. C. (Eds.), El estado desde la sociedad: espacios de poder en la España del siglo XIX. Alicante, Publicacions de la Universitat d’Alacant, 299–327.
Eritja, X. 2006: “Les séquies andalusines: la séquia de Fontanet”, y “Les séquies feudals: la séquia Major o de Pinyana”, en Vicedo-Rius, Enric (Dir.), Els canals de Pinyana i Fontanet. L’aigua com a factor transformador de la regió de Lleida. Lleida (Cataluña, España), Pagès Editors, 30–33 y 40–44.
Feliu, G. 1991: Precios y salarios en la Cataluña moderna. Vol. I: Alimentos. https://www.bde.es/f/webbde/SES/Secciones/Publicaciones/PublicacionesSeriadas/EstudiosHistoriaEconomica/Fic/roja21.pdf
Forns Bardají, J. 2004: Economia i societat en els regs històrics occidentals catalans: Almenar (Segrià) i la seva àrea, segles XIV-XIX. Barcelona, Publicacions Abadia de Montserrat.
Gras i d’Esteva, R. 1897: Catálogo de los privilegios y documentos originales que se conservan en el archivo reservado de la ciudad de Lérida formado según acuerdo del Excmo. Ayuntamiento Constitucional de la misma por Rafael Gras de Esteva. Imp. Lleida, Lib. y Encuad. de José Pla.
Gras i d’Esteva, R. 1988 [1911]: La Pahería de Lérida. Organización municipal (1149-1707). Lleida, Ajuntament de Lleida.
Gunder Frank, A. 1966: “The Development of Underdevelopment”. Monthly Review, 18 (4), 17–31. https://doi.org/10.14452/MR-018-04-1966-08_3.
Gunder Frank, A. 1967: Capitalismo y subdesarrollo en América Latina. México, Siglo XXI.
Hardin, G. 2015: “La tragedia de los comunes”. Cultura Científica y Tecnológica, 3, 11–20. https://erevistas.uacj.mx/ojs/index.php/culcyt/article/view/624. Original: Hardin, G. 1968: “The Tragedy of the Commons”. Science, Dec. 13, 1968, New Series, 162, 3859, 1243–1248. https://www.jstor.org/stable/1724745.
Lladonosa, J. 1967: “Les crisis històriques”, en Vallverdú, J. (Coord.), Lleida, problema i realitat. Barcelona (Cataluña, España), Edicions 62, 13–60.
Lladonosa, J. 1975: Història de Lleida, 2 vols. Tàrrega (Cataluña, España), Camps-Calmet.
Lladonosa, J. 1981: Història de la Vila d’Alguaire i el seu Monestir Santjoanista. Alguaire (Cataluña, España), Ajuntament.
Maass, A. y Anderson, R. L. 2010 [1978]: Los desiertos reverdecerán. Estudio comparativo de la gestión del riego en el Mediterráneo español y el Oeste norteamericano. València, Conselleria de Cultura, Generalitat Valenciana.
Meadows, D., Meadows, D., Randers, J. & Behrens, W. W. III 1972: The limits to growth: A Report for the Club of Rome's Project on the Predicament of Mankind. New York (Estados Unidos), A Potomac Associates Book: Universe Books, https://www.donellameadows.org/wp-content/userfiles/Limits-to-Growth-digital-scan-version.pdf
Monjo, M. 2016: Sarraïns d’Aitona, El tresor de la família Montcada. Estudi de l’aljama al segle XV: el treball agrícola, els sistemes hidràulics i les rendes senyorials, tesis doctoral, Universitat de Lleida, Lleida (España).
Östrom, E. 2000: El Gobierno de los Bienes Comunes: La evolución de las instituciones de acción colectiva. México, Fondo de Cultura Económica de México.
Peris Albentosa, T. 1992: Regadío, producción y poder en la Ribera del Xúquer. La Acequia Real de Alzira, 1258-1847. València, Confederación Hidrográfica del Júcar y Conselleria d’Obres Públiques, Urbanisme i Transports de la Generalitat Valenciana.
Peris Albentosa, T. 2003: La gestió hidràulica de la séquia d’Escalona (1605-1993). Ajuntament de Vilanova de Castelló.
Peris Albentosa, T. 2017: “El objetivo de equidad y el criterio de proporcionalidad en las instituciones hidráulicas valencianas (siglos XVI-XIX)”, Investigaciones Geográficas, 67, 101–121. https://doi.org/10.14198/INGEO2017.67.06
Ramon, J. M. 2004: L'Agricultura de Regadiu a la Catalunya Contemporània: els Canals d'Urgell, 1860-1960, tesis doctoral, Universitat Pompeu Fabra, Barcelona (España).
Sobrequés, J. 1976: L’onze de setembre i Catalunya. Barcelona (Cataluña, España), Editorial Undarius.
Sol, R. y Torres, M. C. 1974: Historia de un canal 1147-1974. Lleida, Autoedició.
Teira Vilar, F. J. 1977: El Régimen jurídico de aguas en el llano de Lérida: siglos XII a XVIII. Barcelona, Universidad de Barcelona (Facultad de Derecho. Cátedra de Historia del Derecho Español).
Vicedo-Rius, E. 1991: Les terres de Lleida i el desenvolupament català del set-cents. Producció, propietat i renda. Barcelona, Crítica.
Vicedo-Rius, E. 1999: “Crisis de las solidaridades tradicionales y nuevas formas de asociación y resistencia campesina en la Cataluña occidental (1750-1920)”, Historia Agraria, 18, 201–223. https://www.historiaagraria.com/FILE/articulos/HA18_vicedo.pdf
Vicedo-Rius, E. 2016: “La recuperació agrària a Lleida i la seva àrea, 1670-1706”, Recerques, 71, 63–98. DOI: http://www.raco.cat/index.php/Recerques/article/view/369040
Vicedo-Rius, E. 2017: Aigua, pagesia i institucions. El Canal de Pinyana. Lleida, Comunitat General de Regants del Canal de Pinyana-Pagès Editors.
Vicedo-Rius, E. 2021: Història econòmica de Lleida i de la Catalunya occidental. Territori, societat, condicions de vida i canvi històric (1640-1975). Lleida, Pagès editors.
Vicedo-Rius, E. y Soldevila, J. 2015: Els moviments socials contemporanis. Treball, solidaritat i lluita a les terres de Lleida. Lleida, Institut d'Estudis Ilerdencs - Pagès editors
Publicado
Edição
Seção
Licença
Copyright (c) 2023 Enric Vicedo-Rius
Este trabalho está licenciado sob uma licença Creative Commons Attribution 4.0 International License.
© Universidad de Jaén-Seminario Permanente Agua, territorio y medio ambiente-CSIC.
Os originais publicados nas edições impressa e eletrônica desta Revista são propriedade da Universidade de Jaén e do Seminário Permanente Água, Território e Meio Ambiente (CSIC), assim como das Universidades que publicam monografias específicas na América Latina ou Europa. A origem deve ser citada em qualquer reprodução parcial ou total.
Salvo indicação em contrário, todo o conteúdo da edição eletrônica é distribuído sob uma licença "Creative Commons Attribution Spain" (CC-by). Você pode consultar daqui a versão informativa e o texto legal da licença. Esta circunstância deve ser expressamente declarada desta forma quando necessário.